traducció - translate - traducción

diumenge, 15 de maig del 2016

La vergonya del país! | Societat Anònima

Traduït del castellà amb Google translator

Benvolgut, o no, cap de premsa del Reial Madrid:

Hi ha cançons que neixen amb la vocació de ser absurdes. Potser el compositor ha dormit malament, té un empatx de 'callos' a la madrilenya o ha barrejat els Mentos amb Coca-Cola en el seu estómac. La veritat és que en aquest món tan surrealista, de vegades hi ha temes musicals que deixarien a Dalí amb la boca oberta. Una d'aquestes cançons és el famós Aserejé. Atent a la lletra:

Aserejé ja de je

de jebe tu de jebere

seibiunouva majavi

an de bugui an de güididípi.

Aserejé ja de je

de jebe tu de jebere

seibiunouva majavi

an de bugui an de güididípi .

Aserejé ja de je

de jebe tu de jebere

seibiunouva majavi

an de bugui an de güididípi.

Efectivament, no es tracta de cap missatge en clau, ni tan sols d'algú que s'ha quedat adormit escrivint un tuit. És la lletra d'una cançó. Sorprenent, no és cert?

Però de totes les lletres de cançons raretes, una de les més extravagants és l'himne del Reial Madrid. Potser a tu t'emocioni però, des de la perspectiva d'un imparcial culer com jo (picada d'ull) sona una mica ... com ho diria? Anacrònica?

Los domingos por la tarde,

caminando a Chamartín,

las mocitas madrileñas,

las mocitas madrileñas

van alegres y risueñas

porque hoy juega su Madrid.

Preciós. Preciós i emotiu.

Però de tots els paràgrafs que formen l'himne, n'hi ha un que em crida especialment l'atenció:

Enemigo en la contienda,

cuando pierde da la mano

sin envidias ni rencores,

como bueno y fiel hermano.

Però no ens desviem del tema. El que et proposo és que el club canviï l'himne perquè sigui més adequat a la seva actitud en aquests temps absurds que ens ha tocat viure. Seria més fidel a la realitat una estrofa com la que proposo:

Enemigo en la contienda,

me hablas en castellano

sin rechistar, ni quejarte,

como bueno y fiel polaco.

T'agrada? Ja, ja ... és una mica fort, no? Canviem d'estratègia. Et proposo la versió apòcrifa que cantàvem de petits al pati del col·legi:

¡Hala Madrid! ¡Hala Madrid! ¡El equipo del gobierno! ¡La vergüenza del país!

Àlex

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook