Prou de Catalanofòbia, no en passis ni una més

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficia

Discriminacions lingüístiques: 

per què les patim?

 SIGNA LA PETICIÓ 

Cada any milers de persones són discriminades per parlar en català. La majoria es produeixen en la relació amb les administracions públiques i s’han catalogat com a greus pel fet que el ciutadà s’ha quedat sense la possibilitat de fer el tràmit o gestió perquè ha estat vexat o agredit.

Això és només la part més coneguda d’un problema molt més gran. I és que la causa principal d’aquestes discriminacions és que, a diferència d’Estats democràtics plurilingües com el Canadà, Bèlgica, Suïssa o Finlàndia, l’Estat espanyol funciona amb una llengua de primera, sempre vàlida, i tracta la resta com a secundàries, fet que ocasiona un descuit generalitzat a l’hora de prestar els serveis en català. A més, moltes discriminacions no es denuncien o bé els parlants renuncien als seus drets lingüístics per evitar situacions d’aquesta mena.

Tenim dret de parlar la nostra llengua com ho fan els francòfons del Canadà, els flamencs de Bèlgica o els parlants d’italià a Suïssa i no ens resignarem davant d’aquesta situació. Volem solucions que evitin que siguem ciutadans de segona pel fet de parlar el català.

Ja n'hi ha prou!

Denunciem aquest estat de discriminació lingüística! Signa el pla de xoc de mesures contra les discriminacions i la impunitat i reclamem als governs que les apliquin per posar fi a aquesta situació.

1

APROVACIÓ DE NOVES LLEIS CONTRA LA DISCRIMINACIÓ LINGÜÍSTICA: QUI DISCRIMINA HA DE SER SANCIONAT

2

CARTELLERIA VISIBLE A TOTS ELS EQUIPAMENTS PÚBLICS PER RECORDAR A CIUTADANS I TREBALLADORS PÚBLICS EL DRET DE PARLAR LA NOSTRA LLENGUA

3

DOTACIÓ DEL GOVERN I ELS COSSOS POLICÍACS I DE SEGURETAT DE PROGRAMES D’INVESTIGACIÓ, PREVENCIÓ I ABORDATGE DE LA CATALANOFÒBIA

4

OBLIGATORIETAT DELS TREBALLADORS PÚBLICS DE DOMINAR LA NOSTRA LLENGUA PER GARANTIR EL NOSTRE DRET DE PARLAR-LA A TOTES LES ADMINISTRACIONS

Pla de xoc per aturar la discriminació lingüística

Llegeix les mesures concretes que reclamem als governs dels territoris de parla catalana:

   Govern de l'Estat

• Igualtat de drets: modificació de la Constitució espanyola per fer que el català també sigui llengua oficial de l’Estat i s’equiparin els drets dels parlants de les diferents llengües de l’Estat. L’Estat ha de sol·licitar també l’oficialitat del català a les institucions de la Unió Europea per evitar les discriminacions legals que pateixen empreses i ciutadans per la manca de reconeixement a nivell europeu.
• El servidor públic ha de dominar la llengua o llengües oficials: reforma del mecanisme de selecció dels servidors públics per garantir que tot aquell qui treballi en territoris on el català és llengua autòctona pugui atendre en català els ciutadans.
• Informació visible als equipaments públics: campanyes informatives dels drets lingüístics, amb cartells i informació visible, especialment en els llocs on es registren discriminacions: comissaries, jutjats i registres.
• Atenció escrita: que tots els serveis de l’Administració pública per als ciutadans dels territoris de parla catalana s’ofereixin en català, ja sigui per la via electrònica o presencial i independentment que l’òrgan administratiu tingui seu o no al territori.
• Fi de la impunitat: convé assegurar el compliment dels protocols de respecte del dret d’opció lingüística i sancionar els servidors públics que el vulnerin.
• Prou odi: reforma del Codi Penal que inclogui com a agreujants dels delictes el fet d’haver-los comès amb motivació d’odi als parlants de les diferents llengües d’Espanya o d’oposició al seu dret de parlar-les en públic. Convé investigar les actituds d’odi que pateixen molts ciutadans d’aquest Estat per parlar la seva llengua.
• A la Franja, a més: en la línia de les darreres recomanacions del Consell de Ministres del Consell d’Europa, convé que el català sigui oficial a les comarques catalanoparlants de l’Aragó. Cal estendre la protecció dels drets lingüístics de manera efectiva als parlants de català de la Franja.

Govern de la Generalitat de Catalunya

• Igualtat de drets: modificació de la Constitució espanyola per fer que el català també sigui llengua oficial de l’Estat i s’equiparin els drets dels parlants de les diferents llengües de l’Estat. L’Estat ha de sol·licitar també l’oficialitat del català a les institucions de la Unió Europea per evitar les discriminacions legals que pateixen empreses i ciutadans per la manca de reconeixement a nivell europeu.
• El servidor públic ha de dominar la llengua o llengües oficials: reforma del mecanisme de selecció dels servidors públics per garantir que tot aquell qui treballi en territoris on el català és llengua autòctona pugui atendre en català els ciutadans.
• Informació visible als equipaments públics: campanyes informatives dels drets lingüístics, amb cartells i informació visible, especialment en els llocs on es registren discriminacions: comissaries, jutjats i registres.
• Atenció escrita: que tots els serveis de l’Administració pública per als ciutadans dels territoris de parla catalana s’ofereixin en català, ja sigui per la via electrònica o presencial i independentment que l’òrgan administratiu tingui seu o no al territori.
• Fi de la impunitat: convé assegurar el compliment dels protocols de respecte del dret d’opció lingüística i sancionar els servidors públics que el vulnerin.
• Prou odi: reforma del Codi Penal que inclogui com a agreujants dels delictes el fet d’haver-los comès amb motivació d’odi als parlants de les diferents llengües d’Espanya o d’oposició al seu dret de parlar-les en públic. Convé investigar les actituds d’odi que pateixen molts ciutadans d’aquest Estat per parlar la seva llengua.
• A la Franja, a més: en la línia de les darreres recomanacions del Consell de Ministres del Consell d’Europa, convé que el català sigui oficial a les comarques catalanoparlants de l’Aragó. Cal estendre la protecció dels drets lingüístics de manera efectiva als parlants de català de la Franja.

Govern de la Generalitat Valenciana

• Nova llei contra la discriminació: que el Govern porte a les Corts Valencianes un projecte de llei contra la discriminació lingüística.
• Règim d’infraccions i sancions administratives a la discriminació lingüística, tant en l’àmbit públic com en el privat.
• Campanyes informatives dels drets lingüístics, amb cartells i informació visible, especialment en l’àmbit de la salut.
• El servidor públic ha de dominar les llengües oficials: capacitació lingüística en valencià dels servidors públics que treballen en l’Administració valenciana i en la local en els municipis de la zona valencianoparlant.
• Fi de la impunitat: convé assegurar el compliment dels protocols de respecte del dret d’opció lingüística i sancionar els servidors públics que el vulneren per acabar amb la impunitat que han tingut els qui discriminen.
• Assistència jurídica a les víctimes de discriminació lingüística, completa i gratuïta.

Govern de les Illes Balears

• Nova llei contra la discriminació: que el Govern porti al Parlament un projecte de llei contra la discriminació lingüística.
• Règim d’infraccions i sancions administratives a la discriminació lingüística, tant en l’àmbit públic com en el privat.
• Campanyes informatives dels drets lingüístics, amb cartells i informació visible, especialment en l’àmbit de la salut.
• El servidor públic ha de dominar les llengües oficials: convé derogar les excepcions al requisit lingüístic en l’àmbit de la salut.
• Fi de la impunitat: convé assegurar el compliment dels protocols de respecte del dret d’opció lingüística i sancionar els servidors públics que el vulneren per acabar amb la impunitat que han tingut els qui discriminen.
• Assistència jurídica a les víctimes de discriminació lingüística, completa i gratuïta.
• Fi del monolingüisme a la justícia: creació d’una unitat del Govern balear de relacions amb l’Administració de justícia que informi dels drets lingüístics i afavoresqui l’ús del català en aquestes administracions.

Govern de l’Aragó

• El català, oficial: que dugui a les Corts de l’Aragó un projecte de reforma de l’Estatut que faci oficial el català i equipari els drets dels parlants de català a la Franja als dels parlants de castellà, tal com ha recomanat el Consell de Ministres del Consell d’Europa en les recomanacions de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
• El servidor públic ha de dominar les llengües del territori: convé regular que els servidors públics autonòmics i locals que hagin de treballar a la Franja dominin el català per garantir els drets dels parlants recollits a la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües o modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó.
• Campanyes informatives dels drets lingüístics, amb cartells i informació visible.
• Fi de la impunitat: convé assegurar el compliment dels protocols de respecte del dret d’opció lingüística (i, si convé, fer-ne de nous) i sancionar els servidors públics que el vulneren per acabar amb la impunitat que han tingut els qui discriminen.
• Assistència jurídica a les víctimes de discriminació lingüística, completa i gratuïta.

La realitat de les discriminacions lingüístiques

Any rere any, la Plataforma per la Llengua tramita milers de denúncies per discriminacions lingüístiques pel fet de parlar en català.

Podeu veure tots els exemples a

l'Informe de

discriminacions 2017

i al mapa interactiu

Font: Prou de Catalanofòbia: Prou de Catalanofòbia, no en passis ni una més!

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

7 de Novembre, Diada de la Catalunya Nord

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El 7 de novembre tornem a commemorar que l’any 1659, els reis d'Espanya i França, Felip IV i Lluís XIV, van signar el Tractat dels Pirineus. Aquest tractat, que suposava la pau entre els dos regnes enfrontats en la Guerra dels Trenta Anys, va esquarterar la nostra nació.

El Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i mitja Cerdanya van caure sota dominació francesa. Aquesta dominació ha conegut tots els vessants: militars, econòmics, polítics i socials. Així, el 1660 les noves autoritats imposades van dissoldre les institucions i jurisdiccions catalanes i poc després van iniciar la destrucció de viles senceres per tal de construir fortificacions militars que materialitzaven amb tota la seva cruesa la violència contra el poble català.

Tot i això, les classes populars nordcatalanes s’han mantingut fermes contra l’assimilació francesa, com demostren les lluites dels Angelets de la Terra. Malauradament l'ofensiva contra el català va arribar al seu màxim punt després de la Segona Guerra Mundial, quan la llengua francesa es va imposar més cruament i va arraconar el català dins les cases.

Avui dia, la presidència de Macron aprofundeix en l'onada reaccionària i dona noves dimensions a l'ofensiva antipopular i anticatalana que protagonitza l'Estat. Les seves retallades suposen un nou cicle de mobilitzacions socials a lncès en lluita pel seu alliberament. El referèndum de Nova Caledònia, tot i que finalment es va poder celebrar, no ens pot confondre; França és una presó de pobles que mai permetrà un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, el País Basc, Còrsega, Occitània, Bretanya o Alsàcia sense tenir la certesa de guanyar-lo. Això ens demostra que l'estructura republicana d'un Estat no n'assegura la seva democràcia.

És per això que el Moviment Català d'Alliberament Nacional reivindiquem la construcció dels Països Catalans en forma de República confederal que serveixi els interessos del poble. Una República independent per a defensar la llengua, que és l'element que dibuixa la nació sencera, ja sigui sota domini del Regne d'Espanya o de la República Francesa. Necessitem uns Països Catalans que posin l’economia al servei de les classes populars, per a defensar els drets laborals i garantir l'igualat efectiva entre homes i dones.

Per tot això el pròxim dissabte 10 de novembre La Forja-Jovent Revolucionari convoquem a la manifestació de la Diada Nacional de la Catalunya Nord a Perpinyà. Lluitem pel dret a l'autodeterminació del nostre poble!

Ni França, ni Espanya, Països Catalans!

Pugem a Perpinyà

📣 GRUPS D’AJUDA I AUTO-GESTIÓ 📣

➡️ En aquest canal trobareu tota la informació per anar a Perpinyà el dissabte 10 de novembre.

➡️ Aquí hi trobareu només informació dels autocars per anar a la Diada de la Catalunya Nord, i de qui ofereixi/necessiti cotxe.

➡️ Entreu al grup de la vostra zona per veure o compartir la informació segons el que necessiteu. Cliqueu a l'enllaç que us convingui.

Us deixem els enllaços dels grups de telegram per BUS i COTXE.

🚌 BUS / AUTOCARS

Grups per la difusió d'autocars organitzats que s’hagin creat per iniciativa ciutadana o per entitats i per qui busca autocars a la seva zona.

BCN
t.me/PAPerpinyaBCN

TRG
t.me/PAPerpinyaTRG

LLEIDA
t.me/PAPerpinyaLLE

GIRONA
t.me/PAPerpinyaGI

🚘 COMPARTIR COTXE O VEHICLE

Grups per l'auto-gestió de la gent que puja amb el seu vehicle particular i s’ofereixen a portar gent del seu territori, o que busquen cotxe per compartir

BCN
t.me/PAPerpinyaBCNcotxes

LLEIDA
t.me/PAPerpinyaLLEcotxes

TARRAGONA
t.me/PAPerpinyaTRGcotxes

GIRONA
t.me/PAPerpinyaGIcotxes

#PugemPerpinya

Podreu enviar totes les vostres iniciatives (organitzar autocars, compartir cotxe, etc...) perquè tothom pugui anar al canal de

🌐Twitter
https://twitter.com/PugemP

🌐Telegram
https://t.me/PugemAPerpinya

🌐 Facebook
https://www.facebook.com/pugemp/

📫 E-mail:
pugemaperpinya@protonmail.com

Font: https://www.facebook.com/202047030553362/photos/a.205512553540143/343001513124579/?type=1&theater

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El català a l’escola: un malalt que encara necessita cures | MARIA LLULL

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El Decret de mínims no es compleix en un 34% dels centres de l’ensenyament concertat

MARIA LLULL Palma

La salut del català a l’escola encara necessita cures i medicació, malgrat haver resistit la infecció vírica del TIL. La feina dels darrers 40 anys necessita una adaptació a les circumstàncies sociopolítiques del segle XXI perquè no es perdi. Cada pic hi ha més alumnes nouvinguts i més famílies que desconeixen el català a les aules illenques, i sense una intervenció efectiva per part dels centres docents, sempre amb el suport de l’administració, es perdrà l’oportunitat que el català sigui un element cohesionador de la societat.

Les xifres no enganyen. Després de més de trenta anys del Decret 92/1997, conegut com a Decret de mínims, encara hi ha un 34% de centres de l’ensenyament privat concertat que no l’aplica. Així ho reflecteix l’ Estudi sobre l’ús del català als centres educatius que ha elaborat el sindicat STEI, sota la direcció de M. Antònia Font, durant el curs 2017-2018. Aquest treball abasta escoles públiques i concertades de tots els nivells educatius no universitaris.

El Decret de mínims afecta tot l’ensenyament no universitari i garanteix que tots els centres de les Illes Balears (públics, concertats i privats) facin el 50% de l’ensenyament en català. A més, preveu que es pugui fer el 100% en català amb el consens de la comunitat educativa.

L’estudi es basa en una enquesta feta a 108 dels gairebé 400 centres que hi ha a l’Arxipèlag. El 97% dels públics tenen el català com a llengua vehicular en els projectes lingüístics de centre (PLC), mentre que el nombre de concertats minva al 88%. Però que l’ús d’una llengua quedi reflectit en un document no vol dir que sigui una realitat.

Les Illes Balears són la comunitat de l’Estat que acull més alumnes nouvinguts, circumstància que fa més necessaris que mai els Plans d’Atenció Lingüística i Cultural (PALIC) als centres. Durant el curs 2016-2017, el percentatge d’alumnat estranger als centres públics va ser del 16,2%, mentre que als privats i concertats va ser d’un 9,4%. Els recursos queden curts novament davant la realitat: un 30% de centres concertats no disposa de PALIC, xifra que és del 22% en el cas dels centres públics.

Quant a la tria de la llengua del primer ensenyament, és a dir, el dret de pares, mares o tutors legals per efectuar-la, un 23% ha elegit una llengua diferent de la del Projecte Lingüístic del centre dels seus fills. Aquest dret, reconegut a la Llei de Normalització Lingüística de 1996, va ser regulat amb una Ordre pública pel Partit Popular el 2004.

El Decret de mínims també s’ha de complir en el cas de matèries no lingüístiques, com les naturals i les socials, que s’han d’impartir obligatòriament en català. En aquest cas, quasi un 89% dels centres les fa en català.

En el cas de les llengües estrangeres, un 53% dels centres privats fan una matèria no lingüística en una llengua estrangera. El percentatge es redueix a un 47% en els centres públics. Una altra dada cridanera és que el 70% dels centres disposen d’auxiliars de conversa i desdoblament de grups per fer llengua estrangera, mesura que seria molt bona també per a la llengua catalana.

Necessitats de tot tipus

L’estudi inclou un apartat en què els centres indiquen les seves mancances per poder fer l’ensenyament del català en bones condicions i promoure’n un ús quotidià i normalitzat. No només s’apel·la a les necessitats de tipus material, sinó que també es fa una referència explícita a la manca de compromís per part de l’Administració. Calen més professors de suport per atendre els alumnes que no coneixen el català, a més de dinamitzadors lingüístics, i això que han passat de ser 3 a 50 en un any.

Cal assenyalar que un 27% dels centres no té a hores d’ara una comissió de normalització lingüística. En aquest aspecte hi ha un clar retrocés, ja que les xifres aportades per Inspecció Educativa el curs 2016-2017 parlen del 22%.

En definitiva, perquè el català sigui una llengua del tot sana en el sector educatiu balear, s’ha de menester una bona mescla de voluntat i recursos, tant per part de la comunitat educativa com de les institucions implicades. Així mateix, els equips de treball han de ser interdisciplinaris i han de disposar de les corresponents partides pressupostàries.

Ús del català als centres

L’estudi no girà només entorn dels coneixements de català dels alumnes, sinó que un dels seus eixos és també l’ús que en fan als centres. Aquest ús afecta la comunicació interna i externa, les associacions de mares i pares (AMIPA), els claustres i reunions als centres, activitats didàctiques i extraescolars, i els menjadors.

La llengua de comunicació externa i interna del 86,67% de centres és el català. En el cas de la comunicació de les AMIPA, el percentatge descendeix fins al 59,14%. Als claustres, sessions de coordinació i departaments, un 96,30% dels centres afirmen utilitzar el català. Quant a sortides escolars i activitats dins els centres, l’ús del català és del 84,76% i 82,24%, respectivament.

Un dels punts més problemàtics es presenta en la capacitació lingüística del personal que desenvolupa les activitats extraescolars i que té cura dels menjadors. El 53% dels centres no demanen monitors que parlin català per a les activitats extraescolars. En el cas dels menjadors, el percentatge de centres que no exigeixen que el personal tingui com a mínim un A2 és del 48%.

En el cas de les classes de català per a pares i mares, es podria dir que la situació és crítica. Aquestes classes eren una mesura prevista en el Pla general de normalització lingüística i en el Pla d’actuacions en matèria de política lingüística per al quinquenni 2016-2021. Així i tot, només un 6% dels centres ofereixen classes de català i, a més, en un horari proper al d’entrada i sortida dels alumnes.

Conclusions de l’estudi

Després d’enllestir aquest estudi, l’STEI considera del tot necessari que es faci una avaluació, centre a centre, “de la situació del català als centres educatius de les Illes, i que les dades es donin a conèixer als sindicats presents a la mesa sectorial d’educació i a la resta de la comunitat educativa”.

D’altra banda, no és possible eliminar el Decret de mínims “sense tenir una alternativa que faci avançar la normalització del català en l’ensenyament, pilar bàsic de la normalització en la societat”. Més enllà de la normativa, l’aposta de l’STEI és “fer l’ensenyament 100% en català a tots els centres”. I, sobretot, s’ha d’anar més enllà d’un coneixement purament teòric, desvinculat de la pràctica. “És important que l’ús del català estigui regulat en la vida del centre” i que, progressivament, s’arribi “a la igualtat plena de les dues llengües oficials”. Una bona normalització del català requereix “implementar totes les mesures contingudes al Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears”, dins i fora dels centres educatius.

Font: El català a l’escola: un malalt que encara necessita cures

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La política catalana, protagonista en els 50 anys de la Universitat Catalana d'Estiu

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

ENTRE ELS ASSISTENTS A L’EDICIÓ D’ENGUANY HI HA EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, QUIM TORRA, QUE INTERVINDRÀ EN LA CLOENDA DEL DIA 23 D’AGOST

• Redacció València | 16 d'ag, 2018

 La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) arriba al mig segle d'història. La situació política actual que viu Catalunya impregna de manera transversal tota la programació que s'engega demà a Prada, a la comarca del Conflent. Seminaris, cursos universitaris, commemoracions, taules rodones i concerts persegueixen la voluntat de reflexionar sobre el coneixement. En el conjunt d'actes s'intenta involucrar tots els territoris de parla catalana: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià.

Un dels cursos ofertats en la secció de dret és explicar quines garanties existeixen en la legislació per a assegurar les llibertats civils i polítiques enmig dels conflictes polítics. La repressió al moviment en pro de l'autodeterminació és una altra de les línies de reflexió obertes en aquesta cinquantena edició, i comptarà amb les intervencions de Robin McAlpine, director del grup d’opinió escocès Common Weal, i Bel Pozueta, mare d'un dels joves d'Altsasu. En clau valenciana, destaca la taula que commemora els 40 anys de la batalla de València, que es presenta com el primer gran atac a la catalanitat. En una altra taula es debatrà sobre la presència del franquisme en la societat actual. En aquest acte hi haurà el periodista Jordi Borràs, víctima d'una agressió recent per part d'un membre policial, l'exdiputat al Parlament Albano Dante Fachín, i el professor de les Illes Balears Bernat Joan.

Per celebrar aquesta edició, la UCE ha escollit un vers de Miquel Martí i Pol com a lema: «I, tanmateix, la remor persisteix». Aquest fragment forma part del poema «Aquesta remor que se sent' en referència a la resistència del moviment popular durant la repressió de la dictadura franquista. La cinquantena edició de la UCE arribarà a Prada del Conflent setmanes després d'haver estrenat unes primeres jornades a Manresa (Bages). Del 5 al 10 de juliol es va fer una primera sessió de cursos, seminaris i tallers a l'Institut Lluís de Peguera aprofitant els 50 anys de la UCE i també que Manresa és la capital de la Cultura Catalana.

Entre els assistents a l’edició d’enguany hi ha el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, que intervindrà en la cloenda del dia 23 d’agost. A la inauguració de demà hi haurà la vicepresidenta i consellera d’innovació, recerca i turisme del Govern de les Illes Balears, Isabel Busquets; el batlle de Palma, Antoni Noguera; el secretari d’universitats i recerca de la Generalitat de Catalunya, Francesc X. Grau i el batlle de Prada, Joan Castex.

També participaran en actes de l’UCE 2018 el conseller de polítiques digitals i administració pública, Jordi Puigneró; el director de TV3, Vicent Sanchis; la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; el president d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri; el vicepresident primer del Parlament de Catalunya, Josep Costa o el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, entre d’altres.

Font: La política catalana, protagonista en els 50 anys de la Universitat Catalana d'Estiu - Diari Jornada

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Digui trenta-tres o es morirà (Empar Moliner)

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

"Que té una espina de rèmol a la gorja. ¿Comprèn la paraula 'rèmol'?"

EMPAR MOLINER Escriptora 

Emiliano García-Page, president de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa i càrrec del PSOE, ha expressat una preocupació: "Si mañana un ciudadano de esta tierra quiere ser tratado en un hospital catalán o de Mallorca, espero que el médico le hable en castellano".

Ni de broma, què s’ha pensat? Un dels orgulls dels hospitals catalans o de Mallorca és l’elevada taxa de mortalitat per raons lingüístiques. Imaginem que ara don Emiliano anés a urgències al Clínic després de menjar-se un suquet de peix. Li dirien: "Té una espina de rèmol encallada a la gola i haurem de procedir a extraure-la o morirà. Badi la boca! Tenim pocs segons!" Però l’home no ho entendria: “Qq...ué...ag?”, barbotejaria, verd per la falta d’aire. "Que té una espina de rèmol a la gorja. ¿Comprèn la paraula 'rèmol'?" I com que l’home, mig asfixiat, s’assenyalaria el coll, el metge repetiria: "El rèmol és un peix que es pesca amb arts de platja, com el ròssec o els tremalls. No l’ha de confondre amb el turbot. Però si no bada boca ara mateix no podré guarir-lo i l’hauré de deixar morir. Desitja la mort?"

I en aquell moment bé podria arribar una anciana de Valladolid amb un atac d’asma. "Senyora, digui trenta-tres", li ordenaria el metge. "No le entiendo", ploraria ella. "Ah, doncs el següent!", faria el doctor. Però potser s’interrompria per l’arribada d’un infermer amb una nevereta de platja: "Iep! Ràpid, tenim un fetge per al pacient de la 23!", anunciaria. I tots dos marxarien cap a l’habitació 23. "Ha arribat un fetge per a vostè!", li dirien al pacient (de Bollullos del Condado). "¿Cómo dice? ¿Un qué?", contestaria el malalt. "Un fetge!", repetirien ells. "No le entiende! Traduzca por Dios...!", suplicaria la mare, des de l’espona del llit. Però el doctor ja agafaria la nevereta. "Si vostè no el vol ja el voldrà algun catalanoparlant", cridaria. I en García-Page, amb les mans al coll, cauria a terra fulminat.

Font: Digui trenta-tres o es morirà (Empar Moliner): "Que té una espina de rèmol a la gorja. ¿Comprèn la paraula 'rèmol'?"

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

A l’Alguer, “anem, anem anant” | Irene Coghene

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Port de l'Alguer

Irene Coghene

A Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears, a Andorra... i ara, també a l’Alguer! El Consell Regional sard acaba d’aprovar una nova llei que permetrà a les famílies alguereses d’escolaritzar la mainada en català. Si la Llei s’aplica de manera efectiva, les famílies tindran dues opcions: una escolarització en italià que inclourà una assignatura de català que en garanteixi un mínim aprenentatge; o bé una escolarització amb el català com a llengua vehicular, sempre garantint, també, l’aprenentatge de l’italià i d’una altra llengua estrangera. Considerant que la matèria d’educació és compartida amb l’Estat italià i no és una prerrogativa exclusiva de la Regió Autònoma de Sardenya, això és un gran resultat. En part, una llei estatal del 1999, de tutela de les minories lingüístiques històriques, va preveure l’ensenyament de les llengües de minoria als territoris de competència, però no eren clares les modalitats d’aplicació.

Es tracta d’una victòria rotunda, transcendental per dos motius. En primer lloc, que el català esdevingui la llengua vehicular de l’ensenyament és sempre una gran notícia, sigui on sigui del domini lingüístic. Avui encara tenim racons del territori on això no és pas una realitat generalitzada, com a la Franja o a la Catalunya Nord. En el cas alguerès, tanmateix, la bona nova és doblement important. A diferència, per exemple, de la Franja —on el català gaudeix, malgrat tot, d’una salut prou remarcable—, a la ciutat catalana de Sardenya la transmissió de la llengua de pares a fills s’ha estroncat notablement durant les darreres dècades. Si bé és cert que les dades asseguren que un 88% d’algueresos entén el català i una mica més de la meitat de la població diu poder-lo parlar sense dificultats, la realitat és que l’ús social de la llengua roman per sota del 15%. Per contra, les dades també mostren una clara voluntat dels algueresos de recuperar llur llengua, especialment per les possibilitats econòmiques, professionals, culturals i acadèmiques que el català dona a les futures generacions d’algueresos. La Llei, doncs, hauria de permetre revertir aquesta situació i fer realitat el desig dels algueresos. 

El segon motiu és potser tant o més important que el primer. Que la nova Llei reconegui un seguit de drets bàsics als catalanoparlants de Sardenya és un èxit col·lectiu, especialment de l’activisme, un triomf de la comunitat algueresa organitzada. De fet, la primera proposta de llei només preveia l’opció d’incorporar la llengua sarda com a llengua vehicular de l’ensenyament. És a dir, el primer proposta de llei no contemplava aquest dret també per al català. Ni aquest, de fet, ni molts d’altres, encara que la Llei estatal reconegui aquesta llengua entre les minories lingüístiques històriques. La Plataforma per la Llengua ha pogut presentar diferents esmenes a través del diputat alguerès Raimondo Cacciotto, que ha treballat conjuntament amb l’altre conseller alguerès, Marco Tedde. Finalment, la Llei aprovada recull la majoria de les esmenes de la Plataforma per la Llengua, no només en matèria educativa sinó també en mitjans de comunicació i món audiovisual, toponímia, relació amb l’Administració sarda, polítiques de promoció de la llengua, etc. Que els algueresos puguin sentir la ràdio o veure la televisió pública en català, com finalment explicita la nova Llei, ens farà avançar cap a una normalitzaciótotal de la llengua: que sentim la nostra llengua, també, com una llengua de prestigi, moderna i de futur, d’un futur amb molta història. Ara bé, que això sigui així fruit de la implicació directa de la societat civil algueresa, organitzada en un teixit associatiu compromès amb la llengua i la cultura de l’Alguer, ho fa encara molt més cabdal, perquè és la prova incontestable que quan un poble s’organitza, quan una societat es compromet col·lectivament amb un projecte, s’aconsegueixen canvis. I això és fonamental per donar continuïtat a la tasca de preservació de la llengua i la cultura de l’Alguer que des de fa molts anys duen a terme les diverses associacions culturals alguereses. Amb aquesta Llei, per tant, es palpa que l’activisme constant i rigorós surt a compte, provoca canvis, canvis substancials com el d’aquesta Llei. 

Apoderar la comunitat algueresa i el seu teixit associatiu és especialment oportú en aquests moments que el municipi de l’Alguer acaba de crear l’anomenada Consulta cívica per les Polítiques Lingüístiques del català de l’Alguer, l’àgora que ha de permetre a les diferents entitats culturals alguereses de treballar conjuntament per la llengua, assessorar l’Administració pública, en el llarg camí que encara resta pendent. Perquè el cert és que, tot i que el Consell Regionalsard hagi aprovat aquesta Llei, no podem obviar que el més important ve ara: obrar perquè la Llei es compleixi de manera real al més aviat possible. Sabem que això no serà pas senzill. En matèria educativa, per exemple, la manca de formació del professorat en llengua catalana, tant de primària com de secundària, és un escull indefugible, que el Govern regional, en coordinació amb els diversos actors algueresos implicats, ha d’abordar immediatament si vol que el curs 2019-2020 es pugui començar a aplicar la Llei mínimament. A l’Alguer tenim aproximadament 800 docents, dels quals calculem que 500 serien concernits per la nova Llei. Des de la Plataforma per la Llengua ja ens hem ofert per col·laborar amb les institucions a fi de garantir la formació exprés d’aquests 500 professionals. I des d’aquí llancem una proposta que creiem que seria realment interessant i innovadora: proposem un conveni de col·laboració entre el Regió Autònoma de Sardenya i la Generalitat de Catalunya que ofereixi cada any un intercanvi de 50 mestres i professors catalans amb algueresos, de manera que 50 mestres i professors algueresos puguin treballar durant un curs escolar a Catalunya i 50 mestres i professors catalans puguin venir a treballar a l’Alguer. Pensem que a través d’un acord d’aquestes característiques en deu anys no només ja disposaríem de tota la plantilla de docents algueresos formats en llengua catalana, sinó que, a més, aconseguiríem enriquir ambdós sistemes educatius a través de l’intercanvi d’experiències, i, en definitiva, continuar bastint ponts entre l’Alguer i Catalunya. 

A Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears, a Andorra... i ara, també a l’Alguer! El Consell Regional sard acaba d’aprovar una nova llei que permetrà a les famílies alguereses d’escolaritzar la mainada en català. Si la Llei s’aplica de manera efectiva, les famílies tindran dues opcions: una escolarització en italià que inclourà una assignatura de català que en garanteixi un mínim aprenentatge; o bé una escolarització amb el català com a llengua vehicular, sempre garantint, també, l’aprenentatge de l’italià i d’una altra llengua estrangera. Considerant que la matèria d’educació és compartida amb l’Estat italià i no és una prerrogativa exclusiva de la Regió Autònoma de Sardenya, això és un gran resultat. En part, una llei estatal del 1999, de tutela de les minories lingüístiques històriques, va preveure l’ensenyament de les llengües de minoria als territoris de competència, però no eren clares les modalitats d’aplicació.

Es tracta d’una victòria rotunda, transcendental per dos motius. En primer lloc, que el català esdevingui la llengua vehicular de l’ensenyament és sempre una gran notícia, sigui on sigui del domini lingüístic. Avui encara tenim racons del territori on això no és pas una realitat generalitzada, com a la Franja o a la Catalunya Nord. En el cas alguerès, tanmateix, la bona nova és doblement important. A diferència, per exemple, de la Franja —on el català gaudeix, malgrat tot, d’una salut prou remarcable—, a la ciutat catalana de Sardenya la transmissió de la llengua de pares a fills s’ha estroncat notablement durant les darreres dècades. Si bé és cert que les dades asseguren que un 88% d’algueresos entén el català i una mica més de la meitat de la població diu poder-lo parlar sense dificultats, la realitat és que l’ús social de la llengua roman per sota del 15%. Per contra, les dades també mostren una clara voluntat dels algueresos de recuperar llur llengua, especialment per les possibilitats econòmiques, professionals, culturals i acadèmiques que el català dona a les futures generacions d’algueresos. La Llei, doncs, hauria de permetre revertir aquesta situació i fer realitat el desig dels algueresos. 

El segon motiu és potser tant o més important que el primer. Que la nova Llei reconegui un seguit de drets bàsics als catalanoparlants de Sardenya és un èxit col·lectiu, especialment de l’activisme, un triomf de la comunitat algueresa organitzada. De fet, la primera proposta de llei només preveia l’opció d’incorporar la llengua sarda com a llengua vehicular de l’ensenyament. És a dir, el primer proposta de llei no contemplava aquest dret també per al català. Ni aquest, de fet, ni molts d’altres, encara que la Llei estatal reconegui aquesta llengua entre les minories lingüístiques històriques. La Plataforma per la Llengua ha pogut presentar diferents esmenes a través del diputat alguerès Raimondo Cacciotto, que ha treballat conjuntament amb l’altre conseller alguerès, Marco Tedde. Finalment, la Llei aprovada recull la majoria de les esmenes de la Plataforma per la Llengua, no només en matèria educativa sinó també en mitjans de comunicació i món audiovisual, toponímia, relació amb l’Administració sarda, polítiques de promoció de la llengua, etc. Que els algueresos puguin sentir la ràdio o veure la televisió pública en català, com finalment explicita la nova Llei, ens farà avançar cap a una normalitzaciótotal de la llengua: que sentim la nostra llengua, també, com una llengua de prestigi, moderna i de futur, d’un futur amb molta història. Ara bé, que això sigui així fruit de la implicació directa de la societat civil algueresa, organitzada en un teixit associatiu compromès amb la llengua i la cultura de l’Alguer, ho fa encara molt més cabdal, perquè és la prova incontestable que quan un poble s’organitza, quan una societat es compromet col·lectivament amb un projecte, s’aconsegueixen canvis. I això és fonamental per donar continuïtat a la tasca de preservació de la llengua i la cultura de l’Alguer que des de fa molts anys duen a terme les diverses associacions culturals alguereses. Amb aquesta Llei, per tant, es palpa que l’activisme constant i rigorós surt a compte, provoca canvis, canvis substancials com el d’aquesta Llei. 

Apoderar la comunitat algueresa i el seu teixit associatiu és especialment oportú en aquests moments que el municipi de l’Alguer acaba de crear l’anomenada Consulta cívica per les Polítiques Lingüístiques del català de l’Alguer, l’àgora que ha de permetre a les diferents entitats culturals alguereses de treballar conjuntament per la llengua, assessorar l’Administració pública, en el llarg camí que encara resta pendent. Perquè el cert és que, tot i que el Consell Regionalsard hagi aprovat aquesta Llei, no podem obviar que el més important ve ara: obrar perquè la Llei es compleixi de manera real al més aviat possible. Sabem que això no serà pas senzill. En matèria educativa, per exemple, la manca de formació del professorat en llengua catalana, tant de primària com de secundària, és un escull indefugible, que el Govern regional, en coordinació amb els diversos actors algueresos implicats, ha d’abordar immediatament si vol que el curs 2019-2020 es pugui començar a aplicar la Llei mínimament. A l’Alguer tenim aproximadament 800 docents, dels quals calculem que 500 serien concernits per la nova Llei. Des de la Plataforma per la Llengua ja ens hem ofert per col·laborar amb les institucions a fi de garantir la formació exprés d’aquests 500 professionals. I des d’aquí llancem una proposta que creiem que seria realment interessant i innovadora: proposem un conveni de col·laboració entre el Regió Autònoma de Sardenya i la Generalitat de Catalunya que ofereixi cada any un intercanvi de 50 mestres i professors catalans amb algueresos, de manera que 50 mestres i professors algueresos puguin treballar durant un curs escolar a Catalunya i 50 mestres i professors catalans puguin venir a treballar a l’Alguer. Pensem que a través d’un acord d’aquestes característiques en deu anys no només ja disposaríem de tota la plantilla de docents algueresos formats en llengua catalana, sinó que, a més, aconseguiríem enriquir ambdós sistemes educatius a través de l’intercanvi d’experiències, i, en definitiva, continuar bastint ponts entre l’Alguer i Catalunya. 

A l’Alguer es fa més evident que enlloc que la llengua no només ens uneix i cohesiona entre algueresos, sinó que apropa els 10 milions d’europeus catalanoparlants d’arreu del domini lingüístic. Amb la nova Llei sarda, els catalanoparlants de l’Alguer tenen, sobre el paper, més drets i reconeixements que els de la Franja o els de la Catalunya Nord. La propera batalla, doncs, és fer realitat el text de la Llei. I des de la Plataforma per la Llengua restarem amatents i exigents perquè així sigui. Això, doncs, no ha fet sinó començar. Com diu la cançó algueresa, a l’Alguer “anem, anem anant”.

Irene Coghene

Delegada de la Plataforma per la Llengua a l’Alguer

Font: A l’Alguer, “anem, anem anant” - El Temps

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial