España al borde de la crisis de nervios | (Documental ARTE - Europa)

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

56 minuts. Disponible del 02/01/2018 al 19/02/2018

Un documental de investigación sobre la crisis catalana: de la victoria del "sí" en el referéndum de autodeterminación del pasado 1 de octubre a la proclamación de la independencia de Cataluña por parte del gobierno de Carles Puigdemont.

Aquesta és la crisi que sacseja Europa des de la victòria del "sí" al referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre: la proclamació de la independència per Carles Puigdemont, president del govern de Catalunya , l’ha combatut amb fermesa el primer ministre espanyol Mariano  Rajoy. Aquest documental se centra en seguir els actors de la crisi a mesura que s’apropen a les eleccions del 21 de desembre.

El 27 d'octubre, el Parlament de Catalunya va votar la resolució per fer de la regió un "estat independent que prengués la forma d'una república". Menys d'hora després, el Senat espanyol va votar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que autoritza a Madrid a posar Catalunya sota tutela. Carles Puigdemont és cessat, el Parlament dissolt, es convoquen noves eleccions, els membres del govern català són empresonats i el líder separatista exiliat a Bèlgica. Un escenari digne d'un extraordinari delicte polític. Espanya està a punt d'implosió, Europa aguanta l’alè. Com hem arribat aquí? Quines són les arrels d'aquesta crisi sense precedents? Quines conseqüències té per a la Unió Europea? Hi ha risc de contagi?

Braç de lluita
Aquest documental se centra en els següents actors de la crisi en els dies previs a les eleccions del 21 de desembre. A Brussel·les, ens trobem exclusivament amb Carles Puigdemont, el president exiliat que va arribar a desafiar les institucions europees. Uns 90.000 catalans han van viatjar a Brussel·les·les per recolzar-lo en la seva lluita. A Espanya, reconeguts sindicalistes catalans expliquen quan l’explicació de la independència distorsiona la realitat. Ada Colau, l'alcalde de Barcelona, ​​que treballa en l'aparició d'una tercera via, explica com va experimentar aquesta crisi des de dins. A la Catalunya rural, acompanyem a la família d'Oriol Junqueras, antic número dos del govern de Puigdemont, arrestat pel govern central. Aquí, l'absència dels anomenats "presos polítics" és difícil de veure. En un altre feu d'independència, Amer, anem a conèixer la família de Carles Puigdemont i l'ànima catalana. Al mateix temps, la pel·lícula recull els testimonis i anàlisis de bons coneixedors de la qüestió catalana: Paul Preston, especialista en història del franquisme; Josep Borrell, expresident del Parlament Europeu (2004-2007) i exministre de Felipe González; Josep Ramoneda, filòsof i editorialista; Jean Quatremer, expert en el funcionament de la Unió Europea; i Daniel Cohn-Bendit, antic diputat.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La victòria de la gent | Cotarelo

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Por fin España sale del franquismo y se abre a la historia gracias a Cataluña. A la historia presente, del mundo de hoy, en el que

• los políticos no se dedican sistemáticamente a robar y mentir.
• los corruptos dimiten y van a la cárcel.
• los tribunales de justicia no están al servicio del poder político.
• Este no persigue penalmente a sus adversarios.
• Ni los amenaza
• Ni los apalea
• Los medios de comunicación no están todos también al servicio del poder económico y su excrecencia política.
• Donde la Iglesia no es un Estado dentro del Estado, plena de privilegios.
• Donde no se castiga con prisión el ejercicio del derecho a decidir de los pueblos.
• Ni se niega a las naciones el derecho a llamarse naciones y actuar como tales.

Un mundo normal, no el de la Marca España, que ha visto cómo fracasaba entre la general irrisión y cómo, además, perdía la joya de la corona más preciada de esta: la República Catalana independiente.

Estas elecciones han construido Cataluña y destruido España. Últimos hitos:

• El triunfo moral ha sido doble del material porque las elecciones, sobre ilegales e ilegítimas han sido una vergüenza desde el punto de vista del fair play. Con varios candidatos en prisión, privados arbitrariamente del ejercicio de su derecho de sufragio pasivo y activo. Unas elecciones en los que todos han jugado sucio, el Estado, la Iglesia, los partidos unionistas, especialmente los del 155, los medios de comunicación y la sedicente izquierda española.
• Y una victoria incuestionable, nítida, en votos y escaños, con una participación sin precedentes. El 21D ha sido una repetición del 1/O y ambos se refuerzan mutuamente en legitimidad. La prueba de la rotunda victoria indepe es que la Iglesia ya ha cambiado de bando y ahora pide a la nueva autoridad "respeto para la libertad religiosa" y algún dinerillo, supongo.
• La señora Arrimadas ha celebrado el hecho aritmético de ser el partido más votado como si fuera el mandato de los dioses. Probablemente en sintonía con esa célebre y machacona fórmula de M. Rajoy de que gobierne el partido más votado. O sea, lo que hace él, gracias a la gentil colaboración de la oposición. El problema es que en Cataluña esto no es posible porque hay una mayoría parlamentaria indepe, que es lo que cuenta.
• Incidentalmente, de haber habido lista única de país, Arrimadas no sería la más votada. No tiene mayor importancia, pero es cosa de imagen y de no tener a la señora repitiendo el estribillo. Lo interesante es calcular ahora cuál hubiera sido el resultado de una lista de país. No por nada, sino porque así se aprende, comprobando.
• Catcomú-Podem es la canción del olvido. Su irrelevancia es pavorosa. Sus votos no dan para un gobierno unionista y el bloque indepe no los necesita. El País vaticinaba un empate entre indepes y unionistas con los comunes-podemos de clave. Ni clave ni claque. Nada. Y es aburrido señalar la incapacidad de esta peña para colocar el rollo de la equidistancia.
• El mismo rollo que sigue soltando IU y Podemos: victoria de la burguesía corrupta (la única que tiene gente en la cárcel y el exilio); ni DUI ni 155 (pero este había que aplicarlo como en un frenopático); banderas y desinterés por los problemas reales de la gente (y se lo dicen a ERC y la CUP). Nada que tenga que ver con la realidad.
• El PSOE navega por el Leteo. Agarrado al PP con el ilegal e inconstitucional 155, se ha olvidado de sus orígenes y esencia y, en su furia españolista se ha mezclado con la derecha y la extrema derecha y ha hecho suyashasta sus formas amenazadoras e insultantes de intervenir en la esfera pública. No es que no sea socialista; es que no es democrático y presenta una deriva seria hacia el fascismo. Considérese: el único que puede parar una locura dictatorial de M. Rajoy es el partido socialista mediante una moción de censura cofirmada por Podemos, el PNV y los indepes catalanes. Si no se presenta esa moción, el PSOE será corresponsable de lo que pase en Cataluña con esta manga de franquistas en el gobierno.
• Un gobierno híbrido de autoritarismo, corrupción, incompetencia, clientelismo y agresividad. Uno que dice haber "descabezado" a sus adversarios cuando el único descabezado aquí ha sido él, que, por lo demás ya carecía antes de cabeza.
• Y miren más arriba del gobierno, a la Corona. Esta sí que ha perdido. Felipe VI tiene algún desparpajo borbónico y no le cuesta nada presentar la Monarquía como la gran defensora de España y de la democracia; pero es difícil imaginarlo defendiendo también la República.
• En esto de la República es donde el independentismo catalán ha asestado el golpe de gracia a la izquierda española que ni a la República se atreve. Por eso, los ataques de de furor contra el "engaño" de ls independencia de los ricos, de la burguesía corrupta, del 3%. Es un caso patológico: los guardianes de las esencias de la revolución no la ven cuando la tienen ante las narices y optan por anatematizarla agarrados a clichés doctrinales que nunca funcionaron.
• Los aliados y siervos del gobierno en este ridículo desastre en el que la derecha pierde votos a favor de un neofalangismo de zarzuela, los medios de comunicación, beligerantes hasta lo ridículo, es de suponer, estarán comiéndose toda la basura que han vertido sobre el procéspara desfigurarlo y hacerlo fracasar con las peores artes.
• A todos ellos, gobernantes, políticos unionistas, jueces de parte, medios comprados les resulta imposible comprender un hecho que no puede estar más a la vista: que este movimiento no es de líderes, ni de partidos, sino de la gente, a través de sus asociaciones o por su cuenta; que es la gente la que lo ha acelerado, defendido y, finalmente, hecho triunfar. Así que, por favor, dejen de meter cargos públicos representativos en la cárcel porque van a tener que encarcelar a dos millones y pico de personas. Convénzanse: ni mayoría silenciosa, ni oro de Moscú, ni espiral del silencio, ni los sabios de Sión. La gente. Es una victoria de la gente a la que, ya son ganas de fastidiar, le ha dado por alzarse cívica, pacífica, democráticamente a ejercer su incuestionable derecho a decidir.

Y lo ha conseguido. Porque es una revolución. Consídérese el siguiente interesante punto. Dice Pedro J. Ramírez en El Español que hay que ir a unas elecciones generales inmediatas para que los españoles decidan.Seguro que a los catalanes les parecerá de perlas que en el país vecino se celebren elecciones generales, particulares o callejeras. Pero, argumentan los independentistas (que son los que mandan), no va con ellos. Y, a propósito de esta circunstancia, habrá qué ver cómo se definen los partidos unionistas en el contexto de un parlamento republicano, si como partidos catalanes o como partidos españoles en Cataluña.

Publicado por Ramón Cotarelo

Font: Palinuro: La victoria de la gente

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

‘Por una Cataluña sin catalanes'

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Es pot ser català i anticatalà alhora? En Rivera i els seus mariachis s’enfaristolen si els neguen la catalanitat, perquè ells són ciutadans d’aquí i del món. Però sobretot, sobretot, són ciutadans d’allà

Pau Vidal

A la ronda d’entrevistes de Vicent Sanchis amb els candidats, tot parlant del seu model d’ensenyament trilingüe, la senyora Arrimadas va dir, amb aquella desimboltura, que ‘implantarien l’anglès immediatament com a tercera llengua vehicular’, a més ‘del català, i el castellà, és clar, perquè és la llengua de tots’. De tots? De quins tots? Certament, no la del 40% de la població nascuda a l’estat que el 2015, segons les dades de l’INE, tenia com a llengua materna una diferent de l’espanyol. A casa meu mateix, senyora Arrimadas, la llengua de tots no és la que vostè diu.

Teniu present aquell lloc comú que diu que París seria una ciutat fantàstica si no hi hagués parisencs? (De fet, es diu de molts indrets, això. Deu ser un d’aquells acudits que fan gràcia a tot arreu.) Doncs l’eslògan que realment voldrien vendre els de Ciudadanos va per aquí: ‘Por una Cataluña sin catalanes.’ Perquè en l’imaginari del partit dels inadaptats Catalunya és una altra cosa, una cosa on tu i jo, que no ens deixem estabornir amb Tele5 ni anestesiar amb la Roja, no hi sortim. Només cal recordar l’entusiasme amb què entonen la lletra de l’himne nacional per imaginar-se quina mena de país tenen al cap.

Les identitats són múltiples i canviants, i cadascú se les construeix a la seva mida, diu un dels mantres recents del multicultisme en voga. Per això la catalanitat es pot entendre de moltes maneres, rebla el multicultisme local, cada dia més multi i menys culti. Tu pots ser català i no ballar sardanes, ho tradueix la versió folklòrica. Naturalment. Fins i tot pots ser català i privar-te del gust de xarrupar gastròpodes inermes a l’Aplec del Cargol de Lleida, i si això no és transgredir, que baixi el rector de Vallfogona i ens excomuniqui. Mira si en som, de tolerants. Hi ha tantes maneres de ser català que fins i tot pots ser siudadano. El que ja és demanar una mica massa és que els altres ens n’adonem. Perquè ens entenguem, fóra com esperar comprensió per part dels sis-cents noranta-sis comentaristes de la identitat múltiple i canviant de l’Albert Pla.

Amb el cinisme per divisa, el neolerrouxisme es dedica a fer escarafalls amb la cançó de ‘qui ets tu per repartir carnets de català’ (l’últim ha estat l’inefable José Domingo de SCC, aquest home amb cara de taxista de pel·li de l’Ozores, al programa FAQS) mentre apliquen el decàleg del bon ocupant. Si la memòria no em falla, havíem quedat entesos que, per ser català, a més de viure i pencar al país, calia voler-ne ser. Com que no tenim DNI, ho certifiquem amb la voluntat. Els pares de la meva amiga L.A., nascuts a Granada (com els pares d’en Domingo, ves per on) i que votaran un partit indepe, què són? Segons el teorema ciutadanaire, no tenen dret a dir-se catalans? Estan condemnats a presentar-se exclusivament com a andalusos, pel fet d’haver-hi nascut? Fins i tot ara que Granada, i qui diu Granada diu en general el regne aporellos, és la terra de la família que els ha repudiat, que els insulta i els esborra de Facebook per haver-se deixat comer el coco pels catalans? Els pares de la L.A., i tants i tants que ja han fet saber per les xarxes que faran com ells, sí que s’estimen el país, i ho demostren, per exemple, amb el vot. I tu que t’hi pixes, Albert, tu que et pixes a la boca del que reclames com a país teu, t’hem de considerar un dels nostres? Tu et pots considerar el que et doni la gana, o el que l’IBEX-35 et deixi, però no esperis que ho fem nosaltres. Perquè nosaltres ja t’hem vist la poteta rojigualda.

La prova del cotó identitària és la imatge que cadascú vol donar d’ell mateix. Et vesteixes d’una certa manera, et compres un determinat model de cotxe, t’expresses amb un vocabulari concret. I t’identifiques amb determinats orígens (o amb cap origen, que el ciutadadelmonisme ha fet molt de mal). Per exemple, quan viatges. En Girauta i companyia es deuen presentar com a catalans quan ven pel món? ‘Hello, my name is Juan Carlos and I come from Catalonia.’ Permeteu-me que em trinxi de riure un moment. Ja està. Jo més aviat me’ls imagino dient ‘I am citizen of the world, a world called Spain. Pero a catalán no me gana nadie.’

Que voteu de gust.

Font: ‘Por una Cataluña sin catalanes’ | VilaWeb

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Com una muralla | Vicent Partal

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

«Passe què passe, a hores d’ara ja és evident que aquest país resisteix i resistirà»

Vicent Partal

Reconeguem-ho: hauríem de ser morts. I enterrats. Per això van fer el colp d’estat. Tu no fas un colp d’estat per convidar a prendre cafè o per llegir poemes. Ho fas per matar el problema. Per matar-lo, si més no metafòricament, i enterrar-lo per sempre. Un estat com cal no fa tot això que ha fet l’estat espanyol sense assegurar-se de totes passades que no deixa cap opció de sobreviure al seu enemic, al seu antagonista. I tanmateix som ací, ben vius, en el darrer dia d’aquesta campanya electoral dissenyada per liquidar-nos. Ben dreçats. Sencers. Com una muralla.

Ja veurem què passa dijous en les votacions i en el recompte. Però, passe què passe, a hores d’ara ja és evident que aquest país resisteix i resistirà. I poca broma, amb això. Ells han violat les seues lleis, han agredit a colps milers de ciutadans, han empresonat els nostres líders, han enviat a l’exili el president, han ocupat la institució d’autogovern, han perseguit piulades i piuladors, han amenaçat funcionaris, han censurat els mitjans públics, han omplert de mentides els papers i les ones, han fet decrets de guerra econòmica i han obert centenars d’expedients, milers. Ells han fet servir la justícia per ficar la por al cos de la gent, han prohibit els llaços, ens han obligat a retirar les pancartes i les banderes, han maldat per exterminar el color groc, han posat diners i més diners i més diners i més diners encara en una campanya desigual on dos dels tres caps de llista independentistes ni tan sols han pogut acudir als debats, ni recórrer els pobles, ni demanar el vot encaixant la mà de la gent, dels qui els voldrien votar.

Els del 155 han superat tots els límits que una democràcia pot acceptar i tolerar. Han deixat anar els ultres a pegar gent pels carrers, a trencar vidres, a increpar, a atemorir. Han identificat i fitxat ciutadans que només enganxaven papers o feien actes. Han filtrat a la premsa amiga i servil informació de sumaris que hauria de ser secreta, amb la voluntat de crear un relat desfavorable a l’independentisme. Us han enganyat, ens diuen, Com si nosaltres tots sols no poguéssem entendre què ha passat. Ens han dit que no som gent normal. Han arribat a dir, més i tot, que calia desinfectar el país, que calia desinfectar-lo de nosaltres –i això no és pas una amenaça banal, car prové dels mateixos que primer assassinaven i després enterraven en calç viva. S’han vantat d’haver-nos decapitat –sí, decapitat–, en públic i demanant que els aplaudissen per això. Han amenaçat nit i dia. Per terra, mar i aire.

Les enquestes aquesta vegada encara valen menys que el poc que ja valen normalment. Segurament la cosa anirà d’un grapat de vots, però en aquest moment tothom reconeix que, amb les dades que hi ha a l’abast, tot indica que els partits independentistes passaran davant dels unionistes, els republicans davant dels monàrquics, el bloc democràtic davant del bloc del 155. A partir d’això, ja veurem si guanyen en escons o en escons i també en vots. Veurem si, malgrat presentar-se separats i dividint de manera extrema i absurda el vot n’hi ha un que queda primer o no. Veurem si es pot formar govern després o si cal fer unes altres eleccions. Veurem si els nostres polítics són capaços de trobar el camí que revalide la República i en recupere la legitimitat. Però ara falten encara quaranta-vuit hores i ningú no s’ha de distraure. Tots hem de fer tant com tinguem al nostre abast per aconseguir una victòria com més gran millor, com més indiscutible millor.

Tanmateix, arribem on arribem dijous, que ningú no s’enganye ni menystinga tot allò que ja hem fet avui. Perquè el poble del groc, la gent de l’estelada, ja hem resistit dempeus el colp més brutal desfermat per Espanya des del 1936. I no hem deixat que ens ensorrassen. I no ens hem agenollat ni ens hem amagat a plorar en la soledat de casa nostra. Amb una dignitat i una valentia que emociona, no hem deixat que ens derruïssen ni abocant sobre el nostre país tota la seua violència. La del 20 de setembre, la del primer d’octubre, la que han desfermat en tots els pobles i ciutats a partir del discurs del seu rei. Contra ell, contra Felipe VI i el règim que representa, entre tots hem alçat una muralla admirable per la República, per la independència i per la democràcia. I això, que avui ja és una gran victòria, pot ser una victòria encara més gran dijous. De manera que ara no us atureu. No us atureu ni un segon…

Font: Com una muralla | VilaWeb

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

'The New York Times' adverteix: Rajoy espera guanyar amb una "elecció anormal"

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Alba Solé

“Rajoy espera que Catalunya torni a la ‘normalitat’ amb una elecció anormal”. Aquest és el contundent títol d’un article del diari nord-americà The New York Times que comença recordant l’acte de Junts per Catalunya a Igualada “on el seu líder, Carles Puigdemont, no estava entre els seus partidaris”.

Segons el diari, aquesta campanya posa en relleu les circumstàncies “poc ortodoxes” que envolten les eleccions catalanes del 21 de desembre convocades pel govern espanyol per, tal com diu Mariano Rajoy, “tornar a la normalitat”. Al mateix temps el The New York Times es fa ressò del discurs del president Carles Puigdemont denunciant que no està en condicions d’igualtat amb els altres candidats.

El rotatiu explica els dos discursos sobre l’exili de Puigdemont: el del Govern que diu que “es va veure obligat a marxar” i el de l’executiu espanyol assegurant que el president “és un fugitiu que està ignorant el poder judicial espanyol”.

D’altra banda, qualifica de “repte” que Rajoy derroti els partits independentistes i asseguri que el seu partit mantingui una mínima presència a Catalunya. Finalment, el diari nord-americà subratlla que “la majoria d’enquestes indiquen que cap dels bàndols obtindrà una majoria absoluta” i que caldrà obrir una ronda de negociacions per formar un govern de coalició.

Font: 'The New York Times' adverteix: Rajoy espera guanyar amb una "elecció anormal":

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El 21-D ens ho juguem tot | Magda Gregori

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Per Magda Gregori

El nostre sistema educatiu. La nostra sanitat. Els nostres mitjans públics. Els Mossos d’Esquadra. La nostra llengua. La nostra cultura. La nostra economia. Els nostres projectes d’investigació i recerca. La nostra indústria. La nostra agricultura i ramaderia. Les nostres iniciatives socials. La nostra memòria històrica. Les nostres empreses. Les nostres infraestructures. Els nostres projectes de futur. El dia 21 de desembre, tot està en joc. 

El 155 ha volgut amagar, dins d’un ambient de falsa normalitat, que l’objectiu del Govern espanyol és anul·lar l’autogovern català. La mentalitat centralitzadora del PP, amb la complicitat del PSOE i Ciutadans, vol acabar amb determinades autonomies. No les reconeix com a subjecte polític i abans de buscar solucions, prefereix aniquilar-les. Aquest és el gran perill! El 21-D no és cap final, és el principi d’una nova etapa. D’un projecte que necessita consensos, determinació i moltes negociacions.

Però el primer que cal és vèncer el bloc del 155, sinó tot estarà en perill. No ens podem permetre que algú qüestioni l’èxit de la immersió lingüística; la neutralitat i professionalitat dels treballadors de TV3, Catalunya Ràdio i l’Agència Catalana de Notícies; l’excel·lència reconeguda internacionalment dels projectes de recerca catalans; la potencialitat de la indústria química o automobilística; la feina feta amb l’obertura de fosses o l’anul·lació dels judicis sumaríssims del franquisme; la literatura i els escriptors que fan fortuna arreu; els projectes impulsats per entitats socials que combaten les desigualtats; la riquesa dels productors agroalimentaris que ha enaltit la feina de grans cuiners; i un llarg etcètera. No permetrem que ningú intenti escapçar tota aquesta feina, feta amb tenacitat i rigor, amb il·lusió i valentia, amb esperança i perseverança. 

Per tant, el 21-D ens ho juguem tot. L’autogovern. L’autonomia de les nostres institucions i la seva capacitat per seguir donant respostes. Recordeu les paraules de Lluís Companys: “Totes les causes del món tenen els seus defensors, en canvi, Catalunya només ens té a nosaltres”. 

___________________________________________________________

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Font: Magda Gregori: El 21-D ens ho juguem tot - El Temps

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Nazis, que sou tots uns nazis

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Jordi Galves 

Vinga, va, calleu una mica, tòtiles, que sou unes tòtiles, que és que mai no esteu al cas de res; que després obriu la bocassa aquesta que teniu i de seguida es nota que heu sortit totes ben ignorants i ben analfabetes, que sou totes púrria, carn de televisió escombraries, manipulables com una pilota, ara cap aquí, ara cap allà, massa informe, turbamulta. A veure si calleu una estona, gallinam, lloques, perquè també puguem parlar els altres, va, com heu sortit de malcarades, de revoltoses, de sedicioses amb qui no us dóna sempre la raó, petardes, intractables totes. Abans, fa molt de temps, quan gairebé tothom era de poble i anava sempre a missa, també tenia un univers molt petit com el vostre, una manera de raonar que no sé si es pot dir ben bé que sigui una manera de raonar, de manera que no sabien gaire de lletra i es pensaven que tot era o havia de ser com a la Bíblia, dividit entre el bé i el mal, entre els àngels i els diables, a tot arreu hi veien sempre Jerusalem i Betlem, tot era Cafarnaüm, el bou i la mula, la multiplicació dels pans i els peixos i tot de llàtzers que s’aixequen i caminen. Ara les coses no han canviat gaire perquè les esglésies estiguin força buides i us passeu el dia davant de la televisió. Ja no parleu d’història sagrada perquè no distingiríeu mai l’Esperit Sant d’una cotorra, ni en sabeu ni us importa gota, l’únic que coneixeu perfectament són els programes del cor, les classificacions de la lliga de futbol i algunes pel·lícules que heu vist per tenir la il·lusió que teniu alguna cultura, que sabeu alguna cosa. No parleu d’àngels ni de dimonis perquè els Pastoretsno els heu freqüentat gaire. No parleu de religió sinó d’energies còsmiques, d’astrologia i de signes del zodíac, penseu que el diable és un personatge de cinema de terror i amb això i alguns calerons guanyat amb molt d’esforç aneu fent, dia rere dia. També sabeu que l’última gran guerra europea tenia dos bàndols, dos equips, el dels bons, comandat pels americans, i el dels dolents, comandats pels nazis, pels alemanys d’ultradreta. I que tenien com a líder Adolf Hitler.

Així les coses avui, a la nostra societat, quan vols insultar algú, quan vols deixar clar que tu ets bo boníssim i estupend, admirable, i els altres són miserables i dolents com un mal de ventre, quan vols establir aquesta distinció peregrina que queda sempre sense demostrar, perquè no la pots demostrar i et vols fer el savi en matèria política, la teva única estratègia és anomenar “nazi” al teu adversari. “Hola, Manel: ets un nazi”. Ja estàs. Per les reaccions que has pogut observar és bastant efectista i feridor, i el teu interlocutor sol emprenyar-se força i la baralla agafa molt de ritme i escalfament. I comencen els jocs de la comparació. Que si els nazis votaven o si no votaven. Que si feien referèndums o no en feien. Que si els nazis duien camises negres o marrons. Que si portes bigoti com Hitler o no el portes, com si Charles Chaplin no hagués dut mai el famós bigotet repelat dels costats. Total, que com que l’olor de sofre ja no és prova de res, quan et volen difamar busquen alguna similitud, la que sigui, per petita que sigui, amb els nazis. No fumes i no beus? Sabies que Hitler ni bevia ni fumava? Ets un nazi. Fumes i beus? Sabies que Hermann Göring, el mariscal del Reich bevia i fumava? Ets un nazi. Aquest insult, penjament i difamació s’ha fet tan cèlebre i habitual que ja ha assolit nivells sociològics. És el que filòsof jueu alemany i professor de la Universitat de Xicago Leo Strauss va denominar com a “reductio ad Hitlerum” o “reducció a Hitler”, també “reductio ad Nazium” o “reducció als nazis”. De manera que l’advocat Mike Godwin va poder establir el 1990 una llei sociològica universal referida a les xarxes socials: “A mesura que una discussió a la xarxa creix, la probabilitat que es produeixi una comparació amb els nazis o Hitler tendeix a u.”

Aquest fenomen d’ignorància i de banalització del nazisme explica que ahir pintessin esvàstiques als cartells del conseller Joaquim Forn del Departament d’Interior. També van embrutar la cara de l’honorable conseller empresonat amb un bigotet hitlerià. Si volem fer memòria, històricament, els que difamaven, apallissaven i exterminaven els discrepants eren els nazis, no els altres, no els seus adversaris. I si fossin nazis com dieu, ja us haurien fet una cara nova, farsants. No hi ha nazisme sense violència, rucs.

Font: Nazis, que sou tots uns nazis

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

ARGUMENTARI PER A INDECISOS

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

1) Hi ha dues formes de convèncer indecisos o unionistes-light per a que votin partits indepes el 21D.

• Parlant-los de fugir de la violència policial, la repressió i el neofeixisme
• Parlant-los de les crisis de l'Estat i dels beneficis de la República catalana (FIL)

2) La gran majoria de catalans hem vist les terribles imatges de la brutalitat policial de l'1-O.

I la gran majoria de catalans sabem què està fent l'Estat amb la repressió del 155.

Tothom ho sap.

3) Segur que coneixeu ex-unionistes que, degut al que va passar l'1-O, han decidit apostar per la República i votar partits indepes.

És tota aquella gent que, malgrat sentir-se espanyols, no toleren el que va passar aquell dia.

Tots aquests ex-unionistes ja han fet el pas.

4) Però els unionistes a qui la brutalitat policial encara no els ha fet canviar de parer, ja no els convencerem apel·lant a l'1-O, i encara menys apel·lant a la repressió del 155

5) Tots els catalans que avui encara pensen votar partits no indepes, són totalment immunes als nostres discursos basats en la repressió de l'Estat.

Aquest discurs, el de la repressió, no els fa cap efecte.

No és efectiu. És perdre el temps.

6) A tots aquests unionistes només els podem generar dubte, només els podem convèncer, si utilitzem dues tècniques alhora:

- Esgrimir el discurs del risc econòmic: crisis de l'Estat

- Explicar-los els beneficis de la República

7) Per tant, abandonem l'argument de la repressió, de la maldat de l'Estat, del 155, per convèncer indecisos.

Utilitzem el discurs del risc econòmic i el discurs de la República neta, justa i pròspera.

8) El discurs del risc econòmic és el que ja hem explicat diferents piuladors durant les darreres setmanes.

L'Estat Espanyol està patint 4 crisis que estan entrant en ressonància: crisi de democràcia, crisi de corrupció, crisi de pensions i crisi de deute.

9) D'aquestes 4 crisis, la crisi de les pensions i la crisi del deute perjudicaran directament els nostres pensionistes, treballadors, funcionaris i empresaris.

L'Estat haurà d'aplicar fortes retallades i augmentar impostos.

10) Sense anar més lluny, aquesta setmana l'Estat ha proposat crear un nou impost per pagar les pensions, i ha decidit pagar les pensions amb més deute.

Qui pagarà aquest nou impost i els interessos d'aquest deute? Els ciutadans i les empreses.

11) Però sobretot, cal esgrimir l'argument dels beneficis de la nova República:

- Neta: implacable contra la corrupció

- Justa: amb separació de poders, amb igualtat de tots davant la llei

- Pròspera: amb riquesa, distribuïda per totes les capes socials

12) És molt important no intentar convèncer a la primera.

Concentreu-vos primer en generar dubte, en fer dubtar a la persona.

13) Feu-li preguntes:

- Saps que l'Estat ha esgotat el Fons de Reserva de les pensions?

- Saps que l'Estat està pagant les pensions amb deute?

- Saps que tu i els teus fills pagareu els interessos d'aquest deute?

- Saps que la teva pensió està en perill?

14)

- Saps que l'Estat dedica 30.000 milions € cada any a pagar deute?

- Saps que el Banc Central Europeu ha decidit reduir les seves compres de deute espanyol?

- Saps que quan arribi la propera crisi econòmica, l'Estat probablement farà fallida?

- ...

15) Però SOBRETOT, feu-li preguntes condicionals sobre la nova República, preguntes d'il·lusió, d'esperança, d'un futur millor.

Aquest fil us pot ajudar. Llegiu-lo amb deteniment, si us plau:

16) I aleshores digueu al vostre interlocutor:

"I si li donem una oportunitat a la República?"

"I si la República és la gran oportunitat per tots nosaltres i els nostres fills?"

17) Feu aquestes preguntes sense donar respostes al vostre interlocutor.

Deixeu que ell sol busqui respostes durant uns dies.

18) Un cop el vostre interlocutor ha entrat en estat de dubte, aleshores podreu convèncer-lo.

Si no dubta, no el convencereu.

Feu-lo dubtar primer, convenceu-lo després.

19) Si tots nosaltres utilitzem aquests arguments i ens convertim en candidats dels partits indepes, estic convençut que aconseguirem uns grans resultats el 21D

20) Recordem que, com millors resultats obtinguem el 21D, més força tindrem per fer efectiva la República, i més aviat la veurem.

Així que tots a treballar per la República.

Tots a treballar pel 21D.

Font: Rebut per whatsapp

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

#FalsaBandera: Un grup espanyolista radical darrere del muntatge de Balsareny

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La família suposadament agredida de Balsareny és una parella coneguda al Bages per les seves simpaties amb l'ultradreta

La família de Balsareny amb qui van parlar ahir Xavier Garcia Albiol i Mariano Rajoy per "l'atac a casa seva" és una coneguda parella simpatitzant de l'ultradreta del Bages que fa una setmana va denunciar un veí per agredir el seu fill  per arrencar cartells independentistes.

Ahir Xavier Garcia Albiol i Mariano Rajoy van parlar per telèfon amb una família que "havia estat atacada" per tenir la bandera espanyola penjada al balcó quan algú va cremar papers al portal del seu bloc de pisos (de fet ningú va cremar la seva casa i la seva bandera espanyola està intacta tot i que sembla que algú va intentar cremar-la). Fa una setmana la mateixa família va denunciar una suposada agressió al seu fill per arrencar cartells independentistes del CDR de Balsareny (l'home acusat d'agredir el nen ha denunciat el menor per danys a casa seva).

Jordi Cervantes Rodríguez, un dels suposats agredits a Balsareny,
possible membre del grup violent d'extrema dreta "Hermanos Cruzados"
(Imatge: Facebook de Cristina Arias Maya)

Segons diverses fonts (i vàries fotografies que es poden veure als seus perfils de facebook) els pares d'aquesta família són simpatitzants de l'extrema dreta (se'ls relaciona amb l'organització feixista "Hermandad Hermanos Cruzados" organització responsable d'un assalt violent el 2015 a un centre de menors al Bages, que va acabar amb 3 detinguts per incitació a l'odi). A més a més per les xarxes socials està circulant la informació que "l'agredit" té antecedents. Ha estat a la presó i té a mig poble amenaçat". També, segons publica Nació Digital, la suposada víctima de l'incendi de Balsareny crema estelades i assetja la família de l'alcalde.

Consultant el perfil (obert) de facebook de la família suposadament "agredida" (Jordi Cervantes, Cervantes El farru i Cristina Arias Maya) es poden veure diverses fotografies de la parella participant en concentracions ultradretanes.

Font: https://www.llibertat.cat/2017/12/la-familia-suposadament-agredida-de-balsareny-es-una-parella-coneguda-al-bages-per-les-seves-simpati-40676

Més informació: https://noticiasdecatalunya.com/2017/12/03/falsabandera-un-grupo-espanolista-radical-detras-del-montaje-de-balsareny/

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Qui són i qui representen els membres de la Junta Electoral?

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El president actual va confirmar una sentència contra l'escola catalana i un dels integrants està en l'òrbita de Ciutadans i Societat Civil Catalana

Josep Rexach Fumanya

La Junta Electoral espanyola –’Central’, segons la denominació oficial– acapara l’actualitat política per les prohibicions que, segons que diuen, han de servir per a mantenir el principi de neutralitat informativa i institucional amb vista a les eleccions del 21 de desembre. És el cas dels mitjans públics com ara TV3 i Catalunya Ràdio, que, per decisió d’aquesta junta, no podran fer servir expressions com ara ‘llista del president’ i ‘consellers empresonats’. Decisions com aquesta han despertat l’interès de la gent per a saber qui compon aquest òrgan i quin perfil polític tenen els membres que la integren.

Aquest organisme es va renovar a final del mes d’octubre i té una composició marcadament política, car una part dels integrants són triats pels partits del congrés espanyol. Concretament, quatre partits: PP, Ciutadans, PSOE i Units Podem, que no assoleixen ni la meitat de la representació del Parlament de Catalunya, on es faran les eleccions del 21 de desembre.

El PDECat explica que en les últimes composicions de les juntes havien estat consultats per a incloure-hi algun catedràtic amb sensibilitat nacionalista i oferir una representació més àmplia de l’hemicicle, però que aquesta vegada no. En les darreres juntes, hi havia hagut el catedràtic Joan Manuel Trayter, però en la present no hi ha representació de cap partit català.

Dels cinc catedràtics que havien de ser escollits pel congrés, dos van ser proposats pel PP –Carlos José Vidal Prado, catedràtic de dret constitucional de la UNED, i Lourdes Nieto López, catedràtica de ciències polítiques també de la UNED–, un pel PSOE –Ángela Figueruelo, catedràtica de dret constitucional de la Universitat de Salamanca–, un per Ciutadans –Andrés Betancor, catedràtic de dret administratiu de la Pompeu Fabra– i un per Units Podem –Inés Olaizola, catedràtic de dret penal de la Universitat de Navarra.

Andrés Betancor ha integrat la comissió d’experts jurídics de Ciutadans per a redactar propostes de reforma i ha participat en més actes d’aquest partit. També és una veu molt escoltada per Societat Civil Catalana i ha col·laborat en actes d’aquesta entitat unionista.

Repassant la compareixença que van fer aquests catedràtics al congrés espanyol, es destaca la intervenció de Lourdes Nieto, proposada pel PP. Demana de crear una assignatura de formació política arran del fet que –diu– ‘s’hagi pogut adoctrinar els joves a Catalunya’. Aquesta intervenció es va fer a final d’octubre, en plena ofensiva d’alguns mitjans espanyols i partits com PP i Ciutadans, que acusaven l’independentisme d’adoctrinar els joves i inculcar-los l’odi a Espanya. Vegeu-ho en aquest vídeo, a partir del minut 21:

Menéndez, un president crític amb l’escola catalana
Els altres vuit membres són magistrats del Tribunal Suprem, designats mitjançant un sorteig pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern de jutges i magistrats. De resultes d’això, el president de la junta electoral durant aquesta legislatura serà Segundo Menéndez Pérez, que el 2008, quan ja formava del Tribunal Suprem, va confirmar la sentència del TSJC que obligava el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a consultar la llengua habitual dels alumnes en la preinscripció escolar de primària i secundària. Aquesta sentència va ser molt aplaudida per Ciutadans i el PP i va obligar a afegir als formularis d’inscripció una casella per a fer efectiu, segons que deia la sentència, ‘el dret dels infants a rebre el primer ensenyament en la seva llengua habitual, fos el català o el castellà’.

La primera sentència del TSJC sorgia d’una denúncia de l’entitat Convivència Cívica Catalana, fundada per Aleix Vidal-Quadras. Aquesta organització es va aliar amb Ciutadans per a batallar judicialment contra el sistema d’immersió lingüística, un capítol que s’allargà amb l’entrada de José Ignacio Wert al Ministeri d’Educació espanyol.

Però Segundo Menéndez Pérez també és un dels jutges que es va manifestar contra la sanció a l’ex-jutge Santiago Vidal, a qui el Consell General del Poder Judicial li havia imposat una sanció de tres anys de suspensió en la carrera judicial per haver redactat una constitució catalana i per haver participat en actes en favor de la independència de Catalunya. El Suprem va haver de validar la sanció i Menéndez hi va votar en contra, juntament amb més jutges. Van considerar que la sanció, que es basava en la ignorància inexcusable del compliment dels deures judicials, recolzava en una ‘norma en blanc’ que necessitava graus de certesa que no s’havien pogut demostrar.

Què és la Junta Electoral?
La Junta Electoral espanyola és l’òrgan superior de l’administració electoral, al qual correspon de vetllar per la transparència i l’objectivitat del procés electoral. Es renova cada legislatura i és l’encarregada de dirigir l’oficina del cens i les juntes provincials, resoldre’n les consultes i unificar criteris d’interpretació de la legislació electoral.

https://www.vilaweb.cat/noticies/la-junta-electoral-un-organ-pactat-entre-pp-psoe-ciutadans-i-units-podem/

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial