traducció - translate - traducción

dijous, 28 de febrer del 2019

Comença la segona part de la tramoia | Ramón Cotarelo

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

"Encara que el tribunal faci esforços desesperats per revestir-se de legitimitat i autoritat, no ho aconsegueix."

Resultat d'imatges de judici proces


Els acusats/des han acabat les seves declaracions i queda a l'aire, com a convicció generalitzada, ho diguin o no els comentaristes, el següent:

La diferència de nivell intel·lectual, preparació jurídica, claredat política i estatura ètica entre els acusats i les seves defenses i les acusacions és abismal.


Els acusats han deixat clar que són representants dignes d'un poble lluitador per la seva llibertat davant d'un Estat opressor que fa servir els jutges com a botxins (i els jutges es deixen).

El judici és una farsa i una persecució política però els acusats li han donat la volta i l'han convertit en un judici contra el despòtic estat espanyol i els seus jutges servils.

Han definit la situació en termes polítics: democràcia, llibertat d'expressió, dret a decidir, resistència pacífica, desobediència civil. I han complert amb el seu deure de constituir-se en exemples i guies de l'acció popular que vindrà a continuació.

La precisió de Cuixart sobre la solució del conflicte Espanya-Catalunya com la seva prioritat corona aquestes diferències quan la prioritat de les acusacions i el tribunal és disfressar de justícia una animalada infame i un acte tirànic.

La justícia del rei és la molt espanyola de Peralvillo, on primer s'executava el reu i després s'instruïa la causa. Primer, un any i mig de presó preventiva, després ja es trobarà algun delicte pel què condemnar els acusats.

Però la fiscalia no ha aconseguit demostrar cap delicte, ni rebel·lió, ni sedició, ni malversació. Res. Només ha aconseguit demostrar la seva pròpia incompetència.

Encara que el tribunal faci esforços desesperats per revestir-se de legitimitat i autoritat, no ho aconsegueix. És com si Marchena dugués al fons el nom de Cosidó.

Aquest procés no és només una farsa ridícula sinó també un moment decisiu, crític, en el procés d'independència de Catalunya, avui més a prop que mai. La comprovació que la masmorra no ha vinclat la voluntat dels dirigents independentistes i l'evidència que l'independentisme ha fet un pas de gegant mostrant al món la iniquitat d'aquesta persecució són actes republicans. D'aquesta República Catalana que els franquistes com Arrimadas neguen però que és present a la realitat quotidiana de Catalunya i pot resistir atacs com aquesta manipulació verinosa de la justícia que s'imposa només perquè darrere seu hi ha un exèrcit incapaç de guanyar una guerra exterior però capaç de massacrar el poble.

Així es tanca la primera part d'aquest esperpent valleinclanesc i avui s'obre la segona amb les proves testificals, le declaracions dels testimonis polítics. Estan previstes, entre d'altres, les de Rajoy, Sáenz de Santamaría i Montoro. Està garantit no només que aquests individus mantindran el nivell intel·lectual baixíssim de les acusacions sinó que, amb elles, la mentida més descarada entrarà al judici. No és gratuït: Rajoy ja va declarar (per cert, en condicions humiliants per a la dignitat de la justícia) en un procés que es feia a uns pocavergonyes i xoriços sota la seva responsabilitat i va tenir l'oportunitat de demostrar al món que es pot mentir descaradament, fins a l'increïble (afirmava que no sabia com eren els comptes del seu partit tot i que n'informava com a secretari general) sense que passi res. I menys que res: els jutges que es van empassar aquelles mentides no van moure ni un dit per encausar el dels sobresous per fals testimoni. I ara tampoc no ho faran.

Montoro, el de les amnisties fiscals als amics, dirà que no sabia res de les finances de la Generalitat, tot i que les tenia intervingudes. Sáenz de Santamaría, la que presumia d'haver "decapitat" els líders independentistes, la que va imposar una reforma anticonstitucional de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional per convertir-lo en la seva guàrdia pretoriana, deixarà anar les seves bajanades jurídiques habituals convençuda que és una barreja de Marshall i Kelsen quan no és res més que una fosca buròcrata en una cova d'or que paguem entre tots. I finalment Rajoy, un home per a qui el compliment de la paraula no és un deure moral, això és un falsari per pròpia definició, a qui aquest tribunal escoltarà amb molta atenció.

Podria estalviar-s'ho. Total, ja és clar que aquesta causa és una infàmia.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimecres, 27 de febrer del 2019

Entra la banda | Ramon Cotarelo

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Ayer, las declaraciones de Jordi Cuixart y Carme Forcadell pusieron punto final al ridículo proceso del 1-O. Ridículo por cuanto la imagen que está fabricándose para la historia hunde definitivamente a España sin que centurias de Borrelles puedan salvarla.

No hay caso y el colofón de Cuixart es definitivo. Al declarar que su prioridad no es salir de la cárcel, sino denunciar el ataque del Estado español (en cuyo nombre administran justicia los jueces) a los derechos fundamentales en Catalunya y España, ha vaciado de contenido toda la causa, convertido en muñecos rotos a los fiscales y magistrados, y proyectado el pleito a un ámbito colectivo e histórico en el que el Estado tiene la batalla perdida. Y lo saben todos quienes tienen un papel en esta farsa.

De forma que, concluida la formalidad de las presentaciones y, siguiendo el ejemplo de las buenas familias, se da paso a los payasos. Citados a declarar el presidente y la vicepresidenta del gobierno más corrupto de la historia de la "democracia", el frente de un partido judicialmente considerado una asociación de malhechores. Citados a declarar como testigos.

Y dicen que no es un juicio político. Es político e histriónico. Del presidente consta la firme sospecha de que ya mintió como testigo en sede judicial en uno de los infinitos procesos de la Gürtel. También en sede parlamentaria; bueno, en esta en innumerables ocasiones y sin sospecha alguna: mentiras como castillos. De la vicepresidenta hay momentos sublimes. Tomó directamente la responsabilidad de la "cuestión catalana", fue "virreina de Catalunya", se entrometió descaradamente en el Tribunal Constitucional y el Supremo y dictó una reforma inconstitucional de la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional que este aceptó sumisamente y por la cual se convertía en alguacil de sus propias sentencias. Como resultado de tanta bambolla, llegó a jactarse de haber descabezado a los independentistas.

Bien. La descabezada fue ella y con todo su gobierno. Todos con la testa bajo el brazo. Y con la testa bajo el brazo comparecen ante el Supremo. Por eso son zombies. Verdaderos ravenants, que vienen del olvido a echar una mano al desastre de las acusaciones y convertirlo ya en una catástrofe propia de los hermanos Marx. 

Hasta ahora, los independentistas han hecho caer dos gobiernos españoles. Y siguen en una posición de condicionar la política del reino. Ante esta posibilidad, sobra, a mi entender, todo debate sobre si el independentismo debe o no presentarse a unas elecciones. Por supuesto que sí. La política que no hagas, ya se sabe, la harán contra ti. 

Lo suyo es votar en masa en las próximas legislativas. Y lo ideal, votar en masa una candidatura unitaria que incluya a todos/as. De no ser posible, concurran los independentistas cada cual por su discurso. De nuevo aquí sería ideal que fueran todas/dos, incluida la CUP. Para formar luego un grupo indepndentista en las Cortes. Un grupo de coordinación de la guerra contra el Estado que los indepes se ven obligados a llevar dentro del Estado. Fuera de este, fuera de su alcance, el Consell de la República tiene una importancia capital porque es la cara exterior de una República que lucha por articularse en el interior.

Publicado por Ramón Cotarelo

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dilluns, 25 de febrer del 2019

La guia amb què el CNI vol desacreditar l’independentisme a la xarxa

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Ha publicat un document dirigit a netejar la imatge de l'estat espanyol



El Centre Criptològic Nacional (CNN), que depèn del Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI) ha publicat una guia per a intentar desacreditar l’independentisme a la xarxa. Ho fa amb exemples anecdòtics d’usuaris de Twitter i amb l’objectiu de dirigir l’opinió pública. El document mostra una preocupació significativa a partir de l’1-O. Per això recorda que el 2017 el govern espanyol va crear una estratègia de seguretat atès el context sociopolític i arran de les crítiques contra la seva actuació el dia del referèndum, fent ús de la violència policíaca. Un intent de canviar el relat, com es va demostrar fa poques setmanes amb unes declaracions indecents de la secretària d’estat, Irene Lozano, comparant el referèndum de l’1-O amb una violació.

La guia apunta dos exemples curiosos i anecdòtics per intentar minimitzar la categoria de la violència policíaca exercida per l’estat espanyol contra els catalans. D’una banda fa referència a una notícia publicada el primer d’octubre del 2017 pel canal d’origen rus RT News en la seva versió en castellà. Mostrava un seguit de vídeos i la titulava destacant la repressió brutal de la policia espanyola contra els votants del referèndum. Un enfocament que no agrada al CNI, que posa la peça com a exemple de desinformació.

D’una altra banda, la guia també qüestiona la identitat d’alguns comptes a les xarxes socials. Sobretot, diu, durant el referèndum. I cita el perfil d’Iván (@ivan226622), un ciutadà asiàtic, diuen, de qui detallen totes les dades del perfil recordant el nombre de seguidors i missatges publicats. Després d’això el CNI denuncia que aquest perfil és fals i destaca que va fer un seguiment negatiu per a la imatge de l’estat espanyol durant els fets de l’1-O. A més el relaciona amb dos més (@rick888 i @bobbit2266) i suggereix que eren administrats per la mateixa persona o organització. L’informe també assenyala que Twitter va esborrar aquests comptes poc després, perquè, diu, eren falsos. La guia fa una relació d’idees per a justificar la tesi que defensa amb l’objectiu de controlar el relat intern i també a escala internacional.

El document conclou que les institucions públiques espanyoles tenen l’obligació de desenvolupar les capacitats necessàries per a prevenir, detectar i neutralitzar allò que qualifiquen d’ofensives de desinformació contra l’estat espanyol. I convida les empreses privades a fer igual.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

diumenge, 24 de febrer del 2019

Adiós, Inés. Hasta nunca | Àlex Ribes

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

arrimadas


Estimada, o no, Inés:
Te vas y, como decimos en Catalunya: bon vent i barca nova. En estos momentos tengo una sensación parecida al día en el que se anunció que Soraya Sáenz de Santamaría abandonaba la política o, mejor dicho, el día en el que la política abandonó a la exvicepresidenta del gobierno. Esa sensación se podría definir como alegría. Alegría por ver cómo trasladas tu mal rollo fuera de Catalunya. Porque si algo has gestionado en tu etapa catalana ha sido el mal rollo, la confrontación, la provocación y la sensación de que no tenías nada que aportar a la sociedad catalana.
Nunca te hemos visto disfrutando de nuestra sociedad, de nuestra cultura o de nuestras tradiciones. Es cierto que aprendiste catalán pero, a medida que pasaban los meses, me iba invadiendo la sensación de que era un disfraz para colarte en nuestras vidas. Para mí has sido una española viviendo en Catalunya, jamás una catalana defendiendo los intereses de los catalanes. Has hablado en nuestro nombre, te has ofrecido como garante de una extraña convivencia, basada en quitar lazos amarillos silenciando así la disidencia. Al final, el único interés que has defendido ha sido tu propio interés. Cierto es que la clase política no es una ONG y que en algunos casos la utopía es un ego que acumula cifras en una cuenta corriente que, en el peor de los casos, está en Suiza. En tu caso, la filantropía era algo inalcanzable. La única transformación social que has buscado ha sido llenar los balcones catalanes de banderas españolas porque no te hemos visto sufrir con las familias los desahucios de bancos carroñeros, no te hemos visto reivindicando derechos laborales, no te hemos visto reclamando una mejor financiación, no te hemos visto defendiendo la lengua catalana frente a la omnipresencia del castellano. Todo lo contrario. Ciudadanos nació para hacer populismo y para la controversia. Había ahí un target: votantes desencantados con el PP o con el PSOE. Votantes que han visto siempre la cultura catalana bajo sospecha. Así llegasteis vosotros. Ni de izquierdas, ni de derechas, ¿no? Yo sólo veo españoles, dijo Albert Rivera. Make Spain great again. Los hijos de Bannon, los Macrones con botijo. Pero te vas sin montar un Ulster, sin haber enterrado el movimiento independentista y sin ser presidenta de la Generalitat. Y yo me río.
Estaba claro. Tu presencia en Catalunya ha sido una plataforma para mostrar a los españoles que tú sí defendías la unidad de España. Has denigrado las instituciones catalanas con numeritos impresentables como hacerte fotos en modo Barbie Telva, has gesticulado más que un mimo anfetamínico y has llenado tus apariciones de cartelitos sin importarte que te hayas convertido en un portafotos humano. Y lo has culminado todo con el numerito de Waterloo. No te echaré de menos. Vete a gritar al Congreso. Llénalo de carteles. Envuélvete en la bandera de España. Disfruta de Madrid. Pero en Catalunya: game over. Tú te vas a la capital del reino pero es que nosotros nos quedamos en la gloria.
Antes de decirte adiós déjame que comparta contigo una anécdota. El Premio Nobel de literatura, John Steinbeck, acudió una vez al otorrino aquejado de una sinusitis. Tras un tiempo de tratamiento el médico le dijo:
- Perfecto, ahora usted podrá hablar bien de nuevo.
- Yo no hablo doctor, yo gruño- le respondió Steinbeck.
- Pues a partir de ahora, podrá usted gruñir mucho mejor.
Pues eso, Inés, que gruñas muy bien por Madrid.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dissabte, 23 de febrer del 2019

Ekaizer: “Ni Rajoy ni el CSN van valorar mai l’aplicació de l’estat de setge; és l’escac i mat de la teoria de la rebel·lió”

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El periodista i escriptor torna a carregar contra Llarena: “Li és igual si els condemnen o no per rebel·lió; ell ja s’ha convertit en el cap”

L’acusació de rebel·lió podria tenir les hores comptades. // Montse Llussà

Segons avança aquest dimecres Ernesto Ekaizer, aviat hi haurà un gir definitiu en la teoria de la rebel·lió forjada per la Fiscalia i el jutge instructor Pablo Llarena. El periodista assegura que ni el govern de Mariano Rajoy ni el Consell de Seguretat Nacional van valorar mai l’aplicació de la llei d’estat de setge o la llei de seguretat nacional davant la situació a Catalunya amb relació al referèndum de l’1 d’Octubre. Ho acrediten diverses certificacions que el mateix govern espanyol ha enviat al tribunal que jutja aquesta causa. Per què són tan importants, aquests documents?

Aquests documents són rellevants per valorar la suposada gravetat fets succeïts a Catalunya, especialment l’1-O

Això és l’escac i mat de la teoria de la rebel·lió. S’ha acabat, ‘c’est fini’

Amb la petició, formulada el 13 de febrer per Xavier Melero, advocat defensor de Joaquim Forn, les defenses volen demostrar que si hi hagués hagut el delicte de rebel·lió que imputa la Fiscalia a diversos processats, el govern espanyol hauria d’haver considerat l’aplicació de l’estat de setge i de la llei de seguretat nacional. Segons informa Ekaizer, no hi ha cap constància que això es tingués en compte.

Se suposa que tenen una insurrecció amb la ‘violència del segle XXI’, però el govern de Rajoy no considera la declaració de l’estat de setge ni considera l’aplicació de la llei de seguretat nacional.

El que és interessant és el que es refereix al Consell de Seguretat Nacional, que indiquen que, uns dies abans de l’1-O, Rajoy va convocar per al 6 d’octubre per parlar de la situació a Catalunya; aquesta reunió es va acabar desconvocant.

El 24 de novembre es torna a convocar el Consell de Seguretat Nacional i, segons l’esborrany, hi havia de constar un informe de la vicepresidenta Sáenz de Santamaria sobre la situació a Catalunya, però això no existeix en la reunió de l’1 de desembre, quan es diu que la vicepresidenta informarà sobre ciberseguretat.

Per tant, som davant una prova que podria ser definitiva per descartar el delicte més greu de què s’acusa els líders independentistes. En les properes sessions del judici, aquests documents podrien canviar-ho tot.

Però i Llarena? És el jutge instructor que ha anat construint aquest relat. Com quedarà després d’això?

És una causa absolutament instruïda de manera superficial per un jutge que més aviat ha fet de fiscal. […] A Llarena li és igual si els condemnen o no per rebel·lió. Ell ja s’ha convertit en el cap

Podeu escoltar la secció completa aquí:
Ernesto Ekaizer: “S’ha produït el ‘jaque mate’ del delicte de rebel·lió”
00:0024:27

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

divendres, 22 de febrer del 2019

La postveritat | Ramon Cotarelo

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Imatge relacionada


Escoltar el president Sánchez dient que els independentistes "tenen terror a segure a dialogar" fa basarda. És una mentida patent, descarada, evident a ulls de tot el món. És ell qui va trencar el diàleg incipient sobre l'autodeterminació. És ell quie té terror al diàleg. I més que terror, odi a la idea mateixa del diàleg.

El seu ministre d'Afers Catalans, Borrell, aquest odiador professional, va perseguint independentistes a l'exterior, prohibint els seus actes, boicotejant-los i mirant de silenciar-los. El mateix Borrell, que, seguint l'exemple de Dastis, mentia per la barba negant a un presentador de televisió la violència de l'1-O que el mateix presentador havia vist per sí mateix.


Davant la impossibilitat de resoldre el conflicte Espanya/Catalunya 'manu militari', com acostuma a fer, el nacionalisme espanyol ha decidit passar a la guerra a tots els altres fronts. Guerra política, judicial, mediàtica. I cal recordar la famosa dita que la primera víctima d'una guerra sempre és la veritat.

La declaració de Sánchez no és mentida en un sentit estricte. Perquè ho fos caldria saber quina és la veritat i el problema és que, en les relacions Espanya/Catalunya, la veritat no es pot dir, ni tan sols es pot pensar. Simplement és una postveritat, allà on la veritat no importa o s'amaga.

La postveritat permet a Sánchez continuar dient que l'independentisme no és majoritari a la societat catalana alhora que es nega en rodó a autoritzar un referèndum d'autodeterminació, l'únic procediment per esvaïr els dubtes i l'únic que podria donar versemblança a les seves paraules. La veritat no importa, no s'esmenta, no es declara: la de que ni aquest govern nic ap altre govern espanyol acceptarà de grat un referèndum d'autodeterminació a Catalunya perquè el perdria, una cosa que no es pot confessar.

El reialme de la postveritat té una dimensió europea. El president del Parlament, Tajani, home de Berlusconi, va prohibir la conferència dels dos presidents catalans en seu parlamentària adduïnt risc per a la seguretat dels assistents. Gairebé al mateix acte va autoritzar-ne una altra amb assistència de ponents de Vox, un partit racista, xenòfob i un perill real per a la seguretat de tots.

Postveritat també és que el ministre de Justícia, Marlaska, a qui més sentències han caigut en matèria de tortures, nega l'escorta policial al president Torra, alhora que Tajani considera que la seva presència pot generar violència. Qui menteix? Evidentment, tots dos, perquè la veritat no importa i atenir-s'hi és perdre el temps.

Tota la farsa judicial que hi ha en marxa avui contra els independentistes catalans és una mostra de postveritat. L'autodeterminació és un principi filosòfic inherent a la condició humana considerada individualment o col·lectiva. Un principi que forma la base de la civilització occidental. Que avui s'estigui discutint en un tribunal si, a més, és un dret o un delicte és una mostra que hi ha Estats abocats a la tirania i la falta de respecte a les persones, com el cas d'Espanya. un lloc, a més, on el tribunal jutjador ni tan sols intenta desxifrar la veritat perquè és jutge i part, perquè tots els seus membres estan convençuts que només hi ha una autodeterminació: la seva; la dels altres és delicte. La veritat de que, si hi ha autodeterminació per a una nació, n'hi ha d'haver per a les altres, s'oculta, es nega, no interessa. El Tribunal Constitucional va manllevar a Catalunya la seva condició nacional, com si tingués el més mínim dret a fer-ho. En complicitat amb aquest disbarat, ara el Tribunal Suprem, basant-se en aquella negació, comet el disbarat següent: considerar un delicte, sense més explicacions, el què per als seus integrants i els qui pensen com ells és un dret.

I, perquè quedi clar el domini de la postveritat i el reialme de la injustícia i l'arbitrarietat, entre els acusadors d'aquesta mascarada hi ha un partit, Vox, antidemòcrata, franquista, racista, xenòfob i virulentament contrari al dret a l'autodeterminació de qui no sigui ells. En el fons, coincidents amb el tribunal mateix.

Una prova que en aquesta farsa judicial la posveritat irònica consisteix a una inversió perversa dels papers. Són les jutjades els qui haurien de ser els jutges i les acusacions els qui haurien de ser jutjats.

I ho seran. Però fora d'Espanya.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dijous, 21 de febrer del 2019

dimecres, 20 de febrer del 2019

"La intervenció del Ministeri Fiscal posa de manifest que es tracta d'un judici polític"

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Parlem amb l'advocada Isabel Elbal sobre el transcurs de la primera setmana de judici, analitzant les actuacions dels jutges, els fiscals, l'advocacia de l'Estat, Vox, les defenses dels presos polítics i d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn

Com ha vist l'actitud del jutge Manuel Marchena durant la primera setmana de judici?
Ha respectat molt les formes. Però, en el fons, ha denegat una sèrie de proves força notables. Sembla que el que es vol transmetre és que els estan regalant garanties i no és així. De fons, no els deixen defensar-se. Per exemple, hi ha un tinent coronel de la Guàrdia Civil que ha participat activament en l'atestat i no l'han pogut cridar a declarar ni, tan sols, identificant-lo com una persona que s'amaga darrere un perfil de Twitter que ha estat atacant als polítics acusats amb unes formes no molt compatibles amb la imparcialitat.

Què creu que podem concloure després d'escoltar les defenses dels presos polítics en la seva primera intervenció?
Vam veure una resistència molt numantina davant allò què ha d'arribar. Durant tota la investigació els han mantingut indefensos perquè s'ha basat en diligències que han practicat altres jutjats on les defenses no han estat presents. Dona per molt poc marge de defensa. Si durant un any i mig han estat privats dels drets fonamentals, el que es farà al judici oral no és més que la culminació de les irregularitats de la fase d'instrucció. L'intent de les defenses de què a l'últim moment els restaurin els drets vulnerats ha quedat en no res. Totes les defenses invocaran la inexistència de delicte en allò que es jutja. Ara, si d'entrada han de tractar de convèncer a qui ja fa un any i mig ja van dir que hi havia indicis, tenen poc marge de defensa. Aquest judici està trucat.

Va veure coherència entre les intervencions?
Gairebé tots van estar coordinats en invocar qüestions que podrien dur a la indefensió. Com el fet que els hagin denegat proves. Tots, a l'uníson, van reclamar la falta de competència del Tribunal Suprem i la falta d'imparcialitat pel fet d'haver admès a tràmit la querella fa un any i mig. Tots van guardar coherència amb el que han estat plantejant durant la fase d'instrucció. El fet de repetir-ho no ha de fer pensar que estan essent pesats amb el mateix tema. Senzillament, el que passa és que tot allò que no aportis en el moment oportú, després, a l'hora de portar-ho a instàncies europees, no té validesa. Si no l'has invocat prèviament, no pot formar part de la demanda que es porti contra la decisió del Suprem a Estrasburg.

Com va veure les intervencions de les acusacions del dimecres?
Per començar, Vox està fent la seva campanya política. Té una defensa gens tècnica. El que volen és tenir un altaveu. No és seriós ni rigorós que estiguin asseguts a la sala. La defensa de Cuixart ja ho va denunciar en el seu moment. L'acusació popular de Vox és una acusació en frau de llei perquè no persegueix res que no sigui fer campanya.

I la Fiscalia de l'Estat...
La intervenció del Ministeri Fiscal ha estat lamentable. Ha posat de manifest que, efectivament, es tracta d'un judici polític. Ha fet servir el seu temps per fer al·legats de caràcter polític. També ens sembla lamentable que el fiscal Javier Zaragoza, que en el seu dia va ser Fiscal en Cap de l'Audiència Nacional, negui que un investigat pugui comparèixer com a testimoni en el mateix procediment. Que és el que s'ha fet amb el cas de Puigdemont. Ell deia que era insòlit i mai s'havia produït. Això no és cert. Ell, com a fiscal en cap de l'Audiència Nacional, no només ha promogut aquestes pràctiques, sinó que sap que Puigdemont ni està fugat ni està en un indret desconegut. A més a més, durant el judici de l'11-M, on ell va seure a l'estrat, hi va haver processats que van intervenir per videoconferència des del Regne Unit. Però, no només aquella vegada. S'ha fet molts altres cops a l'Audiència Nacional essent ell el fiscal en cap. D'altra banda, no han decebut i segueixen en la mateixa línia de tergiversar els fets. Coronar-ho amb una afirmació com la de les muralles humanes, reflecteix la voluntat de condemnar, de totes totes, aquells que estaven exercint els seus drets. Està tergiversant el sentit de la llei. No veurem res diferent aquests mesos. El que queda per endavant serà dur. Seran dies dolent i veurem un relat dels fets absolutament parcial i totalment acomodada al relat dels fets de l'escrit del fiscal.

Queda l'Advocacia de l'Estat...
Tot i que ha descartat el delicte de rebel·lió, això no la fa més raonable. Ens sembla que no té massa tècnica en relació a l'interrogatori que ha fet a Forn. Ens sembla que el que fa és il·lustrar, d'una manera més patent encara que el Ministeri Fiscal, el seu menyspreu cap als drets fonamentals, criminalitzant el fet que la gent vulgui manifestar-se. No ens donarà gaire sorpresa. La seva intervenció ha estat basant lamentable. Hem pogut entreveure que se li escapen les seves pròpies opinions a l'hora d'interrogar.

D'altra banda, els jutges i els fiscals tampoc tenen molta experiència en judici. Fa molt temps que els magistrats van deixar de practicar judicis. No tenen pràctica. És més, qui presideix la sala va ser fiscal i després de seguida va arribar al Tribunal Suprem. Les persones de la sala tenen molt poca pràctica i l'aniran demostrant aquests mesos de judici. No em sorprenen, en absolut, els erros que s'estan veient. El que sí que reflecteix la foto és que s'està cuidant al màxim l'escenografia. És un intent del president de solucionar els errors comesos durant la instrucció. Ara, és irremeiable el que s'ha fet en aquella fase. Per més que ho intentin salvar, no hi haurà sorpreses i el resultat és el que creiem que serà. Doten d'una escenificació interna i, a més, a l'exterior el Ministre ha muntat un perímetre de seguretat intens i extens. El que es vol transmetre és que els acusats són perillosos i que podria ocórrer algun incident violent que pogués posar en perill el judici i les persones que hi assisteixen. Les mesures de seguretat són com les del judici de l'11-M en què s'acusava persones de terrorisme. Tracta de llançar el missatge de què els acusats no són presos polítics, sinó delinqüents del que cal protegir la societat.

Com valora la intervenció d'Oriol Junqueras?
Entenc que, en tant que es tracta d'un judici polític i el fiscal havia parlat en termes polítics, ell se sent perseguit per les seves idees. Per tant, no respon a les preguntes del seu inquisidor. Va decidir que no entraria al joc d'aparentar que es tracta d'un judici just. És molt legítim i, a més, absolutament legal.

I la de Forn?
La seva decisió va ser respondre a tothom menys a Vox. Això respondria a tampoc voler plegar-se al joc de presentar-ho com un judici just. La seva opció, absolutament legítima, és la de no eludir el joc. Ell sap que es tracta d'una acusació espúria, de connotacions polítiques, i pren una actitud conseqüent amb aquest sentit. Així, exposat a un interrogatori de tall ideològic, ell ha respost amb absoluta netedat i contundència. Tant la seva actitud com la de Junqueras són legítimes i segueixen la lògica de la instrucció.

No sobta que s'opti per dues opcions tan diferent?
El cert és que als judicis estem acostumats al fet que les defenses demanin el mateix i ho articulin de manera diferent. Dins els paràmetres democràtics normals, podrien servir tant una opció com l'altra, amb matisos. En aquest cas, ambdues opcions impacte. Una, per no voler respondre i l'altre perquè reflexa que les preguntes formulades són de caràcter ideològic. Una i altra reflecteixen el que és el judici i es complementen. A més, l'objectiu de l'absolució no queda modificat. Adoptant una o altra, el resultat serà igual, ja el sabem.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimarts, 19 de febrer del 2019

La gran farsa (2) | Pere Grau

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La vulneració de la Constitució i de les lleis per part de la política i dels alts tribunals espanyols ha fet Espanya a poc a poc ingovernable.

farsa

Barcelona (1930). Estudis de Professorat Mercantil. Autodidacte intensiu en art i literatura. Alumne de Joan Triadú a les llegendàries classes de català del CICF (1955). Premiat a diversos certàmens literaris. Exiliat voluntari a Alemanya, on viu des de llavors. Traductor de 4 llibres de l'alemany al català. Col·laborador de la revista 'Llengua Nacional'.

Després de 15 mesos de presó sense poder parlar públicament, Oriol Junqueras, vicepresident i ministre d’Economia del govern català il·legalment destituït, s’ha pogut manifestar el 14 de febrer davant del Tribunal Suprem espanyol com a primer dels presos polítics catalans. S’ha negat a respondre preguntes del tribunal i de la fiscalia, la competència dels quals no reconeix. Només ha contestat les preguntes del seu advocat Andreu van den Eynden. Les seves declaracions han durat més de dues hores i les ha fet sense cap paper al damunt de la taula. Aquestes dues hores han demostrat altra vegada la magnífica personalitat del català. Aquí, de manera molt curta, algun extracte de les seves paraules.
“Ho seguirem intentant. Sigui quin sigui el resultat d’aquest procés.”
“El referèndum és l’única via possible per resoldre la situació a Catalunya. És l’aplicació de la democràcia.”
“Som independentistes, però abans som republicans, abans som demòcrates i abans som bones persones.” (Riures d’alguns periodistes)
“Des del meu punt de vista, res del que hem fet és delicte; treballar per la independència de Catalunya no és delicte, fer un referèndum no és delicte… És absolutament evident que és una acusació forçada.”
“Si res del que hem fet és un delicte, és evident que l’argumentació de les acusacions no se sustenta.”
“La voluntat seguirà sent la del diàleg. Això no es resol posant gent a la presó.”
“El debat parlamentari a Europa és inviolable des de fa segles… Davant l’evidència que l’independentisme es convertia en una majoria parlamentària va comença a tractar-se com alguna cosa que cal evitar a tota costa… tancant el pas a qualsevol debat sobre aquesta qüestió.”
“Les urnes acostumen a ser una solució. No són l’única, però són imprescindibles per resoldre algunes situacions.”
“Tot el què volíem fer era públic, era als programes electorals i sempre d’acord amb els principis democràtics de la Unió Europea. Ho reitero i repeteixo per si algú ho vol entendre.”
“Votar no és un delicte. Impedir-lo per la força, sí.”
“Mai hem avalat cap reacció violenta ni l’hem buscat. Mai, ni tan sols responent a les crítiques… No hi pot haver cap dubte que tinguéssim un comportament pacifista.”
(Sobre l’acusació de malversació): “Als contribuents no els va costar res el referèndum… El mateix ministre d’Hisenda va negar que hi hagués hagut malversació.”
“S’ha vist en totes les  televisions del món com es colpejava a gent que no feia res… La violència policíaca era injustificada i innecessària.”
“Cal respectar el vot dels ciutadans i seguir la via política… Tots els demòcrates s’han de sentir interpel·lats  en buscar una solució política en l’àmbit del principi democràtic, en el respecte a la convivència, els drets fonamentals, els  drets humans.”
I a aquest home l’amenacen amb 25 anys de presó. Per fets que –encara que la política i la justícia espanyoles conscientment interpretin falsament la Constitució– segons els articles 10.1 i 96.1 de la Constitució, eren absolutament legals.
La vulneració de la Constitució i de les lleis per part de la política i dels alts tribunals espanyols ha fet Espanya a poc a poc ingovernable. I això només és el començament d’un desenvolupament que no hauria calgut mai que es produís, si llavors, el 2010, no haguessin demolit grollerament l’estatut d’autonomia català. I aquells vents porten les tempestes d’ara.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dilluns, 18 de febrer del 2019

Comín, sobre la sentència: "Preparem-nos, perquè el sacrifici i la mobilització més gran no han arribat"

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

"No podem tenir un Parlament Europeu que castri la veu dels pobles lliures", critica Puig

Comín, sobre la sentència: "Preparem-nos psicològicament, perquè el sacrifici i la mobilització més gran no han arribat"


ACN

 L'exconseller de Salut, Toni Comín, assegura que és "imprescindible" que el dia que es conegui la sentència de l'1-O la ciutadania es mobilitzi "amb molta més intensitat" que en la manifestació de dissabte a Barcelona i en la vaga prevista per al 21 de febrer. "Preparem-nos psicològicament, perquè el sacrifici, la mobilització i el compromís més gran no han arribat", ha dit aquest diumenge en un acte de protesta convocat per les ANC de Luxemburg, els Països Baixos i Brussel·les.

Comín ha afirmat que per a l'Estat el dia de la sentència és "com el 6 d'abril del 39", el "final de la partida". Amb tot, ha defensat que la partida "no s'ha acabat". "Hem de demostrar a l'estat espanyol que som capaços de derrotar-los, per moltes sentències injustes que puguin dictar", ha conclòs. A més, el republicà ha destacat que tot i la "indignació absoluta" pel judici de l'1-O també té un sentiment "d'orgull total" per la "demostració de coratge" dels excompanys de Govern que són jutjats. "Les seves conviccions estan intactes", ha remarcat després de les declaracions d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn aquesta setmana al Suprem.

Crítiques a l'Eurocambra

Durant la concentració davant la Gare Centrale de la capital belga, l'exconseller Lluís Puig ha denunciat la prohibició de la conferència del president Quim Torra i l'expresident Carles Puigdemont a l'Eurocambra. "No podem tenir un Parlament Europeu que castri i vulgui cisellar la veu dels pobles lliures", ha lamentat, i ha afegit: "Visca la llibertat d'expressió".

Per la seva banda, el coordinador de l'ANC a Brussel·les, Ivan Fox, ha valorat com a "molt greu" el veto del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani. A més, ha exigit la llibertat dels presos i els exiliats i ha llegit tots els seus noms d'un paper tret d'una urna com la de l'1-O, "l'arma del crim" per la qual es jutja els dotze líders independentistes.

També s'ha sumat a les crítiques Ralph Bunche, secretari general de l'UNPO (sigles en anglès per l'Organització de Nacions i Pobles No Representats). Durant els parlaments, Bunche ha recordat que segons els tractats internacionals l'autodeterminació dels pobles és un "dret" i els estats tenen "l'obligació de respectar-lo".


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

diumenge, 17 de febrer del 2019

La minoría rebuznante y la mayoría silenciosa | Ramon Cotarelo

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


En tiempos del corrupto M. Rajoy (a) Sobresueldos, que, si hubiera justicia en España, estaría en la cárcel, se decía que, junto a los independentistas, en Catalunya había una mayoría no independentista a la que el de los "hilillos de plastilina" llamaba la mayoría silenciosa.

En las dos fotos correspondientes a los dos actos políticos de ayer con que se ilustra este post, puede verse la entraña de esta mentira.

Así como puede verse la del sucesor del corrupto Rajoy, el demagogo Sánchez, cuando habla de que Catalunya está dividida más o menos al 50%, que está fracturada, enfrentada entre sí y que lo que deben hacer los catalanes es hablar entre ellos. De nuevo las fotos prueban claramente que este pobre hombre, carente de una sola idea, se rige por las machadas del catalanófobo Borrell. El nivel mental de Sánchez no da para más.

Ayer, dos docenas de provocadores y chulos de C's, encabezados por la insoportable cotorra catalanófoba, Arrimadas, y el jayán tabernario Carrizosa, se presentaron e Amer, a ver si conseguían su propósito de sembrar cizaña y dinamitar la normal convivencia de un lugar. Porque lo que estas tres derechas (PP, C's y Vox) pretenden a toda costa es crear el clima de tensión y violencia que denuncian. Pero la gente no hace ni caso a la Arrimadas (llamada la "montapollos") y  los comercios cierran sus puertas a su paso. Como si fueran apestados. Y lo son: apestados de odio, de rabia, de indignación al comprobar que nadie los quiere. A otras personas, esta glacial recepción les hubiera hecho reflexionar, pero no a estos matones, que no pueden reflexionar porque no tienen con qué. Y, cuando lo tienen, es para provocar, insultar y llevar la crispación a Catalunya. Mala gente. Muy mala gente. Se ganaron el Tortosa que les hicieron. 

El lenguaje de este post puede parecer duro, pero digan ustedes qué calificativo merece un puñado de chulos que va un sábado a alterar la vida tranquila de un pueblecito pacífico, a armar bronca, molestar y destrozar mobiliario simbólico urbano, a ver si consiguen que algún ciudadano le parta la cara a la hija del policía de Franco, como su padre se la partía a los "rojos" indefensos. Así podría poner el grito en el cielo (más de lo que lo hace habitualmente) y pedir feroz represión en Catalunya.

En otro  lugar del principado, en Barcelona, más de 200.000 personas se manifestaron en favor de los presos políticos, en contra de la farsa judicial berlanguiana del Supremo y por la autodeterminación. 200.000 personas son bastantes más que las 45.000 que reunió en Madrid el domingo pasado el cómico trío de trogloditas y las dos docenas de provocadores que anduvieron media hora (no pudieron aguantar más el desprecio de la gente) por las calles de Amer, como si fueran los forajidos del tren de las 15: 10.

La distancia es inmensa. Sánchez puede seguir mintiendo, aconsejado por el catalanófobo Borrell, un tipo sin escrúpulos, un socialfascista de manual, que se ha hecho cargo de la propaganda y la guerra sucia del exterior de la tiranía española contra los catalanes. El arrogante sujeto ha montado una camarilla de sinvergüenzas y vividores, desechos de otros partidos, como Irene Lozano, o macartistas sin categoría como Ignacio Torreblanca y secuaces, capaces de cantar en gregoriano los embustes más fascistas del gobierno, siempre con cargo a los fondos públicos que pagamos todos, incluidos los catalanes, a quienes estos sicarios menosprecian e insultan 

Catalunya, dice Sánchez, está fracturada. Catalunya, dice Sánchez, está enfrentada en dos mitades, incluso en el seno de las familias, dice Sánchez. En Catalunya el independentismo no es mayoritario, dice Sánchez, sin permitir una consulta que aclararía el asunto definitivamente. Los catalanes, dice Sánchez, deben hablar entre sí. Este conjunto de falsedades y embustes no puede habérsele ocurrido a Sánchez solo porque no le da el caletre. Es el infame destilado de los más virulentamente unionistas y catalanófobos de su gobierno, como Calvo, Celáa o Borrell y de los cipayos con que cuenta en Catalunya como Iceta.

Ignoro cómo estos "asesores" y otros igualmente incompetentes administrarán a Sánchez la noticia de que los matones de C's, a los que él corteja como posibles aliados, no fueron capaces de intercambiar palabra alguna con los habitantes de Amer (vaya con el diálogo) que, todos a una ("todos a una", sin divisiones, Sánchez)  les dieron la espalda y los ignoraron. Y tampoco sé cómo le presentarán la noticia de que 200.000 catalanes salieron a la calle a decirle que, en contra de lo que él simula creer, la autodeterminación no es un delito sino un derecho.

Un derecho que estamos ejerciendo en Catalunya pese a quien pese en España y garantizará la liberación de nuestros políticos, cuando la República catalana independiente sea un hecho.
Publicado por Ramón Cotarelo


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial