traducció - translate - traducción

dimecres, 11 de maig de 2016

Valencians i balears podran tenir la nacionalitat catalana

  • La constitució que Constituïm ha presentat aquest dimecres a la presidenta del Parlament preveu que les persones amb “nexes culturals i lingüístics comuns amb Catalunya” puguin tenir la nacionalitat
  •  Nord-catalans, andorrans i algueresos podran tenir DNI català sense convenis de reciprocitat
  •  La proposta de la Constitució Catalana, demà amb El Punt Avui

Representants de Constituïm, el gener passat al Col·legi de Periodistes Foto: JUANMA RAMOS

EMILI BELLA - BARCELONA

Valencians i balears podran obtenir la nacionalitat catalana en la Catalunya independent, segons consta a l'article 13.4 de la proposta de constitució catalana que el grup Constituïm ha presentat aquest dimecres a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. “Els ciutadans d'altres estats que tinguin nexes culturals i lingüístics comuns amb Catalunya poden optar per la nacionalitat catalana sense haver de renunciar a la seva”, afirma el text, elaborat per 17 ponents voluntaris a partir de tres constitucions prèvies i 3.400 aportacions ciutadanes per internet. Per tant, també els andorrans, els nord-catalans amb nacionalitat francesa, els algueresos amb nacionalitat italiana i els aragonesos de la Franja i els murcians del Carxe amb l'espanyola podran tenir DNI català, “encara que el principi de reciprocitat no es reconegui al seu Estat”.

El Punt Avui ha tingut accés a la proposta constitucional, que preveu que la república concerti tractats o convenis de doble nacionalitat amb tots els estats que reconeguin el principi de reciprocitat i que en aquests estats els catalans es puguin naturalitzar sense perdre la seva nacionalitat d'origen. L'articulat de la llei de lleis catalana estipula que “la nacionalitat catalana s'adquireix, es conserva i es perd d'acord amb el que estableixi la llei. Es pot adquirir per naixement, filiació, adopció, matrimoni, residència o bé per opció”.

Castellà, patrimoni cultural de cohesió

D'altra banda, el text també preveu l'oficialitat del català i de l'aranès, tal com va avançar dilluns aquest diari, però no del castellà, que tindrà “un estatus jurídic especial, com a patrimoni cultural de cohesió que cal respectar, garantir i protegir”. La carta magna posa èmfasi en la cura de “la diversitat lingüística”. S'abandonen així les propostes dels esborranys previs, que parlaven de cooficialitat per al castellà o d'una moratòria de deu anys per poder-se relacionar amb aquesta llengua amb l'administració.

L'actual proposta de constitució inclou una disposició que recull que “el règim jurídic de la llengua castellana ha de respectar, garantir i protegir els drets lingüístics dels catalans que constitueixin el nou estat, nascuts abans de l'any 1977, a poder emprar oralment i per escrit la llengua castellana davant les institucions públiques”.

Aquesta proposta de constitució íntegra es publicarà demà en l'edició en paper d'El Punt Avui.

ARTICLE 13
Els ciutadans d'altres estats que tinguin nexes culturals i lingüístics comuns amb Catalunya poden optar per la nacionalitat catalana sense haver de renunciar a la seva nacionalitat, encara que el principi de reciprocitat no es reconegui en el seu Estat.

ARTICLE 3
El català és la llengua nacional i oficial de Catalunya. [...] Es reconeix a la llengua castellana un estatus jurídic especial, com a patrimoni cultural i de cohesió que cal respectar, garantir i protegir

Publica un comentari a l'entrada