traducció - translate - traducción

diumenge, 15 d’octubre de 2017

PREPAREM L'ÈPICA PER GUANYAR LA LLIBERTAT

video
Font: desconeguda, rebut per whatsapp

La setmana que comença, aquest dilluns 16 d'octubre, és decisiva. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, haurà de respondre, després d'haver ofert diàleg, el requeriment del govern espanyol sobre la Declaració d'independència. 

Jordi Sànchez i Agustí Alcoberro, camí de Madrid
El president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, amb el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el major i una intendent dels Mossos d'Esquadra, tornen a declarar davant l'Audiència Nacional per uns suposats delictes que són un abús de dret i amb l'amenaça latent que hi hagi detencions. La separació de poders, a l'Estat espanyol, ha desaparegut.

L'1 d'octubre vam votar i la nostra veu va ser clara i forta. Estiguem preparats per mobilitzar-nos pacíficament i defensar les nostres institucions, el Sí del referèndum i les nostres llibertats. Estiguem atents a les comunicacions oficials: al correu, al canal obert de Telegram, a les xarxes socials, a les declaracions públiques de les persones que ens representen, el mateix Jordi Sànchez i el vicepresident Agustí Alcoberro. 

No escampem rumors, hi pot haver molta confusió, sovint interessada.

La República Catalana ja arriba!


Assemblea Nacional Catalana


Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre

dimarts, 10 d’octubre de 2017

Cal protegir la legitimitat del referèndum



Comparteixo gairebé totes les idees que Pere Cardús ha tingut l’amabilitat de resumir-nos en el seu article del 4 d’octubre a Vilaweb. També coincideixo amb la seva confiança en el Govern i les organitzacions independentistes amb representació parlamentària (suposo que l’oblit de la CUP ha estat accidental). Però m’agradaria fer un breu comentari a una de les idees que ens exposa el periodista.

Al final del tercer punt de la seva relació escriu: “l’única mediació possible i que pot acceptar el govern català és la que proposi l’aplicació del resultat del referèndum o un nou referèndum que sigui reconegut i respectat prèviament per l’estat espanyol”. La part del fragment que he destacat en cursiva es contradiu amb el primer punt de la seva llista, que, tot sigui dit de passada, trobo d’una clarividència exemplar.

En el moment sociopolític a què ha arribat el conflicte, no crec que, d’una banda, es pugui afirmar (amb tot l’encert del món) que “el poble ha complert allò que li van demanar” i que ara “ho ha de complir el parlament sense dilacions”, i d’una altra, una mica més avall, suggerir que una de les possibilitats sorgides en una hipotètica mediació internacional i acceptable pel Govern podria ser la celebració d’un segon referèndum d’autodeterminació. Com el mateix Cardús es pregunta al principi, si s’arribés a aquesta situació, “quin missatge donaríem als ciutadans que van arriscar la integritat física precisament perquè hom els havia dit que aquesta vegada [el referèndum] seria vinculant?”.

Aquest suggeriment, a part de contradictori, s’acosta perillosament a les propostes que es fan des del sector de Podem, sempre contrari a la legitimitat del referèndum de l’1 d’octubre. No hem de perdre de vista que, darrere d’aquest rebuig, i astutament dissimulats, com a mínim hi ha tres factors clarament conflictius amb els interessos independentistes: la voluntat de no acceptar el dret d’autodeterminació dels pobles, la impossibilitat de superar el marc de l’estat espanyol a l’hora de plantejar-se la ruptura amb el règim del 78 (això és, ras i curt, el que suposarà la independència de Catalunya) i l’intent de diluir el potencial revolucionari del poble català en la campanya espanyola per treure Rajoy de La Moncloa. Necessitem, per tant, ser molt curosos amb l’anàlisi de la situació política. No podem deixar ni una escletxa per on s’escolin les tesis espanyolistes dels “equidistants”.

Arribats a aquest punt, l’única nova consulta que seria acceptable és la d’un referéndum d’aprovació de la constitució catalana, emparat, si es pot, per una mediació internacional. Mentrestant, però, i independentment de les declaracions solemnes que s’hagin de fer, cal proveir d’eines reals la nova república (que ja va sortir al carrer dimarts passat en un clar rebuig a la supèrbia de les autoritats espanyoles), és a dir, s’ha de materialitzar la desconnexió. També en això hem de renovar la confiança tant en el Govern com en els nostres representants parlamentaris.

Tot plegat continuarà requerint la col·laboració del poble. Tornarem a sortir al carrer, no només quan se’ns cridi a ratificar la constitució, sinó, com molt bé planteja Pere Cardús, quan haguem de protegir el Parlament o el Palau de la Generalitat. En aquest sentit, m’agradaria fer una última consideració. No dubto que el Govern tingui previst “com caldrà reaccionar en cas d’un fet d’aquesta magnitud”, però crec que també hauria de tenir un pla, ara sí, per protegir la gent. Anirem en massa a envoltar la seu parlamentària o a ocupar la plaça de Sant Jaume, però ja no podem ser l’única força pacífica de xoc. Potser ha arribat l’hora que els bombers també comptin amb el suport de la policia nacional de Catalunya.

Ignasi Farinyes Gasalla
Filòsof

Font: Cal protegir la legitimitat del referèndum

Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre

diumenge, 8 d’octubre de 2017

T'ENVIEN LA POLICIA I EN PERDRE VOLEN DIALOGAR

Els catalans equidistants et recorden que també han mantingut l’equidistància entre les porres de la policia espanyola i els cossos dels votants.

Els que t’han enviat la policia perquè no puguis votar t’exigeixen ara que dialoguis amb ells per veure què s’ha de fer amb “tot això de Catalunya i tal”



Primers conseqüències després del referèndum de l’1 d’octubre. Els que t’han enviat la policia perquè no puguis votar t’exigeixen ara que dialoguis amb ells per veure què s’ha de fer “amb tot això de Catalunya i tal”. Amb un punt d’esgotament i preocupació, els polítics dels principals partits espanyols han traslladat al govern de la Generalitat i a les entitats sobiranistes si tenen la intenció de seguir votant durant gaire més temps. “Això ja comença a ser una mica cansat, no? I si, enlloc de parlar tant de democràcia i llibertat d’expressió, ens dediquem a resoldre tots plegats els problemes reals de la gent?”, s’han preguntat amb resignació.
A aquesta petició també s’hi han sumat diversos catalans dels autoanomenats equidistants, que han recordat a tothom que, en l’afer del referèndum, s’han mantingut coherents amb les seves creences des del primer fins a l’últim moment. “Dit en unes altres paraules: que també hem estat totalment equidistants entre els cops de porra de la policia espanyola i els cossos dels votants”.
Els ja coneguts com a Neutrals de Catalunya han explicat que rebutgen l’actuació policial efectuada pel govern espanyol però que la culpa és dels independentistes per organitzar, expressament, referèndums sobre temes complicats. “Si haguessin preguntat sobre un tema que preocupés de debò els catalans, segur que no s’hagués produït cap incident. Però no. Els molt capritxosos havien de fer la pregunteta sobre la independència. També són ganes de provocar, eh? Que no defensem tot això de la policia però és que, segons com t’ho miris, ni que sigui una miqueta, ja els hi està bé”, han resumit en un comunicat ple d’equidistància i invitacions al diàleg.
De fet, per poder solucionar la situació actual, tots els equidistants de la geografia catalana han posat per fi una proposta sobre la taula. En aquest cas, “per evitar que hi hagi catalans que votin SÍ a la independència i altres que votin NO, la qual cosa suposaria una fractura terrible per a la societat catalana”, la seva proposta és que es faci un referèndum vinculant en què puguin votar tots els espanyols menys els catalans.
“S’ha acabat haver de triar entre Catalunya i Espanya. Entre el pare i la mare. Entre el federalisme o la veritat. Que triïn tots els espanyols per nosaltres i així també ens estalviem la feina, que sempre ens toca pencar a nosaltres”, han argumentat. Segons el seu criteri, “la solució potser no agradarà a tothom, però almenys seguirem tenint una Catalunya unida en l’espoli econòmic i l’ofec nacional. Després de 300 anys, ja no ve d’aquí”.

Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre

dissabte, 7 d’octubre de 2017

DEMÀ, NINGÚ AL CARRER

L'ANC crida a buidar els carrers de Barcelona davant la manifestació espanyolista


Diumenge hi ha convocada una manifestació de Societat Civil Catalana, el PP i C's, per denunciar el ple en el qual Puigdemont explicarà com s'aplicaran els resultats de l'1-O

per G.A

El president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el d'Òmnium, Jordi Cuixart ACN
"Estem convençuts que representem milions de catalans. Donem veu a milions de catalans, i als 47 milions d'espanyols que no poden alçar la veu de catalans perquè els amenacen". El líder del PP, Xavier García Albiol, cridava així a sortir al carrer aquest diumenge 8 d'octubre a les 12h per manifestar-se contra el referèndum i contra el ple convocat per aquest dilluns 9 d'octubre, en què el president Puigdemont ha de comparèixer per explicar com s'aplicaran els resultats de l'1-O, un ple en què podria proclamar-se la independència.

Davant d'aquesta mobilització, impulsada inicialment per Societat Civil Catalana, i a la qual també s'hi ha sumat Ciutadans però no el PSC, l'ANC també ha fet una crida: "Aquest diumenge 8 els qui vam anar a votar l'1 d'octubre buidarem els carrers de Barcelona i guardarem forces. Han convocat una manifestació espanyolista. La seva causa és ben legítima, i és normal que es manifestin, a la vegada que és lamentable que aquestes manifestacions tolerin la presència de grups violents d'ultradreta, que no representen gens els partidaris del No", diu l'ANC en un comunicat. 

"Diumenge vam fer el gran pas que necessitàvem. Vam saber defensar com a gent de pau els col·legis electorals, contra la violència policial. Vam poder votar i el sí va guanyar! Dilluns que ve, el 9 d'octubre, el Parlament es reunirà per declarar la independència. Aquest dilluns exigirà una mobilització màxima", avisa l'ANC, conscient que, probablement, serà un dia llarg de mobilitzacions al carrer quan arribi la resposta de Madrid. 
L'ANC convida els catalans a quedar-se a casa aquest diumenge
L'ANC convida els catalans a quedar-se a casa aquest diumenge JOAN ANTONI GUERRERO

Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre

divendres, 6 d’octubre de 2017

La mediació internacional, el segrest del president i el control del temps abans de dilluns

Vuit idees que cal tenir molt clares perquè la declaració d'independència arribi a bon port aquests dies vinents



La possibilitat que el govern espanyol s’avingui a asseure’s en una taula a negociar res de valor amb Catalunya és ara inexistent. Les crides al diàleg són una trampa. No cal perdre-hi ni un segon. El diàleg no pot ser mai una contrapartida a la democràcia ni a la veu de la gent expressada pacíficament i amb el seu vot. Se’n van donar moltes, d’oportunitats, a l’estat espanyol per trobar una sortida negociada a la voluntat dels catalans de fer camí. I no en van aprofitar cap ni una. Ben al contrari, la resposta han estat les amenaces, les intimidacions, els càstigs, els judicis, els insults, les intervencions, l’asfíxia, la guerra bruta, l’ocupació militar, la mentida sistemàtica, la violència…

Diumenge es va votar en unes condicions infernals, però es va votar de manera multitudinària. La dignitat democràtica i moral dels catalans que no es van deixar intimidar per la brutalitat de l’estat espanyol és un aval més que suficient per als passos que han de venir. Tot el món va veure com tracta Espanya els ciutadans que no pensen com la seva oligarquia considera que han de pensar. Ara cal tenir idees molt clares per a encarar aquests dies que vénen. Miro de resumir-les a continuació:

—Una vegada fet el referèndum, no hi pot haver cap dubte a l’hora de fer-ne efectiu el resultat. Quin missatge donaríem als ciutadans que van arriscar la integritat física precisament perquè hom els havia dit que aquesta vegada seria vinculant? El poble ha complert allò que li van demanar. Ara ho ha de complir el parlament sense dilacions.

—El control del temps és la millor arma política. Les coses no s’han de fer quan ‘toca’, sinó quan volem que passin. Tot i que el cos ens demana de fer la declaració avui mateix, hem de pensar que fer-ho dilluns potser ens va a favor. Si el govern i Junts pel Sí han decidit de fer-ho dilluns, deu ser que saben que hi guanyen més que no hi perden. Per exemple, tornar a posar en tensió l’estat espanyol i fer-li cometre més errors encara. O deixar temps perquè s’activin propostes de mediació internacional.

—La qüestió de la mediació internacional no ha de neguitejar ningú. La mediació no és pas un mecanisme per a tornar enrere, sinó per a desencallar algunes coses. Els experts en mediació són experts a ‘resoldre’ conflictes, no pas a eternitzar-los. I, arribats en aquest punt, qualsevol expert sap que la pertinença de Catalunya a l’estat espanyol seria una manera d’eternitzar i no pas de resoldre. Per tant, l’única mediació possible i que pot acceptar el govern català és la que proposi l’aplicació del resultat del referèndum o un nou referèndum que sigui reconegut i respectat prèviament per l’estat espanyol.

—La crida a la mediació internacional és lògica quan una part se sent segura de la seva posició. L’estat espanyol no vol cap mediació perquè seria acceptar Catalunya com a part en peu d’igualtat. I perquè sap que la mediació implicaria l’acceptació de principis democràtics on tots els vots valdrien igual. I seria obligada a retirar amenaces, ocupació policíaca, suspensió de l’autonomia, processos judicials engegats, agressions, etc. Posar el comptador de la declaració a quatre dies i fer una crida a la mediació és una manera d’aclarir qui vol diàleg i qui no en vol.

—L’estat espanyol ha demostrat que està disposat a tot. El monarca successor del successor del franquisme –un Felipe com ja n’han tinguts els Borbons– ha donat carta blanca per a la màxima repressió sense límit. S’obre un període incert que pot incloure el segrest del president, el govern, Forcadell… El govern ja té previst com caldrà reaccionar en cas d’un fet d’aquesta magnitud. Però els ciutadans no podem permetre que ningú segresti els nostres màxims governants i se’ls emporti a Madrid. Potser caldrà protegir el Palau de la Generalitat o el parlament aquests dies vinents.

—Una declaració del president anunciant que proposarà la declaració de la independència dilluns pot ser considerada per l’estat espanyol com l’anunci d’un delicte de sedició. I la immunitat parlamentària i l’aforament deixen de tenir efecte si els comandaments de la policia espanyola o la Guàrdia Civil consideren que es produeix un delicte flagrant. Aleshores no els cal cap ordre judicial per a segrestar el president de la Generalitat. Cal tenir-ho present perquè ja fa setmanes que preparen el relat que justifiqui una acció d’aquesta mena. Aleshores, la declaració d’independència s’ha de fer tot seguit.

—Abans d’arribar a dilluns, encara passaran més coses. De moment, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, el major Josep Lluís Trapero i la intendent dels Mossos, Teresa Laplana, han estat cridats per l’Audiència espanyola per a declarar, acusats del delicte de sedició. Si hi van, pot ser que no en tornin perquè se’ls quedin amb l’aplicació de mesures cautelars de privació de llibertat. Evidentment, aquesta agressió tampoc no pot ser permesa per la ciutadania i caldria fer una mobilització permanent fins a aconseguir-ne l’alliberament. Una alternativa és que no vagin a declarar –cosa que hauria estat més lògica si ja s’hagués proclamat la independència. Però aleshores caldrà també emprendre una mobilització de protecció dels quatre acusats per l’estat espanyol per impedir que els detinguin abans de la declaració d’independència.

—Les eleccions no formen part de cap pla en aquest moment. Hi ha gent interessada a fer córrer aquesta hipòtesi per atiar una desconfiança immerescuda dels ciutadans que se la van jugar envers els governants. Ara el pla és complir la llei del referèndum d’autodeterminació. I si algú té una proposta que justifiqui d’aturar els compromisos, que expliqui clarament la proposta de mediació. No cal que ningú es deixi ensarronar per aquestes veus de distorsió constants. Sovint és gent que ja havia assegurat que el referèndum no es faria i que es farien eleccions. I ara es troben que han de justificar el seu engany als lectors.

Espanya ha perdut definitivament el control de Catalunya. Per això tan sols li resta el recurs de la violència i la repressió. Quan un estat ha d’emprar la violència és perquè ja no té el domini sobre la població ni sobre el territori. La violència de l’estat espanyol certifica el seu fracàs. El nostre vot diumenge i els carrers més plens que mai dimarts certifiquen la nostra victòria. Lluitem per defensar la llibertat, però somriem, que hem guanyat!

@PereCardus, periodista


Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre
Google+:    https://plus.google.com/u/0/1006401424208124  

dimecres, 4 d’octubre de 2017

Com fer esclatar el conflicte

La plaça Universitat va ser ahir un dels epicentres de la protesta a Barcelona. / DAVID RAMOS / GETTY IMAGES

Entre els líders del sobiranisme català hi havia ahir una sensació d’emoció i alegria per l’èxit evident de la jornada de protesta, però aquesta sensació convivia amb el vertigen. Els esdeveniments de l’1 d’octubre han posat Catalunya sota els focus de l’atenció pública mundial, els carrers són plens a vessar d’una massa entusiasta però impacient, i des d’Espanya (incloent-hi la corona) només arriba el missatge de la por i de la repressió. En aquestes circumstàncies, la Generalitat no pot restar inactiva, però ha de fer front també a la por. Concretament la por a no fer el pas correcte en un moment clau.
L’opció d’una declaració immediata d’independència té defensors i detractors. Però el debat no gira entorn de l’eficàcia d’aquesta mesura, que tothom sap que és molt limitada. El debat se centra en si una mesura simbòlica però desafiant afavorirà l’estratègia catalana d’internacionalitzar el conflicte i propiciar una mediació internacional. Amb els comptes intervinguts i el territori literalment ocupat per les forces de l’ordre espanyoles, és evident que una DUI no tindrà altres efectes que captar, novament, l’atenció mediàtica mundial i expressar de forma eloqüent l’abast de les aspiracions catalanes.

Arguments per a la DUI

Però molts dels observadors internacionals de l’1-O, esparverats per la repressió policial, van animar els dirigents catalans a fer un pas endavant, amb el convenciment que la defensa davant d’una agressió desmesurada legitima l’aposta independentista, tant o més que altres factors (com la majoria parlamentària o la mobilització continuada a favor del referèndum). Hi ha més arguments a favor de la DUI: l’aturada general d’ahir va ser un èxit, però la “vaga general” convocada per la CUP i els sindicats minoritaris continua, i en aquest escenari incert és molt arriscat dilatar la presa de decisions.
Els partidaris de no fer la DUI afirmen que Ada Colau, els comuns i Podem, i molts ciutadans indignats per la repressió, se’n quedaran al marge; i que moltes de les simpaties internacionals esdevindran retrets si s’actua de manera unilateral i basant-se en els resultats d’un referèndum que no s’ha pogut celebrar en condicions de normalitat.
S’ha parlat d’eleccions, d’un nou referèndum. Hi ha qui proposa, com a alternativa, que el govern prengui decisions sobiranes que demostrin que ha passat la pantalla constitucional. Però no hi ha força ni diners per fer-ho, i no evitaria la intervenció de l’autonomia. Això sí: carregaria de raons l’independentisme.

La suspensió de l’autonomia

En qualsevol cas, i més encara després del discurs de Felip VI, entre els dirigents sobiranistes hi ha el convenciment que el govern espanyol, tard o d’hora, suspendrà l’autonomia. Això també dona arguments als qui volen accelerar, perquè la República, encara que sigui virtual, sembla evident que és l’únic camí per defensar-se davant l’acció repressiva d’un Estat que ha renunciat a tota pretensió de diàleg.
En qualsevol cas, el conflicte no es resol ara, sinó que entra en una nova fase en què el paper del carrer serà clau. I com s’ha demostrat aquests dies, “Els carrers seran sempre nostres” no és només un eslògan.

Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre
Google+:    https://plus.google.com/u/0/1006401424208124 

dissabte, 30 de setembre de 2017

divendres, 29 de setembre de 2017

Un estudi d'experts en dret internacional conclou que no hi ha cap llei que prohibeixi la independència de Catalunya

Els acadèmics diuen que la repressió de l'Estat per l'1-O augmenta la "legitimitat" del referèndum

Els experts en dret internacional Ana Stanic, Marc weller, Richard Falk i John Dugard, aquest dimecres en roda de premsa a Barcelona / JOSEP RAMON TORNÉ / ACN
MARC TORO

"Després d'haver revisat la pràctica recent i les sentències sobre Kosovo, podem dir i afirmar clarament i amb rotunditat que no existeix cap mena de prohibició en el dret internacional per a una declaració d’independència de Catalunya". Aquesta és la conclusió principal d'un estudi sobre l'autodeterminació de Catalunya encarregat per ERC i elaborat per un grup d'experts en dret internacional.
El professor de la universitat de Cambridge Marc Weller, que ha liderat l'estudi, ha afirmat aquest dimecres en roda de premsa que Catalunya "clarament podria satisfer tots els requisits per ser un estat", sempre que l'expressió de la voluntat popular quedés recollida, preferiblement, en un referèndum i la declaració d'independència fos promulgada pels membres del Govern escollit democràticament. Posteriorment, ha afegit, l'executiu "hauria de demostrar que exerceix el control sobre el territori i la població i que exerceix les seves funcions governamentals", així com estar disposat a negociar amb el govern central.
"El fet que no estigui prohibit, no vol dir que el dret internacional estableixi de manera positiva que Catalunya tingui aquest dret", ha reconegut Weller, però ha matisat que "hi ha altres tipus d'autodeterminació que es podrien invocar" en el cas català. "Hi ha un nou abordatge del dret a l'autodeterminació, que és el principi democràtic. En aquest cas, que el govern espanyol hauria de respondre genuïnament davant d'una reclamació d'autodeterminació per part del poble català, tal i com va passar al Canadà en relació amb el Quebec".
Weller ha assegurat, en tot cas, que el govern espanyol "no té cap mena de dret legal de suprimir o inhibir l'expressió de la voluntat popular quan és l’autodeterminació, almenys des del punt de vista de dret internacional". En aquest sentit, si bé ha afirmat que si l'Estat atura la celebració del referèndum es poden trobar altres vies per expressar la voluntat dels catalans –com serien unes eleccions plebiscitàries o, en un última instància, manifestacions al carrer–, també ha subratllat que la repressió o prohibició de l'1-O "només farà que augmentar-ne la legitimitat". De fet, segons el professor emèrit de dret internacional de la Universitat de Princeton Richard Falk, "fins ara Catalunya sembla que està guanyant de manera decisiva batalla per la legitimitat".
Falk ha argumentat que Catalunya ha actuat seguint els valors d'una "societat democràtica", ha evitat qualsevol tipus de violència i ha buscat en tot moment la "negociació i el pacte", i ha afegit: "Això contrasta amb l'actitud cada vegada més gran de l'Estat de basar la seva acció en la repressió, la coacció i a voler esperonar o provocar algun tipus de violència". "Catalunya ha demostrat un comportament impecable, absolutament raonable a cada pas del Procés, mentre que el govern espanyol està augmentant l'ús de mètodes no raonables per desencoratjar o castigar la part catalana", ha insistit, i ha deixat clar que, passi el que passi l'1-O, "serà un punt d’inflexió i un moment cabdal en la lluita per la legitimitat".
Recordant que la "prohibició d’atemptar contra la integritat d’un estat s'aplica a altres estats i no a part d’un estat", Weller ha deixat molt clar que per molt que l'Estat digui que la Constitució no permet fer una declaració unilateral d'independència, l'essència mateixa d'una DUI és que "una unitat surt de la unitat anterior per no regir-se pel seu sistema de dret", motiu pel qual ha remarcat que "la qüestió de si una DUI és legal o no haurà de ser vista no en el marc referencial de la Constitució d’un estat, sinó en el marc de la llei internacional". I aquest últim, ha reiterat, no ho prohibeix.

El reconeixement internacional, un camí "difícil i llarg"

Malgrat que la llei internacional no sigui un mur per al dret a l'autodeterminació, John Dugard, professor sud-africà de dret internacional, ha advertit als catalans que "altres estats no acceptaran fàcilment la independència de Catalunya". "Per ser estat independent de ple dret, cal ser acceptat pels altres estats i que aquests et facin membre de la comunitat internacional i, per tant, puguis formar part o afiliar-te a organitzacions internacionals com la UE o l’ONU", ha reflexionat, i ha deixat clar que aquest procés de reconeixement seria "difícil i llarg per al poble català [...]. Caldrà temps i molta paciència", ha conclòs. A la presentació de les principals conclusions de l'informe també hi havia Ana Stanic, advocada i especialista en dret comunitari i acords internacionals entre estats. 


Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre
Google+:    https://plus.google.com/u/0/1006401424208124 

dijous, 28 de setembre de 2017

Estàs preparat? Manual pràctic de seguretat i actuació per als dies convulsos

«Si sabem com ens hem de comportar, com podem actuar més segurs i quins són els nostres drets, estarem més preparats per encarar tot el que estigui disposat a fer l'estat autoritari»

Fotografia: Albert Salamé
[ÚLTIMA HORA:

Vivim dies intensos i, en certa manera, convulsos en el camí cap a l’exercici de l’autodeterminació de Catalunya. L’estat espanyol ha posat la directa sense contemplacions per mirar d’impedir el referèndum de l’1 d’octubre. Tanmateix, el govern, el parlament, set-cents cinquanta batlles i les entitats més fortes del país estan determinats a fer-lo i a implementar-ne el resultat a continuació. Per tant, si la pressió internacional sobre Rajoy no comença a fer efecte, poden venir jornades encara més intenses. És en aquest sentit que em permeto de compartir unes quantes recomanacions pràctiques per a demòcrates que vulguin ajudar a garantir l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats més bàsiques de qualsevol democràcia. Som-hi.

Combatre els rumors
Els rumors són una de les armes més efectives en situacions de conflicte. L’aparença de veracitat i la sensació de donar a conèixer informacions secretes i transcendentals afavoreixen molt la seva propagació. Com qualsevol fenomen viral, els rumors s’escampen molt fàcilment perquè les víctimes són els primers que contribueixen a fer-los circular. A la Segona Guerra Mundial –l’autèntic laboratori de proves de les fàbriques de rumors– el boca-orella funcionava de meravella i les ràdios oficials i clandestines ajudaven a rematar la feina. Actualment, els circuits dels rumors són més potents i més eficients perquè aprofiten les xarxes socials i els xats d’amistat i família a un ritme vertiginós.

Els rumors són el resultat de dues situacions: una informació parcial d’algú que hi posa més pa que formatge per impressionar els del seu entorn o una creació pensada i dissenyada per a despistar, atemorir, confondre, intoxicar, desinformar, desmobilitzar… L’únic consell que es pot donar contra els rumors és no convertir-se en promotor i difusor de missatges dels quals no se’n té la seguretat de certesa. També és important que quan rebeu un missatge d’aquesta mena –’un amic que treballa a tal lloc’, ‘un familiar meu que és mosso d’esquadra diu…’– aviseu la persona que l’ha enviat del risc i l’error que comet. Si s’actua així de manera intensiva uns quants dies, es pot tallar bona part de la rumorologia nociva en poc temps. Cal ser molt actius en aquesta qüestió perquè els rumors fan molt d’efecte entre les persones menys mobilitzades i sense contacte habitual amb l’activisme més conscient.

Detectar i desactivar els infiltrats
Aquests dies, en les mobilitzacions que s’han fet davant el Departament d’Economia, a la seu de la CUP i al passeig de Lluís Companys, hem detectat la presència d’agents dels cossos de seguretat espanyols infiltrats entre el públic. Sota una aparença de normalitat, vestits amb roba de carrer i sense cap identificació de la seva condició, observen i busquen l’oportunitat per a crear aldarulls. L’estat espanyol desitja poder oferir al món una imatge de violència i de caos de les mobilitzacions catalanes. Per tant, faran tot el possible per fer descarrilar la Revolta dels Somriures.

És important no veure fantasmes on no n’hi ha, ni passar l’estona sospitant de la persona que teniu al costat. Però sí que es pot evitar que aconsegueixin allò que busquen frenant els elements que presenten comportaments exaltats o que conviden a tenir-ne. D’infiltrats, n’hi ha de tota mena i de totes les edats. La millor profilaxi contra la seva activitat és aïllar els elements que es presenten conflictius i expulsar-los serenament i pacíficament de la concentració.

Una altra cosa que es pot fer per interceptar la seva activitat és no respondre preguntes estranyes i insistents de ningú que no coneixeu. A banda de crear aldarulls, la funció dels infiltrats és també obtenir informació i traçar relacions per a estar al corrent de les intencions del grup. Com hem dit abans, no cal desconfiar de tot i de tothom, però el sentit comú pot orientar qualsevol a detectar preguntes capcioses, especialment de caràcter personal.

Arriben els tancs
Ja fa temps que passa que l’exèrcit espanyol treu a passejar alguns blindats per les carreteres de Catalunya. Els 4×4 de camuflatge impressionen molt a la gent, que els fa fotografies i els fa circular entre els seus contactes. El desembarcament de furgonetes de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola també són a l’ordre del dia. Tot plegat és una estratègia més de la por. També ho són les maniobres dels soldats a les muntanyes i planes del país. La intervenció armada o militar de Catalunya és un risc que l’estat espanyol no pot assumir. Si ho intentés, decantaria definitivament la comunitat internacional a favor de la causa dels catalans. Per tant, tot indica que són maniobres orientades a espantar.

Així doncs, quina és la millor ajuda que poden obtenir aquests incentivadors de la por espanyols? Evidentment, que els fem fotografies i les escampem per tots els Whatsapps i Twitters i Facebooks del país. Actualment, els millors ajudants de l’estratègia de la por som nosaltres mateixos quan fem circular les imatges que ells volen que circulin. Com passa amb els rumors, cal tallar aquesta activitat en xarxa i avisar les persones que hi participen. Què es pot fer si presencies un moviment de tropes o de vehicles? Enviar les imatges als mitjans de confiança. Per exemple, al correu de la redacció de VilaWeb: redaccio@vilaweb.cat.

Fonts fiables
En contraposició amb el punt anterior, cal fer un esforç de ser disciplinats en el consum d’informació perquè hi ha moltes fonts que juguen a despistar, desinformar o, simplement, enganyar. Tot allò que faci referència a la logística del referèndum és competència del govern de la Generalitat. No hi ha cap canal d’informació segura en relació amb les qüestions pràctiques de la convocatòria de votació més enllà dels canals oficials del govern. La Generalitat no amaga que organitza el referèndum. Per tant, els llocs de votació, la validesa de les butlletes, els horaris, etc., són informacions que tan sols pot donar el govern.

En relació amb les mobilitzacions ciutadanes d’aquests dies i de la jornada del referèndum, les fonts fiables són les entitats que han promogut les convocatòries més grans: Òmnium, ANC i AMI. També hi ha entitats de referència a escala comarcal o local. És molt important que se segueixin tan sols les indicacions oficials d’aquestes entitats. Per això, la millor manera és tenir activat un canal directe amb les entitats. Per exemple, els sistemes d’alertes de Whatsapp i Telegram que han activat les grans entitats. Òmnium va obrir el servei d’alertes de Crida per la democràcia. També els partits polítics compromesos amb el referèndum són una font fiable per a la mobilització i la convocatòria d’activitats de tota mena.

Sentit crític en el consum informatiu
Informativament, és més necessari que mai consumir els mitjans de confiança de cadascú. No cal dir quines són les intencions de determinats mitjans d’orientació espanyolista (d’ací i de fora de Catalunya). Comproveu quins mitjans informen sense crear alarmismes innecessaris i sense afegir més dramatisme per a obtenir més visites. En un moment com l’actual, els mitjans han de ser més exigents amb la seva manera d’informar que mai. I alguns mitjans que poden portar el segell de compromís amb el referèndum no s’estan d’inflar les informacions per aprofitar l’ambient en benefici propi. En el consum informatiu, el ciutadà ha d’activar ara més que mai el sentit crític i no empassar-s’ho tot d’entrada. En moments de tensió, mitjans de confiança.

Com sortir de casa
Encara que sembli una obvietat, el Departament de Salut va fer ben fet dimecres passat quan va donar consells per a les persones que preveien passar moltes hores al carrer lluny de casa. Heus ací el consell que va donar: ‘Si has d’estar moltes hores a peu dret, procura de fer passejades i descansos per promoure una correcta circulació sanguínia a les cames. Si has de passar moltes hores al carrer, recorda de dur calçat còmode, roba adequada i una ampolla d’aigua.’ Si compteu que passareu moltes hores mobilitzats, equipeu-vos amb una motxilla amb menjar, aigua i roba per a afegir capes d’abric per si es fa tard.

Avisar com a mínim una persona de confiança
Quan decidiu d’anar a les convocatòries d’aquests dies, és important que ho comuniqueu a una persona de la vostra confiança. És bo que algú estigui informat dels vostres plans sempre que sigui possible. En cas de detenció o de qualsevol altre imprevist, convé que algú sàpiga on havíeu de ser i que pugui alertar si no té notícies vostres. Tingueu també memoritzat el número de telèfon d’una persona a qui pugueu trucar en cas de necessitat si us heu quedat sense el vostre mòbil.

Saber els teus drets davant la policia i la justíciaL’associació Drets ha preparat molt bon material aquests últims mesos perquè la població estigui ben informada dels seus drets en cas de conflicte amb la policia o la justícia. És important que tothom qui vulgui implicar-se en la defensa de la democràcia, el referèndum i les institucions llegeixi el document ‘Conèixer els propis drets‘. Són tan sols sis pàgines amb informació molt didàctica per a saber com cal actuar en cada situació. Si rebem una citació d’un jutge, un fiscal o un cos policíac o si hem estat detinguts, cal posar-se en contacte amb l’equip creat per aquesta associació per obtenir assessorament o assistència legal gratuïta. El número és el 697 83 29 11.

Els detinguts tenen dret a saber quins fets delictius els atribueixen; a no declarar ni a fer cap tipus de manifestació; a no declarar-se culpables; a ser assistits per un advocat; que la detenció i el lloc de custòdia sigui comunicat a la persona que ells triïn; a fer una trucada a la persona que vulguin; a ser assistits per un intèrpret si són estrangers i no parlen castellà; a ser visitats per un metge; i a conservar una còpia de la relació de drets dels quals són titulars. La policia té l’obligació de posar-se en contacte amb l’advocat designat pel detingut. L’advocat pot entrevistar-se amb els detinguts sol·licitant a la policia que li faciliti un espai per a una conversa reservada. L’advocat té dret de fer consignar en l’acta de declaració del seu client qualsevol incidència que cregui que pot ser rellevant.

Davant d’un intent d’escorcoll
Si la policia vol escorcollar una persona, un immoble o un vehicle, cal tenir en compte alguns drets del ciutadà. Per exemple, que tan sols poden entrar a casa nostra o a l’oficina si donem el consentiment o si la policia obté una autorització judicial. També tenim dret de ser presents a l’escorcoll de casa nostra. A més, podem demanar als agents el motiu de l’escorcoll. Podem demanar que els agents s’identifiquin. Si van uniformats, han de dur visible la placa amb el número d’agent, el qual tenim dret d’apuntar. Si no hi van, han d’identificar-se amb la seva credencial on consta el número d’agent. Si fan un escorcoll corporal, l’han de fer amb el màxim respecte i han d’informar-ne del motiu. Si agafen algun objecte personal, caldrà que facin una acta i que ens en donin una còpia. La podem signar o ens hi podem negar. En el cas de les empreses, cal saber que els agents poden accedir a totes les dependències obertes al públic, i també als tallers i magatzems. Només necessiten una autorització judicial per entrar a les oficines d’administració i direcció i als arxius.

Seguretat tecnològica
Per a perseguir els activistes independentistes, la policia pot intervenir les comunicacions d’un investigat si obté una ordre judicial. Tanmateix, s’han donat casos d’escoltes telefòniques i d’intercepció de la correspondència privada sense que hi hagués cap ordre. La diferència entre l’una i l’altra és que la intervenció sense ordre judicial no té cap valor en un judici. Amb tot, les consideracions de limitació legal en una situació d’estat d’excepció de facto com la que vivim a Catalunya tenen poca validesa. Per això cal intensificar la vigilància sobre l’ús dels aparells tecnològics que fem servir per a comunicar-nos per a qüestions relacionades amb les mobilitzacions i les activitats de preparació del referèndum.

En aquest sentit, és recomanable l’ús d’aplicacions de missatgeria amb sistema d’encriptació. El WhatsApp és una aplicació poc segura per a comunicacions reservades. Fa uns anys que s’utilitza el Telegram com un servei amb més garanties. Tanmateix, el servei més segur en aquest moment es diu Signal. Per exemple, és l’aplicació que recomana l’ex-analista de la NSA Edward Snowden perquè utilitza el protocol ZRTP, que permet de xifrar els missatges de manera segura. L’aplicació també té la capacitat d’avisar si detecta un intent de penetració extern.

Els vuit consells de Snowden
Fa poc més d’un any que Snowden va donar vuit consells de seguretat per a l’ús de telèfons mòbils. Són aquests: tenir el mòbil sempre controlat i no deixar-lo sobre cap taula d’un lloc públic ni en mans d’un desconegut perquè hi poden instal·lar programes espia; desactivar les connexions sempre que no es facin servir (xarxa Wi-Fi, localització, Bluetooth…); no fer servir xarxes de Wi-Fi públiques perquè no són segures (poden robar contrasenyes, dades i comunicacions de tota mena); tapar la càmera (es pot fer amb fundes que no tinguin el forat habitual) per evitar un disgust si punxen el mòbil i enregistren el que fas; allunyar el mòbil de les converses importants perquè no utilitzin el micròfon que porta incorporat per escoltar-la; restaurar el mòbil periòdicament per desfer-se dels programes espies que puguin haver-te instal·lat; apagar el mòbil i extreure’n la bateria, que és més segur que no deixar-lo en mode avió; i fer servir contrasenyes segures que alternin lletres, símbols i números amb un mínim de vuit caràcters.

Tot plegat són recomanacions per a uns dies que seran decisius per al futur de tot el país. La majoria de persones que es mobilitzen aquests dies no tenen res a amagar. Per tant, no cal obsessionar-se excessivament amb l’espionatge. Els màxims dirigents de l’independentisme ja tenen incorporades moltes d’aquestes pràctiques. Però hi ha qüestions que és bo que les sàpiga tothom. Si sabem com ens hem de comportar, com podem actuar més segurs i quins són els nostres drets, estarem més preparats per encarar tot el que estigui disposat a fer l’estat autoritari que volem abandonar com més aviat millor.

@PereCardus, periodista


Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre
Google+:    https://plus.google.com/u/0/1006401424208124 

dimarts, 26 de setembre de 2017

Una victòria que hem d’entendre bé

Ahir vam assistir a l’intent de Rajoy d’obtenir el control dels Mossos sense passar pel congrés espanyol i sense derogar l’estatut, en una mostra més de la seua feblesa política


Aquest dissabte ha estat un dels dies més complicats de la campanya electoral. Durant moltes hores l’estat espanyol va intentar imposar un relat truculent, consistent a dir que ells passaven a controlar els Mossos, relat que tenia la intenció de generar desànim i reaccions descontrolades. No ho van aconseguir. Amb una gran mostra de rigor i serenitat, tots plegats vam ser capaços d’avançar el calendari vint-i-quatre hores més, i deixar-lo ja només a una setmana justa. De tots els fets que van passar, però, se n’extreuen unes lliçons molt importants.

Assistim a una confrontació del segle XXI, en què la informació és gairebé tan important com els fets, en què una informació convenientment manipulada pot provocar fets. Ahir de bon matí, el govern espanyol va filtrar a diversos diaris i periodistes que prendria el control dels Mossos. No era una notícia. Era un desig. Però aquests mitjans ho van vendre, ho van vendre als seus lectors, com si fos una realitat. Des del punt de vista periodístic, el comportament d’aquests mitjans ha estat simplement indignant: afirmaven, com si fossen certes, coses que es parlaven en una reunió extraordinàriament difícil i dins la qual ells no eren pas. Per això VilaWeb callava. Callàvem, vam callar, esperant els fets. I callàvem, vam callar, per responsabilitat professional, però evidentment també per responsabilitat cap a la nostra societat en un moment especialment complicat.

Perquè mentre alguns mitjans feien circular la informació falsa, grups de provocadors perfectament organitzats feien córrer consignes per les xarxes socials reclamant una resposta ‘ferma al carrer’. Tan greu va ser la situació que les associacions sobiranistes es van veure obligades a migdia a fer un avís contundent i recordar a la gent que no hi havia cap concentració convocada, els demanaven que no fessen cas dels provocadors i que s’evitara cap escena de violència, aquelles que l’estat espera amb ànsia per poder-nos tirar a sobre, de manera impune, la Brigada Piolín.

El més greu de tot és que la maniobra partia d’una ordre del fiscal clarament il·legal, d’una aberració jurídica que els experts ja han denunciat i desmuntat. Però si els carrers s’hagueren encès per culpa de les notícies falses i les consignes dels provocadors, tingueu-ho ben clar, que l’ordre fos il·legal i no es pogués complir ja no hauria importat ningú.

Novament, però, els serens van fer la feina. El govern, amb una altra decisió d’una enorme valentia política, va dir que no a una actuació impossible d’acceptar perquè legalment no tenia cap sentit i no es podia portar a terme, tret que el mateix govern de Catalunya l’acceptés dòcilment. La prova que això és així és que no ha passat res després d’haver dit que no.

Ahir vam assistir a l’intent de Rajoy d’obtenir el control dels Mossos sense passar pel congrés espanyol i sense derogar l’estatut, en una mostra més de la seua feblesa política –no s’atreveix que ho voten–. Però no us enganyeu ni per un moment: aquesta mateixa feblesa li podria haver servit si el govern de Catalunya no hagués reaccionat plantant-se o si el país hagués reaccionat perdent el control dels carrers. Aquesta és la lliçó d’ahir, i és això que hem de tenir ben en compte els set dies que queden.


Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre
Google+:    https://plus.google.com/u/0/1006401424208124