S’acosta la Revolta! 13, 14 i 15 de maig, XI Festa de la Revolta dels Segadors
Tal dia com avui, el 30 d’abril de 1640, el terç napolità de don Leonardo de Moles (1056 soldats) s’acostava a Santa Coloma de Farners, venia de Sant Gregori, on ja havien tingut una topada amb la població, el comissari d’aquest terç, Joseph Thomas, es va avançar per trobar-se amb Montrodon i els seus homes a Santa Coloma i preparar l’allotjament del terç.
Montrodon (que havia arribat a Sta. Coloma de Farners el dia 27 d’abril), no era un personatge desconegut a la nostra terra, a més d’efectuar les detencions dels consellers i el diputat que s’oposaven als allotjaments, havia fet tancar els tallers tèxtils del Maresme que comerciaven amb França, va confiscar les mercaderies dels magatzems de la Generalitat que provenien de França (juliol, 1638, des que els francesos van entrar a la guerra, Felip IV va prohibir el comerç amb França, les institucions catalanes permetien el comerç amb França, ja que Catalunya es va mantenir al marge del conflicte entre la monarquia hispànica i la francesa fins l’any 1639) i també fou un dels encarregats de la persecució del bandolerisme al Principat, Montrodon va participar ell mateix en el procés, tortura i execució de Joan Sala, àlies Serrallonga. Es deia de l’agutzil que era un tipus violent, arrogant i propens a l’embriac, Montrodon va heretar la vara d’agutzil de mans del seu pare, els Montrodon (casa pairal a Taradell) des del segle XIII, havien tingut oficis lligats amb la monarquia. L’ofici d’agutzil formava part de la branca administrativa del poder reial al Principat, per sota del governador i els seus assessors, l’agutzil reial era el braç executor del virrei, una mena de “fiscal” de l’administració reial.
Són moltes les versions del que va passar a Santa coloma de Farners aquell 30 d’abril, les més conegudes diuen que Montrodon, els seus homes i el comissari del terç van arribar a Santa Coloma amenaçant de cremar les cases que trobessin tancades o sense ningú, i que davant d’aquesta amenaça un dels presents (a vegades es diu que foraster) va protestar (la versió més coincident diu que va dir: “us farà falta molta llenya per cremar-les”) i Montrodon li va etzibar un tret. Una altra versió ens diu que Montrodon havia ordenat que no es portessin armes, en veure que alguns dels presents en duien i que la gent estava recollint els béns a l’església, Montrodon es va irritar, un dels presents va protestar i Montrodon el va disparar. El poble es va encarar amb Montrodon i els seus homes, aquests fugiren a cercar refugi a l’hostal d’en Masó (a l’encreuament carrer Raval i el de la Creu) des d’on dispararen a la gent que els assetjava, els vilatans van calar foc a l’hostal, la versió del virrei diu que quan Montrodon ho veia tot perdut va demanar a dos clergues que estaven presents que els confessessin abans de morir i que ni aquest perdó els van voler donar. Fos com fos allí van morir cremats, Montrodon, el comissari Joseph Thomas, l’escrivà Antoni Pau Martí i el porter reial Jaume Sabater, un dels homes de Montrodon va aconseguir fugir.
Llibre d’òbits de l’església parroquial de Santa Coloma de Farners, 1640, foli 112 :
“Any de la Nativitat del Senyor 1640, el dia dilluns 30 d’abril, dintre l’hostal d’en Masó, al raval de la vila de Santa Coloma de Farners, diòcesis Gironina, va morir D. Miquel Joan de Montrodon, Agutzil Reial, ciutadà barceloní, sense rebre els sagraments; el seu cadàver mig cremat, reconegut de la cara, tombat cap a terra, fou sepultat en un tumult del cementiri de l’església parroquial de la vila esmentada, a dia divendres , 4 de maig de l’expressat any.”*
(traduït del llatí, Historia de Santa Coloma de Farnés y su comarca, J.M. Millàs i Francesc Rabassa, pàg. 147 i Revista de Catalunya, De re històrica, Ferran de Sagarra, 1926) *Al llibre d’òbits de l’església parroquial de Taradell hi consta el trasllat dels ossos de l’agutzil Montrodon a la capella de Nostra Senyora de Montrodon a Taradell, el dia 8 de novembre de 1640.
Són molts els textos de l’època que podríem escollir per il·lustrar els fets del 30 d’abril, d’entre tots, aquesta carta dels diputats de la Generalitat als seus ambaixadors a la cort de Madrid, potser seria la que definiria més la situació que vivia el Principat la primavera del 1640:
A don Joan Pau Grau i Monfalcó agent del General de Catalunya en Cort de sa maj. — Aquesta terra s’està cremant i creixen per moments les desdites nostres i estem afligits de veure que v. ms. i lo pare Bernardino treballen aquí lo que poden i no es logra res, pus no falta qui els destorba, i per aquest respecte advertim a v. ms. que en los negocis de sa agencia no admetin ordres que encontrin amb los nostres, perquè poden ser molt prejudicials, com ho és estat lo parer en sos negocis lo Pare Bernardino, per seguir lo parer dels ambaixadors. Estos dies atras, en Santa Coloma de Farnés, terra montuosa, boscosa i trencada, i la mes alta de quantes n’hi ha per a la guarda i recepció de homes facinerosos, s’ha succeït que essent com és vila de vuitanta cases poc més o manco, volent lo agutzil Montredón allotjar-hi set cents o més soldats, i veient los de la vila no podien acudir al sustento de tant gran número, digueren a dit Montredón los deixes traure les dones i roba, escarmentats de que altra vegada passant per transit los soldats los havien robat i fet molts agravis, i responent dit Montredón que ningú havia de traure res fora de ses cases i que si ho feien i posaria foc i responent-li un de la vila que seria menester molta llenya pera cremar-los, encontinent dit Montredón li tirà una escopetada, i el nafrà malament i caigué en terra, de on se irrità lo poble i apetxugà a Montredón, lo qual se retirà amb sos fadrins tirant, matant i nafrant en una taverna i d’allí també tiraren algunes escopetades i mataren i nafraren a molts, i los de la terra posaren foc a la casa a on morí dit Montredón, lo notari i un fadrí: aquest excés ha ocasionat als de sa terra i circumveïns d’allí a posar-se en armes, i han tingut algun encontre, segons diuen, amb un tertío de soldats, en que s’han mortes algunes persones de una part i altre, i totes aquelles muntanyes estan inquietes i es tem de majors desdites, las quals com V. ms. sap, havent nosaltres pressentit i procurat en lo que ens és estat possible se anticipes lo remei, i ha permès Deu no siam estat oiits. També havem entès que los soldats han volat part de l’església de Riudarenes per robar la roba i coses que los veïns d’ella havien recollit en dita església. Deu per sa infinita misericòrdia ho vulga remeiar i done a v. ms. molts anys de vida i salut. Barcelona i maig als IIII. de MDC.XXXX. — Lo canonge Pau Claris. — Los Diputats, etcétera. Copiador de cartes dels diputats, full 281.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de La Revolta dels Segadors i s'ha etiquetat en 1640, història de la revolta del 1640, la guerra dels segadors, Monrodon, Monrredon, Montrodon, Revolta dels Segadorsper lasega1640. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
Font: Què passava a Santa Coloma de Farners el 30 d’abril de 1640? | La Sega 1640
