traducció - translate - traducción

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #PRIMAVERACATALANA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #PRIMAVERACATALANA. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de juliol del 2018

#AlertaUltra: aquests són els grupuscles violents que concentren els atacs feixistes | Laia Font de Mora

Etiquetes de comentaris: , ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Un triangle d'ultradreta amb els angles situats al Camp de Tarragona, al Maresme i al Bages, passant per Barcelona, ha comès actes vandàlics i agressions



D’ençà de la detenció dels dirigents independentistes, grups unionistes s’han organitzat per malmetre i arrencar els llaços grocs i símbols en favor de l’alliberament dels presos polítics. Entre aquests grups, n’hi ha que es destaquen per l’agressivitat i la violència, amb algunes accions que han acabat tenint ressò als mitjans de comunicació. El 14 d’abril passat van fer un sopar a Mataró els principals dirigents d’aquestes organitzacions i es va confirmar així un triangle de la ultradreta espanyolista amb els vèrtexs al Camp de Tarragona, al Maresme i al Bages, passant per Barcelona. Entre els assistents hi havia el dirigent de Plataforma per Catalunya, Jordi de la Fuente; el president de Plataforma per Tabarnia, Miguel Martínez; el cap dels Segadors del Maresme, José Casado; i el portaveu de Reus es Español y Catalán, Peke LG.

Els ultres del MaresmeEls Segadors del Maresme es dediquen, tal com exposen al seu compte de Twitter, a ‘netejar’ els carrers de Catalunya de llaços grocs i signes favorables a la independència i a l’alliberament dels presos polítics. El portaveu, José Casado, explica que és l’únic membre del grup que parla a cara descoberta i que la resta d’integrants no ho fan ‘per no rebre amenaces a títol personal.’

Fins ara s’han atribuït atacs com el de Canet de Mar, del 21 de maig, quan van treure les creus grogues de la platja i van ferir amb un tall a la cara un home de vuitanta-dos anys, o l’acció al turó del Far de Calella, on van despenjar l’estelada que hi ha habitualment.


Però al Maresme hi havia hagut més atacs, abans. Per exemple, el 23 de març proppassat un individu va provar d’envestir amb un cotxe un grup de manifestants que protestaven contra l’empresonament dels membres del govern.

Un mes abans, un grup d’encaputxats arrencava de matinada pancartes a favor de la llibertat dels presos polítics a Arenys de Mar. Els veïns del municipi els van plantar cara, i van alertar-ne la policia, a més d’enregistrar els sis individus que, equipats amb mànecs amb tallants, despenjaven el material.


I un altre exemple, que fou amplificat a les xarxes: un espanyolista va agredir un home a Pineda de Mar, quan l’enregistrava mentre arrencava llaços grocs nuats aquell matí en una marxa a favor de l’alliberament dels presos polítics.

La furgoneta del 155
Al Maresme també s’ha destacat aquests últims mesos l’anomenada ‘furgoneta de 155’, plena de banderes espanyoles, objectes de simbologia falangista i fotografies i dibuixos en què els presos polítics eren ridiculitzats. El propietari del vehicle, Santiago Pulido Vivan, ha causat aldarulls, però es continua passejant amb total impunitat. En una entrevista a Intereconomía explicava que aquestes accions enutjarien i farien mal als independentistes i que aquesta era la seva manera de lluitar contra ells.

Al final de l’entrevista arribava a demanar explícitament al jutge Pablo Llarena: ‘Si us plau, faci urgentment el que tingui a l’abast amb els dirigents independentistes: tanqui’ls, inhabiliti’ls o faci el que calgui.’

La ultradreta al Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona és un altre lloc on els ultres han actuat d’una manera més organitzada i sistemàtica, sobretot mitjançant les xarxes socials. En formen part, per exemple, el grup Reus Español y Catalán (REC), coordinat per un grup de Facebook i encapçalat per Peke LG, de qui no se sap el nom real; i el grup Resistencia Alta Tabarnia, que es coordina per Twitter. Aquests grups tenen una relació directa amb Ciutadans: alguns són simpatitzants o militants del partit, com és el cas de Peke LG; també en forma part Jesús Molina, militant i apoderat de Ciutadans; i Pepa Labrador, regidora i portaveu adjunta del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Reus, tal com revela Reus Antifeixista a Twitter. Una altra mostra de la vinculació dels ultres amb Cs són les imatges de l’ex-candidata d’aquest partit al senat espanyol, Eva Sagardoy, arrencant cartells del CDR Tarragona. Sagardoy, a més, anava acompanyada d’un individu que duia tatuat el símbol del grup neonazi Hammerskin, il·legalitzat a l’estat espanyol l’any 2009.
Al Camp de Tarragona hi ha hagut més accions dels ultres. A Tarragona hi va haver el 18 de juny una agressió contra dues dones que lligaven llaços grocs a la plaça d’Anselm Clavé. L’agressor cridava: ‘Això s’acabarà tallant-vos el coll.’ Una de les dues dones ho explicava així: ‘Ha vingut cridant com un boig, dient que ho arrencaria tot a la nit i ha agafat la meva companya pel braç i li ha arrencat els plàstics amb què fèiem els llaços.’
El 26 de març hi va haver una agressió física i verbal a Cambrils a una persona que duia un llaç groc. El dia abans a Tarragona hi havia hagut un intent d’atropellament als manifestants que demanaven l’alliberament dels presos polítics.
I el 27 d’abril un grup d’unionistes va agredir alguns dels assistents al concert per la llibertat dels presos polítics a Reus.
A més d’aquests atacs, nombroses vegades els veïns del voltant de Cambrils s’han llevat amb pintades feixistes a les façanes, tal com alerta el compte de Twitter del CDR de Cambrils.

La ultradreta del BagesEl Bages és un dels indrets on l’acció dels ultres espanyolistes ha estat més agressiva. A VilaWeb ho explicàvem en aquest reportatge. Darrerament, aquests grups s’han especialitzat a actuar de nit per les viles de la comarca per a malmetre simbologia independentista i han acabat fent agressions. L’últim atac fou ara fa una setmana, quan un manifestant que preparava l’arribada dels presos polítics a la presó dels Lledoners va ser ferit. L’agressor, segons totes les informacions, fou Tony Noguera, membre dels autoanomenats Grups de Defensa i Resistència del Bages.
La major part d’accions de la ultradreta organitzades al Bages són coordinades per Democracia y Unidad Española (DUE), una entitat nascuda a Sant Fruitós de Bages que diu que vol ‘combatre el nacionalisme i el secessionisme impositiu d’una minoria’. Al capdavant hi ha Jaume Vizern, que s’ha deixat veure sovint als mitjans de comunicació. També actua al Bages Raúl Macià, condemnat per robatori i tràfic de drogues, de qui els companys deien fins fa ben poc que era un pres polític empresonat. Mentre tenia permís pel tercer grau, Macià va participar en atacs contra la independència al Bages, cosa que el va fer reingressar a la presó.

A les comarques de la Catalunya Central hi ha hagut més atacs. El 16 de juny una vintena d’individus d’extrema dreta espanyolista van irrompre a Santa Maria d’Oló (Moianès) per arrencar llaços grocs i cartells que l’ANC havia penjat al carrer. Dues persones hi van resultar ferides.

El 7 d’abril un grup d’ultres espanyolistes va atacar gent que penjava llaços grocs a Artés amb motiu de la fira que s’hi feia el cap de setmana següent. Entre els agressors, s’hi van poder identificar membres d’un grup de motoristes del poble, els Rebels, coneguts per la seva vinculació amb la ultradreta. Hi hagué ferits, que van haver d’acudir al centre d’atenció primària del poble.

La ultradreta a BarcelonaUn altre dels focus principals de la ultradreta és a Barcelona, sobretot a la part alta de la ciutat. Les manifestacions a la plaça d’Artós de Sarrià i l’atac a l’Ateneu de Sarrià el mes de març en són mostres evidents. El fotoperiodista Jordi Borràs explica a VilaWeb: ‘Són gent d’un estatus social elevat, però igual o més violents que la resta. Són activistes que potser se situen en l’extrema dreta o no, cosa que és preocupant, perquè significa que gent partidària d’un espanyolisme més transversal, afí a partits com ara Cs, PP, PSC o, fins i tot, afiliats a CCOO, conviu amb militants d’extrema dreta que recorren d’una manera natural a la violència.’
Atacs aïllatsTot i que la gran majoria d’atacs s’han concentrat en els punts que hem esmentat, també s’han presenciat atacs en alguns indrets de la resta de Catalunya. Un dels més conflictius ha estat l’exterior de l’edifici Santa Caterina a Girona, on l’ANC ha instal·lat els ‘tòtems de la dignitat’, en homenatge als presos i exiliats. Del mes d’abril ençà, els tòtems han rebut atacs reiterats i alguns atacants ja han estat identificats. S’hi destaca Esmeralda Úbeda, cap de llista de Ciutadans al senat espanyol per Girona el 2008.
Lleida també ha estat escenari d’atacs feixistes. Al mes de juny, un home de seixanta-cinc anys que portava un llaç groc, va ser agredit a les set del matí, quan un grup d’ultradreta arrencava cartells a la plaça de Ricard Vinyes.

Units per l’operació TroiaEl 7 de maig es va fer l’anomenada operació Troia, en què els anomenats Grups de Defensa i Resistència (GDR) es van aplegar a la plaça de Francesc Macià de Barcelona per unir forces amb l’objectiu de destenyir la ciutat de groc. En aquella trobada, s’hi va infiltrar una càmera de la Directa, que va poder demostrar l’existència de grups d’ultradreta organitzats per atacar el sobiranisme i la llibertat d’expressió. Es fan dir ‘brigades de neteja’ i tenen el propòsit d’eradicar dels llocs públics qualsevol símbol independentista.

A la trobada, s’hi poden veure els dirigents de les organitzacions esmentades. A l’esquerra, Peke LG amb cara pixelada.
Font: El triangle ultra: aquests són els grupuscles violents que concentren els atacs | VilaWeb

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
0 comentaris

dissabte, 30 de juny del 2018

La real Catalunya y la Catalunya real | Ramon Cotarelo

Etiquetes de comentaris: , ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Las relaciones del Borbón con Catalunya parecen una ópera bufa. Cuando preside los Juegos Olímpicos del Mediterráneo hay que llenarle el estadio de partidarios de bandera, bocadillo y entrada gratis y aun así no cubre la mitad del aforo. Tampoco puede el hombre pasearse libremente por sus dominios, pues necesita un mapa de qué lugares lo tienen declarado persona non grata.

La entrega de los premios "Princesa de Girona" ha tenido lugar prácticamente en la clandestinidad, en mitad de la pradera, a respetable distancia de todo casco urbano en donde se concentran los catalanes de los CDR a organizar pitadas monárquicas. No ha asistido miembro alguno del govern ni ninguna otra autoridad civil, militar o eclesiástica. Escasamente han asistido los asistentes que, sin duda, deseaban de todo corazón encontrarse en otra parte.

No obstante, en ese empeño real por hacer ver que España es una monarquía democrática, Felipe de Borbón colocó a la audiencia un discurso almibarado y etéreo, mencionando las instituciones catalanas de autogobierno y hablando del orgullo de lo catalán. Eso sí, en fraternal relación y diálogo con lo castellano. Guste o no guste. Sigue en la onda autoritaria de su primer discurso de coronación, cuando reconoció generoso a los españoles el derecho a sentirse españoles como les diera la gana; pero no les reconoció el de no sentirse españoles.

Como ahora a los catalanes, condenados por su propio bien a entenderse con los castellanos. Y, atención, la referencia a Castilla, insólita en el discurso nacional español, evidencia la incapacidad de formular la situación en sus términos reales de España y Catalunya porque ello mostraría que Catalunya no es España. Y aun no siéndolo tiene que vivir "en diálogo" con ella porque lo ordena un rey en mitad de un páramo y contra cuya presencia se manifiesta en ese mismo momento una amplia muestra de la ciudadanía catalana. La ciudadanía de la Cataluña real, la que proporciona imágenes como la de la derecha, sacada de tuiter y que puede verse por cualquier parte en Catalunya. 

El rey y sus cortesanos, los medios y el gobierno y la casi totalidad de la clase política española pueden seguir engañándose cerrando los ojos a una realidad aplastante: si en España la monarquía es tan poco popular que el CIS hace tres años que no pregunta por ella, en Catalunya es detestada, rechazada, ridiculizada y negada. Porque Catalunya es republicana. Y republicana en sentido cabal, no en el del cuentista que asegura ser un republicano que se siente muy a gusto con esta monarquía. Imagínese, con la monarquía y con esta monarquía. 

Ya puede decir el rey en su burbuja que Catalunya será feliz en su diálogo con Castilla, o sea, España. La República Catalana, a fuer de República quiere romper con la monarquía y a fuer de catalana, romper con España. Es un proyecto frente al que España, su monarquía y su gobierno de turno no tienen respuesta.
Més informació »
0 comentaris

diumenge, 17 de juny del 2018

"Merkel va evitar un bany de sang l'1-O. Va evitar morts?" | Ralf Streck

Etiquetes de comentaris: , , ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La Cort Suprema de Madrid, on actua el jutge instructor Pablo Llarena. VDF / CC BY-SA-3.0

El Parlament de Catalunya ha presentat una denúncia contra el jutge Llarena per detenció il·legal i frau de llei, també es diu que Merkel ha aturat un bany de sang durant el referèndum d'independència

El cercle al voltant del controvertit instructor Pablo Llarena, que persegueix els polítics catalans, continua creixent. Llarena, en nom del govern anterior, formula absurds càrrecs per una suposada rebel·lió (que significa una intervenció pública violenta) tot i que ja sap que la demanda que va enviar a Bèlgica i a Alemanya han fracassat .

Mentre que Puigdemont resta a Alemanya i quatre ex-membres del govern a Bèlgica i Escòcia es troben en llibertat en la seva totalitat, Llarena segueix mantenint a 9 polítics catalans sota custòdia. Aquesta és una altra raó per la qual el Parlament de Catalunya ha presentat una demanda contra el jutge. El Parlament ha assumit la tasca del president del Parlament, Roger Torrent. També contra tres jutges de la Sala d'Apel·lacions de la Cort Suprema, que van rebutjar de manera dubtosa els recursos contra Llarena.

També afirma que es violen els drets fonamentals dels membres del parlament empresonats i dels exiliats. El Comitè de Drets Humans de l'ONU va exigir que Espanya i Llarena garantissin els drets del parlamentari Sànchez a ser candidats a la presidència. No obstant Llarena va impedir la seva investidura amb justificacions molt febles. Així mateix, el candidat Jordi Turull fins i tot va ser arrestat abans de la segona votació , per la qual cosa no va poder ser elegit president català, perquè no agradava al govern de Mariano Rajoy.

Per tant, segons la demanda, Llarena i els tres jutges de la Sala d'Apel·lacions també podrien ser culpables de detenció il·legal. A més hi ha conculcació de drets segons destacats advocats constitucionalistes que han acusat repetidament al jutge d'obstrucció del Parlament. La denúncia, presentada a la Sala Segona del Tribunal Suprem divendres passat, considera que mantenir la detenció cautelar dels polítics és en si mateixa un delicte, ja que viola els seus drets fonamentals. També es recorda que gaudeixen d'immunitat i que haurien d'haver estat alliberats després de la seva elecció el 21 de desembre.

També afirma que la continuació de la detenció és un "atac a la separació de poders, al govern català i a l'autonomia del parlament", perquè el Parlament té la capacitat inviolable d'organitzar la seva funció, inclosa la investidura del president de la Generalitat de Catalunya, sense interferències de cap altre òrgan. "Restringir els drets dels parlamentaris no només viola els seus drets subjectius i significa un atac contra la institució que presideixo, sinó també un atac a tota la població de Catalunya, els drets a la representació política dels quals s'ha limitat, ja que no s’ha permès el seu mandat d’elegir els seus representants", assenyala Torrent en la demanda .

Els jutges demandats són acusats de "violació sistemàtica i repetida dels principis d'objectivitat i imparcialitat". En les seves decisions, els jutges del TS presenten "avaluacions clarament extrajudicials". Com a exemple, cita una presumpta incomoditat que, segons l’opinió d’aquests jutges, afectaria més de la meitat de la població catalana i pràcticament tota la població d'Espanya.

A Bèlgica, des de fa temps, s’hi va presentar una demanda civil contra el jutge i aquest està convocat davant un tribunal belga el 4 de setembre el qual, si no s’hi presenta, pot ser condemnat en absència. Se l’acusa de manca d'imparcialitat i demana la seva substitució. L'advocat belga de Puigdemont justifica l'acció afirmant que hi ha una "separació real de poders" a Bèlgica i que decidirà un "tribunal independent". Atès que aquests dos conceptes no estan garantits a Espanya, no se n'havien queixat allà, va afegir Paul Bekaert. Si Llarena fos condemnat a Bèlgica, tot el seu procediment seria nul a Espanya.

Però, per a Llarena, la seva cadira a Espanya s'està tornant més calenta. Des de fa temps, Telepolis va descobrir que el jutge es troba assegut a un pas de l'expulsió . A mesura que el nou govern socialdemòcrata mostra uns lleus senyals de rebaixar la tensió respecte a Catalunya, es compromet a la transferència de presos a Catalunya. És clar que el dret penal espanyol també preveu l'empresonament proper a casa per no castigar a familiars, amics i nens amb llargs viatges a presons distants. Per contra, durant quatre dècades Espanya ha estat vulnerant el cas dels familiars dels presos bascos. Hi ha més presos bascos a Andalusia que al País Basc o a les regions adjacents. En només el 17% dels casos, són empresonats a menys de 400 quilòmetres de casa, i el 37% es troben entre els 800 i els 1.100 quilòmetres.

Llarena i el nou govern es passen l’un a l’altre la patata calenta. El jutge es nega a prendre la decisió i afirma que és el govern qui ha de fer-ho. Però el govern, minoritari i feble, no s'atreveix a actuar a la vista de les crítiques esperades dels partits de la ultradreta i afirma que aquesta és una competència del poder judicial. A l'etern aspirant, el primer ministre Pedro Sánchez, li ha mancat coratge per aguantar un escàndol en la seva primera setmana.
Va evitat morts Angela Merkel?
I una mica a part d'aquest tema, cal assenyalar que va ser clarament la cancellera Angela Merkel, qui va impedir un bany de sang en el referèndum d'independència de l'1 d'octubre. És clar que hi  va haver una intervenció seva al migdia. De sobte es van aturar les tropes paramilitars, que havien dut a terme una "operació militar" contra ciutadans pacífics. No van tornar a atacar a la tarda, tot i que s'havia previst l’ordre que confisquessin les urnes per la força abans de l’escrutini.

El síndic de Greuges, Rafael Ribó, va dir al diari escocès The National que té proves que Merkel va trucar a Mariano Rajoy durant la brutal repressió. Es diu que li va dir que "Europa no pot acceptar" el que està fent a Catalunya. Aquesta és l'única explicació perquè des de les dues del migdia ja no es va fer us de bales il·lícites de goma, i s’acaba la visió dels votants amb  els caps ensangonats en deixar de ser  colpejats. Espanya, òbviament, també estava preparada per a una massacre, de manera que Catalunya també estava amenaçada amb "morts" als carrers i l'ús de foc real. ( Ralf Streck )


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
0 comentaris

divendres, 15 de juny del 2018

Operació diàleg: entre Calvo i Borrell

Etiquetes de comentaris:
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Potser hem de prescindir de Calvo i Borrell i tants altres, i fer un diàleg directe entre vostè, Sr. Sánchez, i nosaltres: el poble català, un sol poble.
Per José Manuel Bueno
Fa una setmana que l’àngel caigut, el Sr. Pedro Sánchez, destronat del regne del cel del Congrés dels diputats, per arcàngels i serafins dels seus mateixos núvols, ha tornat per la porta de sant Pere al Congrés i s’ha convertit en el David de Miquel Àngel venerat i honorat per molts i moltes.
Hi ha entrat com a triomfador, com si hagués entrat a Jerusalem, rebut  entre palmes i abraçades un victoriós i supervivent Sánchez, que ni ell mateix es pensava que es convertiria en el president del No a Rajoy. Tothom l’esperava: els bascos, els catalans, els andalusos, els urbanites de Podemos, fins i tot, els barons del PSOE, i un Iceta, que ja es veu com l’ambaixador de la santa seu socialista a terres inhòspites catalanes.
Però, és clar, com si es tractés d’un Cèsar August, va seduir els diputats dient-los el que volien sentir. Als bascos, diners; als podemites, ajuts socials; al PSOE, poder; als canaris, estima. I als catalans? Que els va donar als catalans? En principi, diàleg, diàleg i més diàleg. Ja veurem com es tradueix aquest diàleg, però jo crec que serà un “als catalans ni aigua”.
I n’hi ha prou amb un exemple. La seva reacció vers Catalunya no s’ha fet esperar ni un minut. Borrell com a ministre d’Exteriors deu ser per explicar per Europa que cal desinfectar Catalunya. El que potser no sap el ministre de ciutadans –ai, perdó, del PSOE– és que les justícies alemanya, belga i britànica no veuen ni rebel·lió, ni sedició ni malversació. Potser s’ha equivocat de desinfecció, i haurà de baixar a desinfectar les clavegueres de l’Estat i la Gürtel.
El segon moment de l’operació diàleg del president ha estat el nomenament de la ministra Calvo, que va ser tan aplicada i correcta en l’acord del 155, i ho va fer tant bé, que ara serà la vicepresidenta, per si s’ha de dialogar amb el MHP Torra de com tornar a aplicar el 155: anirem més ràpids, pura eficiència i eficàcia.
El tercer moment de l’operació diàleg ha estat, sens dubte, l’ascensió del periodista antiesport, antiindependentista i antiprovincià a ministre de Cultura. A partir d’ara suposo que les polítiques culturals seran pensades des de Madrid. Per a Madrid, Catalunya és perifèria. Pobra Vall d’Aran! Perquè per al ministre serà suburbis.
Un dels altres moments estel·lars el jutge Grande Marlaska com a ministre d’Interior, un gest molt important per a Catalunya. El jutge, proposat pel PP com a vocal al Poder Judicial, si va ser capaç de segrestar la publicació de la revista ‘El Jueves’ per salvar la monarquia, parlar de República efectiva no solament serà un delicte dels més greus per a ell, sinó un sacrilegi diví.
Operació diàleg en marxa, carta de Pedro Sánchez al seu Govern, on diu que han de fer del consens un mecanisme essencial de funcionament per treballar amb urgència, prudència i exemplaritat. Però jo pensava que el diàleg era amb Catalunya, no entre els membres del seu govern. Deu ser que, en configurar un govern de Hollywood, ja se sap que en el món de la imatge i “artisteo” les picabaralles són constants.
I la Operació diàleg continua. Batet, ministra d’Administracions Públiques, que ha de ser una de les persones més participatives en operació diàleg, per bé que establerta a Madrid des de fa molt de temps, potser ja no se’n recorda de les singularitats del poble català, i potser li passa com a l’Arrimadas, així que caldrà explicar-li el significat del llaç groc, per allò del diàleg.
Però crec que tampoc ens hem de preocupar per l’encàrrec de la Batet vers Catalunya, ja que el propi Sánchez va deixar clar que serà ell qui parlarà amb Catalunya, o serà el propi Iceta, ja l’hem vist passejant-se pel Palau amb el president Torra. Quin embolic: jo, tu, l’altre, el de Madrid, ara també el d’aquí... Allò que sempre fa el PSC: marejar la perdiu per no fer res ni dir res.
Compte, president Torra, que veig venir que l’Operació Diàleg serà llarga, com l’operació de reforma federal de la constitució espanyola, que González va proposar als 80, i després de quasi 40 anys continua. Continua en via morta, vull dir.
Volem diàleg, sí, però de veritat, sincer, per complir el mandat del poble català, i sobretot, per fer República des del consens, la suma i la dignitat. Volem diàleg, sí, perquè els nostres presos polítics i exiliats puguin tornar a casa i participin en aquesta operació diàleg per construir un país més just, igualitari i, sobretot, republicà.
Operació diàleg en marxa, però potser hem de prescindir de Calvo i Borrell i tants altres, i fer un diàleg directe entre vostè, Sr. Sánchez, i nosaltres: el poble català, un sol poble.
Més informació »
0 comentaris

divendres, 25 de maig del 2018

Imatges inèdites revelen tota la brutalitat de la policia espanyola l’1-O al Pau Claris | Josep Casulleras Nualart

Etiquetes de comentaris: , ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial



Les imatges d’agents antiavalots de la policia espanyola llançant per les escales ciutadans que volien votar l’1-O a l’institut Pau Claris de Barcelona van fer la volta al món. Són imatges repetides milers de vegades a les xarxes socials i també en algunes televisions, com a mostra de la brutalitat exercida aquell dia. Les imatges van impactar arreu del món, malgrat l’intent del ministre Alfonso Dastis de donar-les per falses. Aquest fragment de vídeo ha quedat gravat en la memòria col·lectiva.


Doncs bé, ara s’han fet públiques imatges inèdites de les agressions d’aquell dia. Les va projectar ahir al vespre el CDR Casc Antic de Barcelona al centre Sant Pere Apòstol enmig d’una gran expectació.

És un document inèdit, excepcional. Durant els trenta-tres minuts que dura, es reconstrueix tota la seqüència de la resistència, l’assalt i l’agressió dels agents contra centenars de persones que alçaven les mans i cridaven ‘som gent de pau’ per protegir les urnes. Són imatges sincronitzades en temps real a partir de setanta-quatre enregistraments de la gent que va viure en primera persona aquell assalt, fins i tot des de terra mateix, mentre els passaven per damunt les botes dels policies. El document revela també molts més casos d’agressions policíaques brutals contra els votants, amb cops, puntades de peu, empentes, gent arrossegada per les escales…

Heus ací aquests trenta-tres minuts de resistència i repressió a l’institut Pau Claris, amb el títol de ‘Nosaltres hi érem’:


Aquest vídeo, i l’esforç que ha implicat de recollida, selecció i muntatge de desenes de vídeos de testimonis d’aquells fets d’un gran impacte, posa de manifest la importància de disposar de tot aquest material audiovisual. Amb el propòsit justament de difondre els fets, de deixar-ne testimoni en tota la seva magnitud i de fonamentar les denúncies contra els agents agressors. En aquest nou vídeo, es poden veure moltes més imatges d’agressions i d’ús desproporcionat de la força contra votants per part de diversos antiavalots.

I és això que cerquen les entitats, organitzacions i advocats que miren de portar a judici aquests agents. Malgrat la construcció d’un relat inventat pel Tribunal Suprem espanyol i alguns jutjats d’instrucció, com el número 13 de Barcelona, segons el qual qui va exercir la violència és qui la va patir, hi ha una sèrie de jutgesque sí que han assumit la investigació de les agressions de policies i guàrdies civils contra els votants. I el material d’aquesta mena del qual puguin disposar és cabdal perquè les denúncies tirin endavant.
Amnistia Internacional explicava que havia pogut disposar de molt material audiovisual que havia anat recollint per a publicar l’informe en què constatava els entrebancs de la fiscalia espanyola i el Ministeri de l’Interior per a aclarir els casos de vulneració de drets que hi va haver.

Els advocats del Centre Irídia de defensa dels drets humans també han fet crides a la xarxa per a recollir material audiovisual que ajudi a identificar els agents que van agredir ciutadans l’1-O. Ells mateixos han informat que, gràcies a la col·laboració ciutadana, han pogut identificar la majoria dels agents agressors del primer d’octubre al Pau Claris.

Amb aquest mateix propòsit es va posar en marxa el projecte CATmemòria, que documenta tots els casos de violència que hi va haver el dia del referèndum, i que també ha fet crides per a recollir material gràfic de testimonis que permeti d’identificar els agressors. Aquests en són els exemples més recents:

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
0 comentaris

Quan s’ha perdut la reputació … De moment es manté el règim dictatorial espanyol a Catalunya | Axel Schönberger

Etiquetes de comentaris: , ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
 

El 27 d’octubre del 2017, el Senat espanyol va dictaminar l’aplicació —inconstitucional segons molts juristes— de l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya, que va tenir com a conseqüència que Espanya no sols deposés —per primera vegada a la Unió Europea— un govern democràticament elegit, violant el dret orgànic de l’Estat espanyol i els Drets Humans, sinó que de manera especial va instal·lar una dictadura inconstitucional que, en el curs dels darrers més de sis mesos, ha causat danys d’enorme envergadura.

En l’àmbit internacional hom creia en aquests darrers dies que Espanya compliria el que havia anunciat i que després de l’elecció del president català i del nomenament dels seus ministres posaria fi a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Però quan s’ha perdut la reputació, hom es creu ja lliure de fer el que vol. Els líders dels tres partits que ara remenen les cireres a Espanya —el Partido Popular escorat cap a l’extrema dreta, el partit clarament d’extrema dreta Ciudadanos, i el partit socialista espanyol, proper a l’SPD alemany—, Mariano Rajoy, Albert Rivera i Pedro Sánchez han acordat en un temps brevíssim la suspensió temporal de la publicació del nomenament dels ministres catalans feta pel president executiu Quim Torra, i així seguir aplicant l’article 155 a Catalunya per seguir-la governant dictatorialment des de Madrid com en els darrers mesos.

Qui conegui la legislació espanyola i hagi seguit els incidents dels darrers mesos, no pot considerar de cap manera i amb la consciència tranquil·la que Espanya sigui un estat democràtic amb respecte per la llei. Després que el jutge prevaricador espanyol Pablo Llarena, obeint servilment els requeriments del govern espanyol i sense cap fonament legal demostrat, impossibilités que tres diputats catalans electes, tots tres, tant abans com ara en plena possessió dels seus drets actius i passius com a membres del Parlament i mereixedors, com tot ciutadà europeu, de la presumpció d’innocència mentre no siguin condemnats legalment, poguessin optar a ser elegits com a president de la Generalitat de Catalunya —a dos d’ells igual com a altres parlamentaris se’ls hi va prohibir l’exercici del dret actiu a vot al parlament!— i tot plegat perquè considera les seves idees com contràries als interessos d’Espanya, tothom ha pogut constatar que a l’Espanya postdemocràtica es prohibeix que es respecti la voluntat popular demostrada en les eleccions lliures i democràtiques del 21 de desembre del 2017 i que el candidat majoritàriament desitjat pel poble de Catalunya —que era i és sense cap dubte Carles Puigdemont— fos elegit com a president. Això ha estat una interferència il·legal i demòfoba en les competències del parlament català i possiblement constitueix un delicte penal segons la mateixa legislació espanyola.

Que ara al president del govern d’Espanya, Mariano Rajoy, el nomenament d’alguns ministres per part del parlament català no li caigui bé, és cosa seva. Tots els ministres nomenats tenen, segons el dret espanyol, el dret de ser nomenats pel càrrec, i d’exercir-lo. Prohibir-ho vulnera tant el dret espanyol com els Drets Humans. La publicació dels nomenaments al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) és una formalitat que el govern espanyol, d’acord amb el dret espanyol, ni pot impedir ni pot ajornar, encara que actualment governi Catalunya dictatorialment i tingui el control del DOGC.

En tant que el govern espanyol considerés il·legal el nomenament d’un o més ministres —en concret es tracta dels quatre ministres, molt estimats a Catalunya, Comín, Puig, Rull i Turull— té la llibertat de recórrer a les vies legals després de la publicació. Impedir-ho o ajornar-ho abans és un frau de llei i pot constituir un delicte segons el codi penal espanyol.

La divulgació mediàtica de l’acord entre els tres dirigents dels partits espanyols, de no aixecar de moment l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, persegueix evidentment la fita de fer pressió sobre el president executiu català, o fins i tot d’obligar-lo a no nomenar aquests ministres, sinó d’altres que siguin del gust de Madrid. Es tracta d’una descarada vulneració del dret espanyol i del dret internacional vinculant, que posa la Unió Europea en evidència i que demostra que Espanya no està disposada a subjectar-se als valors fonamentals de la Unió Europea, fixats de manera vinculant en l’article 2 del Tractat de la Unió Europea. Ben al contrari, Espanya els vulnera permanentment i sembla estar segura que a la Unió Europea i als estats membres les greus vulneracions dels drets humans a Espanya els són indiferents, i encara hi donen suport verbalment.

Després de la discriminació i de la persecució dels jueus i del poble romaní al Tercer Reich, són ara en el segle XXI els catalans, als quals la Unió Europea no considera portadors de Drets Humans ni ciutadans de ple dret de la Unió, sinó ciutadans de segona classe, «subhumans», per dir-ho així, que no tenen cap dret pel que fa als drets humans i s’han de conformar a ser governats dictatorialment per Espanya i perdre tota garantia de ser respectats els seus drets.

Si la Unió Europea no revisa ràpidament el seu comportament envers Catalunya i el rectifica, a curt o llarg termini es descompondrà, perquè en la crisi de Catalunya renuncia als seus valors morals elementals i s’hi juga a llarg termini la confiança dels europeus, especialment de la joventut, en el valor de la ciutadania europea.

Els Drets Humans dels catalans són els drets de tots nosaltres! Qui permet que Espanya violi greument els drets humans del poble català i, sobretot, li negui el dret humà fonamental d’autodeterminació, traeix i destrueix els valors europeus, els ideals de la democràcia, de la divisió de poders i de l’Estat de dret, i es converteix en un enterrador de la Unió Europea.

Els catalans són persones! Com tots els europeus també tenen dret que se’ls respectin els Drets Humans que els hi pertoquen. Qui, com Espanya, els nega al poble català, es col·loca fora de la comunitat de valors d’Europa i fora de la civilització europea.

Un país que, com Espanya, trepitja i trenca contínuament els Drets Humans, no pot continuar essent membre de la Unió Europea. Si Espanya no vol adaptar-se als estàndards europeus, pel que fa a l’estat de dret, democràcia i Drets Humans, haurà de sortir de la Unió Europea. Per als Estats que vulneren el dret internacional i violen de manera gegantina els drets humans no pot haver-hi lloc a Europa.


Traducció catalana: Pere Grau i Rovira (Hamburg)
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
0 comentaris

dimecres, 23 de maig del 2018

La gran cortina de humo | Cotarelo

Etiquetes de comentaris: ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

España es una humareda. Por todas partes cortinas de humo. Cortinas de humo para tapar cortinas de humo que tapan cortinas de humo.

Tiene gracia que el PP hable de "estudiar" en medio de la vorágine de los céleres estudios de sus dirigentes. Pero es su intención: indagar si el MHP Sr. Torra es o no president. Es costumbre de este gobierno pronunciarse negativamente sobre la realidad y existencia de aquello que lo incomoda. Ya saben: no hubo consulta del 9N 2014, no hubo referéndum de 1º O 2017, ni declaración de independencia, ni de República, ni siquiera existieron las elecciones del 21 de diciembre de 2017. Nada de extraño si tampoco hay presidente de la Generalitat. Al fin y al cabo, la toma de posesión ha sido brevísima, sin contenido de Estado y con una fórmula de promesa ya usada por Puigdemont pero altamente reprobable.

Hobbes pensaba que el Estado debe darse por satisfecho con un gesto formal externo de acatamiento. Pero al gobierno esto le parece poco pues el juramento a la Constitución (y al rey, dicho sea de paso) no es algo formal sino, dice, "trascendental". No basta con parecer; hay que ser y ojito con desviarse. Estos son los de Trento. "Luz de Trento".

Luz que es cortina de humo paara distraer  al personal del patio de monipodio que es la marca España a los ojos del mundo entero. El Supremo confirma las primeras sentencias de la Gürtel en el caso de Fitur, en Valencia: nueve años a una ex-consellera del PP, trece y doce años y pico para Correa y el Bigotes y otras penas para otros miembros de esta asociación de malhechores que es la Gürtel, totalmente imbricada en el PP. O sea, parte de la mafia que seguirá saliendo en las seis causas pendientes de esta macroestafa a las arcas públicas. Añádase el escándalo que tiene indignada a la opinión de que Valtonyc o Pablo Hasel vayan a la cárcel de inmediato, si no están ya en ella, mientras Urdangarin, con una condena firme sigue paseándose en libertad y cruzando fronteras. U otros procesados célebres, entes incorpóreos, como Rato. Se ve que los jueces no aprecian riesgo de reiteración delictiva o de fuga como sí parecen apreciar en el caso de las presas políticas preventivas. Son cosas que requieren turbonadas de humo para calmar la indignación que producen. 

Y no humo, auténticos tifones, tornados de oscuridad se requieren para tapar el desmadre que el partido de la Gürtel ha organizado en veinte años de trapacería sin cuento en Madrid, "rompeolas de las Españas". No han dejado títere con cabeza: las instituciones, los festivales, las fundaciones, las universidades. Lo han corrompido todo. Han arrasado los servicios públicos en beneficio de los privados que, o son suyos, o son de los suyos: escuelas, hospitales, servicios públicos. Han privatizado a mansalva para dar aportunidades a los "barones ladrones" de la industria española. Eso cuando no han sido los propios gobernantes quienes han gestionado directamente el fraude como en el caso de El Canal de Isabel II, en Madrid. Una comunidad autónoma con la mayor densidad de implicados en la Gürtel por metro cuadrado municipal y de cuyos cuatro presidentes del PP, tres están imputados.

Pero, en realidad, la cortina de humo sobre la condición de presidente de Torra, trata de ocultar otro chasco monumental de España en el exterior. La justicia belga no entregará a los consellers exiliados en Bruselas. La euro-orden naufraga de nuevo y el juicio que la actuación de la justicia española merece en el extranjero es deplorable. La fiscalía, muy de sostenella y no enmendalla, pide a Llarena que reitere la euro-orden a Bruselas. Sospecho que los belgas van a imponer un canon por uso contumaz de un servicio público. La florida prosa del juez seguirá amenizando las tediosas mañanas de sus colegas europeos pero también confirmando la opinión negativa generalizada sobre el carácter de la persecución judicial en España. En Europa se desconfía de la gente que obliga a los demás a formular promesas trascendentales y de los jueces que valoran la sinceridad de las convicciones ideológicas. 

Ocultar a la opinión la falta de apoyo de la justicia europea a la causa emprendida por la española es una gran irresponsabilidad. Reaccionar amenazando a los países afectados, prueba de furor demente. Mover dineros e influencias para comprar voluntades, perfectamente bochornoso. 

Por lo demás, hace bien el gobierno en exigir el boato y ceremonia que estos momentos requieren. Y bien asimismo el PSOE en exigir que la Constitución de 1978 figure expresamente en la fórmula. Y, digo yo, también la jura de Santa Gadea. Según está planteado el conflicto, tienen un valor análogo. Desplieguen pues la enésima cortina de humo cuestionando, impugnando, recurriendo la presidencia de Quim Torra, su misma existencia material. La presidencia de la Generalitat está en sede vacante, como el solio de San Pedro a veces. 

Pero eso no afecta a la Generalitat en sí misma, que ya habrá publicado el acto en el documento oficial de que disponga y este tendrá los efectos jurídicos que correspondan. Y  aquí sigue dibujándose por vía de facto la República Catalana. Las instituciones actúan como si el parlamento fuera depositario de una soberanía del pueblo catalán, invocado por el president Torra. La República Catalana, por tanto, inicia su andadura por una vía de hecho. 

Y llegará hasta allí donde el gobierno central interpronga una acción contraria en cualquiera de sus manifestaciones, administrativa, judicial, policial para dejar sin efecto el acto y, de paso, la Generalitat entera en el momento de su nacimiento. Es decir, el 155 "intensificado" que propugna el PSOE, equivalente a una dictadura también de hecho y de carácter ilimitado pues quedan excluidas las elecciones. Algo que ningún país civilizado aceptará.
La única forma de garantizar el Estado de derecho es convertirlo en una dictadura. Eso puede defenderse en España, tierra de casuistas, y en donde cabe acusar de nazis a las víctimas de los nazis.

Pero no puede defenderse en Europa. 

Publicado por Ramón Cotarelo


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
0 comentaris
Subscriure's a: Missatges (Atom)