traducció - translate - traducción

dissabte, 18 de novembre de 2017

I tant que hi havia res preparat!

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La Guàrdia Civil va descobrir a l'ordinador de Josep Lluís Salvadó, mà dreta de Junqueras, una bateria de lleis per activar fins al més mínim detall de l'Estat propi

L'exsecretari general d'Hisenda de la Generalitat Lluís Salvadó (d). (EFE)
El Govern de Carles Puigdemont tenia preparada una bateria de decrets per engolir totes les competències de l'Estat l'endemà de la declaració unilateral d'independència (DUI). Des de la creació d'un Banc Central i un equivalent a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) al nou impost de les persones físiques no residents, passant per aspectes aparentment menors com l'obertura d'un registre de vehicles i un altre de personal de seguretat privada. També estava preparada l'elecció automàtica dels jutges que havien de conformar el Tribunal Suprem del nou país i la tramitació de mesures d'urgència perquè la Generalitat es quedés amb tots els funcionaris de l'Administració General de l'Estat.

La llista de decrets va ser trobada per la Guàrdia Civil al correu electrònic d'un dels principals arquitectes del procés secessionista, Josep Lluís Salvadó, exsecretari d'Hisenda de la Generalitat, mà dreta de l'exvicepresident de l'Executiu autonòmic Oriol Junqueras i secretari general adjunt d'ERC des de 2011. Va ser detingut al costat d'altres 13 alts càrrecs autonòmics i empresaris en l'operació Annubis que va llançar el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona el passat 20 de setembre per tractar de desbaratar els preparatius de la consulta independentista de l'1-O.

Sis dies abans de ser arrestat, el dijous 14 de setembre, a les 13.33 hores, Salvadó va rebre en el seu ordinador de la Conselleria de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat un correu de Dolors Antón, secretària d'Hisenda, amb un text de sol sis paraules: "Et passo el llistat en WORD". El rellevant era el document adjunt, un arxiu titulat "Normativa de desenvolupament immediat de la LTJR". Les quatre majúscules es corresponen amb les sigles de la Llei de Transitorietat Jurídica de la República, la norma aprovada per Junts pel Sí i la CUP a la matinada del 6 al 7 de setembre que havia de fixar l'estructura legislativa bàsica del nou Estat fins que entrés en vigor la suposada Constitució de Catalunya. El Govern seria l'encarregat de desenvolupar la Llei de Transitorietat mitjançant normes de rang inferior.

Fins ara, s'havia especulat amb la quantitat de decrets que havia preparat el gabinet de Puigdemont, el grau de planificació del dia després i fins a quin punt arribaria la ruptura. Els documents confiscats per la Guàrdia Civil han resolt aquestes preguntes. L'arxiu que va manejar Salvadó revela que, dues setmanes abans del referèndum -la llei de la consulta especificava que la DUI havia de produir-se dos dies després de validar-els resultats-, l'equip de confiança de Junqueras ja manejava 41 decrets que es dividien en dos blocs : generals (11) i sectorials (30).

Entre els decrets de caràcter general es trobaven els següents: "decret llei de successió d'ordenaments jurídics, administracions i contractes"; "Decret llei d'integració del personal de les administracions del personal de l'Estat espanyol en les administracions de Catalunya, d'incorporació del nou personal i de creació del registre d'empleats públics"; "Decret llei de creació del cos de funcionaris en l'àmbit del poder judicial i l'administració de Justícia, la inspecció de Treball i la Seguretat Social, les relacions exteriors, la docència universitària i la marina mercant"; "Decret de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya"; "Decret pel qual s'estableix l'estructura de la presidència de la Generalitat de Catalunya"; "Decret d'estructura de cada un dels 13 departaments actuals de l'Administració General de Catalunya"; i "decret llei que regula el procediment de subrogació en els contractes del sector públic i patrimonials formalitzats per l'Estat espanyol".

L'apartat dels decrets per al desenvolupament legislatiu sectorial era encara més ambiciós. Contemplava l'edificació dels pilars bàsics de la Catalunya independent. El bloc incloïa, entre d'altres, el "decret llei del Banc Central de Catalunya"; "Decret llei de l'Autoritat Catalana d'Inversions i Valors", equivalent a la CNMV; "Decret llei de creació del Fons de Garantia de Dipòsits, Inversions i Assegurances"; "Decret llei de l'Autoritat Catalana de la Competència i els Mercats", copiat de la Comissió dels Mercats i la Competència (CNMC) "; "Decret llei de l'Agència Tributària"; "Decret llei de l'impost sobre la renda de les persones físiques no residents"; "Decret llei del Servei Exterior"; i "decret llei pel qual es determina la transformació provisional del Col·legi de Notaris de Catalunya al Col·legi de Notaris i Registradors de Catalunya i s'adopten altres mesures extraordinàries i urgents en l'àmbit notarial i registral de Catalunya".

Contemplava l'edificació dels pilars bàsics de la Catalunya independent

El Govern havia baixat fins i tot a un menor nivell de detall de la nova República. En el document que va rebre Salvadó també hi figuraven dos acords per al "procés selectiu de magistrats per a l'ingrés provisional a les sales Civil, Penal, Social i Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem" i "de jutge i magistrat, advocat [de l'Estat] i fiscal" . A més, hi figuren un "decret llei pel qual es regula el funcionament i l'organització del Registre d'entitats religioses"; "Decret d'urgència de creació de l'Institut de Medicina Legal i Toxicologia"; "Decret d'urgència pel qual es regular l'accés al cos d'inspectors d'Educació"; i cinc per a la creació de sengles registres de "propietat intel·lectual", "conductors i infractors", "vehicles i matriculació", "personal de seguretat privada" i "empreses de seguretat privada", entre d'altres normes. Tot i l'exhaustiva relació, el document intervingut per la Guàrdia Civil aclaraia en la seva capçalera que la llista estava "pendent d'actualització".

El poder d'aquestes normes havia de ser absolut. Com va publicar aquest diari (el Confidencial), l'article 32 de la Llei de Transitorietat Jurídica concedia al Govern una capacitat sense límits per aprovar tots els decrets que considerés oportú per uns criteris de "necessitat i urgència" que no especificava. Durant els primers 30 dies, ni tan sols calia que fossin validats pel Parlament. La norma aclaria fins i tot que no eren "susceptibles de control per part del Consell de Garanties Democràtiques", equivalent al Tribunal Constitucional. És a dir, que el Govern hauria pogut aprovar la llista íntegra de 41 decrets sense cap tipus de fre. Els motius pels quals aquests decrets van quedar al calaix, o en una caixa forta, mentre que el Govern marxava cap a Bèlgica tot just s'estan començant a donar a conèixer aquests dies.

Font: Independencia de Cataluña: El Govern tenía listos 41 decretos para invadir todas las competencias del Estado tras la DUI. Noticias de España

Més informació relacionada: 
Lluís Salvadó, el detenido clave de los 30.000 millones en el extranjero

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

divendres, 17 de novembre de 2017

Lola Herrera: Triste España que mendigas - YouTube

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial




Triste España que mendigas para que un trozo que crees tuyo no se vaya. Intentas retener enviando a sus ciudades guardias civiles armados. Haciendo creer a tus ciegos seguidores, que esta tierra catalana rebosa desordenes. Mientras sus cívicos seguidores os reciben con flores, permitís que vándalos exaltados vitoreen oles y oles a gritos feroces. Contra un pueblo que decís que es vuestro pueblo, y sus gentes vuestras gentes. Terrible vivir con el corazón partido, esta experiencia que lleva años y años avisando. Ciegos cuantos políticos por distintas etapas pasaron, queriendo acallar a golpes de transferencias las bocas de tan solo unos cuantos. A esos a los que poco les importa la gente, la tierra ni la bandera. Solo sus miles de euros escondidos entre oscuras fronteras. Patética españa partida en trocitos que ya no quedan, y quieren hacernos creer que en ese descosido hay unión y una sola bandera. Por dios que el universo se ilumine y por fin con calma y con cordura reconocer de una vez que al pasado hay que enterrarlo, pero no en las cunetas. Que todos sabemos bien que allí en muchas de ellas, todavía hay miles de almas que esperan justicia y nobleza. De esa bandera rojigualda que os tiene tan comida la cabeza, dejar que se ventilen las distancias igual que los corazones. Dejar que la expresión de cada cual sea libre, enviar mensajes y no pelotones de hombres y de mujeres que a más de uno seguro, se les hiela hasta la sangre. Teniendo que cumplir órdenes avasalladoras contra sus propios principios morales. Sentaos y hacer debates, venir a Catalunya y escuchar por todos lados, no es una locura el que queramos separarnos. Hasta los que aquí no nacimos, nos sentimos muchas veces maltratados. Hora es ya que el país abra los ojos y se instale en el momento actual. Que atrape a los corruptos, que recupere el dinero que entre todos nos han robado. Este país ya es indigno desde el momento que sostiene un gobierno imputado. Y los españolitos siguen tan tranquilos tapeando, bebiendo cañas y vitoreando. Catalunya, este pequeño país al que queréis tapar la boca, hace muchos años que aprendió que con constancia y unión no nos derrotan. Y por muchas trabas que impongáis, el camino ya está trazado, preferimos recibiros con alegría, sonrisas y cánticos. Evitaremos verborreas, mentiras, manipulaciones y todo vuestro fango. Antes que arrodillarnos por los más corruptos que pretenden doblegarnos. En Barcelona, antes del 1 de Octubre, poema para esta españa terrible, de una Castellano-Manchega, según me recordó alguien ayer, pero muy catalana en el alma y en el corazón.

Votaremos.

Font: Triste España que mendigas - YouTube

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dijous, 16 de novembre de 2017

El otro 155: deshonor y humillación.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Por José Ramón Blázquez

Los optimistas creen, en su infinita ingenuidad o engañados por sus deseos, que el conflicto catalán se reconducirá en poco tiempo, una vez curadas las heridas de la convivencia, con un Goven más realista y a partir de una mayor sensibilidad en España hacia las demandas de Catalunya. No han entendido nada. Puede que los efectos demoledores de la aplicación del artículo 155 de la Constitución para someter la rebeldía independentista se olviden tras las elecciones del día de Santo Tomás y una vez se restauren los poderes autonómicos. Ese dolor pasará, porque para una mayoría social el actual autogobierno tiene un escaso valor, por cuanto lo conciben como una institucionalización del pasado, subrogada a un Estado que aspiran a superar. La frontera entre españoles y catalanes no la ha marcado esta norma abusiva e ignominiosa, sino el otro 155, el invisible: el escarnio y la violencia emocional ejercida en varios frentes contra la ciudadanía, incluida la parte que no simpatiza con la causa soberanista.

Hay algo de programado y un poco de improvisado en las acciones del 155 emocional. Estaba prevista la catarata de desprecios sobre Catalunya, papel que ha recaído en los medios de comunicación y específicamente en las cadenas de televisión, así como en las redes sociales. Ni Euskadi recibió tanta humillación, insultos, vejaciones, descalificaciones y ultrajes durante los largos años de la violencia terrorista, de la que nos hacían responsables a los vascos, sus gobernantes e instituciones. Recordamos y sufrimos aquella marejada de odio verbal y moral, a menudo insoportable, y aún aguantamos un plus de saña cuando el lehendakari Ibarretxe y la mayoría del Parlamento de Gasteiz se atrevió a llevar a Madrid un plan aproximado a una propuesta confederal, moderada y razonable. Pero aquello lo supera hoy con creces el calvario catalán.

LA IGNOMINIA EN MARCHA

Lo que se dice y maldice de los catalanes en los medios de comunicación del Estado español es pura degradación. Este torrente ignominioso tiene dos versiones. La primera es la más elemental y obvia, la del exabrupto directo y sin concesiones, como cuando Ana Rosa Quintana llama “mamarracho” a Oriol Junqueras o cuando Eduardo Inda manifiesta su odio radical y dice que el president Puigdemont “es un mierda”. Los agravios son imparables. Son muchos los tertulianos y convocados a los platós, las emisoras de radio y el papel prensa para la ofensiva de la mofa, sin que, al menos por compensación o incluso por estética, haya los suficientes comentaristas para denunciar la guerra sucia de la injuria, ideada en La Moncloa y articulada como un coro hostil de imprecaciones.


La segunda versión del oprobio mediático es la manipulación informativa que se desarrolla en noticias, editoriales y artículos de opinión. Se ha elaborado un repertorio anticatalán para que haya cierta unanimidad en las palabras básicas, como es pertinente en las clásicas acciones de desprestigio y destrucción del enemigo común: desafío independentista, referéndum ilegal, golpe de Estado, cobardes, adoctrinamiento… Vale que las opiniones particulares tengan su cuota de maltrato contra los líderes del independentismo, porque hay mucho francotirador paniaguado;pero que este mismo criterio de demolición se vuelque en las noticias y los editoriales, en las primeras páginas, da idea de hasta qué punto España y sus herramientas informativas han perdido la decencia y están en caída libre hacia el bochorno y comprometidos en un proceso de humillación y deshonra del pueblo catalán sin límites éticos.

La aplicación del 155 de la vergüenza se ha depositado con especial encono en tres símbolos: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras y Carme Forcadell.

HUMILLADOS POR DEFENDERSE

Con la sospechosa unanimidad de las campañas prefabricadas, el legítimo president de la Generalitat ha sido despiadadamente tildado de cobarde. A los españoles, lo de la honra de campanario y milicia les viene de lejos, bien representada por Calderón de la Barca y otros autores de la hipocresía, de manera que la sospecha de deshonor es la peor acusación posible, como una muerte en vida. Esta medieval afrenta es la que se ha adjudicado a Puigdemont para que no saliera vivo de su audaz exilio belga. Se le pedía al político destituido que, como el almirante de la honra sin barcos, tan grotesco, se dejara detener y encarcelar y pagase con la cárcel y la pena de telediario su desafecto con España. Es decir, que se inmolara, no ya para ser digno a ojos de la España nostálgica del imperio, sino para comportarse como un castellano antiguo, sumiso y rancio. Y no, Puigdemont y los consejeros que le acompañan se defienden de la tiranía constitucional usando los instrumentos que tienen a su alcance, jurídicos, diplomáticos y de relato. ¡Pues no faltaba más! No existe nada más digno que defender la libertad y la razón desde la legitimidad democrática.


A Oriol Junqueras le están machacando. Tras optar por quedarse y asumir el sacrificio de la prisión injusta, con el acompañamiento de las vejaciones judiciales y policiales ya conocidas, se le intenta pulverizar política y personalmente en los medios, quizás porque, según las encuestas, se le presume como virtual president tras el 21-D. Antes de eso, tiene que ser debidamente arrasado. Un periódico, de los más papistas que el Papa, decía del vicepresidente legítimo que era el único de los políticos catalanes presos que usaba “ropa carcelaria”, como sugiriendo el traje de rayas de las películas y hasta el gorrito. De estas burlas canallas se nutre el otro 155 para ejecutar su tarea de exterminio moral.

No sé si por ser mujer o por su personalidad de apariencia frágil y propensa a la emotividad, Carme Forcadell es una pieza de especial deleite para el odio desatado en España. Como Puigdemont, la presidenta del Parlament ha hecho uso de una estrategia eficaz de defensa, lejos del calderoniano recurso a la inmolación y la falsa honra hispana. Y en su declaración ha dicho lo justo para no dar facilidades al sistema judicial que ilícitamente le somete a una pantomima de proceso. Nada tiene que ver la grandeza de la causa independentista con el modo de enfocar sus derechos. Si hiciera falta teatralizar para despreciar a un tribunal tramposo, yo también lo haría. Y prometería el acatamiento constitucional y aún hacerme socio del Real Madrid. Forcadell no tiene por qué expiar ninguna culpa y tiene pleno derecho a calcular sus palabras contra un modelo de justicia abusivo, como lo haría una persona cabal frente a un tribunal nazi. Y, sin embargo, se la presenta como cobarde, deshonrosa, traidora, no tanto para enemistarla con los seguidores del ideal independentista, como para humillarla con los españoles que asisten al espectáculo de una decapitación pública. Forcadell es tan señora y política digna tanto si declara su acatamiento constitucional, como si reniega de la legalidad, a conveniencia, porque está en clara desventaja en un sumario fraudulento. Tiene la admiración de quienes no se dejan engañar y escapan de la invitación al ensañamiento.

También la espantada de empresas de Catalunya hacia diversas ciudades del Estado, mediante el cambio de sede social, es parte integrante de este 155 humillante. Se trata de un castigo colectivo, que perjudica por igual a independentistas y a quienes no lo son. Es un escarmiento general por la osadía de ejercitar la libertad y es, además, un aviso a navegantes. Estamos advertidos del precio de la democracia. Es de lo peor de la estrategia de vejación anticatalana y posiblemente acarrea los estragos más duraderos, porque muchas de las empresas huidas no regresarán a cambio del favor de los españoles vengativos.

Con la sistemática aplicación del 155 ofensivo, Catalunya se carga de razones y emociones para salir cuando pueda de un país gobernado por miserables, capaces de lo peor, desde la fuerza legal al chantaje económico y la cárcel. Ese futuro no está muy lejos, porque España ha llevado su ignominia demasiado lejos.

Font: El otro 155: deshonor y humillación. Deia, Noticias de Bizkaia


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimecres, 15 de novembre de 2017

Hipòtesi: La taula de negociació a Brusel·les entre Catalunya, Espanya i la UE

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Atòmium, Brussel·les
La presència del President Puigdemont i d'una part del seu govern a Brussel·les fa pensar que hi ha acordada una taula de negociació internacional per Catalunya.

Tot plegat podria anar per aquí: 

Hi ha negociacions. La bona notícia és que hi ha negociacions en curs i, per tant, hi podria haver acord. Es a dir, Europa ha obligat a Espanya a seure a la taula de negociacions i vol resoldre el conflicte amb certa celeritat i dintre dels paràmetres civilitzats. Volen rentar la roba bruta a casa.

Perquè Brussel·les? Perquè és on té la seu la Unió Europea. L'ambaixada catalana a Brussel·les sembla que serà el punt de trobada de les negociacions entre el Regne d'Espanya, la República Catalana i la Unió Europea. El fet que Rajoy digués fa uns dies que cessaria totes les ambaixades excepte la de Madrid i Brussel·les era sospitós. Acte seguit, Bèlgica va oferir asil polític. Quedava bastant clar que el President i el seu consell negociador demanarien l'asil per negociar. Ja estava previst. Però Bèlgica només concedeix asil polític quan la "persecució" és evident i es corre risc al país d'origen. Això explica perquè diumenge es va anunciar per part de la fiscalia una querella per presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació contra el Govern de la Generalitat i la Taula del Parlament. L'anunci va sorprendre tothom per la celeritat. S'estan donant raons efectives per a l'asil polític dels membres de la delegació catalana.

Convocatòria d'eleccions. Per començar amb els preliminars, els mediadors de la UE haurien demanat una convocatòria d'eleccions autonòmiques, el 21 de desembre, fet que exigeix al govern de la República tornar a adoptar, temporalment, la legislació electoral espanyola, donat que el nou estat no te legislació pròpia encara. Els comicis son necessaris per poder calibrar les forces de cada bloc. I en acabat, inici de les negociacions, a tres bandes, en funció dels resultats obtinguts als comicis.

Perquè es va declarar la independència si s'està negociant? De fet, sembla que tot el procediment ja estava pactat abans de la Declaració d'Independència. Però la Declaració era necessària per tal que tot el món visualitzi que el tema ja és un afer internacional. També per culminar un procés en marxa. No declarar-la hauria estat un cop molt dur per als milions de persones que esperaven que el Parlament executés el mandat de les urnes del 1 d'octubre. També calia declarar la Independència de Catalunya per tenir més poder en la negociació posterior. No és el mateix, negociar amb una República Catalana declarada que sense. Ja no es negociarà la declaració, que ja esta feta, sinó l'aplicació de la independència, el repartiment d'actius i deutes entre els dos estats, els terminis de l'execució real de la nova sobirania, etc.

Es va declarar realment la independència de Catalunya? Es va declarar, com ho demostra que molts estats, els més importants, ja es varen pronunciar en un o altre sentit just després de la declaració (la major part no reconeixent la independència, com és habitual en aquests casos al principi). Un altre senyal que demostra que va ser declarada és l'activació del 155 per part del govern espanyol. I finalment, perquè tota la premsa mundial així ho va entendre. Llegiu els titulars: 'Catalunya declara la independència'. Són inequívocs. Contràriament al que s'ha dit, no cal que la declaració estigui publicada al DOGC, perquè no té cap sentit publicar una declaració d'independència en un butlletí administratiu del règim anterior. I el DOGC és una publicació administrativa espanyola. La Generalitat d'abans del 1714, la realment sobirana, no tenia el DOGC. Us imagineu que la declaració dels Estats Units hagués d'estar publicada en un butlletí de la corona britànica? O que la declaració d'Eslovènia hagués d'estar publicada als butlletins administratius de la URSS? No té cap sentit.  

El govern ha renunciat a fer efectiva la independència? No. El que passa és que encara no pot finalitzar el procés. Però la declaració està feta. Anem pas a pas. Ara toca fer-la efectiva, és a dir, activar els seus efectes. I això creiem que és el que s'haurà de negociar, especialment si les eleccions produeixen els resultats lògics i es confirma la victòria independentista. Els comicis del 21D seran el primer pas per calibrar forces. Es a dir, venen a ser una espècie de referèdum legal. Per això no podem fallar i hem d'anar a votar tots absolutament.


Perquè s'aplica el 155 si s'està negociant? Com ja sabem, el govern espanyol fa temps que va decidir que la feina bruta li fes el poder judicial i, saltant-se la separació de poders, fa ús dels òrgans jurídics amb una intencionalitat política injustificable. Al nostre entendre, l'aplicació del 155, en realitat, simbolitza el fracàs de l'estratègia política del PP en la gestió d'aquest afer. Però un cop engegada la maquinària judicial, es difícil aturar-la, especialment davant l'execució d'una declaració d'independència efectiva per part de l'adversari. Cal pensar que no aplicar el 155 hauria estat incomprensible pels votants del PP i de C's, als quals se'ls ha promès veure Catalunya i les seves institucions humiliades. A més, la seva anul·lació sempre serà un punt de pes en el moment de la negociació. I, finalment, és l'eina idònia si l'estratègia de campanya escollida per a les eleccions és la del terror.

Garanties. Ja ens explicaran les garanties de tot plegat, però no crec que a aquestes alçades Europa es vulgui auto-enganyar, si del que es tracta és de resoldre el conflicte. Caldrà que les garanties electorals siguin excel·lents, amb observadors internacionals i amb les mesures pertinents. El risc que Espanya faci trampes o menteixi és elevadíssim. Compte amb l'empresa que controla el sistema informàtic de recompte

Corre presa. L'economia europea ho exigeix. El fet que la UE hagi obligat al govern espanyol a reduir el termini de 6 a 2 mesos per celebrar els comicis, indicaria que desitja iniciar la negociació ràpidament. Volen començar l'any 2018 amb el tema català resolt o, almenys, ben encaminat. Europa s'hi juga l'economia, que ja deu anar per terra amb tot aquest afer i tants alts i baixos a les borses. Han assegut el govern espanyol a la taula agafant-lo per l'orella. La  irresponsabilitat i manca d'habilitat política de Rajoy amb el tema català és a punt de fer trontollar el prestigi i l'economia d'Europa. Sens dubte, a Brussel·les deuen estar fins els nassos de l'assumpte.

Els Jordis. De cara a la campanya, seria millor deixar en llibertat als Jordis. Seria millor per a tots. Especialment per al bloc espanyolista. Que ho resolgui aviat. No es aconsellable entrar en campanya electoral amb presos polítics al rebost. L'independentisme els trinxarà per aquesta pràctica pròpia dels règims feixistes. Però si escullen l'estratègia de la por, allà ells amb els resultats. Pot donar-se la major derrota unionista de la història. Els primers sondejos ja ho deixen entreveure.

Perquè ha convocat les eleccions Rajoy i no Puigdemont? El President de la República Catalana no pot convocar eleccions autonòmiques espanyoles, evidentment. Vet aquí perquè les convoca el President espanyol. Puigdemont ara és el President de la nova República Catalana i no pas de la Generalitat autonòmica. Cal tenir en compte que ara hi ha dues legalitats.

Rajoy no ha cessat mai Puigdemont. Rajoy no ha cessat mai al President de la Generalitat autonòmica, perquè quan ho va intentar fer, aquest càrrec ja no existia o estava vacant. Puigdemont ja no era president de la Generalitat autonòmica en aquells moments. Era i és el President de la República Catalana. El seu és un càrrec que va evolucionar a un estadi superior. Igualment, Rajoy ha intentat cessar a un govern autonòmic i a un Parlament autonòmic que ja no existien o estaven vacants quan ho va provar. Tot va evolucionar cap a un govern i parlament estatals i quan Rajoy els va voler cessar, aquests càrrecs i institucions autonòmiques ja no els ocupava ningú. La jugada va ser molt bona. Els mitjans haurien de presentar a Puigdemont com a President de la República, i no pas com a President cessat, donat que mai el va arribar a cessar ningú.

Què passa amb els partits independentistes? Les formacions independentistes catalanes són partits que ara ja viuen en la nova legalitat, la de la República Catalana, però que es presentaran a unes eleccions regides per la legislació espanyola, en funció d'un acord discret entre la República Catalana, el Regne d'Espanya i la Unió Europea, i en absència de la legalitat catalana necessària per a poder fer-les amb una jurisdicció pròpia, donat que no s'ha creat. Es una situació molt extraordinària. Pel que fa al paper de la CUP, que deu estar al corrent de tot, és el mateix que la resta de partits independentistes. Tanmateix, qui negocia és el govern de la República Catalana, encara que segur ho fa en acord amb la CUP.

Sense il·legalitzacions. Suposem que no s'il·legalitzaran els partits independentistes ni els seus programes, perquè llavors tot quedaria alterat i Europa no tindria una fotografia nítida de la disposició de suports. A més, il·legalitzar els programes i els partits independentistes obriria altres fronts rebels en altres comunitats que també tenen partits sobiranistes ben arrelats, com ara el País Basc o Galícia.

Podran presentar-se els polítics que hi pugui haver a l'exili? No sembla probable. Ja ens ho explicaran.

El dia escollit. És una jornada laborable. Això és perquè el diumenge cau en 24 de desembre, les festes de nadal. Molts ciutadans, a més, per aquestes dates marxaran a partir de divendres fora, per visitar la família.

Ja estem en campanya. Per tant, si tot això és cert, ara ja estaríem en campanya. No sé que hauran pactat exactament al respecte, però em costa de creure que els unionistes entrin en campanya electoral detenint gent. Tampoc acabo de veure que mentre s'estigui negociant, es continuï detenint gent. Penso que aplicaran un 155 suau, almenys fins el dia de les eleccions o fins al final de les negociacions. Després ja sabem que si guanyen els unionistes, la repressió serà absoluta i intentaran la desarticulació de l'autogovern de Catalunya.

Estratègia de la por. També podria ser que el govern espanyol opti per l'estratègia de la por. No és el més intel·ligent i no els donarà bons resultats, però és l'estratègia que ha utilitzat fins ara. Diran a Europa que l'executiu no pot impedir el que fan els seus jutges, encara que aquesta excusa no és vàlida per a la fiscalia. En tot cas, si opten per la via del terror, preveig un bloc espanyolista trinxat socialment que si arriba al 21-D unit serà un miracle. El bloc independentista guanyarà, però només si s'organitza com sap i si pot impedir que l'estat espanyol faci trampes o menteixi.

Negociacions. S'entén que amb el resultat dels comicis, ja es podran començar les negociacions a tres bandes a Brussel·les. El problema que es troba Europa per començar la negociació és que no te informació prou fiable de la voluntat real dels votants, donat que el referèndum es va esquinçar per la brutal intervenció policial espanyola. Ara, amb les autonòmiques, la tindrà. Recordeu també que si s'arriba a un pacte, no serà 100% satisfactori per a cap de les dues parts. Tothom haurà de cedir, en major o menor grau. Confiem en uns bons resultats electorals de l'independentisme i en la saviesa dels nostres negociadors, que fins el moment han demostrat estar a l'alçada sobradament.

Aviat sabrem que hi ha de cert en tot plegat.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial