traducció - translate - traducción

dissabte, 18 d’agost de 2018

La política catalana, protagonista en els 50 anys de la Universitat Catalana d'Estiu

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

ENTRE ELS ASSISTENTS A L’EDICIÓ D’ENGUANY HI HA EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, QUIM TORRA, QUE INTERVINDRÀ EN LA CLOENDA DEL DIA 23 D’AGOST


  • Redacció València | 16 d'ag, 2018
 La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) arriba al mig segle d'història. La situació política actual que viu Catalunya impregna de manera transversal tota la programació que s'engega demà a Prada, a la comarca del Conflent. Seminaris, cursos universitaris, commemoracions, taules rodones i concerts persegueixen la voluntat de reflexionar sobre el coneixement. En el conjunt d'actes s'intenta involucrar tots els territoris de parla catalana: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià.
Un dels cursos ofertats en la secció de dret és explicar quines garanties existeixen en la legislació per a assegurar les llibertats civils i polítiques enmig dels conflictes polítics. La repressió al moviment en pro de l'autodeterminació és una altra de les línies de reflexió obertes en aquesta cinquantena edició, i comptarà amb les intervencions de Robin McAlpine, director del grup d’opinió escocès Common Weal, i Bel Pozueta, mare d'un dels joves d'Altsasu. En clau valenciana, destaca la taula que commemora els 40 anys de la batalla de València, que es presenta com el primer gran atac a la catalanitat. En una altra taula es debatrà sobre la presència del franquisme en la societat actual. En aquest acte hi haurà el periodista Jordi Borràs, víctima d'una agressió recent per part d'un membre policial, l'exdiputat al Parlament Albano Dante Fachín, i el professor de les Illes Balears Bernat Joan.
Per celebrar aquesta edició, la UCE ha escollit un vers de Miquel Martí i Pol com a lema: «I, tanmateix, la remor persisteix». Aquest fragment forma part del poema «Aquesta remor que se sent' en referència a la resistència del moviment popular durant la repressió de la dictadura franquista. La cinquantena edició de la UCE arribarà a Prada del Conflent setmanes després d'haver estrenat unes primeres jornades a Manresa (Bages). Del 5 al 10 de juliol es va fer una primera sessió de cursos, seminaris i tallers a l'Institut Lluís de Peguera aprofitant els 50 anys de la UCE i també que Manresa és la capital de la Cultura Catalana.
Entre els assistents a l’edició d’enguany hi ha el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, que intervindrà en la cloenda del dia 23 d’agost. A la inauguració de demà hi haurà la vicepresidenta i consellera d’innovació, recerca i turisme del Govern de les Illes Balears, Isabel Busquets; el batlle de Palma, Antoni Noguera; el secretari d’universitats i recerca de la Generalitat de Catalunya, Francesc X. Grau i el batlle de Prada, Joan Castex.
També participaran en actes de l’UCE 2018 el conseller de polítiques digitals i administració pública, Jordi Puigneró; el director de TV3, Vicent Sanchis; la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; el president d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri; el vicepresident primer del Parlament de Catalunya, Josep Costa o el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, entre d’altres.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

divendres, 17 d’agost de 2018

Espanya encara no ha paït la gestió catalana del 17-A | Carles Benítez

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Abans de tot la meva solidaritat amb les víctimes  i suport als seus familars i persones estimades.

Resultat d'imatges de atemptat barcelona

Carles Benítez


Fa dies que des de Madrid escalfen l’ambient per marcar perfil propi i monopolitzar allò que no van saber fer com a Estat espanyol el 17-A de l’any passat. A més a més, el rei i el govern espanyol vindran a Barcelona per recordar-nos que som súbdits.

Aquells dies d’agost de l’any passat, Espanya va perdre Catalunya. Tal com s’ha dit en més d’una ocasió, però no s’hi ha aprofundit gaire, Catalunya va controlar el territori. No tan sols ho van fer els Mossos d’Esquadra, sinó també es va fer amb l’ajuda de tot el poble català. Des del minut 0, com havia de ser, tothom va actuar d’una manera coordinada i eficient per atendre les víctimes i familiars, i desarticular l’escamot gihadista. I això encara no ho han paït des de Madrid, tot i que encara hi ha moltes qüestions per resoldre. Entre elles, la relació del serveis policials espanyols amb l’imam Abdelbaki es-Satty, per molta literatura que s’hagi escrit, tenint en compte que Catalunya es preparava per afrontar el referèndum de l’1-O.

Però després del 17-A, les qüestions sense resoldre s’incrementen encara més. Sobretot, a partir de l’editorial d’El País de l’endemà dels atemptats que deia que Catalunya havia d’abandonar la via sobiranista i al cap d’un dies, la falsa notícia d’El Periódico segons la qual els Mossos tenien coneixement sobre un possible atemptat gihadista a Barcelona. O sigui, que ens diuen que hem d’abandonar el procés independentista i per altra banda, es desprestigia la tasca del Mossos en el gestió del 17-A.

Allò que és clar per a molts mitjans de comunicació, i que jo comparteixo, és que Catalunya aquells dies va controlar el territori i va actuar com un estat independent i això els va fer molt de mal als aparells de l’Estat espanyol. La por va canviar de bàndol. Aleshores, penso que van haver d’improvisar per evitar l’1-O. Recordeu que a Catalunya estàvem preparant la Diada i el referèndum, i teníem molt clar que aniríem a votar.

Des d’una perspectiva històrica, els piolins i les expedicions des d’Espanya dels efectius policials sota el càntics «A por ellos», són el resultat d’una improvisació per evitar l’1-O. Així com les actuacions arbitràries a impremtes, mitjans de comunicación etc... Com també la irrupció a diverses seus de l’administració catalana i l’encerclament de la seu del local de CUP a Barcelona amb un intent de provocació per encendre la guspira i generar aldarulls amb l’objectiu d’ocupar policialment Barcelona.

Paral·lelament, el poble català organitzat evita caure en aquestes provacions i controla de nou el territori dipositant les urnes i les paperetes de vot, arreu dels col·legis electorals, la qual cosa genera la ira dels aparells de l’Estat espanyol amb l’actuació repressora de la policia espanyola i la guàrdia civil, de tots coneguda. Catalunya torna a guanyar i ho torna fer, més tard, també el 21-D.

Espanya no ho ha paït encara les derrotes d’aquell inici i amb la seva actuació, ara intenta humiliar-nos com a poble. D’aquí la repressió embogida i els empresonaments sense fonament. Malgrat aquests atacs hem de tenir clar que venim d’aquesta embranzida del 17-A de l’1-O, el 3-O i el 21-D, que no s’ha aturat; només ens cal posar fil a l’agulla. I fer-ho bé, seguint l’esperit del començament. Fem-ho, que la victòria és nostra.

Font: https://www.llibertat.cat/2018/08/espanya-encara-no-ha-pait-la-gestio-catalana-del-17-a-42912


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dijous, 16 d’agost de 2018

Tots els drets que ha vulnerat Pablo Llarena en nou mesos d’instrucció

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Del dret de defensa al de disposar d'un jutge imparcial passant pels drets polítics



La setmana passada l’equip de defensa de Jordi Cuixart va recórrer contra la interlocutòria del Tribunal Suprem espanyol que li manté la presó provisional d’ençà del 16 d’octubre de 2017. Els seus advocats consideren que aquesta situació és ‘totalment injusta i una clara violació dels drets fonamentals’ d’un dirigent de la societat civil. El recurs apel·la i recorda que no hi ha cap motiu per a tenir Cuixart empresonat perquè en tot moment va fer ús dels drets de llibertat d’expressió i ideològica, de reunió i manifestació i de participació política, tots reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans. A tots aquests drets, vulnerats per la jutgessa Carmen Lamela primer i pel jutge Pablo Llarena després, s’hi afegeixen uns quants més, els quals, segons que denuncien els advocats dels represaliats, han estat vulnerats durant tota la fase d’instrucció. Els enumerem:

1.Dret de jutge predeterminat per la lleiÉs protegit als tractats internacionals. Els advocats recorden que com a membre de la societat civil, Cuixart no ha ostentat mai la condició d’aforat, ni en el passat ni en el present, de manera que la competència per a enjudiciar la causa correspon als jutjats ordinaris de Barcelona. Aquest és el primer dret que vulneren Llarena i el Suprem espanyol, perquè, de fet, no li pertoca pas a aquest tribunal de jutjar ni Sànchez ni Cuixart, ni tampoc els membres del govern ni els processats de la mesa del parlament. La condició d’aforats dels parlamentaris fa que hagi de ser en tot cas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i no el Suprem, que instrueixi la causa i els acabi jutjant. Com va passar amb el cas del 9-N.

2. Drets políticsAls diputats electes empresonats, actualment Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, els han vulnerat drets polítics perquè els han impedit d’assistir a sessions parlamentàries, fins i tot a la constitutiva del parlament a a les d’investidura que hi ha hagut. Tots els recursos contra això han estat desestimats. A més, en el cas de Jordi Sànchez, hi va haver un dictamen del Comitè de Drets Humans de l’ONU demanant a l’estat espanyol que, com a mesura cautelar, li permetés d’exercir el seu dret de sotmetre’s a la sessió d’investidura al parlament com a candidat a la presidència de la Generalitat. Llarena no en va fer cas. El mateix comitè ha admès a tràmit un recurs del president Carles Puigdemont pel mateix motiu, i és pendent de resoldre’l. També es van vulnerar els drets polítics de Jordi Turull quan el jutge el va fer empresonar després de la primera votació de la sessió d’investidura, cosa que li va impedir de ser sotmès a una segona votació.

3. Dret de tenir un jutge imparcialAquesta setmana, l’advocat Gonzalo Boye, en representació de Toni Comín i Meritxell Serret, va recusar Pablo Llarena perquè no era un jutge imparcial per a instruir aquesta causa. Ho feia arran del sopar a Palafrugell en què se’l va veure acompanyat del dirigent popular barceloní Alberto Fernández Díaz. Ho argumentava al·legant que Llarena havia acabat incorporant la terminologia i l’argumentari del PP contra l’independentisme a les interlocutòries i decisions durant la instrucció. La manca d’imparcialitat també ha estat adduïda més vegades per les defenses ateses les consideracions polítiques del magistrat, qui fins i tot ha arribat a manifestar-se en primera persona, presentant-se com a víctima del procés independentista.

4. Dret de defensaLlarena també va impedir als advocats dels exiliats de personar-se en la causa, amb l’argument que no podia disposar dels acusats. No va acceptar que poguessin declarar per videoconferència des de Brussel·les, malgrat que ho preveuen les lleis europees de cooperació judicial. Llarena ni tan sols responia als recursos ni les peticions dels advocats. Després, quan va permetre als exiliats de personar-se, els va dir que designessin un advocat a Bèlgica, tot i que ja tenien els seus.

5. Dret de la presumpció d’innocènciaLlarena ha denegat repetidament totes les peticions de llibertat condicional que li han anat fent tots els presos polítics. I més d’una vegada, l’argument que ha esgrimit és el del perill de reiteració delictiva. En aquest moment processal, amb tots ells pendents de judici, afirmar insistentment que podrien incórrer en reiteració delictiva pressuposa que ja han comès un delicte. Són tractats com a delinqüents en totes les interlocutòries en què Llarena desplega els motius i arguments amb què justifica l’empresonament, com si es tractés de sentències condemnatòries anticipades, tal com han denunciat els advocats.

6. Jutjar els consellers per rebel·lió és inconstitucionalAquest punt no es refereix específicament a Llarena, sinó al procediment que després de la instrucció continuarà la sala segona del Tribunal Suprem espanyol. Ja fa mesos que uns quants juristes, entre els quals el professor Javier Pérez Royo, alerten que jutjar els consellers per rebel·lió és inconstitucional si el seu president, Carles Puigdemont, no pot ser jutjat per aquest delicte després de la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein. Efectivament, el nomenament dels consellers es fa constitucionalment per decisió de Puigdemont, i si qui els ha nomenat i indirectament ha fet que ara hagin estat acusats d’haver comès el delicte de rebel·lió no pot ser acusat ni jutjat per aquest mateix delicte, som davant de tota una incoherència. Jurídicament, i dins de l’ordenament espanyol, això no vol dir pas que el judici no pugui tirar endavant, però l’acusació per rebel·lió acabarà molt debilitada.

7. Llarena ha comès un delicte per haver renunciat a l’extradició de Puigdemont?Segons que explicava l’ex-jutge Elpidio José Silva en aquesta entrevista de VilaWeb, això seria il·legal. ‘Si jo estableixo que demanaré una euroordre per a determinats delictes, aquesta actuació em vincula. No puc anar contra els meus actes. I òbviament, quan demano una euroordre per a diversos delictes, no puc partir del fet que em donaran la raó. Me la donaran o no me la donaran. I jo he d’atenir-me a la resolució. No me’n puc retirar. A més, si no persegueix la malversació, perquè han dit que per malversació sí que l’extradeixen, Llarena podria cometre el delicte del 408 del codi penal, que és el de no perseguir delictes.’


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimecres, 15 d’agost de 2018

El Champollion de Ciudadanos | Societat Anònima

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
champollion
Àlex Ribes

Estimado, o no, Champollion:
Quizás te llame la atención que me haya dirigido a ti con el apellido de Champollion, pero si tienes paciencia averiguarás la razón (la rima ha sido casualidad… o no).
El 15 de julio de 1799, el soldado francés Pierre-François Bouchard, descubrió en Egipto una piedra que cambiaría la historia de la arqueología. Me estoy refiriendo a un fragmento de una antigua estela egipcia que incluía un decreto en nombre del faraón Ptolomeo V. Lo maravilloso del hallazgo es que el mismo texto estaba escrito en demótico, en griego antiguo y con jeroglíficos egipcios. Esta piedra, evidentemente, es la Piedra de Rosetta, expuesta actualmente entre una nube de turistas en el British Museum de Londres. Pues bien, un historiador francés llamado Jean-François Champollion, gurú de egiptólogos y con mucho tiempo libre, decidió aprovechar el hallazgo de la piedra para averiguar cómo funcionaban los jeroglíficos egipcios. Supongo que lo hizo bien y no cayó en traducciones de etiqueta de ropa del tipo “mano se lava, no blanquear no caiga, hierro chulo” para “hand wash, do not bleach, do not tumble, cool iron” (true story). En todo caso, Champollion abrió la puerta a conocer una de las civilizaciones más fascinantes de la historia de la Humanidad.
He leído tu tuit y he pensado que era la Piedra de Rosetta de Ciudadanos y tú, el Champollion naranjito. Con sólo unas pocas palabras has dejado clara la estrategia de los Rivera’s followers: provocar hasta que alguien (un héroe, un mártir) se lleve una buena hostia. Se pondrá en marcha entonces la maquinaria propagandista en su máximo esplendor: tuits en modo “ay, qué penita, vaya hostia, pobre víctima, qué malos son los indepes”, portadas apocalípticas, entrevistas de Ana Rosa y Susanna al héroe-mártir y declaraciones de tertulianos afirmando que llevan años advirtiendo que los indepes somos nazis-totalitarios-chungos de cojones. Como estrategia es un poco primitiva pero cuando le ves el buzón a un tipo que quita lazos con un cutter mientras grita vivaspaña, tampoco se pueden esperar grandes teorías políticas. Y no nos engañemos: con los discursos de Arrimadas se podría escribir una etiqueta para champú y poca cosa más.
En fin, Champollion, gracias por haber traducido con semejante precisión la estrategia de Ciudadanos: quitar lazos como hizo Carrizosa en el Parlament y así tener repercusión mediática, eliminar la presencia de la protesta a ojos del turismo, aparecer como héroes-mártires para el Spanish establishment y cruzar los dedos para que a alguien se le escape una hostia y así aprovechar el hecho para meter más gasolina, arrimar la llama y esperar a que todo explote. “Orden y seguridad” reza la nueva campaña de Ciudadanos, cuando en realidad es “Gasolina y fuego”.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial