traducció - translate - traducción

dimarts, 19 de juny de 2018

19.06.1707 Extermini de Xàtiva

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial



El 19 de juny de 1707 les tropes borbòniques perpetren l’extermini de Xàtiva. 

Per ordre de Felip V, la ciutat és cremada, enderrocada i sotmesa a la rapinya, i llur població executada o deportada. El nom de Xàtiva, per decret, és substituït a tots els mapes i documents oficials pel de Colonia Nueva de San Felipe. Fins i tot, fou reemplaçada als mapes la denominació Illa de Xàtiva que, fins aleshores s'havia aplicat a l'illa gran de Terra del Foc. Cremaren tots els arxius municipals. L’extermini va més enllà de ser físic i jurídic, els genocides pretenen esborrar la història d’una nació i atemorir a la resta de poblacions austriacistes.

"La obstinada rebeldía con que hasta los términos de la desesperación resistieron la entrada de mis armas los vecinos de la ciudad de Xàtiva [...] empeñó mi justicia a mandarla arruinar para extinguir su memoria, como se ejecutó para castigo de su obstinación, y escarmiento de los que intentasen seguir su mismo error" –Felip V de Borbó.


Fins al dia d'avui, aquest genocidi resta pendent de càstig i d'un procés internacional, si més no, semblant al celebrat a Nuremberg contra els nazis. No sigueu còmplices amb l'oblit i transmeteu la veritable història de l'extermini de Xàtiva, Quart de Poblet, Sallent, Monistrol de Montserrat,... i tantes altres viles arrasades pels mateixos genocides que tornarien 230 anys després durant la guerra del 36.

Són les mateixes que l'1 d'octubre varen violar la democracia al Principat de Catalunya.
Aquesta llista recull les poblacions dels Països Catalans que va cremar l'exèrcit borbó en els Països Catalans durant la Guerra de Successió Espanyola. A Catalunya, en total van ser cremades una vintena de viles i les comarques més afectades per aquesta ordre van ser Osona, el Bages, l'Alt Penedès, el Maresme, el Vallès Oriental, el Baix Llobregatla Selva i el Vallès Occidental. El saqueig i la crema de viles i la mort indiscriminada de civils per atemorir la població i estendre la pedagogia del terror van ser pràctiques habituals.[1]


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Per què Carles III volia liquidar el català?

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Ffragment de Retrat de Carles III, amb el bastó de comandament. Obra d'Andrés de la Calleja (1777)
Museo de Bellas Artes de San Fernando. Madrid
Marc Pons

Madrid, 10 d’agost de 1759. Carles de Borbó-Farnese, fill primogènit del segon matrimoni de Felip V (el primer Borbó hispànic) amb l’aristòcrata parmesana Isabel de Farnese, era proclamat rei d’Espanya. Carles de Borbó-Farnese, que regnaria com a Carles III, ja era rei de Nàpols i de Sicília des que el seu pare havia decidit convertir tots els tractats internacionals en paper higiènic. Però les prematures i inesperades morts dels seus germanastres Lluís i Ferran, fills del primer matrimoni de Felip, el portarien al tron de Madrid. Abans de travessar la porta d’Alcalà, les potències europees l’obligarien a renunciar al tron napolità, però el seu regnat espanyol no passaria desapercebut. “El mejor alcalde de Madrid”, com el van anomenar els seus coetanis, arribaria amb una motxilla plena de projectes il·lustrats i de mesures coercitives. Carles III faria bona la seva condició de fill de Felip V i imposaria el quart de volta, que volia ser definitiu, per liquidar la llengua i la cultura catalanes.
Gravat de Barcelona (1720). Obra de Joseph Friedrich Leopold / Viquipèdia

El primer Borbó i el “justo derecho de conquista”

Quan Carles III va posar les natges al tron de Madrid, ja feia 44 anys que el seu pare havia culminat a sang i foc la conquesta militar de Catalunya (1714). Ho proclamaria ell mateix, en la redacció dels Decrets de Nova Planta (1716-1717), que van liquidar el sistema polític i institucional del Principat: “Por justo derecho de conquista”. Aquest detall ni era un simple formalisme administratiu ni responia a l’eufòria desfermada per la victòria sobre el seu principal enemic. En realitat, anunciava que a Catalunya la nova llei borbònica s’aplicaria rigorosament manu militari. Durant cinc dècades (mig segle), el Principat estaria sotmès a una tributació de guerra que era la suma de la venjança i de la reparació de guerra borbòniques. Una política perversa que no va desaparèixer ni amb el Borbó (el primer) sota terra. El seu hereu Ferran VI, que va passar a la història per haver ordenat la captura, reclusió i genocidi del poble gitano, mantindria la perversa relació entre el poder central i Catalunya que havia construït el seu pare.

De Felip V a Carles III i tiro perquè em toca

En canvi, Carles III va variar substancialment el criteri dels seus antecessors i, sota una capa de llustre de pretesa il·lustració, el va pervertir fins a extrems desconeguts. Així, Felip V, l’any 1715, dictava l’erradicació dels llibres de text catalans de les aules i ho justificava proclamant que “no se han de escoger medios débiles y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrando de la memoria de los catalanes todo aquello que pueda conformarse con sus abolidas constituciones, usos, fueros y costumbres”. Carles III, el fill avantatjat, l’any 1768 imposaria un quart de volta que anava un pas més enllà:  promulgava una reial ordre que prohibia terminantment l’ús del català en qualsevol àmbit acadèmic, fins i tot en les converses quotidianes, i, reveladorament, manava “en todo el Reino se actúe y se enseñe en lengua castellana”. Una mesura que apuntava clarament les elits del país, en aquella època l’únic grup social que tenia accés a l’ensenyament i a la cultura.
Mapa del regne d'Espanya. Taller cartogràfic Rottiers. París (1713) / Biblioteca Nacional de França

El fracàs borbònic

El propòsit de Carles III era rescatar i completar l’obra del seu pare: castellanitzar les elits catalanes. La qual cosa revela que, passat mig segle, l'objectiu inicial borbònic s’havia saldat amb un monumental fracàs. Mentre que durant el mateix període les oligarquies valenciana, basca, asturiana i gallega s’havien castellanitzat totalment (l’aragonesa ho havia fet dos segles abans), a Catalunya, malgrat la duríssima repressió de la postguerra, la pluja de plom borbònica no havia assolit el seu objectiu. Pierre Vilar, el gran historiador de la Catalunya del XVIII, explica que aquelles elits catalanes, en part decebudes pel resultat de la guerra i en part marginades per la nova administració filipista, no passarien mai a gravitar en l’òrbita ideològica borbònica. José Cadalso, militar i auditor borbònic, els retrataria dient que  “... sus genios son poco tratables, únicamente dedicados a su ganancia e interés, y así, los llaman los holandeses de España”.

Com era la Catalunya de Carles III?

El país havia duplicat la població, cosa que en aquelles circumstàncies tenia molt mèrit, i ratllava el milió d’habitants. Segons els viatgers de l’època, entusiastes aduladors del règim borbònic, era el territori més productiu dels dominis hispànics. L’esmentat Cadalso proclamava “si yo fuera señor de toda España, haría a los catalanes mis mayordomos por un par de provincias semejantes pudiera el rey trocar sus dos Américas”. O l’escriptor Francisco Mariano Nipho, que veia Catalunya com “una pequeña Inglaterra" i afegia: "Esto nadie lo duda, pero todos se niegan a su imitación”. O el també escriptor Antonio Ponz, que advertia que “es Barcelona la ciudad de España que mas desmiente las imputaciones de extranjeros empeñados en divulgar nuestra desdicha, abandono, pereza y falta de industria”. O l’intel·lectual i estadistaGaspar Melchor de Jovellanos, que en la redacció de la seva llei agrària diria que calia seguir “el ejemplo de Cataluña, cuya agricultura e industria han ido siempre a más, mientras en Castilla siempre a menos”.
Gravat de Lleida (1783). Obra d'Antonio Palomino / Institut d'Estudis Ilerdencs

La macabra ambició de Carles III

Amb aquest paisatge —l’espanyol i el català— que dibuixaven els mateixos entusiastes del règim, s’entén que Carles III i la seva cancelleria fixessin la mirada en aquells estranys catalans que, després d’una dècada de guerra devastadora (1705-1714) i de mig segle llarg d’espoli econòmic (1714-1768), havien estat capaços de convertir el Principat en la “província” capdavantera d’Espanya. I en aquest punt és on Carles III construeix l’imaginari d’una Catalunya rendida i redimida, totalment espanyolitzada, que vol dir castellanitzada, convertida en la punta de llança d’una Espanya moderna, il·lustrada, pletòrica, absolutista i unitària, personificada en la seva despòtica figura. Calia espanyolitzar aquells “genios poco tratables”, aconseguir que abracessin amb convenciment la nova ideologia borbònica i que posessin totes les seves capacitats al servei del projecte reial. I que, entusiastes convençuts del règim, projectessin la pluja de plom borbònica sobre les classes populars.

L’error de Carles III, el segon fracàs borbònic

Amb el que no comptava Carles III és que aquells “genios poco tratables” tenien memòria. Ja ho havia advertit José Rodrigo y Villalpando, fiscal del Consell de Castella, l’any 1716, quan en plena redacció de la Nova Planta havia proclamat “cada nación parece que señaló la naturaleza su idioma particular y más cuando el genio de la nación, como el de los catalanes, es tenaz, altivo y amante de las cosas de su país”. No era tant el record d’un passat de plenitud, no gaire  llunyà en el temps, com el cop de porta que els havia etzibat només posar les natges al tron de Madrid. L’any 1760 s’havia permès despatxar els prohoms catalans que li havien presentat un memorial de greuges que, amb cautelosa i catalana prudència, reivindicava una tímida recuperació del sistema foral. “Aboliendo de golpe todas las leyes civiles y económicas de los Reynos de la corona de Aragón, introdujeron todas las de Castilla, pero luego se conoció que son imponderables los males que en su ejecución han padecido aquellos Reynos”.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dilluns, 18 de juny de 2018

SEREM DELINQÜENTS! (Cançó de l'estiu) #socdelinqüent

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La cançó, composta pel grup manresà El Fugitiu, ha comptat amb la participació d'artistes del Bages i el Berguedà

Disset músics del Bages i el Berguedà han començat la celebració de la diada de Sant Jordi homenatjant el Jordi bagenc de més actualitat: el Pesarrodona, el regidor de Sant Joan de Vilatorrada, que justament avui ha comparegut davant del jutge per haver lluït un nas de pallasso al costat d'un agent de la Guàrdia Civil el passat 20 de setembre. Se l'investiga per desobediència, incitació a l'odi i resistència greu a l'autoritat.

Amb la voluntat de solidaritzar-se amb ell però també amb la resta del govern català que és a la presó o a l'exili, el grup manresà El Fugitiu va compondre la cançó Serem delinqüents: "La preocupació per la manca de llibertat d'expressió i la regressió de drets i llibertats en l'actual estat espanyol ha sigut el catalitzador per fer aquest tema coral", exposen els membres del grup, que de seguida van rebre el suport d'una dotzena d'artistes més que es van sumar a la reivindicació.

Serem delinqüents ha estat gravat per Gerard Cabot als Red Factory Studio i arranjat pel pianista Eduard Puigrodón. En el videoclip, de Roger Torruella, hi surten, a banda dels músics i cantants, persones anònimes (i conegudes, com Núria Picas o el president d'Òmnium Bages-Moianès, Jordi Corrons) amb el nas de pallasso i una pancarta on hi posa "si portar un nas de pallasso és delicte... #SÓCDELINQÜENT".

Els artistes que han participat en la cançó són Eudald Camprubí, Joan Garcia, Carles Badia, Eduard Puigrodón, David Riera i Ignasi Llovet, d'El Fugitiu; Natxo Tarrés i Oriol Ferrer, de Gossos; Anaïs Vila; Jo Jet i Maria Ribot; Gerard Cabot, de Lipzia; Carles Ladrón de Guevara, de Bob i el Lladre; Guillem Obradors, de Barra Lliure; Gabriel Díaz "Gabi", i Albert Moreno i Joan Ramon Quirante, de  Serpah.


LLETRA DE "SEREM DELINQÜENTS

Diu que no es pot dir segons què,
que votar no està gens bé
i que si decidim moure'ns això anirà malament.

I és millor si estem callats,
que és prohibit dir les veritats,
i que la terra és plana i que això està demostrat.

I que no siguem il·lusos de somniar en la llibertat,
que aquí només són lliures els lladres de coll blanc.

Que tenen la justícia; que tenen militars,
que va acabar el franquisme,
però aquí tot segueix igual.

Peça a peça farem un nou taulell,
que al seu joc no hi volem jugar més.
Fem que el somni s'escampi com el vent.
Si portar un nas de pallasso és delicte...

Serem delinqüents! Serem delinqüents!
Serem delinqüents! Serem delinqüents!

Diu que els colors estan prohibits
que el groc hauria de ser gris,
i que el rei és intocable perquè Déu ho vol així.

I que no es pot cantar rap perquè diu massa veritats
i que és el govern qui mana i el poble qui abaixa el cap.

I que no siguem il·lusos de somniar en la llibertat,
que aquí només són lliures els lladres de coll blanc.

Que tenen la justícia; que tenen militars,
que va acabar el franquisme,
però aquí tot segueix igual.

Peça a peça farem un nou taulell,
que al seu joc no hi volem jugar més.
Fem que el somni s'escampi com el vent.
Si portar un nas de pallasso és delicte...

Serem delinqüents!
I si portar un nas de pallasso és delicte en aquest país...
Serem delinqüents!
És prou evident que no podem continuar així.
Serem delinqüents!
I si és el rei qui roba potser haurem de ser botxins.
Serem delinqüents!
Siguem, doncs, república, fem un nou camí.

Serem delinqüents! Serem delinqüents!
Serem delinqüents! Serem delinqüents!

diumenge, 17 de juny de 2018

"Merkel va evitar un bany de sang l'1-O. Va evitar morts?" | Ralf Streck

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La Cort Suprema de Madrid, on actua el jutge instructor Pablo Llarena. VDF / CC BY-SA-3.0

El Parlament de Catalunya ha presentat una denúncia contra el jutge Llarena per detenció il·legal i frau de llei, també es diu que Merkel ha aturat un bany de sang durant el referèndum d'independència

El cercle al voltant del controvertit instructor Pablo Llarena, que persegueix els polítics catalans, continua creixent. Llarena, en nom del govern anterior, formula absurds càrrecs per una suposada rebel·lió (que significa una intervenció pública violenta) tot i que ja sap que la demanda que va enviar a Bèlgica i a Alemanya han fracassat .

Mentre que Puigdemont resta a Alemanya i quatre ex-membres del govern a Bèlgica i Escòcia es troben en llibertat en la seva totalitat, Llarena segueix mantenint a 9 polítics catalans sota custòdia. Aquesta és una altra raó per la qual el Parlament de Catalunya ha presentat una demanda contra el jutge. El Parlament ha assumit la tasca del president del Parlament, Roger Torrent. També contra tres jutges de la Sala d'Apel·lacions de la Cort Suprema, que van rebutjar de manera dubtosa els recursos contra Llarena.

També afirma que es violen els drets fonamentals dels membres del parlament empresonats i dels exiliats. El Comitè de Drets Humans de l'ONU va exigir que Espanya i Llarena garantissin els drets del parlamentari Sànchez a ser candidats a la presidència. No obstant Llarena va impedir la seva investidura amb justificacions molt febles. Així mateix, el candidat Jordi Turull fins i tot va ser arrestat abans de la segona votació , per la qual cosa no va poder ser elegit president català, perquè no agradava al govern de Mariano Rajoy.

Per tant, segons la demanda, Llarena i els tres jutges de la Sala d'Apel·lacions també podrien ser culpables de detenció il·legal. A més hi ha conculcació de drets segons destacats advocats constitucionalistes que han acusat repetidament al jutge d'obstrucció del Parlament. La denúncia, presentada a la Sala Segona del Tribunal Suprem divendres passat, considera que mantenir la detenció cautelar dels polítics és en si mateixa un delicte, ja que viola els seus drets fonamentals. També es recorda que gaudeixen d'immunitat i que haurien d'haver estat alliberats després de la seva elecció el 21 de desembre.

També afirma que la continuació de la detenció és un "atac a la separació de poders, al govern català i a l'autonomia del parlament", perquè el Parlament té la capacitat inviolable d'organitzar la seva funció, inclosa la investidura del president de la Generalitat de Catalunya, sense interferències de cap altre òrgan. "Restringir els drets dels parlamentaris no només viola els seus drets subjectius i significa un atac contra la institució que presideixo, sinó també un atac a tota la població de Catalunya, els drets a la representació política dels quals s'ha limitat, ja que no s’ha permès el seu mandat d’elegir els seus representants", assenyala Torrent en la demanda .

Els jutges demandats són acusats de "violació sistemàtica i repetida dels principis d'objectivitat i imparcialitat". En les seves decisions, els jutges del TS presenten "avaluacions clarament extrajudicials". Com a exemple, cita una presumpta incomoditat que, segons l’opinió d’aquests jutges, afectaria més de la meitat de la població catalana i pràcticament tota la població d'Espanya.

A Bèlgica, des de fa temps, s’hi va presentar una demanda civil contra el jutge i aquest està convocat davant un tribunal belga el 4 de setembre el qual, si no s’hi presenta, pot ser condemnat en absència. Se l’acusa de manca d'imparcialitat i demana la seva substitució. L'advocat belga de Puigdemont justifica l'acció afirmant que hi ha una "separació real de poders" a Bèlgica i que decidirà un "tribunal independent". Atès que aquests dos conceptes no estan garantits a Espanya, no se n'havien queixat allà, va afegir Paul Bekaert. Si Llarena fos condemnat a Bèlgica, tot el seu procediment seria nul a Espanya.

Però, per a Llarena, la seva cadira a Espanya s'està tornant més calenta. Des de fa temps, Telepolis va descobrir que el jutge es troba assegut a un pas de l'expulsió . A mesura que el nou govern socialdemòcrata mostra uns lleus senyals de rebaixar la tensió respecte a Catalunya, es compromet a la transferència de presos a Catalunya. És clar que el dret penal espanyol també preveu l'empresonament proper a casa per no castigar a familiars, amics i nens amb llargs viatges a presons distants. Per contra, durant quatre dècades Espanya ha estat vulnerant el cas dels familiars dels presos bascos. Hi ha més presos bascos a Andalusia que al País Basc o a les regions adjacents. En només el 17% dels casos, són empresonats a menys de 400 quilòmetres de casa, i el 37% es troben entre els 800 i els 1.100 quilòmetres.

Llarena i el nou govern es passen l’un a l’altre la patata calenta. El jutge es nega a prendre la decisió i afirma que és el govern qui ha de fer-ho. Però el govern, minoritari i feble, no s'atreveix a actuar a la vista de les crítiques esperades dels partits de la ultradreta i afirma que aquesta és una competència del poder judicial. A l'etern aspirant, el primer ministre Pedro Sánchez, li ha mancat coratge per aguantar un escàndol en la seva primera setmana.
Va evitat morts Angela Merkel?
I una mica a part d'aquest tema, cal assenyalar que va ser clarament la cancellera Angela Merkel, qui va impedir un bany de sang en el referèndum d'independència de l'1 d'octubre. És clar que hi  va haver una intervenció seva al migdia. De sobte es van aturar les tropes paramilitars, que havien dut a terme una "operació militar" contra ciutadans pacífics. No van tornar a atacar a la tarda, tot i que s'havia previst l’ordre que confisquessin les urnes per la força abans de l’escrutini.

El síndic de Greuges, Rafael Ribó, va dir al diari escocès The National que té proves que Merkel va trucar a Mariano Rajoy durant la brutal repressió. Es diu que li va dir que "Europa no pot acceptar" el que està fent a Catalunya. Aquesta és l'única explicació perquè des de les dues del migdia ja no es va fer us de bales il·lícites de goma, i s’acaba la visió dels votants amb  els caps ensangonats en deixar de ser  colpejats. Espanya, òbviament, també estava preparada per a una massacre, de manera que Catalunya també estava amenaçada amb "morts" als carrers i l'ús de foc real. ( Ralf Streck )


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial