traducció - translate - traducción

dissabte, 30 de juny del 2018

Acte sencer amb els advocats Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas | Moderador: Vicent Partal (Vídeo)

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Dura una hora, però és interessant veure'l sencer.

VilaWeb va oferir en directe i en exclusiva per als subscriptors l’acte dels advocats Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La conversa, la modera el director de VilaWeb, Vicent Partal, amb totes les places disponibles exhaurides.

Boye i Cuevillas encapçalen l’estratègia jurídica del president Carles Puigdemont i dels consellers a l’exili, i també es coordinen amb les defenses dels presos polítics. Entre més qüestions, parlaran de les ordres de detenció de la justícia espanyola, la denegació de la justícia belga de les euroordres contra Comín, Serret i Puig i les querelles contra Llarena.


Fonts: https://youtu.be/sC7P4SdO4Xw i https://www.vilaweb.cat/noticies/video-acte-amb-els-advocats-gonzalo-boye-i-jaume-alonso-cuevillas/

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La real Catalunya y la Catalunya real | Ramon Cotarelo

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Las relaciones del Borbón con Catalunya parecen una ópera bufa. Cuando preside los Juegos Olímpicos del Mediterráneo hay que llenarle el estadio de partidarios de bandera, bocadillo y entrada gratis y aun así no cubre la mitad del aforo. Tampoco puede el hombre pasearse libremente por sus dominios, pues necesita un mapa de qué lugares lo tienen declarado persona non grata.

La entrega de los premios "Princesa de Girona" ha tenido lugar prácticamente en la clandestinidad, en mitad de la pradera, a respetable distancia de todo casco urbano en donde se concentran los catalanes de los CDR a organizar pitadas monárquicas. No ha asistido miembro alguno del govern ni ninguna otra autoridad civil, militar o eclesiástica. Escasamente han asistido los asistentes que, sin duda, deseaban de todo corazón encontrarse en otra parte.

No obstante, en ese empeño real por hacer ver que España es una monarquía democrática, Felipe de Borbón colocó a la audiencia un discurso almibarado y etéreo, mencionando las instituciones catalanas de autogobierno y hablando del orgullo de lo catalán. Eso sí, en fraternal relación y diálogo con lo castellano. Guste o no guste. Sigue en la onda autoritaria de su primer discurso de coronación, cuando reconoció generoso a los españoles el derecho a sentirse españoles como les diera la gana; pero no les reconoció el de no sentirse españoles.

Como ahora a los catalanes, condenados por su propio bien a entenderse con los castellanos. Y, atención, la referencia a Castilla, insólita en el discurso nacional español, evidencia la incapacidad de formular la situación en sus términos reales de España y Catalunya porque ello mostraría que Catalunya no es España. Y aun no siéndolo tiene que vivir "en diálogo" con ella porque lo ordena un rey en mitad de un páramo y contra cuya presencia se manifiesta en ese mismo momento una amplia muestra de la ciudadanía catalana. La ciudadanía de la Cataluña real, la que proporciona imágenes como la de la derecha, sacada de tuiter y que puede verse por cualquier parte en Catalunya. 

El rey y sus cortesanos, los medios y el gobierno y la casi totalidad de la clase política española pueden seguir engañándose cerrando los ojos a una realidad aplastante: si en España la monarquía es tan poco popular que el CIS hace tres años que no pregunta por ella, en Catalunya es detestada, rechazada, ridiculizada y negada. Porque Catalunya es republicana. Y republicana en sentido cabal, no en el del cuentista que asegura ser un republicano que se siente muy a gusto con esta monarquía. Imagínese, con la monarquía y con esta monarquía. 

Ya puede decir el rey en su burbuja que Catalunya será feliz en su diálogo con Castilla, o sea, España. La República Catalana, a fuer de República quiere romper con la monarquía y a fuer de catalana, romper con España. Es un proyecto frente al que España, su monarquía y su gobierno de turno no tienen respuesta.

divendres, 29 de juny del 2018

La UE, un zero a l’esquerra?

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial



 Josep Maria Loste Romero


E
stan passant coses molt greus a la nostra estimada Europa. En aquests moments, la UE, Europa i la Immigració formen un trinomi molt complicat, on sembla que la qüestió cada dia es complica més. Ara bé, el problema no és Europa (caldria més Europa que mai). La veritable desgràcia són els polítics, a voltes molt corruptes i poc preparats, que manen a les institucions europees, totalment incompetents, i el jacobinisme neonacionalista i reaccionari de certs estats que pensen que encara són autèntics imperis colonials, però que de fet no deixen de ser un zero a l’esquerra, per tal de resoldre macroproblemes molt vidriosos i complexos com són la gestió de la immigració i el control de la frontera sud de la Mediterrània.

La UE s’ha de reformar en profunditat si no vol morir d’inanició. La UE s’hauria de transformar en una autèntica, en una veritable Europa federal dels pobles; on es combini l’Europa de les Regions, el dret a l’autodeterminació dels pobles i una estructura política única —diplomàtica, de defensa, d’assumptes immigratoris— on, veritablement, es pugui posar una mica d’ordre i de la justícia social en relació amb els fets tan lamentables que estan succeint a la frontera sud de la Mediterrània i, especialment, a Líbia. Si no s’articula una veritable UE en condicions de poder gestionar i intervenir, quan faci falta, al sud de la Mediterrània, es corre el risc que a gran part d’Europa la democràcia, l’economia i l’estat de benestar quedin completament col·lapsats. A 2018, l’Europa dels estats actuals s’ha comprovat que no funciona de cap de les maneres. És massa gran per segons quins aspectes i massa petita per segons quins d’altres. Ara ens cal més llibertat i sobirania per a les nacions (sense estat) i regions autènticament històriques i, alhora, una estructura política forta i molt més democràtica des de Brussel·les que pugui tractar amb responsabilitat les diferents qüestions complexes i els drames humanitaris de la immigració, la diplomàcia i la política exterior autènticament europea. No es tracta de provocar “efecte crida” perquè tota la misèria del món vingui a Europa, sinó que cal una autèntica política immigratòria comuna que gestioni els fluxos migratoris Sud-Nord, que controli i persegueixi les màfies i que es creïn unes veritables ajudes al subdesenvolupament del continent africà.
En síntesi, cal aplicar molta voluntat política, que impliqui més Europa i més democràcia, llibertat i justícia social per evitar, definitivament, que l’actual UE no esdevingui un veritable zero a l’esquerra.
Publicitat

Font: La UE, un zero a l’esquerra? | l'Unilateral


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dijous, 28 de juny del 2018

Cánovas 1896: "Cuba mai serà independent"

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Asesinato de Cánovas del Castillo. Autor: Ginés, V. Imprenta: Miguel Seguí.

Fa 122 anys La Vanguardia publicava el discurs del president espanyol Cánovas del Castillo sobre la “imposssible” independència de Cuba, els arguments en front el cas català no han canviat.

Els mandataris espanyols no han estat capaços d’aprendre cap lliçó, la lectura dels arguments del discurs de Cánovas del Castillo negant la possibilitat de la independència de Cuba fa palès l’immobilisme i la miopia intel·lectual de la casta política espanyola. Sorprèn que amb un segle a les espatlles l’anàlisi de les demandes de llibertat d’un territori i els arguments per negar-la  siguin, salvant la distància històrica, idèntics. Cánovas situa les causes de la demanda en l’adoctrinament, i en les ambicions inqualificables d’una comunitat que gaudeix dels mateixos privilegis que la resta de territoris, menysprea els negres “salvatges” i els intel·lectuals que la reclamen i assegura que la comunitat internacional els donarà l’esquena perquè la unitat d’Espanya és inqüestionable. Setze mesos després del seu discurs Cuba era lliure. 
La miopia dels mandataris espanyols no té remei 

El discurs de Cánovas del Castillo del 21 de novembre de 1896, que es pot llegir a l’hemeroteca de la Vanguardia, negant la possibilitat de la independència de Cuba té moltes similituds amb el discurs i les actituds de Rajoy davant el procés endegat pel poble català.  

L’adoctrinament: els diaris predicaven obscenament i impunement la separació d’Espanya  
En el seu discurs Cánovas afirma que la revolta de Cuba l’entristeix i que és el resultat d’ambicions inqualificables per no haver cedit posar en mans dels rebels el poder de l’illa. Una illa que segons ell tenia massa llibertat ja que gaudia del mateix règim que la metròpoli i on la llibertat de premsa era il·limitada, fins el punt, que alguns diaris predicaven “obscenament la separació de la mare pàtria” sense que els tribunals els perseguissin. ”A Cuba s’ha predicat durant anys la independència i s’ha preparat la rebel·lió contra la pàtria”, deia.
El rebuig internacional  
El discurs del rebuig internacional també hi era present, “als EUA no hi ha un sol home d’estat seriós i influent que vulgui en realitat la independència de Cuba perquè veuen que en realitat suposaria un retrocés de la civilització”, afirmava, i afegia que una Europa “sàvia, fecunda i lliberal” també abandonaria Cuba.
La qüestió cubana, una qüestió interna que s’apuntala amb el dret   
Més endavant Cánovas assegurava que en la qüestió cubana “tenim de part nostre el dret”, i aquesta és una qüestió interior i no “dono valor a les paraules autoritzades d’alguns oradors dels EUA fetes per satisfer el populatxo”.
Cap concessió, cap renuncia, la raó i el dret estan amb Espanya 
L’antic president espanyol continuava: “Espanya és unànime, res de concessions, res de debilitats, cap abdicació... no vull conciliació, res de mitges tintes, cap transacció amb els rebels”, i  conclou  que “l’honor d’Espanya no pot admetre un sol instant la paraula renúncia” i resumeix la seva política assegurant que es basa en: “cap fanfarronada ni temeritat, calma i fermesa a l’interior i a l’exterior cap concessió, cap pas enrere, cap debilitat davant ningú. La raó i el dret estan amb nosaltres i tenim la voluntat indestructible de fer-los triomfar”. La història demostra que estava molt equivocat.



Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimecres, 27 de juny del 2018

La dignitat de la festa dels castellers

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Jordi
Sales
Barcelona, 1943. Professor de Filosofia a la UB. Ha estat Degà de la Facultat de Filosofia i President de la Societat Catalana de Filosofia. Codirigeix l'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia. Membre de la Fundació Relleu. Rector de la Universitat Catalana d'Estiu i President de Persona i Democràcia Joaquim Xicoy.
La guàrdia civil identifica els castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a Soto del Real
Els castellers són la nostra festa, els guàrdies civils la vostra força.
Poca comèdia, senyors socialistes del PSOE i del PSC! Només hi ha una sola manera per la qual el Regne d'Espanya pugui fer d'interlocutor de la República Catalana, i és l'alliberament dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats. Tota la resta són falòrnies.
Poca comèdia, senyors socialistes del PSOE i del PSC! Només hi ha una sola manera per la qual el Regne d'Espanya pugui fer d'interlocutor de la República Catalana, i és l'alliberament dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats. Tota la resta són falòrnies.
La presa de pèl que és voler raonar des d'una pretesa neutralitat d'uns jutges que examinen uns possible delictes dels nostres polítics des de les denúncies i informes de la guàrdia civil no és un camí viable. Els guàrdies civils demanant  la filiació als castellers de Valls que fan castells davant de les presons de Madrid és una escena que cal meditar. Si pensen vostès, socialistes, que la guàrdia civil és un instrument respectable i a la vegada volen dialogar amb el poble de Catalunya, s'ho han de fer mirar. Quants Altsasues es pensen que es poden anar fent? Quantes ‘manades’ volen alliberar? Prou comèdia, repeteixo, amb estranyes històries de diguem-ne jutges: no hi ha cap camí possible. La nostra paciència, la de tot el poble català, s'ha esgotat des de la sentència del 2010, no us n’heu adonat encara? Comença a ser hora, ja en fa vuit anys. Què voleu potinejar per tal de no obrir els ulls a la realitat?
La imatge de guàrdies civils prenent la filiació a castellers a una presó de Madrid és tot un poema. Un poema de l'hora present del Regne d'Espanya amb un govern socialista en minoria minoríssima que diu que vol obrir camins de diàleg amb el poble de Catalunya. Si els espanyols s'entesten que els guàrdies civils són la seva imatge, la d'un Regne d'Espanya imposat a la força, a quin diàleg us penseu, socialistes, que el poble dels castellers pot respondre? De veritat ho teniu pensat o és que ens preneu per gent curta de comprensió i fluixa de criteri? Què redimonis voleu remenar per tal de neutralitzar la voluntat d'ésser de tot un poble. Quantes pallisses com les de l'1 d'octubre teniu en reserva com a forma de diàleg? Els castellers són la nostra festa, els guàrdies civils la vostra força. L'anxaneta corona el castell des de la joia de la victòria d'un poble que s'allibera.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimarts, 26 de juny del 2018

Aznar sembla que ja ho comença a veure clar | Vicent Partal

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

«La frase, la construcció, la manera com la formula denota tanta desesperació que dóna sentit a la frase anterior: si dónes al nacionalisme (català, vol dir) l'oportunitat de guanyar les eleccions, sempre te les guanya»


Vicent Partal


Entrevista ahir a José Maria Aznar en un diari espanyol. Hi parla bàsicament de com reconstruir la dreta espanyola, amb un pacte PP-Ciutadans. De sobte, li demanen sobre la situació del Principat i la resposta és emblemàtica: ‘Si al nacionalisme li dónes l’oportunitat de guanyar les eleccions, et guanya les eleccions.’ L’ex-president espanyol encara va més enllà i afegeix: ‘És difícil d’explicar-ho, perquè és un fet insòlit en la història.’ Això vol dir –tot i que ell no ho diria mai així– la victòria dels independentistes en unes eleccions convocades mitjançant un colp d’estat.

No sé d’on ho trau, Aznar, que això siga un fet insòlit, però em sembla significatiu que presente la situació catalana dibuixant-la d’una manera tan i tan excepcional. Difícil d’explicar, diu. La frase, la construcció, la manera com la formula denota tanta desesperació que omple de sentit la frase anterior: si dónes al nacionalisme (català, vol dir) l’oportunitat de guanyar les eleccions, sempre te les guanya. I també una frase que deixa caure immediatament després, quan li demanen com s’ha de resoldre això i ell fa una referència a la llei de partits espanyola. No s’atreveix, encara, a dir-ho, però és evident que pensa en la il·legalització dels partits independentistes. Si no els pots derrotar, que no puguen anar a les urnes. És una proposta indigna d’una democràcia, però això no crec que siga gaire important, per a Aznar.

És ben curiós d’observar que fa uns quants dies Rivera va fer una proposta de torero que, al cap i a la fi, cerca el mateix objectiu, sense arribar tan lluny –Aznar, al capdavall, no fa política i no ha d’anar amb peus de plom quan parla. Rivera, fent referència a les eleccions espanyoles, proposava que cap partit no pogués entrar a les corts espanyoles si no assolia el 3% dels vots de l’estat espanyol. És el mateix gest amb una forma diferent. Si no els pots guanyar, aparta’ls de la competició. Si la gent vota allò que a tu no t’agrada fes que no puguen votar.

Això és la dreta espanyola i aquestes són les seues ‘solucions’, que evidentment no poden menar enlloc. És clar que, de l’altra banda, ahir – també en una entrevista– Pedro Sánchez deia que això que en diuen el problema català és un problema polític i que calia resoldre’l per vies polítiques. I quan tu esperaves que l’actual president del govern espanyol proposàs un referèndum o un acord per a negociar-lo, concreta la frase bonica dient que, per això, el sobiranisme ha de refusar la unilateralitat. I volia dir la nostra unilateralitat, no pas la d’ells, que la practiquen, pel cap baix, d’ençà de la sentència contra l’estatut.

Ells no saben on van, no saben com afrontar la tossuda realitat, no saben –no en tenen ni idea– com aturar-nos. De manera que ho tenim tot al nostre camp…

Font: Aznar sembla que ja ho comença a veure clar | VilaWeb


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dilluns, 25 de juny del 2018

FEM REPÚBLICA: Abandonem les empreses de l'IBEX35 i desconnectem vers un consum ètic, sostenible i de proximitat.

El Comitè de Defensa de la República de Vilanova i la Geltrú (@cdrvng) ha creat la web "Adéu Ibex35" amb informació per deslligar-se d'empreses que actuen "de forma il·legítima contra la voluntat popular i apostar per empreses ètiques i de proximitat".

La República no es fa només de dies històrics, també hi ha petites accions individuals del nostre dia a dia que ens apropen a l'objectiu de construir un país més just per a tothom. Aixecar la República vol dir deslligar-se de les empreses de l'IBEX que actuen de forma il·legítima en contra la voluntat popular. Apostem per empreses de proximitat, respectuoses amb el medi ambient, socialment responsables i basades en models democràtics. Ens hi acompanyes?

dissabte, 23 de juny del 2018

Escopir a contravent i no rebre un bany d'escuma

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Àlex
Ribes
És autor del blog Societat Anònima. El seu llibre 'Benvolgut, o no' (Viena Edicions) és un recull de respostes a la intolerància present a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Twitter: @blogsocietat
Els que pensen com tu (que espero que en sigueu pocs encara que us mogueu ràpid) sou uns supremacistes lingüístics i, en general, culturals. 
Benvolguda, o no,
Sé que peco d'ingenu, però estic convençut que els supremacistes lingüístics no en sou tants, sinó que us moveu molt ràpid. Una mica com els de VOX: són molt pocs, però semblen capaços d'estar a trenta jutjats alhora posant demandes contra tots els que trenquen el seu esquema mental de jo, jo, jo, Espanya, Espanya, Espanya.
He dedicat molts articles a parlar d'aquest tema i, a risc d'acabar amb la paciència dels lectors d'aquest blog, tornaré a incidir-hi. La meva principal idea consisteix a oferir-te el punt de vista d'algú que se sent agredit per comentaris com el teu. I és que, si un dia sofríssim un apocalipsi zombi que acabés amb els humans i qui fos que ens va crear es replantegés de colonitzar la Terra amb éssers més perfectes que els que ara col·loquen accents com qui escup al vent i espera no rebre un bany d'escuma, li proposaria una idea: fer un període de pràctiques com a dona, immigrant, homosexual o català per saber què és patir el menyspreu d'aquells que es creuen superiors. Seria una espècie de karma preventiu. Abans de convertir-te en un imbècil masclista, xenòfob, homòfob o catalanòfob, experimentar ser objecte de l'odi del torracollons en el qual no et voldries convertir.
Però no ens desviem del tema objecte d'aquesta carta. Intentaré ser esquemàtic perquè la lectura sigui més pedagògica:
1. Encara que és difícil determinar-ne la quantitat exacta, es calcula que els éssers que tenen tendència a quedar-se calbs i/o a engreixar, i/o a tornar-se maniàtics o obsessius, i/o a necessitar cada vegada més dosis de placebos amb forma de llibres d'autoajuda, empren de 5.000 a 6.000 llengües per comunicar-se. Entre elles hi ha el piraha, el rotokas o el xhosa, que no són medicaments que trobaràs a les farmàcies, sinó llengües que als seus usuaris els resulten molt còmodes per dir, per exemple: “et juro que és la primera vegada que em passa, és l'estrès”. No només això: a Austràlia existeix un dialecte que es diu pitjantjatjara i el seu topònim més bonic és “Mamungkukumpurangkuntjunya Hill”. Imagina't el que succeiria en els telenotícies espanyols, si ni tan sols saben pronunciar correctament Màxim.
2. Una llengua té validesa en la seva comunitat lingüística, sense importar el nombre de parlants que la sustenti. Fins i tot una llengua amb un sol parlant ja és útil si serveix per cagar-te en l'imbècil que condueix a 80 pel carril central de l'autopista i reduir així el teu nivell d'indignació. Te’n posaré un exemple (no d'imbècil que condueix a 80 pel carril central de l'autopista, sinó de com d’útils resulten les llengües encara que només tinguin dos parlants). Imagina't que has acordat amb la teva parella que, si rosegues l'oliva del Dry Martini en una festa, significa “rescata'm, aquest pesat m'està atabalant i, com intenti vendre'm una altra vegada les excel·lències d'Albert Rivera, li ficaré el pinyol de l'oliva pel primer esfínter anal que li quedi lliure. Que només en té un? Doncs això”. Ja està. No cal més. Potser rosegant l'oliva no puguis desenvolupar la teoria epistemològica de Sòcrates, però tant és. Jo tampoc no la puc desenvolupar en català sense la Viquipèdia a mà.
3. El castellà té uns 400 milions de parlants a tot el món (sense comptar-hi Zoido, al qual no se l’entén). Aquest planeta que gira al voltant del sol i del futbol està habitat per uns 7.000 milions de persones. Una resta senzilla ens dirà que hi ha 6.600 milions d'éssers antropomòrfics capaços de reconèixer-se com a humans als quals, si els parles en castellà, et miren amb la mateixa cara que posaria Trump si un dia descobreix que dins d'un llibre hi ha paraules. Per tant, una miqueta d'humilitat amb els superpoderes transnacionals del castellà. Perquè si Colom hagués tingut GPS o els colonitzadors no haguessin obert acadèmies de castellà amb tarifa plana en mode “o em parles en la meva llengua o et fico una medalla dels Reis Catòlics pel cul, indi de merda”, ara no presumiríeu tant.
4. Deixa'm que, com a català, t'expliqui alguna cosa, ja que comentaris com el teu ens provoquen una enorme tendresa. Resulta que el català el parlen uns 10 milions de persones. Doncs bé, el danès l’empren 5,5 milions de persones; el noruec, 5 milions; el serbi, 8 milions; el croat, 6,5 milions; el bosnià, 2,5 milions; el lituà, 4 milions; el letó, 2,5 milions; el georgià, 4,1 milions, i el finès, 5,5 milions. I el més divertit de la vostra concepció hispanocèntrica del món és que als danesos, als noruecs, als serbis, als croats, als bosnians, als lituans, als letons, als georgians o als finlandesos no els aneu amb la merda que les seves llengües no són útils ni tenen futur. Per què? Perquè els danesos, els noruecs, els serbis, els croats, els bosnians, els lituans, els letons, els georgians o els finlandesos no suposen un gra al cul en vostra omnipresència castellana unificadora de la pàtria comuna de tots els espanyols i destino en lo universal ‘forever and ever’.
Els que pensen com tu (que espero que en sigueu pocs encara que us mogueu ràpid) sou uns supremacistes lingüístics i, en general, culturals. Us han omplert el cap amb la idea que Espanya va ser un imperi i esteu com la mare del protagonista de ‘Goodbye, Lenin’. Tant de bo desperteu i rebeu una enorme dosi d'humilitat, respecte per la diversitat i afecte per la gran riquesa cultural d'Espanya, per bé que ara l'únic imperi espanyol són les botigues d’Amancio Ortega.
Per cert, una última reflexió sobre les llengües: no importa la seva grandària, sinó l’ús que en facis. Sí, també en qüestions lingüístiques.
Font: El Matí Digital - Escopir a contravent i no rebre un bany d'escuma 
http://www.elmati.cat/article/5471/escopir-a-contravent-i-no-rebre-un-bany-d-escuma

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Estrena de "20-S", què va passar a la mobilització davant de la Conselleria d'Economia?

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Jaume Roures ha avançat que les imatges del documental podrien servir de prova per a la defensa de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart


Què va passar davant la Conselleria d'Economia?
Dijous, a les 21.55TV3 estrena "20-S" en una emissió especial del programa "Sense ficció". El documental, dirigit per Jaume Roures, narra els fets que van passar en seus de la Generalitat i la mobilització popular davant de la conselleria d'Economia i Hisenda a Barcelona el 20 de setembre del 2017.
"20-S" ofereix una visió inèdita dels fets que van passar a la conselleria d'Economia i Hisenda a Barcelona el 20 de setembre del 2017. El documental, produït per Mediapro, analitza i mostra amb imatges i testimonis el paper que van tenir Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents aleshores de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, durant una concentració que va durar més de 15 hores, així com l'actuació que van tenir els Mossos d'Esquadra durant tota la jornada.
"20-S" és la reconstrucció minuciosa d'una jornada en què, en resposta a múltiples escorcolls en seus de la Generalitat i a la detenció de 14 alts càrrecs del govern, hi va haver una enorme mobilització popular i reivindicativa davant de la Conselleria d'Economia i Hisenda a Barcelona.
El director i productor, Jaume Roures, ha avançat que les imatges podrien servir de prova per a la defensa de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que fa més de vuit mesos que estan tancats a la presó de Soto del Real.
Fitxa tècnica:
Direcció i productor: Jaume Roures
Guió i realització: Lluís Arcarazo
Producció executiva: Bernat Elias
Producció: Ariadna Terribas
Muntatge: Anaïs Urraca
Documentació: Rita Solà
Música original: Xavier Capellas
Font: Estrena de "20-S", què va passar a la mobilització davant de la Conselleria d'Economia? http://www.ccma.cat/tv3/estrena-de-20-s-que-va-passar-a-la-movilitzacio-davant-de-la-conselleria-deconomia/noticia/2862721/


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimarts, 19 de juny del 2018

19.06.1707 Extermini de Xàtiva

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial



El 19 de juny de 1707 les tropes borbòniques perpetren l’extermini de Xàtiva. 

Per ordre de Felip V, la ciutat és cremada, enderrocada i sotmesa a la rapinya, i llur població executada o deportada. El nom de Xàtiva, per decret, és substituït a tots els mapes i documents oficials pel de Colonia Nueva de San Felipe. Fins i tot, fou reemplaçada als mapes la denominació Illa de Xàtiva que, fins aleshores s'havia aplicat a l'illa gran de Terra del Foc. Cremaren tots els arxius municipals. L’extermini va més enllà de ser físic i jurídic, els genocides pretenen esborrar la història d’una nació i atemorir a la resta de poblacions austriacistes.

"La obstinada rebeldía con que hasta los términos de la desesperación resistieron la entrada de mis armas los vecinos de la ciudad de Xàtiva [...] empeñó mi justicia a mandarla arruinar para extinguir su memoria, como se ejecutó para castigo de su obstinación, y escarmiento de los que intentasen seguir su mismo error" –Felip V de Borbó.


Fins al dia d'avui, aquest genocidi resta pendent de càstig i d'un procés internacional, si més no, semblant al celebrat a Nuremberg contra els nazis. No sigueu còmplices amb l'oblit i transmeteu la veritable història de l'extermini de Xàtiva, Quart de Poblet, Sallent, Monistrol de Montserrat,... i tantes altres viles arrasades pels mateixos genocides que tornarien 230 anys després durant la guerra del 36.

Són les mateixes que l'1 d'octubre varen violar la democracia al Principat de Catalunya.
Aquesta llista recull les poblacions dels Països Catalans que va cremar l'exèrcit borbó en els Països Catalans durant la Guerra de Successió Espanyola. A Catalunya, en total van ser cremades una vintena de viles i les comarques més afectades per aquesta ordre van ser Osona, el Bages, l'Alt Penedès, el Maresme, el Vallès Oriental, el Baix Llobregatla Selva i el Vallès Occidental. El saqueig i la crema de viles i la mort indiscriminada de civils per atemorir la població i estendre la pedagogia del terror van ser pràctiques habituals.[1]


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial