traducció - translate - traducción

diumenge, 27 de novembre del 2016

Quan la mentida fa riure i la realitat, plorar


Albert Rivera: “Les multinacionals fugen de les zones políticament inestables. Catalunya comença a ser mal vista”.
El monstre americà “Amazon” escull El Prat del Llobregat per obrir el més gran centre de logística del sud d’Europa.

José Manuel Soria: ”El crecimiento de la actividad empresarial en Catalunya está en serio peligro por la deriva independentista”.
- A Catalunya es van crear el 2.015, 18.667 noves empreses, un 19’3% més, respecte l’any anterior mentre que Madrid pateix una davallada del 3’2%

Inés Arrimadas: “El procés posa en perill el paper impulsor i tecnològic que Catalunya ha tingut en el passat”
- El grup japonès NTT Com. aposta per Barcelona per instal·lar-se i donar servei des de la capital catalana a tota Europa.

Soraya Saénz de Santamaría: “Los turistas quieren tranquilidad. Los cansinos debates sobre identidad local solo ocasionan rechazo”.
- Catalunya amb més 17 milions de turistes, es situa al capdavant del turisme estatal, seguit de Balears, Canàries, Andalusia i Madrid, per aquest ordre.

La realitat.
El Tribunal Constitucional espanyol està a punt de dictar sentència d'inhabilitació a ciutadans escollits pel poble.

Enhorabona Espanya! Benvinguda al Club selecte de països on es pot aniquilar de forma dictatorial a un contrincant polític elegit democràticament,  com passa a Síria, Iemen, Angola, Turquía o el Congo...
Compartim-ho, escampem-ho, cridem-ho. S’ha acabat viure atemorit i callar amb el cap cot. Som catalans! Que només els petons ens tapin la boca.

Font:
María Luisa Piñol Gómez

divendres, 25 de novembre del 2016

QUAN I COM ELS ATURAREM?


No acostumo a difondre imatges ni vídeos com aquest. És de la celebració nacional-catòlica del 20N passat, a la plaça d'Oriente de Madrid. Em sembla que cal prendre bona nota del que entre tots fem veure que "sí que passa, però són quatre gats".

Hi són, i estan organitzats. Són els que van apallissar el sense sostre per exhibir un cartó on escrit hi posava: "Franco asesino". En definitiva són els mateixos del "Viva la muerte", els que es van aixecar el 36, els que van posar la bomba, els anys 80 a Joan Fuster, els que apallissaren fins a la mort Guillem Agulló, els que siamaguen darrera Societat Civil Catalana, els que apallissen gais al País Valencià, etc, etc, etc. L'estat fa veure que no existeixen. Les forces d'ocupació de l'estat són la seva pedrera i els empara. Els polítics, en general, hi passen de puntetes i no es signifiquen gaire, no fos cas. Nosaltres ens tranquil·litzem afirmant que són quatre gats. Però en temps de crisi, de vaques flaques, de democràcies segrestades per l'omnipresent poder econòmic, i amb aquest dirigint el discurs mediàtic i el polític; amb partits que havien estat democràtics i que ara es pleguen al dictat del dictat econòmic abraçant el populisme, el feixisme, impune, creix i es multiplica.

Què esperem per organitzar-nos i combatre'ls? A tot arreu en general i a l'estat espanyol en particular. D'acord que és un motiu més per deixar enrere aquest estat que ens ocupa amb violència des de fa 309 anys, però la llavor també la tenim a casa nostra.

M'he baixat aquest vídeo per trobar la manera de denunciar-los. Al capdavall suposo que per apologia de simbologia feixista-nazi, recorrent, recorrent, i més enllà de l'estat espanyol, es deu poder arribar a la cort d'Estrasburg; sempre que no sigui massa tard després de les eleccions franceses i la repetició de les austríaques, clar.

A mi m'esborrona.


Banalizar la història del franquisme

Amb la sèrie 'Lo que escondían sus ojos' s'ha aconseguit el grau més alt de banalització d'un dels períodes més sinistres i cruels de la història d'Espanya. Un bon rentat de cara per a una de les figures amb més poder del franquisme: Ramón Serrano Suñer.

Sholmo Vlasov


Imaginem per un moment que a Alemanya a algú se li acudeix fer una sèrie en la qual Martin Bormann, un dels nazis més destacats i que es va suïcidar en la seva fugida de Berlín, s'enamora d'alguna aristòcrata alemanya, i aquesta bonica història d'amor és el fil argumental. Una sèrie en la qual no es tractarien els crims contra la humanitat que va cometre. En realitat seria imaginar molt; a Alemanya. Però a Espanya aquestes coses passen.

Que quedi clar que no m'oposo en absolut al fet que es realitzin sèries on apareguin personatges històrics, ja siguin polèmics o no. Per això existeixen els anomenats biopic. Però això de la sèrie de Telecinco 'Lo que escondían sus ojos' ha assolit el grau més alt de banalització d'un dels períodes més sinistres i cruels de la història d'Espanya. I han posat com a protagonista a algú que va representar en aquell moment la cara filonazi del règim franquista, que havia aconseguit el poder definitiu el 1939 després d'un cop d'Estat contra la República el 1936.

La sèrie, basada en la novel·la de Neus Ferrer del mateix nom, narra la història d'amor de Ramón Serrano Suñer amb María Sonsoles de Icaza y León, marquesa de Llanzol. Aquest és l'eix central. La resta és subsidiaria. O no tant, perquè el rerefons històric mostra el beneplàcit i el desconeixement / ocultació de la història. Perquè aquest galant ben plantat que representa l'actor Rubén Cortada va ser un dels eixos de la política del franquisme.

Serrano Suñer havia estat un dels polítics dretans més destacats del període republicà. Diputat de dretes, en començar la Guerra Civil va ser detingut i empresonat a Madrid pel seu suport al cop d'Estat. El 1937 va aconseguir evadir-se vestit de dona i aconseguí arribar a la zona revoltada on, des del primer moment, va adquirir un paper protagonista.

Molt proper a les posicions feixistes, Serrano Suñer va promoure la unificació entre Falange (a la qual s'havia adherit, ja que durant la República va ser integrant de la CEDA) i els Tradicionalistes amb l'objectiu d'aconseguir el partit únic. Molt unit a Franco (eren cunyats, d'aquí el seu sobrenom d' 'El cuñadísimo'), va tenir una enorme influència política sobre els governs franquistes. Va ocupar els càrrecs de ministre de la Governació durant la guerra i d'Afers Exteriors un cop finalitzat el conflicte. Igualment, va ser l'ideòleg del Fuero del Trabajo, una de les Leyes Fundamentales, basant-se en la Carta di Lavoro dels feixistes italians als que tant admirava.

En començar la Segona Guerra Mundial, i ja com a ministre d'Afers Estrangers, Serrano Suñer va ser un partidari convençut de donar suport a l'Eix nazi-feixista. Sota la seva iniciativa s'establiren contactes i es donà suport directe des de l'Espanya franquista a l'Alemanya nazi i la Itàlia de Mussolini. El setembre de 1940 va viatjar a Alemanya acompanyat dels falangistes més partidaris dels nazis: Demetrio Carceller, Miguel Primo de Rivera, Dionisio Ridruejo, Miguel Tovar, etc. Després de la reunió d'Hendaia amb Hitler i a Bordiguera amb Mussolini, les pretensions de Serrano Suñer no van quedar del tot confirmades. Però la seva germanofilia i simpatia pels nazis el va portar a promoure la creació de la División Azul.

Aquest home, enamorat de la marquesa de Llanzol en la sèrie, va ser el mateix que en els consells de ministres d'aquell primer franquisme, d'aquells anys de plom, donava el vistiplau a les penes de mort que es dictaven per dotzenes cada dia, a Espanya. Aquest mateix Serrano Suñer va considerar "apàtrides" a milers d'espanyols reclosos en els camps de concentració nazis.

No obstant això, totes aquestes qüestions no les aborda la sèrie. No cal. L'important és presentar a un Serrano Suñer enamorat, que s'acosta amablement als monàrquics, que conversa amb l'ambaixador anglès per dir-li que Espanya és neutral en la Segona Guerra Mundial, que no veu bé que Franco en doni una de freda i una de calenta en el conflicte mundial, etc.

Un bon rentat de cara per a una de les figures amb més poder durant la dictadura franquista. La demonització de la República també hi és present. L'ambaixador anglès considera que la República estimava l'URSS i Franco a Hitler. El segon és més encertat, ja que Franco va col·laborar amb qui l'havia ajudat a guanyar la guerra. El primer és completament fals i forma part de les fal·làcies que alimentades durant quaranta anys de dictadura.

I és clar, alguns van a fer malbé aquesta bonica història d'amor. Una vegada que Serrano Suñer ha consumat el seu amor amb la marquesa de Llanzol, uns terroristes posen un cartutx de dinamita en un carro que explota al pas del cotxe del ministre franquista. Què dolents els rojos. No sabem si són anarquistes o comunistes. Tant se val. Serrano volia afusellar-los tinguessin les idees que tinguessin. Perquè entretenir-se en detalls insignificants? O perquè reparar en si les presons espanyoles vessaven de presos polítics, molts d'ells afusellats?

En aquest Madrid que narra la sèrie (devastat per les bombes dels amics nazis dels franquistes durant la Guerra Civil), durant el període que Serrano Suñer va ser ministre (1939-1942) es van afusellar al Cementiri de l'Almudena a 2.452 persones. Només allí. A la resta de la província molt més. I a la resta d'Espanya és incalculable. Tots aquestes afusellaments van ser aprovats en Consell de Ministres i ratificades després amb el vist-i-plau de Franco.

El rentat de cara que s'ha fet a Serrano Suñer és increïble a través d'aquesta sèrie. Cosa que no sorprèn veient com es tracta la memòria històrica en aquest país.

Tot i així hi ha una cosa curiosa en aquesta història de Serrano Suñer amb la marquesa de Llanzol. I és que el 'cuñadísimo' va arribar a tenir una filla amb ella. No reconeguda per ell, és clar. Aquesta filla va ser Carmen Díez de Rivera, que va estar a punt de casar-se amb Ramón Serrano Suñer Polo, fill legítim de Serrano Suñer. Evidentment aquest matrimoni no es va produir perquè eren germans, el que va portar a Carmen a fer-se monja i anar-se'n a les missions. Després va entrar en política. Primer de la mà de Suárez a la UCD i el CDS on va arribar a ser eurodiputada. Després va mantenir el seu escó quan el 1989 es va passar al PSOE. Aquelles històries per no dormir.

Com a conclusió, mentre milers de militants antifeixistes i demòcrates es podreixen en fosses comunes, mentre els judicis sumaríssims del franquisme segueixen vigents, la televisió (en aquest cas privada) inverteix diners en restaurar la imatge d'un dels ministres que va portar Espanya a un dels períodes més sinistres de la seva història.

Font:Banalizar la historia del franquismo | Periódico Diagonal

dijous, 24 de novembre del 2016

"El règim només va afusellar 23.000 persones". La nova mentida dels franquistes

El vicepresident de la Fundación Francisco Franco, a 'El Mundo': "El règim només va afusellar 23.000 persones"

En una entrevista, Jaime Alonso García defensa la pena de mort, diu que els represaliats de la dictadura haurien de demanar perdó i elogia Trump i Le Pen

El vicepresident de la Fundación Francisco Franco, Jaime Alonso García, no té pèls a la llengua. Ho demostra en una entrevista publicada aquest dissabte a 'El Mundo', on elogia tant el dictador, a qui defineix com a algú "enormement humà i tolerant", com el seu règim. Una de les seves respostes més impactants és en el mateix titular de l'entrevista: " El règim de Franco només afusellar 23.000 persones", diu, i destaca que aquesta xifra és "ridícula" comparada amb les execucions que van fer "Itàlia, França i els de l'Eix". I en el cas espanyol, afegeix, els afusellaments no es feien per "caprici".
L'entrevistat, que carrega contra el matrimoni homosexual i l' avortament, defensa lapena de mort com a "única solució" davant del "terrorisme" i els "delictes de sang especialment greus". Fent revisió històrica, diu que "la democràcia ha d'agrair a Franco el que és avui dia" i considera que els represaliats del franquisme "són els primers que haurien de demanar perdó". "Van ser represaliats per alguna cosa. Van lluitar amb armes", argumenta.
Després d'afirmar que ser espanyol és "moltíssim més" que ser camerunès i que, per tant, s'ha d'ajudar abans els espanyols que els estrangers, Alonso deixa clar el seu suport al nou president dels EUA, Donald Trump, i a la líder del partit xenòfob francès Front Nacional, Marine Le Pen: "El poble francès i l'americà són més madurs i menys manipulables que l'espanyol. Trump ha arribat al poder, com espero que hi arribarà Le Pen. És un signe de maduresa que espero que es traslladarà a Espanya".
"Hi ha aspectes del franquisme que s'haurien d'aplicar ara a Espanya", arriba a dir Alonso a l'entrevista, en la fotografia de la qual apareix davant d'un retrat de Franco i al costat d'una bandera espanyola amb l'àguila franquista.
Font: El vicepresident de la Fundación Francisco Franco, a 'El Mundo': "El règim només va afusellar 23.000 persones"

BONA RESPOSTA

Estimado, o no, Francofollower:
¡Pero qué buena persona fue Franco! ¡Qué majete! Amigo de sus amigos e impulsor del garrote vil como método efectivo para solucionar problemas de cervicales. Generoso en golpes de Estado y en regalar balas al que no pensaba como él.
Dices en la entrevista que has concedido a El Mundo que tu referencia son los ministros que le trataron y “que era sabio, prudente, que escuchaba muchísimo, enormemente deferente con quienes le rodeaban, jamás le oyeron una palabra más alta que otra, y profundamente trabajador”. ¿Cómo decirlo con pocas palabras? Era una especie de ONG humana dedicada a ayudar a los republicanos a abandonar España o, directamente, a decir adiós a este mundo terrenal, lleno de gente malota con el vicio de respirar.
No tuvo el dictador más problema en la vida que la falta de espacios para rellenar las casillas de solicitud de “Tío enrollado del año 1936”, no en vano fue bautizado como Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde. Paco Medallas, para sus poquísimos enemigos. Una persona tan generosa era imposible que tuviese enemigos. De hecho, sin sus amigos italianos y alemanes es posible que la guerra hubiese tenido otro desenlace.
De pequeño le llamaban “el Cerillita” por lo delgado que era y lo grande que tenía la cabeza. No sé si también por la facilidad que tenía por inflamarse. En todo caso, sí que era sabio. Especialmente en el conocimiento de lenguas extranjeras como el inglés:
Dices que el régimen no fusilaba por capricho. Tienes razón. Lo hacía por amor a la pintura al gotelé y por ahorrar pinceles. Las paredes con Franco quedaban como nuevas. También afirmas que “el Régimen de Franco solo fusiló a 23.000 personas” lo cual me sorprende. Vamos, que vista tu capacidad para juzgar a Franco como sabio y prudente, me sorprende que las llames personas. Esperaba más un “rojos joputas, hombre ya”. Eso dice mucho a tu favor. Algo aprendiste de la bonhomía franquista. También me gusta el uso del adverbio “solo” y no porque ahora se escribe sin tilde, sino por la insinuación de que fueron pocas. Ya sé que alguien te dirá que las cifras que barajan los historiadores respecto a las víctimas del amor franquista están entre 140.000 y 200.000 personas pero es que no tuvo la culpa de ser tan amable. Lo que pasa es que Franco fue el primer adicto a los videojuegos de España. Los coleguillas le decían “nene, que ya has ganado” pero él seguía jugando y jugando. Con el mando de la Wii, atado y bien atado, seguía apretando los botones con sus falanges mientras efectuaba un Movimiento tras otro en pos de la grandeza de España. La lástima es que no le dio por hacer tutoriales como El Rubius y que no se había inventado YouTube. Eso sí, followers tiene unos cuantos.
#Àlex_Ribes
Em pots seguir a Twitter @blogsocietat  Facebook
Font de la resposta: https://societatanonima.wordpress.com/2016/11/20/franco-ese-youtuber/

dilluns, 21 de novembre del 2016

DELEGACIONS DE GOVERN, AMB MENTALITAT DE VIRREGNATS



El bo i "Millo" de cada moment (Delegación del gobierno de España):

● 2016- ....: José Enrique Millo Rocher ("Los responsables de la declaración soberanista, están atentando contra la convivencia pacífica en Catalunya. También hay discusiones y peleas entre amigos, compañeros de trabajo y familias").

● 2012-16: María de los Llanos de Luna Tobarra (Especialista en fer homenatges a la Hermandad de Combatientes de la División Azul i a denunciar ajuntaments per haver-se declarat territori català lliure i sobirà, per la contractació dels trens de l'Onze de Setembre, per no penjar la rojigualda, per impulsar la sobirania fiscal o per penjar estelades…).

● 2011-12: Montserrat García Llovera (La Delegació del Govern espanyol a Catalunya ha prohibit que es disparin salves de trabuc en honor dels 120 patriotes catalans assassinats per l'exèrcit d'ocupació a la Gleva l'any 1714).

● 2004-11: Juan Rangel Tarrés ("A Catalunya no le conviene la independencia de España").

● 2003-04: Susana Bouis Gutiérrez ("Rechazo cualquier acusación de que el Gobierno esconda información sobre el atentado terrorista de Madrid, Estas afirmaciones no hacen más que generar intolerancia y actos de violencia").

● 1996-03: Julia García-Valdecasas Salgado (Filla del rector franquista de la UB, Francisco García-Valdecasas, qui engegà una campanya de repressió contra els estudiants. Néta d'Arturo Salgado, secretari particular de José Calvo Sotelo).

● 1993-96: Miguel Solans Soteras ("La independencia, supondría el establecer fronteras y la imposición de aranceles al Comercio y podría suponer un cambio en el Corredor Mediterráneo, ya que al pasar por una zona arancelaria, encarecería el coste del transporte").

● 1982-93: Francesc Martí Jusmet ( ).



Font: (2) Coordinadora Plataformes per la Independència

dissabte, 19 de novembre del 2016

LA LLENGUA DEL 'LLEVANT'

La Generalitat del País Valencià acaba d'aprovar 95.000€ de subvenció al Levante per haver promocionat el català així, i donant la notícia en castellà. BRAVO!!

CATALANOFÒBIA, LA FÒBIA DELS CASTELLANS

Un vigilant de la Seguretat Social a Dénia nega l’accés a una dona per parlar-li en valencià


El fill de l’afectada, veïna d’Ondara, presenta una reclamació i l’administració es limita a contestar-li amb un model tipus “estem treballant per a millorar el servei”, sense donar-li cap explicació

Adreçar-se en valencià a les administracions públiques continua sent, en determinats casos, un problema. Un veí d’Ondara, l’escriptor Jovi Lozano-Seser, acaba de fer públics el contratemps que fa tres mesos va patir en companyia de sa mare quan van acudir a realitzar un tràmit a l’oficina de la Seguretat Social de Dénia. Ambdós van topar amb un vigilant de seguretat poc sensible cap a la llengua pròpia dels valencians, i es va negar a facilitar-los l’accés per no parlar-li en castellà. Ara bé, tampoc la Seguretat Social ha demostrat massa sensibilitat en relació als fets, ja que ha substanciat la reclamació que aleshores va interposar el mateix Lozano-Seser amb una senzilla resposta de tràmit.

Segons explica Lozano-Seser, els fets van ocórrer quan acompanyava a sa mare a fer un tràmit a la Seguretat Social. Acudien ja amb el torn assignat i, en arribar, el vigilant els va demanar el DNI per a donar-los pas. Li ho digueren en valencià i aquell va exigir reiteradament, relata, que ho feren en castellà. No va haver manera de que l’home cedira. En demanar-li explicacions de per què no els donava pas, la resposta que van trobar era un concís “perquè no”. Finalment, per a poder passar, Lozano-Seser i sa mare van haver de teclejar ells mateixos el DNI en la màquina per a registrar-se.
Esta és, no obstant, només la primera part que explica el malestar que ha dut Lozano-Seser a fer public tot allò que va ocórrer setmanes enrere. Quan van passar els fets, va interposar una reclamació davant la Seguretat Social, en la qual afirmava que “el tracte que ens han donat és denigrant i il·legal, a més de feixista”. Però la resposta que acaba de rebre de l’administració és, si cap, més decebedora.
I és que en atenció a la seua queixa no ha rebut més, explica, que una mera resposta del tipus Estem treballant per millorar el servei. En declaracions a La Marina Plaça, Jovi Lozano-Seser lamenta que eixa haja sigut la resposata rebuda de la Seguretat Social, “com si no haguera passat res”.

dijous, 17 de novembre del 2016

PARTISANS BOHEMIS: NOMÉS PER A BOJOS


“Sortim del no-res i acabarem al no-res. Que podem perdre? RES!!”
No us ha passat mai que us heu aturat a mirar al vostre voltant i us heu sentit com estranys en aquest món? No us heu sentit amarats d’un sentiment d’angoixa davant l’absurd en algun moment en el qual tot us semblava hostil, estrany, i heu cregut que la injustícia i la manca de raó impera en aquest món? Bé.. si alguna vegada us heu sentit així o semblant ja tenim quelcom en comú. Nosaltres partim de la convicció que som éssers que sortim del no-res i acabarem inevitablement en el no-res. Així vist la cosa no té gaire sentit (si més no, entenent “sentit” com a direcció o punt d’arribada). Però creiem que això no implica que la vida no valgui la pena de ser viscuda. No si som conscients de la nostra llibertat, i en prendre consciència ens comprometem amb les persones del nostre temps i espai, car en ser lliures esdevenim responsables, no només de la nostra vida, sinó per extensió de la de tot el món que coincideixi amb nosaltres en aquest moment concret de la història i en aquest indret de bojos en que vivim. D’aquest punt de partida és del qual sorgim nosaltres.
I partint d’aquest punt teòric ens hem trobat persones que venim de diverses procedències, molts de nosaltres de l’ambient del Punk dels 80 i el sentiment “No Future” (No hi ha futur), d’altres del moviment “okupa” i, en general, tots som fills de les generacions perdudes, nets dels qui perderen la guerra. És a dir, una colla de Bohemis, en el sentit en que els catalans vells entenien la paraula, quasi com un desqualificatiu el qual es feia servir per dir que una persona no tenia gaire futur i masses ocells al cap (“és un bohemi, aquest”). Però com que som combatius i hem decidit que mentre menem les nostres existències per aquest manicomi rodó, farem el que poguem per despertar qui ens trobem adormit i per fer saltar guspires per si alguna encén una flama i “fot foc” a tot aquest sistema injust, ens hem anomenat també Partisans; com aquells somiadors que lluitaven en minoria contra l’opressió. Som, per tant, Partisans Bohemis.

QUÈ VOLEM, QUÈ FEM, COM HO FEM
DEFINIM-NOS: Som un grup revolucionari d’inspiració existencialista que vol lluitar contra el sistema Capitalista des d’aquestes vies d’acció:`

1.- ACCIÓ TEÒRICA (o “educativa”): Volem promoure la presa de consciència del poble mitjançant la difusió i divulgació dels texts dels grans pensadors de la història filosòfica i política per tal que cadascú trobi ferms fonaments per a desenvolupar la seva personalitat ideològica. Promourem la creació d’espais de debat i reflexió que puguin originar idees pròpies i, en general, volem fomentar l’esperit crític i conscient de tota persona. Creiem que l’educació també depèn de cada individu, i fem nostre la màxima “El coneixement ens farà lliures”. ATREVIM-NOS A PENSAR!

2.- ACCIÓ DIRECTE: Volem promoure i recolzar tota mena d’acció directa contra el Capital, pròpia o aliena, es faci en nom d’una ideologia o una altre. Tindrem temps de discutir si és millor una organització de la societat socialista, comunista o llibertaria i autogestionada després. Si cal fer nous estats o abolir-los tots. De moment, però, combatem l’enemic comú.

3.- DIFUSIÓ I PROMOCIÓ DE LA LLENGUA I CULTURA PRÒPIES. De moment els Partisans Bohemis que som, tenim les nostres arrels culturals en terres de parla catalana. En un moment en el qual sembla estar a la última la moda de l’estelada creiem encara més convenient retrobar els clàssics de la cultura popular dels Països Catalans i reivindicar-los. Som uns lletraferits.

FI ÚLTIM: Contribuir en la producció de l’aixecament d’un poble amb consciència, al marge del sistema establert i del joc de la “partitocràcia”, en el qual es faci responsable i autor de la seva pròpia història.

Partisans Bohemis



dimecres, 16 de novembre del 2016

L'AUTODETERMINACIÓ DAMUNT LA TAULA: PALMA, BARCELONA, VALÈNCIA


PALMA
dimarts, 13 / desembre de 20:00 a 22:00
CineCiutat
C/ Emperadriu Eugènia, 6, 07010 Palma.

BARCELONA
dimecres, 14 / desembre de 20:00 a 22:00
Cinemes Girona
C/Girona 175, 08037 Barcelona.

VALÈNCIA
dilluns, 19 / desembre de 20:00 a 22:00
Centre de Cultura Contemporània Octubre
C/ Sant Ferran, 12, 46001 Valencia



Un dret per prevenir conflictes i garantir la pau entre els pobles. Així és com defineixen el dret d'autodeterminació contemplat a la Carta de les Nacions Unides, Alfred-Maurice de Zayas, doctor expert independent de l'Alt Comissariat de l'ONU per als Drets Humans, i Karl Albrecht Schachtschneider, doctor de Dret Constitucional, Europeu i Internacional.



Emmarcat dins l'Any Llull, en commemoració al 700 aniversari de la mort de Ramon Llull, que viatjà per tota Europa i la Mediterrània cercant la pau i l'entesa entre les diverses cultures, arriba el documental reportatge "L'Autodeterminació damunt la taula", una exposició del desenvolupament progressiu del dret internacional aplicat en aquesta matèria. El CercleMallorquí de Negocis és qui ha posat en marxa el film, que ha estat co-produït per Mallorcashoot i Alvent Produccions. En aquest treball dirigit i guionitzat per Pere Sánchez, realitzat per Carlos Sanchiz i editat per Albert Sánchez, els esmentats experts parlen de la raó de l'existència d'aquest dret, de la seva aplicació pràctica en casos recents com Kosovo, Crimea o Escòcia, i de la relació que poden tenir amb casos potencials com Catalunya, les Illes Balears o el País Valencià.

El professor de Dret Constitucional, Sebastià Rubí, hi aporta una mirada des del punt de vista de la Constitució Espanyola i les seves possibles lectures. Albert Pont, President del Cercle Català de Negocis, i Pere Sampol, exvicepresident del Govern de les Illes Balears (PSM), expliquen quin tipus d'Estat voldrien construir als seus territoris i quines creuen que són les passes a seguir per aconseguir-ho. Per la seva banda, l'expresident del Parlament de les Illes Balears (PP), Joan Huguet, exposa per què creu que el dret a l'autodeterminació no és aplicable en cap dels territoris de l'Estat Espanyol dins el marc jurídic actual.

És aplicable aquest dret dins la Unió Europea? Preval sobre el principi d'integritat territorial? És un dret reservat i ja aplicat a les antigues colònies o s'ha de seguir desenvolupant en funció dels casos que es presentin? Respostes a totes aquestes i d'altres preguntes, i des de les diverses sensibilitats, és allò que cerca "L'autodeterminació damunt la taula" amb una sola premissa: el diàleg és obert i el futur està per escriure.

Entrades a 6 euros (5 euros per als socis del CMN i entitats col•laboradores).

Reserva i venda d'entrades a www.cmneuram.eu

 

dimarts, 15 de novembre del 2016

El 'sí' guanyaria el 'no' de 10 punts, segons un sondeig de la UAB


Jordi Palmer 
Barcelona. Dilluns, 14 de novembre de 2016

El 'sí' en un referèndum d'independència guanyaria per  deu punts el 'no', segons l’últim sondeig de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de la UAB. Segons l'estudi, un 43,8% hi votaria a favor; un 33,6 en contra; un 16,7 no votaria; un 0,5 votaria en blanc o nul i un 5,4 no sap/no contesta, unes xifres que, comptant només vots afirmatius i negatius donarien un 56,5 pel 'sí' i un 43,4 pel 'no', és a dir, la diferència augmentaria als 13 punts.


Ara bé, tot i que el sondeig revela un suport majoritari a la independència, també destaca que el final del procés podria tenir un final ben diferent, ja que un 45 per cent de catalans assegura que desitja que aquest acabi amb més autogovern, però sense arribar a la independència. Efectivament, a la pregunta ‘Com li agradaria que acabés el procés sobiranista?’, la resposta més majoritària, amb l’esmentat 45%, és que el procés acabi ‘Amb un acord amb Espanya per dotar Catalunya de més autogovern’. Amb tot, la segona opció és ‘Amb la independència de Catalunya’, preferida per un 37,8% dels catalans enquestats. Pel que fa a la opció unionista ‘Amb l’abandonament del procés’, és a dir, amb el manteniment de l’statu quo o fins i tot amb una certa involució, només s’hi declaren a favor el 13%.


Ara bé, si es matisa la pregunta, passant del ‘Com li agradaria que acabés el procés sobiranista’ al ‘I com creu vostè que s’acabarà?’, les respostes varien, ja que un 39,7% creu que acabarà amb més autogovern; un 28,3% amb l’abandonament del procés, i en tercer lloc, un 16,5% creu que acabarà amb la independència.


Segmentació per partits

Segmentat a partir del record de vot, els votants de JxSí (77,7%) i CUP (76,5%) desitgen majoritàriament que el procés acabi amb la independència, mentre que els votants de PSC (77,9%), CSQEP (71,9%) i C’s (60,8%) volen una millora de l’autogovern. Només els votants del PP (54,3%) volen majoritàriament que el procés quedi en no-res.
Pel que fa al que creu cada enquestat sobre com acabarà el procés -més enllà dels seus desitjos- el votant de Junts pel Sí es troba dividit, amb un 33,6 que creu que acabarà amb més autonomia per davant d’un 33,1 que veu la independència al final del camí. Quant a la resta de partits, el votant de la CUP (37,3%) confia en la independència; els del PSC (51,9) i CSQP (51,6) creuen que tot plegat acabarà amb més autogovern i els de PP (56,5%) i C’s (47,3%) consideren que el procés serà abandonat.

dilluns, 14 de novembre del 2016

TRUCA'M. JO TAMBÉ


Benvolgut, o no, Chesco:

En la seva obra Una teoria sobre la motivació humana de 1943, Abraham Maslow va proposar una teoria psicològica molt interessant que és coneguda com la "jerarquia de les necessitats humanes" o "piràmide de Maslow". A les set del matí, un diumenge, fet puré de beure ginebra a granel en bars de mala mort i amb ganes de ficar-te al sobre, també és coneguda com "Teoria de se me'n fot  tenir un bitllet de 50 euros a la mà si no sé on s'amaguen els taxis quan en necessites un ".

Aquesta teoria ens parla d'una piràmide en la qual s'estableixen cinc nivells diferents de necessitats: necessitats fisiològiques (alimentar-se, descans, sexe, sexe, sexe ...), seguretat (física, d'ocupació, de salut, que Rajoy no improvisi un discurs ...), afiliació (amistat, afecte, sobresous, amics al ministeri ...), reconeixement (confiança, respecte, èxit, tret de Bertín Osborne ...) i autorealització (escriure un llibre tan meravellós i recomanable com BENVOLGUT, O NO, de venda en llibreries de culte).

Maslow diu que només s'atenen les necessitats d'ordre superior si les inferiors estan satisfetes. T'ho tradueixo: no em parlis de la Champions, si encara no tinc garantida la permanència. O, en el cas d'un rapinyaire de discoteca: no vagis a comprar preservatius, si encara no saps ni com es diu ella i ni tan sols t'ha mirat.

La teoria és molt bonica però crec que cal actualitzar-la. Jo per sota de les necessitats fisiològiques inclouria un nivell 0: la necessitat de tenir a prop un diccionari. Si ja de per si el nivell de lectura és semblant al nivell de coneixement musical del flamant ministre de cultura, àlies "Leonard Cohen no és Leonardo Dantés", imagina't si et demano que aconsegueixis un diccionari el més aviat possible. Ho dic perquè crec que no tens molt clar què és la xenofòbia. El diccionari de la RAE no va amb embuts: fòbia als estrangers. En conseqüència, si segons tu "els separatistes bascos i catalans són xenòfobs amb els seus germans espanyols", només em queda dir-te, gràcies. De debò, gràcies per considerar-nos estrangers. Veig que ha costat unes quantes manifestacions i més de vint lleis catalanes suspeses pel Tribunal Constitucional. Ja ens comenceu a veure com estrangers. Doncs res: adéu i agur. Gràcies i eskerrik asko. No és per tu. És per mi. Truca'm. Jo també. No ... volia dir que ja em trucaràs no que ... Ups, perdona, pensava que et referies a ... ja ma ... Bé, deixa-ho.

La segona raó per la qual necessites un diccionari, a més d'una sessió de psicoanàlisi, és que anomenes xenòfobs als separatistes però qualifiques de xusma als estrangers. Bravo. El teu tuit és un homenatge a la doble moral, a la dissonància cognitiva i a "aquest tipus del mirall sóc jo?". No et preocupis. No estàs sol al club de "nacionalistes són els altres, no et posis amb la meva polsera amb la bandera d'Espanya" i "jo no sóc racista com aquests 'panchitos', aquests 'moros' i aquests 'negritos'".

Per cert, el que anomenes "germans espanyols" en realitat són pares, avis, oncles ... Afortunadament, els independentistes som fills, néts o nebots d'immigrants. Això ens dóna una visió integradora que ja els agradaria a altres que qualifiquen de xusma als estrangers. 
#Àlex_Ribes

Em pots seguir a Twitter @blogsocietat i a Facebook

Font: Llámame. Yo también https://societatanonima.wordpress.com/2016/11/13/llamame-yo-tambien/ 

dimecres, 9 de novembre del 2016

P.U.T.O.S.


Benvolguda, o no, Yayi:

Putes hamburgueses. Putos bistecs de vedella. Putos embotits. Putes pizzes. Putos pastissos de xocolata. Putos croissants. Putos gelats, els de vainilla, els de pistatxo i els d'avellana, especialment. Putos bombons, els de la caixa vermella, si em permets insinuar marques. En definitiva, puto menjar hipercalòric. Què bo que és però com engreixa. Putos, putos, putos. Oh, yeah! Ah! Que descansat he quedat!

I és que estem molt enfadats, oi? L'aigua bull a 100 ºC. Nosaltres fem bullir 140 caràcters. Twitter és la nostra olla a pressió, el nostre lloc en el qual bullir i deixar anar vapor. Estem cabrejats, inquiets, molests, indignats, a punt de tirar escuma per la boca de tant odi. ''Aaaaaargh !!! 'Que cabrejats estem !!!'' Aaaaaargh !!! Tot ens molesta. Els immigrants (putos), els homosexuals (putos), els que no pensen com nosaltres (putos), els que pensen com nosaltres però no prou (putos), els que hi viuen (perquè sí, perquè hi viuen i són uns putos ), els de pell fosca (puta melanina i putos ells), els obesos (putos endrapabunyols), els nens que porten ulleretes (puta miopia i putos ells, per si de cas) i, sobretot, els catalans (putos, reputos i megaputos ).

El món és molt injust, Yayi. Els més de 7300 milions d'habitants d'aquest planeta giratori hauríem de ser clons teus. T'imagines? 7300000000 de Yayis. Iguals a tu. Amb les teves mateixes virtuts i defectes, amb les teves obsessions i amb aquesta poca imaginació per trobar sinònims que dotin d'originalitat la teva catalanofòbia. Ja va sent hora de crear la plataforma P.U.T.O.S, sigles de Patètics Usuaris de Twitter Obsessionats i sociòpates.

Cap a on camina l'ésser humà, Yayi? No vull pensar en 7300000000 de persones emprenyades les unes amb les altres i en què les xarxes socials siguin un món paral·lel de frustracions, ira i animadversió. Prefereixo pensar que la fúria present a les xarxes socials és tan sols l'escombraria intel·lectual inherent al pitjor de la condició humana però que, com tots els detritus, és residual.

Espero que els extraterrestres no interceptin amb la seva súper tecnologia la nostra estranya manera de relacionar-nos. Si fos així, em temo que Spielberg mai s'atrevirà a rodar la segona part d'ET En tot cas, si ho fes, ja sé què serà el primer que aprendrà el simpàtic alienígena: "¡¡¡ ma puta casa !!! 'mon puto telèfon !!! '¡Putos catalufos !!! ".

#Àlex_Ribes
Em pots seguir a Twitter @blogsocietat  i a Facebook
Font: https://societatanonima.wordpress.com/2016/11/08/p-u-t-o-s/ 

dimarts, 8 de novembre del 2016

7 PREGUNTES IL·LEGALS QUE FA LA POLICIA




EM POT DIR EL SEU NOM I ADREÇA, PER FAVOR?


¡Assabenta't bé! A menys que hagis violat alguna llei de trànsit i hagis presentar el teu llicència de conduir, no tens perquè donar-los la seva informació personal. No pots deixar que t'enganyin, perquè en veritat aquestes en tot el teu dret de caminar per tot el territori nacional sense violar les lleis i clarament sense necessitat de divulgar la teva informació personal a tot el món.

ON VA I D'ON VE?

Aquesta és una pregunta molt comú que fa la policia cada vegada que decideix aturar el teu cotxe per qualsevol raó que vegi convenient. Per això, quan et detingui 1 oficial de la policia i et pregunti això, has de preguntar educadament la raó per la qual t'ha detingut. Doncs si no vols, no tens per què respondre a aquesta pregunta. Doncs, el primer que el policia ha de fer, és preguntar si coneixes la raó per la qual t'ha detingut.

NOVIO SENYORETA?

Aquesta pregunta o qualsevol pregunta de tipus personal mai ha de ser resposta, ¡perquè no és una pregunta lleial! a tot arreu del món oficials en què abusen de la seva posició de poder per intimidar qualsevol ciutadà, sigui home o dona.

Si ets una noia i veus que l'oficial s'està passant a l'preguntar-te coses personals, has ignorar-lo. Per el que has de fer-li saber que no estàs obligada a respondre cap tipus de pregunta personal.

QUÈ PORTES AL MALETER O BAGUL?

És una pregunta trampa per obligar-te a baixar del cotxe, la raó és perquè si estàs dins el cotxe no poden procedir a consumar amb la seva extorsió. En primer lloc has de ser amable i explicar-li que no portes res i per cap raó baixar-te del teu cotxe.

A QUÈ ES DEDICA VOSTÈ?

És una pregunta que generalment s'utilitza com a primer recurs per intimidar i també per saber a quin rang de professió pertanys, però la veritat és que es tracta d'una altra pregunta personal i que no tens per què respondre a aquesta pregunta. Encara que ja t'hagi explicat la raó per la qual t'ha detingut, un oficial de la policia no té dret a preguntar a què et dediques, ja que no té res a veure amb la raó per la qual t'ha detingut, que quedi ben clar .

BAIXEU DEL COTXE PER FAVOR

Això no és una pregunta, però ells ho prenen com una "suggeriment", encara que sempre sonarà com una mena d'ordre. Quan un policia et deté, l'únic lloc que et protegeix, és estar a l'interior del teu vehicle.

És per això que ells utilitzen aquesta frase per baixar del cotxe, encara que el teu has negar-te en qualsevol moment. En el moment en què accedeixes a baixar de l'acte, per llei ells poden procedir com a ells els sembli la millor opció. El cotxe és considerat una extensió del teu domicili, llavors, passa el mateix que quan ets a casa teva. Els policies no poden ingressar en el teu cotxe sense una ordre signada per un jutge.

HA PRES ALCOHOL?

En aquest cas, el tema és una mica més delicat perquè quan un policia et fa algun tipus d'acusació incriminatòria, el teu per tant has de negar-ho tranquil·lament. Pel que si l'oficial pregunta si estàs bevent o et trobes sota l'efecte d'alguna substància, no has caure en el seu joc i no oblidis de ser realment educat.

RESUMINT

Malgrat tots aquests consells, sempre hi ha policies dolents i corruptes que buscaran la manera per extorsionar els ciutadans. És per això que quan un policia et abordi, sempre tens actuar amb molt de respecte, tranquil·lament i educadament negar qualsevol situació o suggeriment que et faci i que sàpiga que és il·legal.


diumenge, 6 de novembre del 2016

Mapa dels PPCC en funció de la distància en hores de viatge en tren

Recupero aquest article del 2010. Si bé les dades fora dels Països Catalans han anat variant amb el pas dels anys, les que afecten als territoris catalans resten invariables. Coses dels governants castellans.


La política de gran velocitat del govern espanyol desfigura el país

Aquest cap de setmana entren en funcionament dues línies noves de TGV. L’una uneix Figueres i Perpinyà i París; l’altra València amb Madrid.
Demà començarà a funcionar el TGV entre València i Madrid i, demà passat, entre Figueres i Perpinyà i París. La nova línia entre València i Madrid demostra, una vegada més, que el govern espanyol torpedina el corredor mediterrani i abona la radialitat de l'estat. I això quan s'ha de decidir la proposta de la UE de comunicar la península amb el nord d'Europa i per molt que institucions i empresaris catalans reclamin amb fermesa el corredor mediterrani.
La radialitat per la qual aposta l'executiu espanyol queda palesa en els mapes que acompanyen aquesta notícia, i on es veu la distància real en quilòmetres entre les principals ciutats del país i la distància en hores de viatge en TGV.
La línia València - Madrid tindrà trenta trens, quinze en cada sentit, amb una oferta diària de 10.950 places. Els trens directes, onze en cada sentit, trigaran una hora i 35 minuts a completar el trajecte, de gairebé 400 km (aniran a una velocitat màxima de 300 km/h). El preu del bitllet serà de 79,80 euros.
Pel que fa a la línia Figueres - París, coberta per la companyia francesa SNCF, es farà encara no en cinc hores i mitja, amb escala a Perpinyà (Rosselló) i a les ciutats occitanes de Narbona, Montpeller i Nimes. Hi haurà dos trens en cada sentit: la sortida de Figueres serà a les 11.06 i a les 15.02; la de París, a les 7.20 i a les 15.20.
La inauguració de les dues línies de TGV arriba justament en un moment en què s'ha de decidir quina és l'aposta de la Unió Europea per a comunicar la península i el nord d'Europa i en què és en joc el corredor medterrani. Un corredor que fa temps que és demandant per les institucions del país i un gran nombre d'empreses, però que depèn de l'aposta que en faci el govern espanyol. I tal com es demostra, el govern espanyol no sembla tenir cap intenció de promoure el corredor mediterrani. En aquest sentit es pronunciava fa uns dies el geògraf Joan Becat, que recordava que l'executiu espanyol havia fins i tot combatut el corredor.