traducció - translate - traducción

dilluns, 24 de setembre del 2018

Resum imprescindible i detalladíssim: UN AÑO DE "REBELIÓN" CATALANA | CARLOS ENRIQUE BAYO / PATRICIA LÓPEZ

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

CARLOS ENRIQUE BAYO / PATRICIA LÓPEZ

El juez que ordenó los registros del 20S ocultó meses antes que ya investigaba el referéndum

Antes de los incidentes multitudinarios de los que hoy se cumple un año, en julio de 2017, la Guardia Civil interrogó en su cuartelillo del centro de Barcelona a varios altos cargos de la Generalitat. Tanto el Juzgado 13 de la ciudad como el Tribunal Superior de Catalunya negaron que se estuviera investigando a todos los que pretendían organizar un referéndum. Ahora, se demuestra que mintieron para ocultar que ya se estaba llevando a cabo una causa general contra el independentismo.

Momento en el que Jodi Sánchez y Jordi Cuixart se suben al jeep de la Guardia Civil aparcado ante la Consejería de Economía en Barcelona, el 20-S, para pedir calma a la multitud. MEDIAPRO

Fue el verdadero inicio de la persecución contra todos los que impulsaban un referéndum sobre la independencia de Catalunya, pero la Judicatura lo negó rotundamente y argumentó que sólo se trataba de averiguar si se habían obtenido ilícitamente los datos fiscales de todos los catalanes.

Ése era inicialmente el objeto judicial de la causa abierta, a demanda de la organización ultraderechista VOX, por el magistrado del Juzgado de Instrucción Nº13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, tras unas declaraciones del juez y senador Santiago Vidal en ese sentido en charlas que pronunció entre finales de 2016 y principios de 2017. Pero a partir de mayo de ese último año, el Ramírez Sunyer convirtió ese procedimiento en una causa general contra todos los que impulsaban el derecho a decidir y la celebración de un referéndum sobre la independencia de Catalunya.


Así que en julio la Guardia Civil cursó citaciones judiciales a empleados y funcionarios de la Generalitat de Catalunya para interrogarlos en su cuartelillo de Travesera de Gracia, donde prestaron declaración el secretario general de la Presidencia, Joaquim Nin, el director general de Comunicación, Jaume Clotet, y el director general de Atención Ciudadana, Jordi Graells. La propia Guardia Civil hizo constar que lo hacía por orden del Juzgado nº13, pero éste lo negó públicamente y el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) llegó a hacer un tuit desmintiéndolo:

"Las diligencias que está haciendo la Guardia Civil son diligencias de la policía judicial y no solicitadas por el magistrado de instrucción 13", afirmó el 27 de julio ese tuit de la cuenta oficial TSJCat (@tsj_cat). Pero la verdad era otra muy diferente.



Ante esas contradicciones, el colectivo de juristas Drets presentó una querella contra la Guardia Civil por falsedad documental que fue admitida a trámite por la Audiencia de Barcelona, que a continuación reclamó al Juzgado nº13 que certificase si tenía alguna investigación abierta sobre el "Pacto por el Referéndum" y si había encargado a la Guardia Civil una investigación sobre todo lo relacionado con la organización de ese referendo.

La letrada judicial del Juzgado nº13 de Barcelona ha tardado más de un año en responder a la Audiencia sobre la falsedad documental cometida por el juez

La letrada judicial del Juzgado nº13 ha tardado más de un año en responder a la Audiencia provincial y, cuando finalmente lo ha hecho (el pasado 23 de agosto) ha tenido que reconocer que, efectivamente, el magistrado Ramírez Sunyer había ordenado a la Guardia Civil, a partir del 15 de mayo de 2017, que investigase a todos aquellos que "pudieran haber intervenido en la autorización, creación y desarrollo de la web pactepelreferendum.cat", razón por la cual se interrogó a Nin, Clotet y Graells en julio. Dos meses después, el juez ordenaba la supresión de esa página web.

Resultat d'imatges de documental 20s mediapro

'20 -S', ​​un documental que podría servir de prueba en la causa de los 'Jordis'

Esa respuesta judicial del Nº13 también reconoce que desde marzo de 2017 la Unidad de Policía Judicial de la Guardia Civil estaba investigando presuntos delitos de malversación de fondos públicos, desobediencia, revelación de secretos, infidelidad en la custodia de documentos, prevaricación, rebelión, sedición y contra la paz y la independencia del Estado, en relación con "las actuaciones y los gastos directamente encaminados a la celebración del referéndum de autodeterminación".
publicidad

En consecuencia, el propio Juzgado ha reconocido que faltó flagrantemente a la verdad cuando rechazó (el 19 de julio de 2017) la personación de la CUP en la causa que instruía, argumentando que esa investigación "no tenía por objeto ni la organización política ni la convocatoria de un referéndum, ni es una causa general contra los que directa o indirectamente tuviesen interés en él".

Es decir, el magistrado Ramírez Sunyer cometió falsedad en documento público al firmar en su interlocutoria que no estaba investigando lo que sí investigaba. Por tanto, el colectivo de juristas Drets se plantea ahora presentar una querella contra ese juez ante el Tribunal Superior de Justicia –por su condición de aforado–y contra la letrada judicial del Juzgado Nº13 de Barcelona por presunta prevariación y/o falsedad, así como violación de derechos fundamentales.

Si se demuestra que el juez Ramírez Sunyer cometió falsedad, prevaricación y violación de derechos fundamentales, toda su instrucción puede quedar invalidada.

Si esos presuntos delitos se sustanciaran en una sentencia firme, podría quedar invalidado todo el procedimiento instruido por Ramírez Sunyer, quien ordenó 14 detenciones, una docena de registros e innumerables escuchas telefónicas de relevantes dirigentes independentistas, como los dos Jordis (Sánchez y Cuixart, de la ANC y Ómnium, hoy presos) o incluso consellers. El problema es que la jueza Lamela le ha solicitado muchas de esas grabaciones, bajo secreto de sumario, pero no ha pedido también los autos de Sunyer que deben justificar esa vulneración del derecho fundamental del secreto de las comunicaciones privadas.

El contenido de esas comunicaciones ha sido, por tanto, empleado para acusar a los imputados, sin que se haya verificado si los atestados de Sunyer –quien tiene en su haber diversas actuaciones imprudentes, como enviar a prisión incondicional a independentistas que luego han tenido que ser absueltos e indemnizados por el tiempo de encarcelamiento– avalan con la suficiente motivación jurídica esa vulneración de un derecho fundamental.

Fue precisamente el juez Ramírez Sunyer quien ordenó hace un año, el célebre 20-S, no menos de 41 entradas y registrosen las dependencias de diferentes consejerías y departamentos de la Generalitat, organismos públicos y despachos particulares, incluida la Consejería de Economía de Rambla de Catalunya, ante la cual se congregó una manifestación espontánea que después sería calificada por el magistrado Pablo Llarena de la Audiencia Nacional como un acto de "rebelión violenta multitudinaria" que "restringió mediante el uso de la fuerza la capacidad de actuación de la Policía".

En esa interpretación judicial, rechazada por los tribunales de Alemania y Bélgica, se fundamentan las acusaciones de rebelión por las que llevan meses en prisión numerosos dirigentes políticos catalanes aforados y otros se han ido al exilio.

MÁS NOTICIAS








Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

diumenge, 23 de setembre del 2018

Los lazos rotos | Suso de Toro

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Creo con toda franqueza que, con independencia de cómo evolucione el conflicto entre Catalunya y el Estado, España ya ha perdido a los catalanes


Suso de Toro

Ayer le oí decir a una escritora amiga catalana, con sus palabras, lo mismo que le oí hace un año a otro escritor también amigo y catalán algo que Hannah Arendt formuló en su última entrevista: “El problema personal radicó en lo que hicieron nuestros amigos, no nuestros enemigos”. Se refería al silencio de unos y la complicidad de otros conocidos y amigos cuando fueron a por los judíos alemanes. Estos amigos se referían a escritores españoles a quienes consideraban amigos. Claro que se trata de la ingenuidad tan propia de escritores, que de algún modo nos consideramos personas especiales y le damos significado profundo a las emociones comunes, rabia, odio, envidia, deseo…
Pero se referían a lazos rotos para siempre, el sentimiento de haber sido abandonados y traicionados. Efectivamente, en paralelo a la política, hay una ruptura en la conciencia y una ruptura moral. Creo con toda franqueza que, con independencia de cómo evolucione el conflicto entre Catalunya y el Estado, que España ya ha perdido a los catalanes. Podrán obligarlos a estar pero nunca a ser. Pero es que no se van, los echaron.
Hace un par de días TVE emitió algunas imágenes de las cargas policiales a las personas que querían votar allí hace un año, unas imágenes que son más conocidas en otros países que aquí, donde le fueron ocultadas al público. Un pequeño adelanto sobre tantos años de ocultar la realidad y mentir pero pasará tiempo hasta que la población española tenga acceso a las informaciones que le fueron ocultadas, a la represión, a las actuaciones de los servicios secretos, a las actuaciones de jueces, fiscales y policías y cuando puedan conocer también la versión de los hechos de la otra parte podrá hacerse una idea de la verdad de lo ocurrido en Catalunya en los últimos años (la entrevista a Cuixart es un poco de aire).
Entonces no habrá más remedio que decir en voz alta lo que todos sabemos sin querer saber, este estado no tolera que un sujeto ejerza las libertades.
Una semana aflora lo evidente, gracias a estos nuevos medios digitales, que el Ejército mantiene la cultura franquista y que la reproduce. Y otra semana aflora también otra evidencia, la Justicia española es en su conjunto mayoritariamente integrista, sus órganos superiores son de ideología manifiestamente antidemocrática y actúan como agentes políticos de esa ideología. 
Las noticias sobre el chat judicial con sus insultos y descalificaciones políticas e ideológicas de ciudadanos y dirigentes elegidos democráticamente y saber de las investigaciones irregulares del juzgado número trece de Barcelona sólo ilustran lo que todos sabemos y no queremos decir en alto porque es descorazonador: este estado no es una verdadera democracia y no tenemos otro a mano. Hablamos nada menos de que del Ejército y el poder judicial, los cuerpos del estado que deberían protegernos pero que realmente todos sabemos que no nos protegen sino que nos vigilan y nos castigan si pretendemos ejercer la libertad.
Todos los problemas de España como proyecto de conjunto nacen de lo mismo, no hubo una ruptura democrática y la Transición, con lo que hubiese de mejoría, tras la corrección tras el 23-F y la época Aznar, caminó hacia un fracaso como proyecto basado en un entendimiento profundo y compartido. La España fundada sobre el Régimen de Franco y luego la Transición, ha fracasado. Fuera de España esto se sabe, aquí duele aceptarlo.
El aire de la vida pública está tan cargado del mismo sentimiento que mueve a gente a abuchear a dos técnicos teatrales que recogen un premio con lazos amarillos en el ojal. El lazo amarillo, tan peligroso que despierta la ira, es el recordatorio de que hay políticos democráticamente elegidos presos por defender y practicar sus ideas, como saben. Qué sentimiento es ése que gusta de ser carcelero.
Pero los desmanes y excesos antidemocráticos cometidos por el estado no hubieran llegado a ese punto sin un silencio atronador que se sumó a un asentimiento estruendoso, un gran “¡a por ellos!” . Faltó una vez más vigor cívico en la sociedad que se enfrentase a una operación de estado como ésa, para obligar al gobierno a dialogar en vez de reprimir. Sí, la población catalana que se movilizó para votar, además de castigada y agredida, se sintió y se siente abandonada y traicionada por aquellos sectores, aquellas personas de quien esperaban que los defendiesen de golpes y cárcel. Ofendida aunque no vencida.
Los lazos que debieran preocupar no son los lazos amarillos sino los lazos rotos.
Font: https://www.eldiario.es/zonacritica/lazos-rotos_6_816878317.html


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dissabte, 22 de setembre del 2018

Carta a Àlex Ollé: "La Fura i la ferida del llaç groc" | Albert Om

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Saben que no ho estan fent del tot bé. Per la unitat d’Espanya estan violentant les lleis


Albert Om

 L’estat espanyol, encara que no ho sembli, se sent en una situació d’extrema fragilitat. Sap que disposa de la força, però no està segur que tingui la raó. El llaç groc burxa, precisament, en aquesta ferida. Per això, desperta reaccions tan extemporànies com la que vau patir La Fura dels Baus, dimecres a Madrid.

Resum ràpid dels fets que tu, Àlex Ollé, director artístic de La Fura, coneixes perfectament: inauguració de la temporada al Teatro Real. Hi ha una llotja que només s’ocupa quan venen els reis. Arriben Felip i Letícia, el públic dret els ovaciona, sona l’himne d’Espanya, coronat per més aplaudiments al final. Quan acaba la representació de 'Faust', sortiu tota la companyia a saludar. A dalt de l’escenari hi deu haver setanta persones. Només dues –l’escenògraf Alfons Flores i el figurinista Lluc Castells– porten un llaç groc a la solapa. Xiulets, crits de 'Fuera, fuera', els reis que suspenen la visita programada als vostres camerinos i tu que puges a disculpar-te amb ses majestats. L’endemà escrius una carta demanant perdó per “uns fets desafortunats i fora de lloc” –no l’escridassada del públic, sinó els llaços– i esperant que això no afecti el nom de La Fura, perquè l’Alfons i el Lluc “només” són col·laboradors de la companyia.

Podem parlar de què diuen aquests fets de La Fura dels Baus, de qui us ha vist i qui us veu, d’on han quedat la llibertat i la transgressió que han acompanyat el vostre talent excepcional durant tots aquests anys; sí, en podem parlar, però encara és més desolador imaginar totes les pressions rebudes perquè hagis hagut de córrer a demanar perdó, tot el negoci que se us en anava enlaire per la intransigència d’una societat que ha vist i escoltat tot tipus de reivindicacions, pancartes i manifestos a dalt d’un escenari i ara no tolera que seixanta-vuit persones no portin llaços grocs i dues sí.

El llaç els incomoda perquè els posa davant del mirall i no s’acaben d’agradar. Prefereixen una estelada que un llaç. Perquè el llaç parla d’ells. De si han tingut la reacció més democràtica possible a la demanda sostinguda i majoritària de milions de catalans. Saben que no ho estan fent del tot bé, però hi ha un valor suprem a preservar. Per celebrar un referèndum, no es poden violentar les lleis. Per la unitat d’Espanya, sí. Per això, volen erradicar el llaç groc de la seva vista. És desolador pensar que ningú demanarà perdó perquè els presos polítics portin un any tancats i, en canvi, us facin genuflexionar –també a La Fura– si voleu continuar treballant a Madrid. Per dos tristos llaços.

P.D. No conec cap persona, col·lectiu o empresa que hagi obligat a ningú a dur un llaç groc. Portar-lo és un gest voluntari. El que és una imposició és arrancar-los, bé sigui amb cúters i navalles o amb pressions soterrades i econòmicament doloroses.

Font: https://www.ara.cat/opinio/Carta-Alex-Olle-Fura-ferida_0_2092590893.html

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

divendres, 21 de setembre del 2018

Boye, caça major | Elisa Beni

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Elisa Beni 

Tot just acabada la mitja veda per a la guatlla i el tudó als vedats madrilenys, els caçadors ja netegen els tubs dels seus rifles per a la temporada de caça major. Alguns exemplars de cérvols, daines, muflons i senglars corren veritable risc en finques i vedats, encara que la vida cinegètica en realitat no para mai a la Villa y Corte. Sempre hi ha hagut partides de caçadors disposats a abatre tot el que es belluga, sobretot el que no forma part dels seus cercles de poder o simplement que els destorba el pas. La caça major a Espanya no té veda. Sempre hi ha objectius assenyalats, lladrucs de la gossada i gent a les postes esperant que passi la peça que fa anys que han clissat i que continua trotant amb les seves boniques astes sense saber que hi ha algú a l'aguait.
En aquesta temporada que acaba d'arrencar, els caçadors ho tenen fàcil a l'hora d'apuntar-se a la munteria correcta, perquè el que podríem anomenar "urgència patriòtica" l'hi ha posat ben senzill. Qualsevol adhesió és benvinguda i poc importa que per a això s'hagi de posar en dubte l'essència de la institució que representen. Un dels trofeus de la temporada jurídica és, sense cap dubte, Gonzalo Boye. Boye pertany a aquesta espècie de "sus scrofa" de gran mida i bon olfacte que quan és necessari avança amb el crin estarrufat per terrenys relliscosos i mai no ha estat del tot ben acceptat entre els sectors de vestit dur i corbata encastada de la capital. Ara no cal ser una fura per adonar-se que van contra ell, que creuen que poden cobrar-se la peça, i no de forma metafòrica. L'objectiu final seria aconseguir la seva expulsió del Col·legi d'Advocats per impedir que pugui exercir. I no van de broma. De passada, és possible que aquesta tensió pel procés i, sobretot, pel procés del procés acabi emportant-se també per davant la unitat de l'advocacia.
En aquest intent d'abatre'l professionalment hi ha qui està disposat a prémer el gallet, però també existeixen les comparses excitades per la promesa de la sang, que saben que només hi ha coses a guanyar posicionant-se en el costat correcte, que sens dubte actualment no és el de Boye. Les declaracions patriòtiques i extemporànies no només no poden perjudicar un degà sinó que li procuraran segur l'aplaudiment i qui sap quines altres felicitacions. Així doncs, el Consell General de l'Advocacia, que agrupa els degans de tots els col·legis de l'Estat, viu un moment de maror i de sotsobre. D'una banda, té en el seu si el Col·legi d'Advocats de Madrid, que no només no ha donat l'empara sol·licitada a l'advocat de Puigdemont, sinó que ha vist com el seu degà sortia a la palestra per emparar el jutge Llarena, la seva instrucció, el Tribunal Suprem, la jurisdicció espanyola sencera i a qui només li va faltar un "Visca el Rei!" per concloure la seva estranya maniobra. Al seu costat, els degans de Melilla i Màlaga, que s'han unit també a la manifestació patriotera que ningú no els havia demanat. I a l'altre flanc, tots els degans asseguts en el Consell de l'Advocacia Catalana que ahir mateix van donar empara testimonial a Gonzalo Boye de forma unànime després de la petició de 380 advocats catalans. Les aigües baixen tèrboles per a l'advocacia espanyola, que corre el risc de partir-se en dos o més blocs per aquest assumpte malgrat tots els intents de Victoria Ortega, la presidenta nacional, per nedar en aigües turbulentes. Ara encara queda una altra incògnita importantíssima per aclarir que fa referència a la postura del Col·legi d'Advocats de Pamplona, al qual Gonzalo Boye també va demanar empara, ja que manté una doble col·legiació. Si Pamplona atorgués l'empara efectiva a l'advocat, la posició del Col·legi de Madrid quedaria clarament en evidència.
Les declaracions patriòtiques i extemporànies no només no poden perjudicar un degà sinó que li procuraran segur l'aplaudiment i qui sap quines altres felicitacions
Com els explicava l'altre dia dels fiscals, també els posicionaments entorn de l'opinió majoritària tenen premi entre els advocats. El degà de Màlaga, Francisco Javier Lara, per exemple, que aspira en un any a fer-se amb la presidència del Consell General de l'Advocacia, no ha considerat mala inversió per a la seva campanya unir-se "a la línia de defensa de la sobirania judicial espanyola, començada pel seu homònim madrileny José María Alonso". Tampoc el degà de Melilla, Blas Imbroda, el germà del qual presideix l'autonomia i té pendent d'admissió una querella a la Sala II del Tribunal Suprem, amb presidència de Marchena, que ha estat interposada pel lletrat Boye.
Alonso, el nou degà madrileny, va arribar a l'ICAM en unes eleccions controvertides i agitades, a les quals es va presentar amb una campanya d'una enorme inversió econòmica que li va portar un dels periodistes més coneguts de la radical televisió dels bisbes 13TV, Alfonso Merlos, que actualment s'ha convertit en director de Comunicació del Col·legi. I que aquesta campanya hauria estat subvencionada per Alejandro Pintó, el patró de l'escola ISDE. Expliquen que per Alonso era qüestió de vida o mort assolir el deganat i la tensió s'entreveia en l'ambient. Tant que la nit electoral va culminar amb un cop de puny encaixat al rostre de l'anterior degana dels advocats per part del Pintó, que actualment està processat per això. En aquest procediment es va personar com a acusació popular Nicolás González-Cuéllar, que també era candidat a degà, i que no és ningú altre que l'instigador de la querella contra Boye i contra la jutgessa belga presentada a l'Audiència Nacional i gran amic i col·laborador editorial de Manuel Marchena, el jutge que presidirà el judici del procés. Inevitablement, a Madrid, un grata i surten tots. Tot aquest selecte grup de lletrats, Lara, Imbroda i Alonso, va ser condecorat pel ministre Catalá amb la Cruz de San Raimundo en els seus menys de quatre anys de mandat. Tot casualitat. En el Col·legi d'Advocats de Madrid hi ha prou material per intentar engegar-li una descàrrega mortal a Gonzalo Boye. Només és d'esperar que el secretari jurídic de VOX i responsable de la querella del procés, que casualment era lletrat de la Comissió Deontològica, no pugui apropar-se ni de lluny a l'estudi de la denúncia presentada per l'eurodiputat trànsfuga.
Quan els dic que hi ha qui murmureja que aquesta bogeria la pagarem, no sé si pensava que quedarien fora qüestions tan greus com el dret de defensa i independència professional dels advocats, però això no passarà.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dijous, 20 de setembre del 2018

L'"A por ellos" judicial | Quico Sallés

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Els jutges espanyols a través dels seus fòrums


Quico Sallés

L’independentisme i els seus líders són “colpistes”, “nazis”, un “virus” o “un germen”. La gent que es mobilitza a Catalunya fa “idioteses”, són “criminals”, “violents” o “extremistes” als quals “aplicar el Codi Penal” perquè tenen dirigents que són “fills de puta” o “com violadors”. Aquestes no són opinions d'un fòrum qualsevol, ni comentaris anònims en un article d’un diari sinó les idees escrites i expressades per jutges i magistrats de tot l’Estat en el correu electrònic corporatiu de la judicatura. Són continguts dins del canal formal de tots els jutges espanyols abans, durant i després de l’1 d’Octubre i fins a la negativa d’Alemanya a l'euroordre contra el president Carles Puigdemont. 

Es tracta d'un fil de mails al canal oficial del Consejo Oficial del Poder Judicial, el tercer poder independent de l’Estat, que dirigeix els tribunals i la judicatura espanyola. Concretament, es tracta d'un òrgan constitucional que “exerceix les funcions de govern del Poder Judicial ambla finalitat de garantir la independencia dels jutges en l’exercici de la funció judicial davant de tots”. El tercer pilar de l'Estat, juntament amb el govern i les càmeres parlamentàries. Doncs bé, dins de la web oficial del poder judicial s'hi allotja un sistema de correu electrònic on hi té accès qualsevol jutge o magistrat en exercici. És un canal compartit per tots els jutges, que l'utilitzen per intercanviar informació i documents. Però també és el lloc on es comparteixen inquietuds i es comenta l'actualitat. I aquí és on es palpa l’animadversió contra la política catalana i on queda constància de l’antipatia cap al procés polític català i els seus protagonistes. De fet, una de les opinions més repetides pels jutges és que acabar amb el procés “no és una “qüestió política, és una qüestió d’Estat i de Democràcia”

Aquest fòrum funciona a través del servidor poderjudicial.es, i ja va ser polèmic quan un jutge exercent a Catalunya, Frederic Vidal, va criticar un altre mail d’uns companys titulat “Jutges amenaçats a Catalunya?”. El magistrat català -del Contenciós Administratiu 17 de Barcelona- responia preguntant-se si ningú no es preocupava del “terrorisme policial” que s’havia viscut a Catalunya durant el referèndum. Un text, difós per Eldiario.es,  que va enfurismar els seus col·legues, que l’acusaven d’injuriar a les forces i cossos de seguretat de l’Estat i de “mofar-se de la corona”. En aquell moment, el fòrum es va omplir de missatges que demanaven que el jutge discrepant fos expedientat per “traidor”. De fet, el CGPJ el va multar amb 600 euros per les seves crítiques a l’actuació dels ‘piolins’. 

Però la cadena de mails ha continuat des del 8 d’octubre ençà i encara n’han aparegut més, als quals el Món i elDiario.es ha tingut accés. Les opinions del jutges espanyols mantenen la contundència contra els independentistes. Sobretot, a finals de setembre.

Setembre: un informe sobre la Justícia en cas d’independència
Ja abans del referèndum molts magistrats participants en el fòrum advertien de com s’hauria d’actuar davant el procés polític de Catalunya. Destaca un fil obert a partir de l’11 de setembre de 2017, quan un magistrat a Guadalajara proposa elaborar un informe sobre “en quina situació quedaria el Poder Judicial en la regió després del referèndum sobiranista”.  Un informe que es presentaria a l’opinió pública abans de la votació. El dossier tractaria, segons aquest mail, de “com afectaria la situació laboral, als drets, a la posició institucional com autoritat de l’Estat”. El jutge mostra “preocupació” i assegura que li han arribat “testimonis esquinçadors”. “Hi ha qui ho està passant molt malament”, sentencia. 

La proposta rep una primera resposta l'endemà mateix. A.B., jutge a Bilbao, que afegeix l'adjectiu “esgarrifós” a la situació que descriu. Encara més explícit és un magistrat destinat a Catalunya, R.M. En el seu mail descriu la situació dels jutges en territori català com a “desconcertant”. “Sembla que no hagi de passar res, però en el punt que estan les coses, ha de passar alguna cosa”, escriu. “Sembla de bojos”, remarca després d’explicar el contingut de la Llei de Transitorietat Jurídica que contemplaria “l’opció dels jutges incorporar-se” a la justícia catalana. En conclusió, qualifica els fets com una “gravetat única i històrica”. 
Mails del setembre dels jutges
Mails del setembre dels jutges QS 
L.A., jutge d’Instrucció a l’àrea metropolitana, respon a la petició alertant que “és terrible” el que els independentistes “volen fer amb el poder judicial”. “Però no ho aconseguiran, així que tinc la tranquil·litat que l’estat de dret funcionarà”. Considera “gravíssim” que dirigents i polítics independentistes “menyspreïn el sistema de fonts (llei, costum i principis generals del dret) i la independència del poder judicial”. La jutgessa proposa fer un informe on s’expliquin de manera “clara i entendible” el “que pretén la Generalitat”. La mateixa magistrada, però, es mostra escèptica respecte a una possible independència. De fet, es mostra convençuda que després de l’1-O “no passarà res”. “L’Estat actuarà i estarem protegits”, conclou. “No veig tan dèbil la nostra democràcia”, afegeix. 
 
El fil continua amb un magistrat d’Instrucció a Navarra, F.O., que anuncia que “davant del que està passant a Catalunya vull mostrar tot el suport i solidaritat als companys destinats a la comunitat que han estat posats en el punt de mira dels independentistes”. Una situació que considera “lògica” perquè els jutges són els “garants de la Constitució, dels drets dels ciutadans i del respecte i el compliment de la llei, i això són coses que als independentistes no els poden agradar gaire”. 
Un dels mails que es valora que pot passar després del referèndum
Un dels mails que es valora que pot passar després del referèndum QS 
El mateix dia 12 de setembre, J.C.M, magistrat a Astúries, escriu que “comprenc perfectament el que està passant a Catalunya”.Recorda que va exercir a Mollet, Cornellà, Vilanova i la Geltrú, Sant Feliu de Guixols, Figueres i Girona entre 2004 i 2015. “Això ja ho vèiem venir des de la Diada del 2012 i davant el virus de l’odi inoculat a la societat - i que podíem percebre en les mirades dels nostres veïns d’un petit poble de la Costa Brava- vam decidir marxar per tal que no infectés el nostre fill”. I continua: “Així que tot el suport als que esteu a Catalunya. No defalliu en la defensa de la Constitució i de l’Estat de Dret. Les pressions seran terribles. Esperem que les forces de seguretat no us desobeeixin”. En un altre mail del mateix dia, el magistrat alerta dels “integrants de la carrera judicial a Catalunya que mostren simpaties (o almenys certa ambigüitat) pel moviment independentista i que en cas d’independència estarien encantats d’exercir com a membres del nou Poder Judicial de la República”. 
Peticions per treure l'escola Judicial de Barcelona
Peticions per treure l'escola Judicial de Barcelona QS
Posteriorment, A.V., magistrat a Barcelona, compara la situació a Catalunya amb el nazisme i alerta de “la situació greu que es pot produir pel caràcter extremista de qui detenta el poder a Catalunya; no hi ha ningú de tarannà moderat. El mateix que va passar a Alemanya en èpoques remotes”,subratlla. En aquest sentit, recorda que la Generalitat controla els mitjans materials i poden “fins i tot impedir l’accés a Jutjats i Tribunals”.

El 13 de setembre, una magistrada a Catalunya, explica que és gallega i que fa 13 anys que viu a Catalunya. Assegura que la situació “s’ha radicalitzat des del 2006” i que es planteja marxar. “Em repugna adonar-me que m’estan fent fora”,sentencia. “Sé que estic protegint els meus fills d’aquesta situació i que viuen en una bombolla i només espero que el dia de demà no se sentin assenyalats o avergonyits perquè els seus pares no els porten a la cadeneta humana, a la V i no sé quines idioteses més que s’inventen per l'11S. La pressió del grup hi fa molt”,destaca. 
 
En qualsevol cas, considera que “no passarà res llevat que els de la CUP comencin a agitar el carrer i puguin generar episodis de violència”. La jutgessa no considera una “bona idea” elaborar un informe sobre què passaria amb els jutges en cas d'independència “perquè suposa reconèixer-los legitimitat per fer el referèndum i que la sobirania resideix al poble català, cosa que va en contra la Constitució”. “El que cal fer és complir i fer complir el jurament que en el seu dia vam fer a l’ingressar a la carrera”, adverteix.

Una jutgessa de Terrassa insisteix que “hi ha motius per preocupar-se”. “L’ambient a Catalunya és tens, fins i tot, dins de les famílies”,escriu. “Ser jutge a Catalunya serà cada cop més difícil en un context que legitima la desobediència civil”, avisa. “No crec que es pugui treballar sense el suport dels ciutadans, a qui es transmet des dels mitjans de comunicació una imatge negativa dels jutges”,constata. 

Tot seguit, el magistrat V.M torna a entrar en escena per afegir que va als “bars on hi ha molts mossos”“des de fa uns dies les mirades d’alguns d’ells són diferents”.“Alguna cosa ha canviat de manera molt radical en poc temps” detalla per concretar que a Catalunya “es vivia amb tranquil·litat fins l’any 2012, en què les barbaritats nacionalistes van exacerbar els comportaments”. El jutge es mostra convençut que els “extremistes” volen “violència”, que “s’organitzi un gran tumult i surti a les televisions estrangeres”. “Sempre he estat partidari d’un 155” perquè “no sabem quines són les intencions d’alguns criminals que fan costat als extremistes que detenten el poder”. 

El mateix magistrat, en un missatge registrat l’endemà, 14 de setembre, alerta que sap "com actuen els nacionalistes”. Diu que “han accelerat el procés” per “protegir exalts càrrecs i familiars que podrien ser indultats en un altre estat”. “En els fons es tracta de protegir la casta nacionalista, governada sempre per les mateixes familíes, a qui els ha anat molt bé aliar-se amb extremistes (fins fa poc extraparlamentaris) -en referència a la CUP- que pretenen rebentar el sistema”,destaca. “Aquí s’ha deixat tot en mans de famílies nacionalistes i així de malament van les coses”, conclou. 
 
La situació que descriuen els jutges des de Catalunya també obté la solidaritat d’un magistrat a Euskadi, que fa constar el seu suport i considera que “singularment a nosaltres (als jutges destinats a Euskadi) ens resulta relativament familiar la situació en la que us trobeu”.“No oblideu que és ara quan cal demostrar valentia i estar a l’altura”, els encotatja. 
Les comparacions amb Alemanya
Les comparacions amb Alemanya QS 
C.P., jutge a Andalusia, recorda que va estar destinat “fa nou anys a Girona” quan “no era com ara” però de “manera passiva, suau i constant tot s’impregna del germen nacionalista”.“És una acció de formigueta diària”, pronostica. Es mostra escandalitzat per les estelades als balcons i rotondes, per la possibilitat de poder-se fer un DNI català i per què les circulars de les escoles siguin només en català. “La situació enfosqueix la imatge d’aquests llocs tan bonics i on existiria millor qualitat de vida, probablement de tot el país, si no fos per la grip separatista”,comenta. “El problema és que ara és difícil de solucionar, així que veurem si l’Estat està a l’altura i s’aplica amb rigor i contundència el Codi Penal, que pel que sembla serà l’única manera de deixar clar a alguns que mai no poden situar-se per sobre de la llei”, adverteix. 

El virus de l'odi QS 
El magistrat destinat a Astúries hi torna a escriure el 21 de setembre -just després de les intervencions policials a les conselleries- quan el procés com la “major crisi constitucional des del 23F”. Així mateix retreu els que criticaven les opinions del fòrum sobre la qüestió argüint que no és “filosofar” debatre la qüestió del procés en un “correu professional de jutges i magistrats que tots han jurat o promès la Constitució”. 
  
El mateix 21 un altre magistrat destinat a Barcelona ja qualifica els fets de la conselleria d’Economia de“sedició” i alerta de la “gravetat de la situació”davant la possibilitat que “es bloquegi el TSJC”. El 30 de setembre aquest mateix magistrat assegura que l’han amenaçat: “si no t’agrada el nacionalisme, ves-te’n”, diu que li han dit. “Pur nazisme”,conclou.  I afegeix: “L’odi i el mal que ha causat el nacionalisme entre amics i famílies ja no es pot arreglar. Esperem que triomfi la llei. Lex et semper Lex”. Alguns jutges, fins i tot, demanen fer “una passa al front”. 
Pur nazismo, una de les consignes dels mails
Pur nazismo, una de les consignes dels mails QS 
Un dels mails que mostra l'antipatia cap el procés
Un dels mails que mostra l'antipatia cap el procés QS
Octubre, del referèndum a la DUI

El mes d’Octubre el to s’enfila encara més. El mateix dia 2, una jutgessa de Barcelona defensa efusivament l’actuació del CNP i la Guàrdia Civil durant l’1-O. Concretament critica les paraules del portaveu de la Comissió Europea que l’endemà “qüestionava l’ús de la violència com instrument polític”. “S’oblida”, escriu la togada, “que no es tracta d’un instrument polític, sino del deure de les forces i cossos de seguretat de l’Estat d’executar materialment allò disposat en una resolució judicial”. Tot i lamentar la imatge dels cops de porra -per les que assegura sentir “tristesa”-, la jurista se sorprèn de què"la Unió Europea desconegui que la llei s’imposa per la força davant dels qui la neguen, ja que si fos al contrari, ni seria llei, ni estaríem en un Estat de dret ni les nostres resolucions no servirien per a res”

“No deixa de sorprendre’m que existeixi sorpresa pel que va passar”, insisteix. “Pensaven que es burlarien de les lleis i imposarien la seva voluntat sense cap conseqüència? No ho crec. Lamentablement, es veia a venir, i malgrat això, hi ha hagut crida massiva a les urnes de ciutadans indefensos”. I aprofita per criticar el comportament dels Mossos durant l’1-O. “Més sopresa encara que la Comissió Europea no es faci ressò de què l’actuació de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia va arribar després de l’absoluta passivitat de la majoria de Mossos d’Esquadra, amb la gravetat que comporta que un cos policial desobeeixi la llei”, conclou. Així mateix s’acomiada donant ànims i avisant que “comença una nova fase molt difícil a Catalunya” pels jutges. 

El mateix dia dos d’Octubre, un altre magistrat de Barcelona, torna a entrar al fòrum per definir les queixes de la violència policial com a “hipocresia”. “Quantes causes tenen obertes els Mossos per violència o brutalitat? Avui m’ho comentaven, els van parar una trampa i van enganyar al CNP i la Guàrdia Civil”, apunta. I adverteix: “Estava pensat així, mentre ells niraven cap un altre cantó. Pel que fa als Mossos, el jutge lamenta que "haurem de saludar-los ara quan anem a treballar". Tot i que, a tall de represàlia, afirma "és possible que jo em posi de perfil, com ahir van fer ells”. 
Criminals, un dels adjectius dels magistrats
Criminals, un dels adjectius dels magistrats QS 
El 3 d’Octubre, dia de l'aturada de país, un magistratexercent a Extremadura , demana als seus companys “no mirar cap a l’altra banda” davant del procés. “La Justícia té també aquí un gran paper, cal fer complir les lleis i no es pot admetre ni permetre el quebrantament de l’ordre jurídic”, realça. També mostra el seu suport als companys de Catalunya i els recorda que amb “L’Estat de Dret i la Constitució la por no hi té cabuda”. 
Complicitat amb la sedició
Complicitat amb la sedició QS 
El 4 d’octubre, l’endemà de l’aturada, una jutgessa destinada a l'àrea metropolitana de Barcelona, descriu la situació política com "una greu crisi” que obliga a “recordar el compromís amb l’Estat de Dret” i que els jutges “són garants dels drets i llibertats dels ciutadans”. De fet, assegura que si això no es té present “malament anem”.  “Això va més enllà d’una qüestió política, és una qüestió d’Estat i de democràcia”, escriu la magistrada. “És dificilíssim continuar aquí”, enfatitza respecte la vida dels jutges a Catalunya. 
 
També el 4 d’octubre, un jutge destinat a la demarcació de Tarragona -i, més tard, a Jaén- carrega sense manies contra els independentistes i contra el procés que considera “un problemónd’abast nacional”. El jutge engega a la “puta merda”als col·legues als quals afectin les crítiques. El magistrat està convençut que el procés afectarà tant en “l’àmbit personal com en el laboral” i tindrà conseqüències sobre “tots els espanyols a curt, llarg i mitjà termini, estiguem o no a Catalunya, i m’heu de creure que anirà a pitjor”. “S’ha judicialitzat un problema que havia de tenir una solució política, però no s’ha fet res i ara és tard per negociar perque l’independentisme ens té agafats pels ous i com es continuï sense fer-se res això ens portarà a la pèrdua del territori nacional o a una guerra civil”

També el dia 4, un magistrat exercent al País Valencià entra dins del xat per deixar clar que“sent una profunda vergonya de ser català”i recomana als jutges crítics amb l’actuacio de Felip VI que “abans d’insultar a sa majestat es mirin a ells mateixos”. La figura del rei és especialment venerada perquè un altre magistrat exigeix “expulsar de la carrera judicial” a un jutge crític amb l’actuació policial del primer d’Octubre. “Només espero que la comissió disciplinària hagi pres nota… perquè un ésser que es permet insultar al cap de l’Estat i un traïdor d’aquest calibre ha de ser expulsat de la carrera de manera fulminant, amb una mica de sort que vagi a fer-li companyia al seu President quan estigui a la presó”, confesa. “Quina vergonya de jutge” al·lega queixant-se que hagués dit que es van registrar 890 ferits. El jutge continua sentenciant que “només se m’acudeix que cal ser un fill de la gran… per haver dit una cosa així”

Les comparacions amb el nazisme, habituals QS 
Un magistrat d'Astúries mostra el seu enuig amb aquest -solitari- magistrat crític amb l’actuació policial. Li retreu que, al seu parer, ha estat “ben callat quan insulten als fills dels policies o quan els nens de 9 anys expressen odi a la resta d’espanyols”. Descriu la seva opinió crítica com a “despreciable i miserable”. “Tens assegurat el lloc a la Nova República, Quin fàstic!”,tanca el mail. 

El mateix 4 al vespre, el magistrat d’Extremadura hi torna i es vanta que els “jutges són ara els baularts de la llibertat”. “Estem a la primera línia de lluita contra la tirania fonamentada en l’odi i la mentida, juntament amb els nostres germans fiscals, lletrats de l’Administració i amb aquests herois malpagats i humiliats de la Guàrdia Civil i el CNP”. “I, per suposat, prenent exemple del Rei, que amb el seu acte es farà un forat en els llibres d’història”. Compara portar els nens als col·legis electorals com els pares que es posen a córrer davant dels toros de San Fermín. De fet, acusa els pares “d’educar-los en l’odi i la mentida”. “Espanya no caurà, si caigués, cauria Europa, però encara que no tinguessim el seu suport, sería igual. Aniríem endavant. Som una gran nació. No odiem. Ni mentim i per descomptat, no ens creiem superiors. Junts, ho assolirem”, s’acomiada. 
 
Un magistrat del Social a Catalunya, alerta que “no cal ser gaire llest per apreciar els mètodes de pressió als què ens someten els independentistes. O estàs amb ells, o estàs contra ells”. “Algú es pensa que s'aturaran perquè al referèndum surti que no? En la meva opinió, no”, diu. L’endemà el mateix magistrat assegura que l’aturada de país del 3 d’Octubre va ser una “clara vaga política”
Separatistes són feixistes
Separatistes són feixistes QS
  
1-O, un "festí de caníbals" 

El dia 5 una magistrada s’expressa en el mateix sentit i avisa que “no pot admetre que es riguin de la més alta institució del nostre país”.Aquest dia també entra un altre magistrat, amb destí a Màlaga, que es pregunta “on són els 890 ferits ocasionats pel terrorisme policial? Estan tots amagats per la seva seguretat? Són tots com aquella dona que va denunciar que li havien trencat les dits de la mà dreta i va aparèixer amb la mà esquerra embenada, reconeixent al final que tenia una capsulitis?”. “Lamentable”, s’acomiada. 
 
Un altre magistrat, J.A.M.A., també entra al xat i explica que la seva família és catalana i viu a Catalunya. Una familia que defineix com a “divida”. “Ploro tots els dies per aquesta situació perquè aquesta no és la Catalunya en la que em vaig criar”, enfatitza. “No podré oblidar als qui han fet això amb la meva familia i el meu poble”,amenaça. Un altre magistrat, F.J.D.U., especula el mateix dia 5 que els independentistes aspiren als Països Catalans. “Algú es creu que aquesta gent s'aturaran? Quan tinguin la independència de Catalunya intentaran desestabilitzar València i Balears. Tenen una voracitat insadollable”, etziba. 

El magistrat d’Extremadura, molt actiu, entra de nou al fòrum i carrega contra els que demanen “diàleg i mediació” amb els que “volen propiciar una guerra i que corri la sang, donat que si no és amb la violència i la mort mai imposaran les seves tesis, igual que ETA”.“Efectivament, sis milions de vots i cinc mil ferits, no, deu mil, en aquellfestí de caníbals que va tenir lloc l’1 d’Octubre i uns trenta un milions de persones excloses del cens que es pregunten perquè no ens deixen votar”, escriu el magistrat. 
 
El mail continua encara amb més contundència fent befa del diàleg del govern espanyol amb Carles Puigdemont. “La mediació amb el colpista que parla de tu a tu al Rei” o “el diàleg amb els que preguen al Déu de la Guerra”,són algunes de les acusacions del Jutge. De fet, escriu dos exemples. El primer: “Diàleg: les manilles l’apreten massa o ja estan bé així?”. El segon: “Mediació: Desitja passar els propers vint anys a la presó del Salto del Negro o li va millor la de Badajoz?”. Així com “fer pagar de la seva butxaca les despeses”. “Tot el meu suport als orpimits per aquesta minoria plena fins dalt d’odi i mentides”, conclou. També té temps per ridiculitzar els plors del jugador del Barça, Josep Piquè. 

En un altre missatge, ja de matinada, el mateix magistrat sentencia: “SEPARATIST ARE FASCIST, ho poso en anglès perquè m'entengui el gilipollasde Bono, el dels U2 i els covards que profanen la convivència i la paraula de Déu”. Un mail posterior matisa que quan escriu “SEPARATIST ARE FASCIST es refereix al separatisme colpista”, un eslògan que qualifica de “bell”.El dia 6, el mateix magistrat torna a la càrrega:“Els colpistes, a la presó que allà dialogaran molt bé”. “Tindran vint anys per concloure el primer esborrany de treball del seu nou projecte de regne del terror: Catalonia is Baviera 2067. I no s’oblida del president Lluís Companys: “De Companys, la història, la història de veritat, ja l’ha jutjat. Descansi en pau”. També utilitza l’expressió “fuetendum” per definir l’1-O.  
 
En un altre mail del mateix 6 aquest hiperactiu jutge opinador al fòrum planteja escenaris d’invasió militar. “Diuen els colpistes: "Què faran, enviar la Legió? I què esperen -article 8 de la Constitució- que els enviïn una columna de massatgistes titulats?”, es pregunta. D’aquesta manera es dóna la resposta: “El monopoli de la força la té l’estat democràtic i per a això està. El bany de sang que volien aquests criminals ni pot ni quedarà impune”. I torna a comparar el moviment sobiranista amb els “nazis”. “El colpisme, el seu odi, les seves mentides i les seves banderes han de sortir derrotats”, adverteix. Cal dir que aquest magistrat és dels més aplaudits i felicitats en el Fòrum. 
Res de negociar
Res de negociar QS
Una altra magistrada destinada a Madrid reclama, el mateix 5 d’Octubre, com a “única solució” aplicar la llei i que no se vayan de rositas. En un mail posteriorplanteja que l’escola Judicial de Barcelona torni a Madrid. En aquest sentit es queixa que “hi ha una absoluta falta de previsió”, atès els alumnes que han “sol·licitat continuar les classes on line o des de Madrid, però no els donen cap solució”. El 9 d’octubre, un altre magistrat de Madrid reclama també el retorn a la capital de l'Estat de l’Escola Judicial, actualment amb seu a Barcelona. El mateix dia 5, un altre magistrat andalús assegura que l’1-O només es buscava “provocar i buscar algun tipus de legitimació i cap jutge espanyol ha de fer manifestacions de suport als colpistes”
 
El mateix dia, un magistrat d'Andalusia enfatitza que “Catalunya és un gran poble d’Espanya on, per desgràcia, els colpistes independents pretenen tenir barra lliure per violar tots els principis democràtics”.El 6 d’octubre, el magistrat A.V.M, que diu ser català, s’apunta al fòrum dient que “el que va passar el 6 de setembre i l’1 d’Octubre va ser un cop d’Estat”. “Estem davant un cop d’estat permanent”, subratlla. “Doncs bé”, continua, “ amb els colpistes, es digui Tejero o qualsevol altre de l’actualitat (ja sabeu quins són) no s'hi pot dialogar. Se’ls ha d’imputar i, si són innocents, ja ho dirà la sentència que es dicti en el seu dia. Amb els colpistes no es negocia, ni es dialoga”.  

Els diumenges, també 
L’anticatalanisme de la judicatura no descansa ni en diumenge. El 8 d’octubre sorprèn un altre mail, signat per una de les magistrades més actives al fòrum, que descriu els que defensen el referèndum com els que “fan costat a la tirania i la bandera de l’odi, la bandera colpista de l’estrella gammada”.Uns “colpistes” a qui acusa d’haver“esgrimit una pancarta que hi deia ‘urna, grande y libre’”. “Es veu que el plànol va quedar curt, suposo que al costat hi havia la que hi deia: un imperi, un poble, un cap”, rebla la magistrada, rememorant el lema del Partit Nazi alemany liderat per Adolf Hitler. Aquests mails reben el suport de nombrosos missatges de reafirmació.

“Ja hem vist que l’estimat líder dels colpistes no és com el Déu temible de l’Antic Testament que, no obstant, va manar a Abraham que s'aturés quan va aixecar el ganivet decidit a complir amb allò ordenat”, escriu. I continua el relat: “Aquí l’Estimat Líder excita els seus devots. I aquests, avui fa una setmana, van acudir amb els seus fills per exposar-los a una càrrega de les forces de l’ordre constitucional”. “Però a l’Estimat Líder no li va importar, es veu que va passar la jornada visitant els ferits i el temps sobrer, allisant-se el serrell. Én fi, visca Espanya, és dir, visca la llibertat, visca la igualtat, visca Catalunya lliure, visca la llei i visca el Rei!”, realça el magistrat. A més continua “fent una abraçada als catalans de bé, gent estupenda, especial en tot, educada i oprimida per aquests tirans”. “No esteu sols, els que estan sols són els opresors i, aviat, a la presó”, pronostica. Així mateix augura que si tornen a guanyar els independentistes, cap problema, però “si es revolten, llei per a tots”. En acomiadar-se el jutge exigeix que es pagui als policies i guàrdies civils que van actuar “el sou just que aquests herois es mereixen”. 
Queixes alertanet que es tracta d'un cop d'Estat
Queixes alertanet que es tracta d'un cop d'Estat QS
Arriba la DUI
El deu d’Octubre, dia de la Declaració d’Independència suspesa, el magistrat V. M. torna a la càrrega i remet un mail al fòrum contundent. “Estem en presència d’un cop d’Estat permanent, que tant els que som catalans i tots els espanyols ens treu la son, ha alterat la nostra vida i, a sobre, alguns es dediquen a defensar els secessionistes i després s'amaguen”, sentencia. I acaba advertint al jutge que va criticar l’actuació policial dient-li que “mal es pot ser jutge si s’és sediciós”. 
Agafats pels ous pels independentistes, pensa un dels mails
Agafats pels ous pels independentistes, pensa un dels mails QS 
El mateix 10 d’Octubre, un magistrat del Mercantil a Barcelona, signa un mail amb què mostra “el seu suport exprès a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat que vetllen pel compliment de les resolucions judicials”. Així mateix, mostra el seu “rebuig a qui pretén imposar un pensament únic excloent al marge de les vies legals i amb vulneració de les normes que configuren el nostre marc de convivència”. S’acomiada pregant “fermesa” per defensar l’Estat de dret i la “independència judicial”. 

La cadena de mails continua el dia 10, amb un altre missatge destacat. En aquest cas signat per un jutge Degà que insta els magistrats a “reaccionar” davant el procés “en ser el poble espanyol, en el seu conjunt, amb tots els poders legítims que s’ha donat per conviure en pau i en llibertat qui es troba en imminent perill per l’atac dels colpistes independentistes, d’aquí que com a jutges/jutgesses espanyols/les estem cridats a reaccionar i a dir clar que NO SOM EQUIDISTANTS, NO EN EL NOSTRE NOM UN COP D’ESTAT CONTRA L’ESTAT DE DRET.No té cabuda a la carrera judicial aquell o aquells que no creguin en l’Estat Social i democràtic de Dret Espanyol”. 

El mateix dia de la DUI suspesa continua el neguit entre els jutges. En aquest cas, un jutge de Guadalajara se solidaritza amb els jutges de Catalunya assenyalant-los que “tenen darrera a Espanya sencera”.Sospita que els independentistes “volen reproduir el que va passar el 1931 i el 1934 quan els secessionistes van proclamar la República catalana”. “Però no se sortiran amb la seva”,amenaça.  
 
El dia de la Declaració Unilateral del 27-O, el magistrat J.V. demana en un “moment històric per fer pinya amb els companys” i estar “amatents a les nefastes conseqüències que per a la divisió de poders i la tutel·la judicial efectiva es derivarien si la Delcaració ariba a tenir efecte”. 

Novembre i la defensa de Lamela  
El mes de novembre de 2017 el fòrum es torna a escalfar amb el comunicat de Jueces para la Democracia -l’associació progressista de jutges i magistrats- que critica la instrucció de l’aleshores jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, en el procés contra l’1-O. Tots els jutges manifesten el seu suport a Lamela i mostren la seva perplexitat per les crítiques, a més de donar-li ànims. Els magistrats acusen el manifest de ser“purament polític”. 
 
Altres magistrats van més enllà i defensen amb més contundència Lamela. “Estan a la presó perquè són delictes gravíssims: han creat un estat i han intentat donar-li vida fent el sord a la Constitució, la Llei, al TC i al TSJC.I no només això sinó que persisteixen conscientment i deliberada en aquesta actitut colpista”, escriu el 3 de novembre un magistrat destinat a Euskadi.
   
L’endemà un magistrat a Barcelona, es queixa de les crítiques a Lamela perquè els presos polítics han comès “atemptats contra la convivència, contra les normes de convivència que ens hem donat, trepitjant els drets fonamentals dels que no som independentistes (i a la mínima t’insulten dient-te fatxa, cosa que a ells realment els rebaixa, ja que ofèn qui pot, no qui vol), carregant-se el seu propi Estatut d’Autonomia que exigeix 90 diputats per ser modificat; fugint a l’estranger per protegir-se després d’haver divit la societat catalana”. “Aquesta magistrada mereix la nostra defensa contra qui de manera insensible l’ataquen”, esperona. 
Un dels mails que acrediten com abraonen una sentència condemnatòria
Un dels mails que acrediten com abraonen una sentència condemnatòria QS 
"Sí que hi ha hagut violència"

Un jutge de Madrid irromp en el fòrum el 6 de novembre acusant Jutges per la Democràcia d’haver comprat la tesi de Carles Puigdemont i del sector independentista “intentant deslegitimar la nostra justícia i intentant crear una imatge d’absoluta unió de la mateixa amb el poder polítc i d’un descarnat menyspreu pels drets humans”. “No em sembla ni insensat, ni absurd ni irracional investigar si la relació d’actes violents que han vingut esperonant el procés provenen dels designis d’una direcció política que, per la resta, ha vingut obviant sistemàticament la legalitat i les resolucions del Tribunal Constitucional”, apunta. 

“Violència sí que n’hi ha hagut i no es tracta d’episodis residuals o marginals”, assegura. I com a exemple hi posa els fets de la Conselleria d’Economia, l’1-O, o com la gent va acompanyar a la sortida de Montroig del Camp o “a cops de pedra” de Sant Carles de la Ràpita. Al·lega el magistrat “els escarnis als hotels” els “40 agents ferits en el referèndum alguns de manera salvatge com l’impacte amb la cadira” -en referència a Sant Joan de Vilatorrada. Així mateix justifica la presó preventiva per la “fugibilitat dels membres del Govern”.
 
El 7 de novembre un altre jutge, J.A.B.J acusa els polítics catalans de “mentir i injuriar”. “A aquests grans mentiders no sels pot donar cap joc”, destaca i demana que “no se’ls doni carnassa per tal que puguin seguir mentint”. 

Demà, l'opinió dels mateixos jutges sobre la decisió de la Justícia Alemanya de denegar l'extradició del president Carles Puigdemont


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial