El discurs dels mitjans espanyols ha acabat infrahumanitzant els independentistes per justificar qualsevol mesura repressiva de l’estat espanyol
N’hi ha prou de fer un cop d’ull a les
portades dels principals diaris espanyols l’endemà de l’empresonament de Jordi
Sànchez i Jordi Cuixart, acusats de sedició. La càrrega d’agressivitat que tenen
les referències a ells en aquests diaris… Ells, que han estat organitzadors de
manifestacions pacífiques i representants d’entitats que sempre han fet crides a
la no violència, hi són presentats com ‘els instigadors’, ‘els agitadors del
separatisme’, ‘els líders del cop’… Hi són presentats així perquè quedi clar que
es mereixen el càstig; perquè ni tan sols són persones, són delinqüents.
És la penúltima mostra del punt a què ha arribat el discurs de l’odi que han anat coent els mitjans espanyols durant mesos mentre Rajoy forjava la repressió. Un discurs que prepara el terreny per a justificar-ho tot.
La benedicció de Felip
VI
Felip VI va comparèixer el dia 3 d’octubre al vespre, després d’un dia sencer de manifestacions multitudinàries a tot Catalunya en una jornada d’aturada general, per pronunciar un discurs en que avalava la via repressiva del govern de Rajoy contra l’independentisme. Es va adreçar especialment als ciutadans de Catalunya que se sentien ‘preocupats per la conducta de les autoritats autonòmiques’, dient-los que no estaven sols i que tenien tot el suport i solidaritat de la resta d’espanyols. Ni una paraula sobre els centenars de ferits que feia només dos dies havien estat víctimes de la brutalitat policíaca. El rei espanyol va prendre una posició clara en el conflicte. Però sobretot, amb la seva compareixença extraordinària, d’una gran duresa de contingut i de forma, va emparar l’acció repressiva que vindria, d’una banda, i el discurs polític i mediàtic que l’acompanyava, d’una altra.
Felip VI va comparèixer el dia 3 d’octubre al vespre, després d’un dia sencer de manifestacions multitudinàries a tot Catalunya en una jornada d’aturada general, per pronunciar un discurs en que avalava la via repressiva del govern de Rajoy contra l’independentisme. Es va adreçar especialment als ciutadans de Catalunya que se sentien ‘preocupats per la conducta de les autoritats autonòmiques’, dient-los que no estaven sols i que tenien tot el suport i solidaritat de la resta d’espanyols. Ni una paraula sobre els centenars de ferits que feia només dos dies havien estat víctimes de la brutalitat policíaca. El rei espanyol va prendre una posició clara en el conflicte. Però sobretot, amb la seva compareixença extraordinària, d’una gran duresa de contingut i de forma, va emparar l’acció repressiva que vindria, d’una banda, i el discurs polític i mediàtic que l’acompanyava, d’una altra.
Ja fa mesos que veiem com s’ha anat
construint un relat per a justificar la
repressió a Catalunya, des del moment que Junts pel Sí i la CUP van polir
diferències i Sáenz de Santamaría va enterrar la falsa operació ‘diàleg’. I amb
la data del referèndum ja fixada, aquest estiu vam veure un aperitiu d’allò que
va arribar després: l’hostilitatde la majoria dels
mitjans espanyols contra l’independentisme l’endemà mateix dels atemptats del 17
d’agost de Barcelona i Cambrils, seguida d’una campanya de desprestigi contra
els Mossos d’Esquadra, tan bon punt es va evidenciar que el govern català era
capaç d’actuar com un estat independent en matèria de seguretat i d’emergències
als ulls de tot el món, en una situació de gravetat extrema.
L’atac contra l’escola
catalana
Amb la campanya de l’1-O, l’atac contra els Mossos, personificat en el major Josep Lluís Trapero, ha tingut continuïtat en l’àmbit de l’ensenyament, una fixació recurrent de Ciutadans i del PP en els intents de dinamitar el sistema d’immersió lingüística a Catalunya. És en l’ensenyament que hem vist els últims exemples d’imposició d’un discurs mediàtic a Espanya, que consisteix a criminalitzar mestres, directors de centres, pares i fins i tot alumnes en una pretesa campanya de persecució dels no independentistes. L’atac (i la mentida) cerca el conflicte lingüístic. Vegeu les declaracions del ministres d’Afers Estrangers, Alfonso Dastis, aquest cap de setmana passat en una televisió francesa: ‘Si aneu a Catalunya sentireu parlar català. Els qui tenen dificultats són els qui volen parlar en castellà.’ El periodista li demana si és cert que a les escoles es pot aprendre anglès, francès i català però no espanyol, i Dastis respon que sí: ‘Sí, sí, l’espanyol és discriminat a les escoles públiques catalanes’, diu. L’entrevistador se sorprèn. Vegeu-ho al minut 6.00 de l’entrevista:
Amb la campanya de l’1-O, l’atac contra els Mossos, personificat en el major Josep Lluís Trapero, ha tingut continuïtat en l’àmbit de l’ensenyament, una fixació recurrent de Ciutadans i del PP en els intents de dinamitar el sistema d’immersió lingüística a Catalunya. És en l’ensenyament que hem vist els últims exemples d’imposició d’un discurs mediàtic a Espanya, que consisteix a criminalitzar mestres, directors de centres, pares i fins i tot alumnes en una pretesa campanya de persecució dels no independentistes. L’atac (i la mentida) cerca el conflicte lingüístic. Vegeu les declaracions del ministres d’Afers Estrangers, Alfonso Dastis, aquest cap de setmana passat en una televisió francesa: ‘Si aneu a Catalunya sentireu parlar català. Els qui tenen dificultats són els qui volen parlar en castellà.’ El periodista li demana si és cert que a les escoles es pot aprendre anglès, francès i català però no espanyol, i Dastis respon que sí: ‘Sí, sí, l’espanyol és discriminat a les escoles públiques catalanes’, diu. L’entrevistador se sorprèn. Vegeu-ho al minut 6.00 de l’entrevista:
Els mitjans espanyols dibuixen un escenari
en què els independentistes persegueixen els qui no ho són, i una situació de
minorització, silenci i assenyalament. I tot plegat mentre el govern espanyol
parla de totalitarisme i de cop d’estat i el portaveu del PP al congrés espanyol
diu que el govern català fa accions pròpies del nazisme. Felip VI els diu a
tots: ‘No esteu sols’, i no solament deixa via lliure sinó que ordena a les
institucions de l’estat espanyol que actuïn. La repressió és més fàcil de
justificar si els qui la reben són responsables d’actuacions inhumanes; per això
els independentistes són deshumanitzats, és a dir, hom els nega pràcticament la
condició de persona. Per això Felip VI no va dir ni un mot per a les víctimes de
la repressió policíaca de la jornada del referèndum, que no eren pas solament
els centenars de ferits, sinó els milers, milions de catalans que van ser
sotmesos a tot un dia de terror policíac.
‘Espejo público’ transmet un clima
irrespirable
La culminació del discurs sobre la persecució dels unionistes a Catalunya la vam veure divendres en el programa ‘Espejo público’, a Antena 3, que és presentat per Susanna Griso. ‘Tres estudiants ens expliquen com és estudiar a Catalunya i denuncien l’elaboració de llistes d’alumnes que no són independentistes’. El vídeo, de poc més de tres minuts, té un començament inquietant: sobre un fons negre amb música de piano de fons, unes lletres sobreimpreses avisen l’espectador que ‘les següents entrevistes s’han fet fora del recinte universitari per temor de represàlies de grups independentistes’. Temor, represàlies, por… Aquesta frase, i les declaracions que vénen després, transmeten la idea que a Catalunya el clima és irrespirable, que hi ha ‘grups independentistes’ que persegueixen la gent pel simple fet de no pensar com ells, fins i tot en un espai de llibertat com la universitat.
La culminació del discurs sobre la persecució dels unionistes a Catalunya la vam veure divendres en el programa ‘Espejo público’, a Antena 3, que és presentat per Susanna Griso. ‘Tres estudiants ens expliquen com és estudiar a Catalunya i denuncien l’elaboració de llistes d’alumnes que no són independentistes’. El vídeo, de poc més de tres minuts, té un començament inquietant: sobre un fons negre amb música de piano de fons, unes lletres sobreimpreses avisen l’espectador que ‘les següents entrevistes s’han fet fora del recinte universitari per temor de represàlies de grups independentistes’. Temor, represàlies, por… Aquesta frase, i les declaracions que vénen després, transmeten la idea que a Catalunya el clima és irrespirable, que hi ha ‘grups independentistes’ que persegueixen la gent pel simple fet de no pensar com ells, fins i tot en un espai de llibertat com la universitat.
El periodista es troba amb aquestes tres estudiants en un bar. Expliquen la
permissivitat del rectorat de la UAB pel que fa a la suposada repressió de què
són víctimes; parlen d’escopinades, d’insults i de cops a la taula perquè no se
senti què diuen quan volen parlar a classe. En cap moment el reportatge no diu
que un dels testimonis milita activament a Societat Civil Catalana i a
Ciutadans, una dada sobre les preferències i motivacions polítiques de les
protagonistes que és essencial.
Testimonis manipulats
En aquell cas, els
testimonis deien allò que s’inscrivia en el discurs preconcebut. Però, si no és
així, es manipula el sentit d’allò que diuen mitjançant el muntatge, i avall.
Això els va passar a dues joves, el testimoni de les quals fou manipulat en una
notícia de l’informatiu del vespre de Telecinco del 4 d’octubre. La notícia
parlava de ‘topades violentes entre joves’ en la jornada de manifestacions per
l’aturada general, unes mobilitzacions multitudinàries i pacífiques que van
contrastar amb algun incident aïllat a càrrec de petits grups de manifestants
unionistes. Però, justament, aquests incidents van ser elevats a la categoria,
el to i l’ambient que expliquen a Espanya que es viu a Catalunya.
El relat que es crea diu que la violència la causen i l’executen els
manifestants independentistes. L’enorme rebuig que han desfermat accions com
l’assalt a la Generalitat i la detenció d’alts càrrecs, les mesures repressives
prèvies al referèndum i, sobretot, la violència policíaca contra els votants el
primer d’octubre no han estat capaços de transformar un moviment cívic i pacífic
en un moviment violent. Malgrat això, si la realitat no s’ajusta a allò que
pretenen que passi, elaboren el relat del tumult: amb notícies com aquestes en
mitjans espanyols que acompanyin les querelles de la fiscalia per sedició. Per
justificar la condemna per sedició, cal que hi hagi accions tumultuàries; i si
no n’hi ha, s’inventen.
Violència omesa i escarni
De la mateixa
manera, la violència que han hagut de suportar els independentistes és ocultada
(com hem vist en el discurs de Felip VI), menystinguda (com hem vist en les
declaracions de responsables polítics del govern espanyol com Enric Millo i Juan
Ignacio Zoido) o ridiculitzada i escarnida. I això ho han fet alhora mitjans de
comunicació i partits. Ho han fet amb la jove que fou arrossegada per terra en
un col·legi electoral, a qui van colpejar i van fer mal als dits d’una mà. Marta
Torrecillas fou víctima d’una agressió d’agents de la policia en un col·legi
electoral, com es pot veure en aquest vídeo:
Primerament, va explicar que li havien trencat uns quants dits d’una mà,
perquè li ho havia semblat després d’haver rebut l’atenció mèdica. Però després
va rectificar i va explicar que no els tenia pas trencats. Aquest cas ha estat
agafat com a argument fins i tot per part del president espanyol, Mariano Rajoy,
per mirar de desmentir i de qüestionar les imatges de violència que han fet la
volta al món. A El Mundo van arribar a publicar un article titulat ‘Marta
“dits-trencats” i la gran mentida de l’1-O‘, en què graten en la seva vida
privada i personal. I es fixen tant en la qüestió dels dits trencats que tant
els fa que fos arrossegada escales avall i vexada. I això que en publiquen la
imatge escandalosa.
El cas de Marta Torrecillas va ser explotat fins al límit en articles de
diaris i en tertúlies de televisions espanyoles. El periodista Eduardo Inda la
va escarnir fins a tal extrem en una
tertúlia a ‘El programa de Ana Rosa’, a Telecinco, enmig d’una connexió en
directe amb el parlament amb la periodista Mayka Navarro, que aquesta no va
poder suportar més la pressió i va acabar plorant. Ni tan sols hi va haver
consideració per la periodista en aquella situació, i va acabar essent
acomiadada per part de la presentadora amb un to burleta: ‘Mayka, a plorar una
mica i ara tornem, que se t’escorrerà el rímel.’
Hem vist que la violència rebuda pels independentistes és banalitzada,
menystinguda o amagada. Però, per més que sembli contradictori, també ha estat
aplaudida. La sortida de vehicles de la Guàrdia Civil de diversos indrets
d’Espanya venint cap a Catalunya enmig dels crits ‘a por ellos’ no fou criticada
per ningú del govern espanyol. Silenci del PP i del PSOE. I de Ciutadans, és
clar. Un missatge i una imatge d’odi com aquella no va merèixer cap denúncia de
cap autoritat de l’estat espanyol. Encara més: dies més tard, passat l’1-O, van
córrer imatges d’agents de la policia espanyola fent el mateix crit. I cap
condemna, tampoc.
No tan sols això, sinó que el dirigent del PP català, Xavier García Albiol,
va arengar els agents de la policia espanyola que eren a Calella per donar-los
ànims per les concentracions de protesta que hi havia arran de la violència que
havien practicat el primer d’octubre. I en aquell discurs, fet per un dirigent
d’un partit sense responsabilitat de govern a un cos policíac, García Albiol
parlava dels ‘catalans de bé’, assenyalant, doncs, els catalans dolents. ‘Us
demano molta força, perquè els catalans de bé, que som els catalans que també
ens sentim espanyols, us necessitem. S’ha de lluitar i s’ha d’aguantar.’ Us
imagineu que Anna Gabriel o Gabriel Rufián anessin a una comissaria dels Mossos
d’Esquadra a arengar els agents? Com reaccionarien, tots els mitjans espanyols?
La distinció entre catalans bons i catalans dolents també la va fer el rei
espanyol Felip VI en el discurs del 3 d’octubre. és una distinció que també
queda clara quan un reporter de Telecinco explica en una connexió en directe a
Barcelona qui són els catalans que dominen els carrers i que intimiden i qui els
que no gosen sortir de casa:
I si, per tot plegat, ara que ja hi ha dos presos polítics catalans, Jordi
Cuixart i Jordi Sànchez, a Òmnium se li acut de difondre un vídeo
de denúncia demanant ajuda a la comunitat internacional, de seguida
apareixeran mitjans que han publicat mentides sobre Catalunya, com El País, per
dir que el vídeo és mentida. No queda espai per a res.
Pots seguir Boladevidre
Facebook https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter: @Boladevidre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada