No ho volen ser de catalans, senyor Sánchez!

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Quico Romeu

No, senyor Sánchez, li agrairia no tornar-lo a sentir dir aquesta frase ofensiva i perniciosa de "entre catalanes". El que està passant al Principat de Catalunya no és "entre catalanes".

Els catalans, fins i tos aquells que no som gaire amants d'himnes ni banderes, respectem els nostres símbols com també els símbols i himnes d'altres nacions. D'acord que alguna vegada hi ha algú que crema una bandera de vostès, o xiula al seu rei o el seu himne. A molts no ens satisfà, però no ho entenem com una falta de respecte, sinó com la protesta simbòlica contra l'ordre que se'ns ha imposat des del 1707 al País Valencià, el 1714 al Principat i el 1716 a les Balears.

Els catalans, tots i que a molts els agradin les sevillanes o fins i tot les curses de braus -ara prohibides al Principat per aclamació popular-, sabem que la cultura tradicional pròpia està composta de foc, esforç per pujar Castells o Muixarangues, bestiari de cartó pedra, musica de gralles, fiscorns, siurells, titinàbuls, xeremíes, castanyoles, cants del batre, danses illenques, cants d'albades, Maredeuetes, Sant Franciscos, etc; i en tots els Països Catalans, s'estima el so d'algun d'aquests instruments perquè evoca la germanor antiga que ens ha desbaratat Castella.

Els catalans sabem que el nostre Nord va ser regalat a l'estat francès il·legalment el 1649 com a deute de la guerra entre castellans i francesos i perduda pels primers, a canvi de no perdre les terres de Flandes. I des de sempre ens hem trobat a faltar mútuament Angelets de la Terra i rabassaires. De la mateixa manera que ens trobem a faltar entre valencians, illencs i gent del Principat, penyora de l'escorxament que la corona espanyola ens ha anat imposant a sang i foc.

Els catalans també sabem que a l'Aragó, l'estat espanyol, quan es van inventar les provincies a mig segle XIX amb l'únic proposit d'acabar d'una vegada amb la resistència a ser dissolts i assimilats per Espanya, hi va reservar dues parts del Principat, la Franja de Ponent, per fer-nos encara més petits. Com que l'església va anar més tard la separació la va haver de culminar el criminal que va representar a Espanya durant 40 anys, inventant-se l'arquebisbat de Barbastre.

Els catalans estimem tant la nostra llengua mil·lenària, que malgrat els intents d'extermini aplicats per la Corona i l'estat espanyols encara la seguim parlant després de 1000 anys. I en diem Rossellonès al Nord, Valencià al Sud, Menorquí, Mallorquí, Tortosí, Franjolí..., però sabem que és una i que si té tants noms, com chapurreau o fins i tot Lapao, es degut als intents espanyols i castellans, però també francesos,  de minimitzar-la i anorrear-la.

Els catalans sabem que les nostres Corts van néixer el S. XIV per protegir els humils enfront dels poderosos i per això hem cultivat una consciència social i democràtica que ha anat creixent des de la "Pau i Treva" del Bisbe Oliva fins a les Cooperatives Obreres de principis del S. XX. Tenim tendència, doncs, a lluitar per la justícia social, la democràcia i la llibertat d'expressió com a fonaments d'una societat democràtica, lliure i justa.

Els catalans, en resum i en el seu conjunt, sabem totes aquestes coses, no les oblidem, les estimem, les respectem i les volem redreçar. En diem reconstrucció nacional. I si no tots les coneixem totes és perquè vostès, els governants castellans o espanyols, ens les han amagat i ens les hem d'explicar, a vegades d'amagat, els uns als altres d'avis a netes i de cosines a nebots. O en excursions d'estiu, o en reunions d'adolescents plenes d'iniciacions.

Això entre moltes altres coses som els que ens sabem catalans. Totes i tots. Els nascuts aquí de fa centúries, i els que acaben d'arribar des d'El Ejido, Trujillo, Mombassa, Xef Xauen o Zvornik. És una qüestió d'elecció personal. I n'hi ha que escullen no formar-ne part.

Els altres, els que ens agredeixen a les nits amb passamuntanyes, navalles, cúters, pals o escales; els de la Guerra de València, els que no respecten els nostres símbols tot arrencant-los amb ràbia i alguns eixugant-se el cul; els que escullen no cantar els nostres himnes ni ballar les nostres dances, els que ens neguen l'història i s'inventen una província medieval dins l'Aragó; els que ens roben els bens culturals i històrics, ja sigui l'art de Xixena, la Dama d'Elx o els papers de Salamanca; els que es neguen a parlar, conèixer, estimar i defensar la nostra llengua i que encara s'imposen amb el "háblame en cristiano", però que afirmen ufans i superbs que la nostra escola o la nostra televisió pública adoctrina mentre pretenen imposar el TIL; els que, com va dir Azaña a les Corts espanyoles criden "Viva España en plenas Ramblas de Barcelona" sabent que amaga un "muera Cataluña"; Aquests no ho són de catalans; no ho volen ser.

Per tant, senyor Sánchez, li agrairia que no ens vulgui tornar a ofendre i confondre. Aquí qui agredeix amb violència física, verbal, jurídica, política i polícial són vostès els espanyols i contra els catalans, vinguin aquests d'on vinguin i parlin la llengua que parlin de les més de 300 que es parlen actualment al Principat. La part agressora en aquest conflicte és la part espanyola. I no d'ara, sinó de fa segles.

Aquí no hi ha tensió entre catalans, senyor Sánchez, aquí hi ha una agressió d'Espanya en tota regla contra el Principat de Catalunya, i comença a estendre's vers al País Valencià i les Illes. Agressions espanyoles contra catalans. Com sempre ha fet l'estat espanyol, des dels Borbons fins a les dictadures, assassinant els nostres presidents o bé activistes com Guillem Agulló, encarcerant o forçant a l'exili als nostres polítics. No ho torni a dir, senyor Sánchez, això de la "tensión entre catalanes". I sí, ja ho sabem que entre les files de vostès hi ha un grapat de col·laboracionistes; ja ho va dir Simone de Beauvoir "La força dels opressors, no seria tanta sense la col·laboració d'alguns oprimits".

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial