 |
| Josep Parramón i Rosa Vergés en un moment de Nocturn per Acordió l'any 1975 |
Ahir al programa El matí de Catalunya Ràdio, van entrevistar J. Lluís Bozzo i Anna Rosa Cisquella de l'actual Dagoll-Dagom. Vistes les inexactituds sobre els orígens del grup, que en cap cas van iniciar ells, ens vàrem veure obligats a exercir el dret de rèplica, ja que també ens sembla que hi va desconsideracions envers altres grups i persones de l'època.
______________________________________________
Bon dia, voldríem
acollir-nos al dret de rèplica d’una informació que s’ha donat aquest matí des
del programa El matí de Catalunya ràdio de l’estiu, que ens sembla inexacta.
En l'entrevista als
actuals gestors del grup de teatre Dagoll-Dagom
(Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i un
tercer que no hem identificat) han explicat una versió dels orígens del grup que
no s’ajusta a la realitat, fet comprensible ja que cap d'ells va formar part dels
inicis del grup.
En primer lloc, el
grup no va ser format per uns suposats estudiants universitaris que es prenien el teatre de
manera secundària, com han exposat, sinó que va ser fundat per Joan Ollé (director
de teatre), Marta Mas (Teatre Experimental Català, Grup de Teatre de l’Orfeó de
Sants, que després sí que es va allunyar dels escenaris; Lluís Vidal Prats (músic,
autor de diverses bandes de so), i Quico Romeu (actor, autor i director; entre
altres tasques relacionades amb el teatre).
Cal destacar que quan
Anna Rosa va
ser contractada per Dagoll-Dagom,
durant l’espectacle No Hablaré en Clase, Araceli Bruch, (impulsora de
diversos grups de teatre de caire feminista dels anys 70 i 80), Pepe Rubianes,
conegut de tothom, Josep Parramón que s’ha dedicat al teatre tota la vida,
etc... ja en formaven part. Per tant, de
“grupet d’universitaris amb aficions teatrals”, res. En tot cas gent jove que
encara no havíem gastat part de la seva vida als escenaris.
En segon lloc, cal recordar
que No Hablaré en Clase, espectacle que van heretar Joan Lluís, Anna
Rosa i Miquel Periel era el tercer espectacle del grup, no el primer com ells
han citat. El primer espectacle com a Dagoll-Dagom va ser sobre el llibre de
poemes de Rafael Alberti Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos
tontos, l’any 1974. El segon, l’any 1975, va ser Nocturn per acordió,
sobre poemes de Salvat Papasseit. Cal remarcar que per a aquest espectacle van
fer expressament algunes músiques Ramon Muntaner i Lluís Llach, i que en
el repartiment hi havia Carme Callol, actriu i Rosa Vergés, que va encarar la
seva vida professional cap al cinema.
Pel que fa a l'afirmació
que en aquell moment pràcticament no existien grups de teatre, afirmació agosarada , caldria recordar que el mateix Joan Lluís
provenia dels Lluïsos de Gràcia, aleshores molt actiu i amb un repertori que
ratllava la professionalitat. Només a Barcelona es podrien citar el TEC (Teatre
Experimental Català, dirigit per J. A. Codina), el GTI (Grup de Teatre
Independent del CICF, dirigit per Mario
Gas ), Estudis Teatral d'Horta (dirigit per Just Segarra i Pep
Montanyès), L'Òliba (Francesc Nel·lo), El Camaleó (dirigit per Jordi Teixidor),
els Putxinel·lis Claca, Els Comediants, el grup Jocs a la Sorra, Els Joglars i
altres que no recordem, a ben segur.
Creiem que caldria corregir
aquesta informació ja que no només afecta una anècdota personal, sinó també a
altres “teatreros”, alguns dels quals es va quedar pel camí. En realitat va ser
una generació amb voluntat de servei i alegria que va apostar per un teatre
“independent d’un fil”, la qual va ser clau en la normalització del panorama
teatral de finals del setanta i que en certa manera encara gaudim.
Marta Mas
Quico Romeu
Marta Mas
Quico Romeu
CONTRACTA'NS AQUÍ: http://indigentsadojo.blogspot.com.es/p/s-carregant.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada