Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Tothom del meu entorn (familiar, amics, polítics i advocats) sap què no faré: ni demanaré ni promouré, directament ni indirecta, cap indult»
Al teu article titulat ‘L’indult’ dius que ‘els presoners
[en referència als presos polítics] tenen una cosa al cap que es diu indult’.
D’on ho treus, això, Barnils? Has parlat amb cap dels set presos polítics dels
Lledoners, amb la Dolors Bassa o amb la Carme Forcadell sobre aquesta qüestió?
Si ho has fet, et convido que siguis precís, concret, que diguis qui es planteja
l’indult i qui no. Qui ha parlat d’indult? En quines reunions s’ha parlat
d’indults? I qui hi havia, en aquestes reunions? Si no ho has fet, el lector de
VilaWeb s’hauria de preguntar per què no m’has donat, perquè no ens has donat,
l’oportunitat d’opinar sobre l’indult que dius que defensem.
Era fàcil fer-ho. Sabies on trobar-me. Fa
vint-i-un mesos que la meva residència és pública i notòria. Des que vaig entrar
a la presó no he defugit de respondre a cap pregunta, cap entrevista per escrit,
ni tan sols cap off periodístic a tots aquells que m’ho han demanat i a qui la
presó m’ha autoritzat de rebre en locutori.
Conscientment o inconscientment, ens has
condemnat al silenci. Com ho ha fet la Meritxell Batet o abans ho havia fet el
jutge Llarena. Sí, així de clar. Ens has inhabilitat negant-nos el dret a la
paraula. Has ofegat la nostra veu com en Marchena l’ofegarà de nou en la
sentència, amb l’agreujant que t’has atrevit a situar-me en una posició (la
defensa de l’indult) que mai ha estat la meva i que no em representa. I tu,
Barnils, no ets ningú per dir què faré jo sense haver-m’ho preguntat. I menys,
si ho podries haver fet.
Benvinguda sigui la crítica i maleïda la
mentida. L’obligació del periodisme honest i rigorós és contrastar les fonts per
evitar ser l’instrument vehicular de la mentida com a arma política. El poder
constituït utilitza sovint la mentida, com tu saps bé i com Hannah Arendt ens va
il·lustrar. Però això no dóna carta blanca a la resta per a utilitzar-la. La
mentida com a arma política sempre és detestable i cal denunciar-la i fugir-ne.
I tu, Barnils, no ho has fet.
Saps? No és res personal, però parlaré com
si fóssim fent un cafè o una cervesa, com tantes n’havíem fet amb en Partal, i
ningú més ens sentís: estic fins als collons de tots els que s’omplen la boca
amb els presos polítics però practiquen la màxima de ‘tot pels presos però sense
els presos’. I això val tant per a periodistes com per a polítics suposadament
empàtics, solidaris i per a companys de lluita.
Sóc a la presó per haver fet activisme
polític i haver-me atrevit a promoure i fer possible l’1 d’octubre. Des de la
presó no he renunciat a continuar fent política i a fer-la de manera coherent
amb els meus ideals i el meu estil. Els mateixos que van marcar la meva
presidència al capdavant de l’ANC i van portar a perfilar amb altres persones el
que va ser l’1 d’octubre. No he deixat de fer política davant el tribunal que em
va jutjar. I vaig acceptar la petició del president Puigdemont d’acompanyar-lo
de número dos a les eleccions del 21-D, d’encapçalar la llista del passat 28
d’abril i d’involucrar-me en l’impuls de la Crida Nacional. La dignitat d’un
pres polític i de la causa que representa també és continuar fent i defensant
les idees per les quals va ser empresonat.
És evident que a algú no agrada que els
presos fem política. He llegit alguns dels articles en contra que publiqueu a
VilaWeb. I respecto totes les opinions, fins i tot les que van prenyades
d’apriorismes. En tot cas, sóc un pres polític; què s’espera que faci a la
presó? Macramé? Doncs, no, jo no faré macramé. Continuaré defensat les meves
idees, acusant l’estat i donant la meva opinió a qui me la demani o pugui
interessar. I quan trobis una evidència, una sola, que et permeti afirmar que
faig política per beneficiar-me penalment de la situació, ho expliques.
Mentrestant, respecta’m, ni més ni menys com m’hauries de respectar si fos en
llibertat. Tampoc necessito una dosi més alta d’empatia per a rebre una crítica
política que les que necessita qualsevol altra persona que faci política i no
sigui presa. No necessito caritat ni condescendència pel fet de portar vint-i-un
mesos empresonat, necessito ser tractat amb dignitat i, sobretot, no ser
utilitzat ni manipulat en funció d’interessos partidistes no declarats.
No cal faltar a la veritat per defensar
una posició política. No és veritat, per exemple, el que dius de manera molt
sibil·lina a l’article que ‘des de les presons conduïm una negociació
col·lectiva’. I tampoc cal caure en el paternalisme, com quan afirmes que el
pres polític ‘prou feina té per ell, que a sobre hagi de pensar en tothom’.
Aquestes paraules són ofensives i, per més que les amaguis en un joc de
preguntes i reflexions aparentment contradictòries, el missatge que traspuen és
tan nítid que t’hauria de fer empegueir.
Acabo. No sé què faries tu per evitar
quinze anys de presó. Entenc que no responguis a la pregunta retòrica que tu
mateix et fas. No crec que ho puguis saber fins que no t’hi trobis i espero que
no t’hi trobis mai. En tot cas, a mi me’n demanen disset i sé què faré i què no
faré. I tothom del meu entorn (familiar, amics, polítics i advocats) sap què no
faré: ni demanaré ni promouré, directament ni indirecta, cap indult. I tu ja ho
hauries de saber. Però potser no t’interessa explicar-ho, no fos cas que això
tan simple fes malbé la tesi tan legítima com falsa del teu article, segons la
qual ‘l’indult és una peça a tenir en compte en el moment de pensar en el govern
Sánchez’. Així no, Barnils, així no.
Jordi Sànchez
Presó dels Lledoners, 22 de juliol de 2019
Presó dels Lledoners, 22 de juliol de 2019
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
1 comentari:
No sé que ha escrit en Barnils, però tinc molt clar que l' emprenyada d'en Jordi Sanchez transpua vint vegades mes veritat que el que pugui opinar l'altre.
Publica un comentari a l'entrada