traducció - translate - traducción

dimarts, 18 d’abril del 2017

FREDERIC AMAT_ZOÒTROP

«Frederic Amat_Zoòtrop» presenta una selecció de projectes d’intervenció en espais, tant naturals com urbans, sovint vinculats a l’arquitectura, amb l’objectiu de crear un mapa, una topografia, del seu treball, buscant-hi sempre el component poètic. El títol de l’exposició, «Zoòtrop», fa referència a la màquina estroboscòpica formada per un tambor giratori, amb uns talls a través dels quals l’espectador pot veure una sèrie de dibuixos que, en girar, sembla que estiguin en moviment. L’exposició, com un zoòtrop, pretén mostrar les diverses facetes de l’obra d’Amat en relació amb l’espai, l’arquitectura, la ciutat i el paisatge.




La instal·lació «Zoòtrop», creada expressament per a aquesta exposició, rescata els espais domèstics de l’habitatge dels senyors Milà, propietaris de La Pedrera, que es van perdre en les diverses reformes i usos de la planta noble al llarg dels anys, abans d’esdevenir un espai expositiu. Els àmbits amb atributs específics —el despatx, la sala, el menjador, el dormitori, el tocador…— i els de servei i de trànsit evoquen, a partir de plànols d’arxiu, la seva morfologia, d’una manera subtil, quasi fantasmagòrica, amb uns envans transparents que recuperen posicions perdudes, temporalment i espacialment. Al seu interior, les càpsules de memòria són presències en què la matèria —la ceràmica—, la forma —les vuit crisàlides de llenques de fang cuit— i el majestàtic color negre que aixopluga tots els altres no fan més que habitar l’espai de La Pedrera i, com capolls gegants, esperar la seva metamorfosi. Al final d’aquest recorregut enigmàtic, la projecció del film Forja, fet al 2011 resseguint les baranes que Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol van crear per als balcons de l’edifici, es converteix i es confon amb la cal·ligrafia gruixuda de Frederic Amat.


«Restituint el teixit misteriós de La Pedrera, Amat actua practicant l’ars adaptavit, l’únic que escau a la creació lentíssima de les formes petrificades de la memòria, i l’únic que, davant de les adversitats, no defrauda.» Juan José Lahuerta