traducció - translate - traducción

dijous, 13 de juliol del 2017

Una Catalunya independent tindria una renda per sobre de la mitjana europea

Etiquetes de comentaris: ,
Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Economistes i Clara Ponsatí, catedràtica de la Universitat de Saint Andrews Foto: Josep Losada.
RAMON ROCA - BARCELONA
El problema de la jubilació és més greu per a l’Estat espanyol que per a la Catalunya independent
Una de les grans assignatures pendents tant si s’arriba a ser nou estat o no és que cal saber més anglès
Per crear ocupació cal canviar el sistema productiu i augmentar els sous de misèria que es paguen actualment
El referèndum no serà unilateral, el que ho serà és l’actitud del govern espanyol, que ni tan sols ha volgut parlar

L’economista Clara Ponsatí dirigeix actualment l’Escola d’Economia i Finances de la Universitat de Saint Andrews (Escòcia) i també és catedràtica de la Barcelona GSE. Aprofitant uns dies que estava a Barcelona hem pogut parlar amb ella i amb Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, per analitzar les possibilitats de veure una Catalunya independent i si l’economia i els ciutadans viurien millor. La primera pregunta obligada era si seria viable una Catalunya independent. “Amb la situació actual atès el dèficit fiscal que hem patit les darreres dècades sembla que no hi ha discussió sobre la viabilitat financera d’un estat català”. És més, la catedràtica assegura que “la viabilitat econòmica és indiscutible”. Entre els economistes però hi ha menys acord en els efectes dels anomenats casos de transició. En aquest sentit, el degà dels economistes afirma que “si no hi hagués els 16.000 milions d’euros de dèficit els pressupostos públics de la Generalitat tindrien superàvit”. I el més important de tot en un moment de penúries i deute públic com a conseqüència de la crisi és que, tal com diu el també expert en temes fiscals, “sense aquest dèficit hi podria haver accés al mercat de capitals, que permetria, sobretot, afrontar un dels grans reptes que tindrem en el futur, com és el cas de les pensions”. Efectivament, el futur de la Seguretat Social és un dels aspectes que més preocupen a milions de catalans i de ciutadans de l’Estat espanyol. I més encara quan pràcticament s’ha escolat el fons de reserva que hi havia per pagar als jubilats tenint en compte que fa uns anys aquesta guardiola arribava gairebé als 70.000 milions d’euros i ara es troba per sota de la fatídica xifra dels 10.000 milions. Tot i que la demografia es molt semblant entre els pensionistes catalans i espanyols la problemàtica per als jubilats “és més aviat favorable a Catalunya”, explica Clara Ponsatí, que també ha estat catedràtica a la prestigiosa universitat nord-americana de Georgetown, i que afegeix que el problema de les pensions “és més gran per a l’Estat espanyol que per als jubilats catalans”. Cal recordar que històricament l’atur es més baix i el promig de salaris és més elevat a Catalunya que a Espanya. Aquestes dues circumstàncies fan que en els càlculs per a les prestacions dels futurs jubilats siguin prop d’un 10% més elevats a Catalunya que en terres espanyoles.

Sectors claus
Si Catalunya esdevingués un estat independent seria una gran potencia. Així ho explica Joan B. Casas quan considera que hi han una sèrie de sectors que tindrien una gran rellevància a Europa, més que ara. “Sempre serem una gran potencia turística i d’oci”, explica el degà, que afegeix que està molt orgullós del pes del sector industrial manufacturer. Posa com a exemple que Europa vol que l’any 2020 la indústria representi el 20% del seu PIB. “Catalunya ja està pràcticament en aquest percentatge, “Som una Catalunya industrial”, diu Joan B. Casas. L’economista també posa accent al pes exportador. “A Catalunya hi ha 45.000 empreses amb capacitat per vendre a l’exterior, de les que 13.000 ho fan regularment”, sentencia el degà, que vaticina que el nou estat europeu “tingui un grau d’obertura molt potent de cara al futur”. Així mateix, destaca el sector sanitari, de la recerca, la biomedicina i la tecnologia o el de la logística, tot plegat “sectors imprescindibles per competir d’igual a igual amb altres socis europeus”, afegeix l’expert en fiscalitat.

Els dos economistes, amb sensibilitats diferents, es posen d’acord en pocs minuts en reconèixer que si Catalunya es converteix en un nou estat del Vell continent milloraria la riquesa. “La renda per càpita de Catalunya seria una renda alta, molt per sobre de la mitjana europea”, explica Clara Ponsatí. Per la seva part, Joan B. Casas recorda que una fortalesa per a la Catalunya del futur serà que la nostra economia “és molt equilibrada, potent i diversificada”, però diu que caldrà fer polítiques per corregir certs desequilibris que hi ha en l’actualitat.

En la conversa a dues bandes que es va fer fa uns dies a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya van quedar clares alguns aspectes essencials per a la Catalunya separada de l’Estat. Una, que la independència és totalment viable, dues, que la renda per càpita milloraria “substancialment” i tres, que el futur de les pensions està més garantit a casa nostra que a l’Estat espanyol. Tot i així, hi han aspectes que caldrà millorar tant amb independència com sense. Un és l’atur. “Cal una reforma del mercat laboral molt ambiciosa, que no sé si serem capaços de tenir els consensos per fer-la”, assegura Clara Ponsatí, molt vinculada en moviments a favor que Catalunya esdevingui un estat europeu. El seu raonament és que les empreses catalanes són molt petites. Per què? “Pel tipus d’estructura de negociació col·lectiva, ja que a l’estar en companyies més grans la negociació col·lectiva lliga molt”. Afegeix que generar nivell d’ocupació homologables a Europa vol dir tenir un mercat de treball regulat com el dels països europeus: “i això pot suposar política i socialment molts costos, no sé si tindrem l’atreviment de fer-ho”.

El mercat laboral s’ha de polir. Per a Joan B. Casas “ara hi ha salaris impropis d’una societat desenvolupada i moderna, això s’ha de corregir”. El degà es planteja si el sistema productiu que tenim pot donar feina i que no sigui amb sous de misèria. Cal dir -explica l’expert ens fiscalitat- que fins ara el mercat de treball s’ha solucionat amb la immigració perquè hi ha una piràmide d’edat mot envellida. “Barcelona és la ciutat d’Europa amb una natalitat més baixa”.

“És inaudit que gastem tantíssims diners amb hospitals i tant pocs en escoles bressol i joves”, afirma la catedràtica de la Barcelona GSE. Diu que si la gent que pensa tenir criatures no veu que ho tindrà fàcil llavors ja no els té, per això “cal apostar per polítiques de natalitat”, afegeix Clara Ponsatí, que recorda que l’Estat espanyol ha fracassat de forma estrepitosa amb la crisi dels refugiats, que és una crisi humanitària i per tant mereix un tracte humanitari, però “també és una oportunitat econòmica”.

Un altra assignatura pendent a Catalunya -i encara més a l’Estat espanyol- és la manca d’idiomes. “Si volem ser un nou estat europeu hem de saber anglès, sobretot els estudiants i les noves generacions”.

Davant la pregunta de si amb la independència canviaria el dia a dia en les respectives professions? La resposta de Joan B. Casas és que el primer que es notarà és que hi haurà més recursos. També “hi hauria més llocs de treball destinats a la nova administració”. Per a la catedràtica de la Universitat de Saint Andrews, la més antiga d’Escòcia i la tercera més antiga del Regne Unit, la soberania seria una oportunitat per la universitat catalana perquè “canviaria el professorat funcionarial, els mecanismes d’administració de recursos i els projectes de recerca”.

Hi haurà referèndum
“Jo crec que hi haurà referèndum, ho he cregut des del primer dia”, explica Clara Ponsatí. Hi ho justifica perquè diu que creu que seria molt costós veure casos de repressió i presó. “Tenir un Erdogan a la península ibèrica seria molt atrevit, tot i que no podem descartar que Brussel·les s’ho empassi com ja ho ha fet en el cas d’Hongria”.

Per la seva part, el degà d’economistes considera que hi haurà convocatòria del referèndum però a partir d’aquí la reacció serà una incògnita.

Ponsatí és de l’opinió que el referèndum no és unilateral. “El que és unilateral és l’actitud del govern espanyol, no s’ha plantejat ni la possibilitat de parlar”. Explica la catedràtica d’economia que “els pobles tenen el dret a l’autodeterminació i quan són conscients de que el tenen, l’exerceixen”. El degà, per la seva part, assegura que el govern ha fet l’única cosa que podia fer amb les circunstàncies actuala. “No fer-lo seria també molt costós electoralment”. Ponsatí critica que “s’ha trigat massa a organitzar la consulta, no se’n va parlar fins un any després del 27S”.
JOAN B. CASAS
“Si esdevenim un nou estat serem una gran potència”
  • Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya Foto: JOSEP LOSADA.
Si no hi hagués els 16.000 milions de dèficit fiscal amb l’Estat el pressupost de la Generalitat tindria superàvit
El turisme i l’oci, la indústria manufacturera, les exportacions, la biotecnologia o la logística serien sectors fortíssims en una Catalunya independent
CLARA PONSATÍ
“Catalunya tindria una de les rendes més altes de la UE”
  • Clara Ponsatí, catedràtica de la Universitat de Saint Andrews i de Barcelona GSE Foto: JOSEP LOSADA.
Si mirem com administra Espanya els seus recursos el nivell de malbaratament és brutal
No pot ser que gastem tants diners en hospitals i gent gran i tant pocs en escoles bressol i joves


Pots seguir Boladevidre

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)