traducció - translate - traducción

dissabte, 29 de juliol de 2017

Va com va


PER ÀNGEL SORO, ADVOCAT, CANTAUTOR I ACTIVISTA CULTURAL DE LES TERRES DE PONENT

Potser alguna vegada vàrem estar darrera la mateixa pancarta o vàrem coincidir sota la mateixa sigla. És possible que en una ficció programada haguem coincidit pensant que érem la mateixa cosa o que defensàvem la mateixa idea. Sota la paraula màgica de la transversalitat vàrem aprendre que no tots els individus coincideixen en tots els punts de debat i que la societat i les idees es creuen en una mena de quadre macabre.

Però amb els anys hem pogut copsar que aquesta transversalitat va també més enllà del quadre macabre dissenyat. Ens vas voler fer creure que els teus llibres de la revolució russa o de barbuts crítics et feien autèntic. Et passejaves com si poguessis repartir carnets de revolucionari. Com si poguessis excloure o incloure persones o col·lectius a les lluites veïnals o estudiantils. Però el temps ha acabat per desemmascarar la realitat. Una realitat amagada darrera el maquillatge ideològic. Va com va.

L’escletxa al maquillatge rau en la consciència de classe. Tu vols anar a la llista dels partits d’unitat però la teva consciència de classe és fruit d’una lectura apresa. No pots sentir l’escalfor de la classe obrera perquè cap llibre de crítica del materialisme històric pot fer-te sentir la misèria al teu cos de classe baixa, nació oprimida i tres voltes rebel.

L’escletxa al maquillatge rau en que no ets de classe baixa. I que per molt que vulguis repartir carnets no li pots prendre el carnet de fill de barri obrer o camperol a aquell qui ha vist patir els pares. Patir per sortir endavant i pagar el pis al banc o al llogater, un banquer o un llogater que tenia un fill que més endavant aniria a passejar-se fent-se el revolucionari i que ara gestiona immobles a Barcelona, es baralla per una cadira amb els companys per les terres del sud o juga a aplaudir la mateixa llista d’amics de sempre per aconseguir beneficis personals a la universitat.

L’escletxa al maquillatge rau en que no heu guardat fusta al moll. Participeu descaradament de la roda. S’estan creant ghettos de suposats intel·lectuals a massa localitats. Camarilles que exclouen treballadores incansables per les seves ciutats i els seus pobles i que permeten que hi hagi llistes monocolor. Assessors més de quatre anys. Regidors desconeguts, mai militants. És per plantar-se a la model.

Tot el meu respecte i suport a totes les persones que des de desenes d’àmbits i a molts punts dels Països Catalans treballen humil i d’una manera ferma per la cultura, la llibertat i per un canvi real a les vides parides a les classes baixes. A tots vosaltres, militeu on militeu, sigueu del partit que sigueu, de la classe que us hagi tocat, si heu viscut a la pell la por del pagès per la tempesta o de l’obrer per no perdre els dits amb una màquina, i si no ho heu viscut, com a mínim feu l’esforç per no repartir carnets, per dur el missatge als barris i pobles marginats i ho feu de tot cor. Tres voltes rebels, no dues.

És una crida als picapedrers històrics, de classe, també de classe! Les llistes i les veus més visibles haurien de ser pels Davids que s’han partit la cara amb Goliat. Carreguem de força el baluard contra els que aprofiten el moment.

A tu t’emprenya molt que jo et tingui mania.  Va com va. Som la fúria. Orgull de classe. A las cosas por su nombre. Una mà m’acaricia amb les durícies que es fa a l’obra. Terra de sang, terra estimada. Irreductibles.

Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent
Àngel Soro, advocat, cantautor i activista
cultural de les Terres de Ponent

Va com va


Pots seguir Boladevidre

Publica un comentari a l'entrada