El ritu d'aparellament del llimac banana

Benvolgut, o no, Mariano Rajoy:

No sé si has sentit parlar de la bavosa banana. Aquest animaló té un estrany hàbit d'aparellament que m'agradaria explicar-te. Posseeix un enorme penis, d'uns 15 a 20 centímetres, si volem ser més exactes. Perquè et facis una idea, és la mida aproximat del seu cos. Si tu fas 1,90 cm. imagina't els calçotets que hauries de portar per enrollar semblant membre. Una ensaïmada de Mallorca per als components de tota una selecció de rugbi és la metàfora visual més aproximada, suposo.

Els llimacs banana són hermafrodites. Per aparellar correctament, un llimac ha d'escollir una parella que sigui de la seva grandària. Si calcula malament, el seu penis es queda encallat durant la copulació; llavors, l'altra llimac li arrenca el penis d'una mossegada. Nyam! Una vegada que li arrenquen el penis, passa a ser només femella. Anem, que a través d'una mossegada s'aconsegueix acabar amb l'heteropatriarcat babosil (si us plau, no envieu aquesta carta a Femen). Per què t'explico això, pensaràs? Per una senzilla raó: en el cas del llimac banana, els ritus d'aparellament necessiten una precisió quirúrgica. Qualsevol error pot suposar-li un dolorós mossegada.

Jo sóc català i independentista. I tinc un petit defecte (encara que potser és una virtut): sóc un ésser humà. I si algú em vol tenir al seu costat, s'ho ha de currar una miqueta. Això sí, també sóc plenament conscient que si vull compartir un projecte amb algú (laboral, sentimental, d'amistat, etc.) jo també m'hauré d'esforçar. Quid pro quo. Jo et dono el millor que tinc i tu em dones el millor que tens. A partir d'aquí, vam crear un espai comú que ens afavoreix. Win-win.

També he après en aquests anys de maduresa que les ofertes han de ser atractives. Amb això et vull dir que si a un llimac banana se li ocorre tirar la canya a una altra llimac banana amb la frase: "tinc un penis enorme i em vas a voler, t'agradi o no t'agradi, perquè em moles molt i ets meva , mira el DNI, bananufa, parla en castellà i no protestis que t'envio al Constitucional ", corre el risc de veure com l'altra llimac li aplica una DUI al seu penis" li agradi o no li agradi ".

No podem obligar a ningú que ens vulgui. És una llei no escrita en les relacions humanes. Shylock no va poder obligar a ningú que li volguessin. Ricard III no va aconseguir ser Mister Simpatia. I Yago no va tenir ni la més mínima possibilitat que Otel·lo volgués anar-se'n amb ell de vacances per celebrar el seu "amistat". Si Shakespeare ho sabia fa tants anys, per què se us ha oblidat de cop i volta?

A la gent se la conquesta amb afecte, amb mimitos, amb sinceritat, amb un xec en blanc de confiança ... Ho saben fins als nens petits quan posen mirada de gat de Shrek després d'haver trencat alguna cosa. Ni t'envien a la brigada Aranzadi, ni riuen de tu a Intereconomía, ni menyspreen la teva llengua materna, ni et recorden dia sí i dia també que hi ha un llibre anomenat Constitució (Costitución per Soraya) sota el que has de baixar la mirada i fer 1 genuflexió en senyal de respecte. Que això no és Joc de Trons!

I ara, en una mostra d'intel·ligència emocional més pròpia de "Dones, homes i viceversa" arriba l'Operació Precinte. Llegiu: dia de referèndum, cinta policial a l'entrada d'un col·legi, senyor amb bigoti i cara de mala hòstia dient "ves a casa, a tu ningú t'ha demanat que pensis i més opinis" i la sensació que a l'hora de pagar impostos "chachi piruli", però a l'hora d'aixecar la mà i dir "això no mola" l'únic que tens és una veu darrere teu, procedent d'un senyor amb bigoti i cara de mala hòstia, cridant "ah, es sent! ¡Haver triat néixer en un altre lloc ".

No, Mariano. La vostra oferta és "calla, calla. T'he dit que callis, home ja ". La vostra oferta és la d'un llimac banana, orgullosa del seu membre però que de tant mirar-s'ho ja no sap veure més enllà. Arribat el cas, què passarà el dia després de no poder votar? Jo, català i independentista, em veuré atacat de sobte per les fletxes de l'amor que m'hauràs llançat? ¿Miraré a la Constitució amb els mateixos ullets que posaria Romeu davant Julieta? Tornem a Shakespeare. Mira el que li diu Romeu a Julieta:

Que sigui jo presoner. Doneu-me ara la mort,

que no hi ha més felicitat que servir el teu desig:

diré que aquella llum confusa no és l'iris

de l'alba, sinó un tènue reflex del front de Cintia [deessa de la Lluna].

Diré que no és l'alosa la que esquinça

amb el seu cant la volta del cel,

i que desitjo romandre, i no vull deixar-te.

Vine, vine, mort: jo et saludo. Així ho ordena Julieta.

Parlem, amor meu, que el dia dorm encara.

Per ventura li diu, tinc un penis de 20 cm ??? Li diu, et precintaré els col·legis electorals perquè m'estimis "mogollón" ??? A que no ??? Doncs això, Mariano. Doncs això. 

#Àlex_Ribes Em pots seguir a Twitter @blogsocietat  Facebook

Font: El rito de apareamiento de la babosa banana | Societat Anònima https://societatanonima.wordpress.com/2017/02/02/el-rito-de-apareamiento-de-la-babosa-banana/