Adolf-Hitler-Stiftung

Cap altre país europeu permetria una fundació com la Francisco Franco, dedicada a lloar el llegat del dictador

JOAN B. CULLA I CLARÀ

Traducció de l'article publicat el 8 FEB 2013 a "El País"

Mentre assistim atònits al final d'una època, a l'enfonsament de tota una estructura politico-institucional, hi haurà qui cregui que, fora de denunciar la corrupció i les seves conseqüències, tota la resta és frívol i improcedent. No obstant això, sostinc que la degeneració de l'actual sistema polític no és només dinerària, sinó també moral; que la Segona Restauració espanyola arrossega els efectes de certs pecats originals, entre ells una pèssima assumpció i una pitjor gestió del seu passat històric immediat, d'això que alguns van anomenar amb eufemisme "el règim anterior".

Aquests últims dies ha passat discretament la notícia que la Fundació Nacional Francisco Franco, en l'editorial del seu butlletí electrònic amb data febrer de 2013, denuncia "cómo un Parlamento liliputiense y estrambótico proclama contra Dios, contra la naturaleza, contra la historia, contra la ley y contra el sentido común, la desintegración de España", en referència a la declaració sobiranista aprovada per la cambra catalana el passat 23 de gener. El fet no té res de sorprenent si considerem que, ja l'octubre passat, l'entitat reclamava la intervenció de les Forces Armades per posar límit al secessionisme, i suggeria "destituir al presidente/delincuente de la Generalitat, detenerlo y juzgarlo". Afegim que, en els texts de l'esmentada fundació, s'al·ludeix rutinàriament al Partit Nacionalista Basc com "el colectivo que pastorea la región vascongada", o es fa referència a un tal "Enrique Prat de la Riba, padre del aldeanismo catalán".

No, que la ultradreta s'expressi com ultradreta no ha de cridar-nos l'atenció, encara que té gràcia que els hereus i corifeus del colpista del Ferrol, els que no perden ocasió de injuriar el "régimen instalado en España en 1978”", apel·lin contra el sobiranisme català al "cumplimiento de la ley en el marco constitucional". El que resulta insòlit és que, 35 anys després de l'entrada en vigor de la tan invocada Carta Magna, existeixi i funcioni amb plena normalitat en un país de l'Europa democràtica una fundació consagrada a exaltar el dictador que va mantenir subjugats als espanyols durant gairebé quatre dècades; una entitat que segueix descrivint aquella ominosa època com "el mejor periodo de la historia de España desde los Reyes Católicos".

s'Imaginen vostès una Adolf-Hitler-Stiftung que, a Alemanya, propagués les bondats del Tercer Reich i del seu Führer? O una Fondazione Benito Mussolini (Berlusconi potser la finançaria, però no s'hi atreveix) que recordés als italians les grans obres públiques executades sota el Duce? O una Fondation Philippe Pétain per difondre les excel·lències del règim de Vichy? O una Fundaçao António d'Oliveira Salazar que aprofités l'actual crisi portuguesa per reivindicar el salazarisme ...?

Naturalment, cap d'aquestes entitats existeix, perquè ho impedeixen les lleis i el decòrum polític dels països respectius. En canvi, la Fundació Nacional Francisco Franco no només existeix, sinó que segueix custodiant els 30.000 documents originals de l'arxiu del dictador, documents que, en qualsevol país decent, serien de titularitat pública; i, amb aquest pretext, ha rebut al llarg de les últimes dècades generoses subvencions per part de l'erari públic. I té com a presidenta a Carmen Franco Polo, a la qual l'actual cap de l'Estat, en la primera setmana del seu regnat, va atorgar el títol hereditari de duquessa de Franco amb Grandesa d'Espanya inclosa; s'ignora per agrair-li quins serveis. I compta entre els seus patrons, verbigràcia, al sogre de l'actual ministre de Justícia ( Alberto Ruiz Gallardón en el moment de ser escrit l'article). I, tot i negar que "la seva activitat o objectius siguin d'adscripció política o partidista", conrea amb tota impunitat l'apologia del feixisme.

Com és que ens estranyem després que el Diccionari Biogràfic Espanyol de la Reial Acadèmia de la Història -regat i abonat pels contribuents amb més de 1.000 milions de les antigues pessetes- sigui tan benèvol amb Franco i tan indulgent amb els franquistes? Com és que ens sorpren que fins i tot José Luis Rodríguez Zapatero, el nét del capità Lozano, impulsés una Llei de la Memòria Històrica de la senyoreta Pepis?

El tumor del franquisme, no extirpat a temps, ha fet metàstasi.

Adolf-Hitler-Stiftung | Cataluña | EL PAÍS