INVESTIGACIÓ
Laura Aznar / Roger Palà
És coneguda l’estreta relació de Fèlix Millet amb Convergència. Però l'expresident del Palau de la Música també va gaudir d’una excel·lent relació amb el Partit Popular durant l’etapa de José María Aznar a La Moncloa. Així ho acredita la nombrosa correspondència de Millet amb Aznar i amb altres líders del PP, i les trobades i sopars a Fornells del president del Palau amb el matrimoni Aznar-Botella. La FAVB, acusació particular del cas, afirma que no s'ha investigat prou la relació entre Millet, la FAES i les subvencions atorgades pel Govern espanyol al Palau, que s'eleven a 14,5 milions d'euros.
Laura Aznar / Roger Palà
És coneguda l’estreta relació de Fèlix Millet amb Convergència. Però l'expresident del Palau de la Música també va gaudir d’una excel·lent relació amb el Partit Popular durant l’etapa de José María Aznar a La Moncloa. Així ho acredita la nombrosa correspondència de Millet amb Aznar i amb altres líders del PP, i les trobades i sopars a Fornells del president del Palau amb el matrimoni Aznar-Botella. La FAVB, acusació particular del cas, afirma que no s'ha investigat prou la relació entre Millet, la FAES i les subvencions atorgades pel Govern espanyol al Palau, que s'eleven a 14,5 milions d'euros.
CRÍTIC ha tingut accés a la correspondència privada de Millet amb Aznar i amb altres líders populars com Jorge Fernández Díaz o José María Michavila
 |
| Carta de Millet a Aznar (2004) |
El document forma part de la múltiple correspondència de Millet amb figures prominents del PP, incorporada al sumari del ‘cas Palau’ i a la qual ha tingut accés CRÍTIC. Una documentació que mostra la fluida relació que va establir-se entre Millet i diferents personalitats del PP durant la primera etapa d’aquest partit al capdavant del Govern espanyol. Entre la correspondència que figura al sumari, referenciada en un informe elaborat per l’Agència Tributària sobre el Palau, també hi podem trobar cartes a Jorge Fernández Díaz o a José María Michavila.
 |
| Carta de Millet a Aznar (2003) |
Millet va mantenir una relació cordial amb l’expresident espanyol, fins al punt que el matrimoni Aznar-Botella va visitar la residència de Millet a Fornells (Menorca). “Se acercan nuevamente las fechas estivales y, como cada año, me tomaré unos días de descanso que pasaré en la isla de Menorca. Sería, para mi esposa y para mí, un placer que, tal como hicimos el año pasado, quisierais volver a compartir una velada con nosotros”, afirmava Millet en una carta dirigida a Aznar el 10 de juliol de 2003. “Prepararíamos una cena informal para ti y Ana, y las personas que tú desees, a la que también invitaríamos a Òscar Tusquets y a su esposa.” L’estudi de l’arquitecte Tusquets va ser el responsable d’executar les obres de remodelació del Palau, que el Ministeri de Cultura, durant l’etapa d’Aznar, va subvencionar generosament.
L’any anterior a aquesta carta, Millet ja havia convidat Aznar a Fornells: “Desde hace cuarenta años paso también mis vacaciones en Menorca, concretamente en la bahía de Fornells, donde tengo una casa al borde de mar. He pensado que, quizás, si tus compromisos te lo permiten, tu esposa Ana, tú y las personas que tú desees, podríais venir a cenar”, escrivia Millet el 2002. “Recibe un afectuoso saludo de tu amigo.”
Gestions amb Fernández Díaz i amb Michavila per aconseguir subvencions
 |
| Carta de Millet a Fernández Díaz. |
Fins a quin punt la relació de Millet amb Aznar era intensa i freqüent? En la documentació del sumari del ‘cas Palau’, la major part intervinguda en l’ordinador de la secretària de Millet, no consten cartes de resposta d’Aznar. Sí que existeix, però, altra correspondència del president del Palau amb figures rellevants del PP. En aquests casos, però, les cartes denoten un interès bàsic: assegurar-se la inversió del Govern espanyol a la institució.
Millet havia començat a llaurar la relació amb el PP uns quants anys abans. Al juliol del 1996 es dirigia per carta a Jorge Fernández Díaz, exministre de l’Interior amb Rajoy i en aquella etapa secretari d’Estat per a les Administracions Públiques. “En primer lloc, perdona la meva insistència, però m’agradaria saber si has pogut fer alguna gestió referent al tema dels 127 milions de pessetes que aquest Consorci té pendents amb el Ministerio de Cultura”, afirmava Millet en aquella carta. “He rebut una invitació per sopar amb el President del Govern, Sr. José Ma. Aznar, al Palacio de La Moncloa el dia 19 de juliol, juntament amb persones representatives del món cultural català”, explicava Millet en aquella carta. “En el decurs d’aquest sopar, intentaré tractar el tema d’aquest deute, malgrat que no sé si les circumstàncies ho permetran. Si pots donar-me notícies abans d’aquest sopar, t’estaré molt agraït.”
Millet també va cartejar-se en aquella època amb José María Michavila, llavors secretari d’Estat de Relacions amb les Corts que arribaria a ministre de Justícia amb Aznar. “Te agradezco de antemano todas las gestiones que puedas hacer para conseguir que el Sr. Aznar y/o la Ministra de Cultura, Sra. Esperanza Aguirre, puedan venir un día a visitar el Palau”, escrivia Millet el 12 de juliol de 1996. “Evidentemente estaríamos encantados de que, después del concierto, os pudierais quedar a cenar con nosotros.” En una carta posterior, Millet explica: “El 19 de julio, tuve la cena con el Presidente del Gobierno, Sr. José Mª Aznar […]. En el transcurso de la cena se comentó el tema del Palau de la Música Catalana y me pareció advertir una buena predisposición para encontrar una solución positiva para ambas partes […]. Te agradeceré todo lo que puedas hacer apoyando este tema”.
 |
| La Vanguardia’ sobre l’Institut Catalunya Futur |
Millet, la FAES i la “defensa de la identitat catalana”
L’aproximació de Millet al PP va tenir el seu punt culminant l’any 2003, quan el president del Palau va acceptar la proposta de Josep Piqué, llavors ministre d’Indústria i líder del PP català, per formar part del Consell Assessor de l’Institut Catalunya Futur, la secció ‘local’ de la FAES. En cercles catalanistes va causar certa sorpresa la integració de Millet en aquest ens, com consta en aquesta informació de ‘La Vanguardia’ del mes de juny d’aquell any. Entre els companys de viatge de Millet cap a l’aznarisme també hi havia personalitats com Boi Ruiz, que posteriorment seria conseller de Salut amb Artur Mas.
A Millet no li va agradar gaire la informació de ‘La Vanguardia’. Per això va justificar-se en una carta que va publicar el rotatiu del Grup Godó pocs dies després, on defensava la seva aposta per integrar-se en la FAES catalana. “Sempre he pensat que és convenient participar en projectes per a Catalunya, d’origen divers, per tal d’intentar introduir-hi uns valors: la defensa de la identitat catalana, de la nostra llengua i de la nostra cultura”, va escriure. Eren els temps més durs de l’aznarisme i de la majoria absoluta del PP.
 |
| Carta de Millet al conseller de Cultura Jordi Vilajoana |
Millet, però, també tenia altres raons per aproximar-se al Govern espanyol. Així queda constància en una carta del president del Palau dirigida al llavors conseller de Cultura de la Generalitat, Jordi Vilajoana, l’any 2003, en què Millet li demana que traslladi “al President” (en aquells temps, Jordi Pujol) “quins van ser els motius que em van fer acceptar formar part de l’Institut Catalunya Futur”. Millet s’expressa en aquests termes: “El ministre Piqué em va demanar que formés part, juntament amb una trentena més de persones de diferents tendències polítiques, del Consell Assessor d’aquest Institut. Malauradament, aquesta incorporació fou manipulada en el titular de l’article de “La Vanguardia” del dia 1 de juny, motiu pel qual vaig decidir fer una carta d’aclariment”. Però, a més, Millet hi afegia unes dades interessants: “Responent a la teva petició, t’adjunto relació de les aportacions rebudes per a la realització de les obres que, actualment, estem portant a terme al Palau de la Música Catalana”. El Ministeri figura al capdavant del rànquing d’aportacions, amb 1.900 milions de pessetes.
El Govern del PP, font principal de finançament de les obres
Les gestions de Millet amb el PP van tenir èxit: el Ministeri de Cultura es va convertir en la principal font de finançament de les obres del Palau, aportant gairebé la totalitat dels diners públics que van permetre executar-les.
Segons una auditoria executada per Deloitte, incorporada al sumari del cas i a la qual també ha tingut accés CRÍTIC, els diners procedents d’ens públics per finançar les obres van suposar un total de 16 milions d’euros, dels quals, la part més important i quasi total la va aportar l’Institut Nacional d’Arts Escèniques i Música, un organisme del Ministeri de Cultura, que va injectar-hi uns 14,5 milions. La quantitat restant provenia de les aportacions del Departament de Cultura, de l’Incasòl i de la Diputació de Barcelona.
El finançament es va completar amb donacions provinents d’ens privats i particulars: un total de 5,8 milions d’euros de la Fundació Caja Madrid i de recaptacions mitjançant la campanya de restauració de l’orgue del Palau, en la qual hi van posar diners la Fundació Bancaja, Ferrovial i particulars. D’altra banda, es va impulsar la campanya “Un Palau pel segle XXI”, que es va finançar a través de mecenatge, patrocinadors i donacions. El Palau també va signar un préstec sindicat amb diferents entitats financeres, l’objecte del qual era “l’actualització i l’ampliació del Palau de la Música Catalana” i que estava dotat de quasi 5 milions d’euros.
En total, l’import del finançament per fer les obres del Palau va ser de 26,8 milions d’euros, però l’empresa auditora va constatar que el cost total d’aquestes obres devia vorejar els 17 milions. Entre les conclusions de l’auditoria, Deloitte va destacar algunes “irregularitats” en relació amb la documentació presentada per la Fundació als ens públics com a justificació de les subvencions.
Fèlix Millet a la Ciutat de la Justícia.
Foto: Carlos Moreno
Hisenda descarta irregularitats amb la FAES
Foto: Carlos Moreno
Les elevades subvencions del PP al Palau de la Música… haurien pogut ocultar una trama de presumpte finançament irregular amb la FAES similar a la de Ferrovial amb la Fundació Trias Fargas i Convergència? Tot i que han aparegut titulars de premsa que apunten en aquesta direcció, el cas és que la investigació del ‘cas Palau’ no ho ha pogut acreditar. El 2008, una carta anònima adreçada als Mossos alertava que la FAES hauria cobrat “comissions” d’1,8 milions d’euros per part del Palau de la Música. El text, signat per una inexistent associació anomenada Amics de l’Orfeó Català, afirmava que la FAES “es va emportar una comissió d’uns 600 milions de pessetes [1,8 milions d’euros] de les obres del Petit Palau”. També deia que “uns altres 900 milions també van tenir un destí incert”.
La carta anònima consta referenciada en un informe de l’Agència Tributària remès al jutge instructor del ‘cas Palau’ l’any 2013. En l’examen de la documentació, els pèrits d’Hisenda no van trobar proves o indicis que permetessin corroborar que la fundació del PP obtingués comissions per les obres del Petit Palau i van descartar possibles irregularitats. Però la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que exerceix l’acusació particular del ‘cas Palau’, no va quedar satisfeta. El 2013, l’advocat Àlex Solà, que representa l’entitat, va fer públic en una roda de premsa que demanaria al jutge Josep Maria Pijuan que investigués el tema amb profunditat, perquè la investigació d’Hisenda sobre aquesta derivada del cas va ser “menys intensa” que en el cas de Ferrovial i CDC. Segons la FAVB, la fundació del PP va rebre més de 6 milions d’euros en la partida d’ingressos de l’entitat per activitat pròpia durant els exercicis de 2003 i de 2004. Finalment, però, aquesta possible derivada de la trama no ha arribat a judici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada