traducció - translate - traducción

dijous, 24 d’agost del 2017

LES REACCIONS | Ramón Cotarelo

Etiquetes de comentaris: ,

Dubto que hi hagi un altre lloc del planeta en què un atemptat com el de la Rambla provoqui un allau semblant de respostes inhumanes, cruels, immorals, estúpides o roïnes. Una cosa deuen tenir Catalunya i els catalans per suscitar reaccions tan repugnants i que treuen el més baix que moltes persones porten dins.

I no és nou. És motiu permanent. Cada vegada que hi ha un accident o desgràcia amb víctimes catalanes apareixen a la xarxes comentaris catalanòfobs generalment delictius. No, no és nou. Quan algun mal castiga Catalunya, molta gent a Espanya -que enveja i odia els catalans- se n'alegra i fa acudits sobre això. Molts, suposo, són els que després es lamenten que els catalans vulguin independitzar-se, estan en contra de la idea i, si els deixessin, matarien a tots els independentistes amb la sacra finalitat de preservar la unitat d'aquesta pàtria en la qual fa fàstic viure-hi amb gent com ells.

Tres observacions sobre tres tipus de reaccions, sense ànim de ser exhaustiu entre els centenars de declaracions, gestos i actituds que s'han prodigat en les últimes hores.

La hipocresia oficial. Tant el Rei com el sobresous, la Rateta diligent i el pintoresc ministre de l'Interior, van trigar hores i hores a comparèixer, deixant així ben clar que Espanya i Catalunya són dos països diferents i sense grans relacions entre si. El d'Exteriors no es va dignar interrompre les seves vacances a l'ambaixada de l'Equador, sufragades per partida doble per tots els espanyols. El Rei, que estava en un altre país, no ha aclarit en quin, i el sobresous va comparèixer finalment a balbucejar les habituals buidors mentre no podia evitar que s'anessin filtrant notícies sobre el boicot que el govern d'Espanya va sotmetent a la conselleria d'interior de Catalunya per raons polítiques posant en perill la seguretat dels catalans. Tots a una van clamar per una unitat que no existeix, que s'han inventat i que ells han trencat sempre que han pogut quan aquesta unitat podia beneficiar Catalunya.

Una reserva quan a això. Caldrà exigir responsabilitats i estudiar quines hagin estat les pifies, els errors o les mesures de sabotatge mal intencionades. Però, mentre no hi hagi proves fefaents, res, absolutament res autoritza a culpar del crim a idees o persones diferents dels autors materials. Per això els feixistes que es fan passar per periodistes i demòcrates en els lamentables mitjans espanyols i que acusaven ja des del primer moment al procés independentista o a la CUP, l'únic que estan fent és justificar que altres culpabilitzin directament a la guerra bruta del govern i la facin responsable del que es diu un "atemptat de falsa bandera" per buscar un pretext que li permeti intervenir i militaritzar Catalunya. Tret de polleguera? És possible, però, que jo sàpiga, la "operació Catalunya" de les clavegueres de l'Estat no la va organitzar la CUP sinó el ministre llepa-ciris entre verge i verge.

La canalla de dretes. Les xarxes es van omplir de comentaris delirants en què els periodistes a sou de la dreta abocaven ignorància i odi contra tot el que els molesta en un intent de criminalitzar-. Isabel San Sebastián relacionava l'atemptat amb el conte de la reconquesta que sempre ha servit a la dreta per falsificar la història d'Espanya amb les seves faules nacionalcatòliques i atiava l'odi contra l'islam amb un pudent alè de croada.

Alfonso Rojo es ficava amb els "progres" per la seva mania de distingir entre unes confessions i unes altres quan a ell, probablement, l'únic sensat li deu semblar ficar-les totes en el mateix vaixell i enfonsar-ho, ja que la única religió que deu acceptar aquest element és la de la "pastuqui" per programa. L'inefable Tertsch feia una amalgama ajuntant en un sol tuit la Rambla, Podem, la CUP, el Gulag, etc., en el millor estil estalinista que, en realitat, és el seu. Escenificació d'aquesta farsa cavernària, un editorial d'El País i un article de Lluís Bassets en el mateix mitjà relacionant el terrorisme islamista amb l'independentisme. Per no parlar de la velocitat de tots els titelles de la tele -Quintana, Griso, Ferreras- en interrompre les seves vacances per donar-se un bany de morbo i pujar el share, que és el que importa.

La canalla d'esquerres. Quan es tracta de l'independentisme català, ja se sap, les tènues diferències entre l'esquerra i la dreta espanyola es difuminen i tot és dreta; dreta patriòtica, nacional. Així que tota la "sedicent esquerra" espanyola murmurà unes atribolades jaculatòries unitàries, copiant, com sempre, a la dreta, i en algun cas, va fer l'habitual gala de catalanofòbia de rigor. Serveixi com a exemple la vinyeta de Peridis ahir a El País en què s'insinua farisaicament una relació causal entre l'independentisme català i l'atemptat. Aquest dibuix és un judici moral innoble que necessàriament ha de provocar indignació en qui sàpiga dues coses: a) l'atemptat no té res a veure amb el procés; b) el procés semblarà bé o malament a diferents públics, segons els seus objectius, però és pacífic, democràtic i molt abans víctima (ja ho està sent, perseguit pels amics de Peridis) que victimari. Davant l'onada de reaccions contràries a aquesta mala bava del dibuixant, el seu cap al diari, Antonio Caño, va fer un tuit defensant-lo amb una arrogància tan extrema i nècia que un es pregunta si l'home hi és tot i sap del que parla. Deia Caño: Amb tots els respectes, no permetré que es denigri de manera tan roïna una exemplar trajectòria professional. No se sap amb quins mitjans materials compte Caño per aconseguir el seu objectiu, a part de la manipulació i la censura, els seus favorits. No se sap com impedirà que el propi Peridis destrueixi aquesta "trajectòria professional" demostrant el que és en el fons. Finalment, per ventura creu que la seva pròpia trajectòria professional al servei del PP, la caverna i els interessos personals de Cebrián, li donen autoritat per defensar a algú? I si Caño, periodista del règim, llançava les seves bravates en defensa de la seva obedient ploma, el geni del socialisme que distreu els seus ocis al Parlament Europeu, Elena Valenciano, coincidia amb el brut esperit de Peridis i es desfeia en elogis: "Del maestro . Inteligente, agudo y -sobre todo- humano.   y no   "

Que els déus ens lliurin d'aquestes llumeneres que veuen intel·ligència, agudesa i humanitat on no hi ha més que estultícia, vulgaritat i inhumanitat.

Se entén per què l'independentisme català és tan fort?

I més que ho serà.

 Font: Palinuro: Las reacciones
Pots seguir Boladevidre
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)