José Antich
Dimecres vinent dia 6. Aquest és el dia marcat en vermell a l'agenda del president Puigdemont, de la presidenta del Parlament Carme Forcadell, del vicepresident Junqueras, dels membres del Govern, dels responsables del Grup Parlamentari de Junts pel Sí i de la CUP-Crida Constituent per aprovar a la Cambra catalana les lleis del Referèndum i de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República. I culminar la jornada amb la firma del decret de convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre per part del president de la Generalitat i qui sap si de la resta de membres del Consell Executiu. I fins i tot dels diputats que hores abans ho hagin votat en el Parlament.
Les cartes de la majoria independentista comencen a estar de cara amunt quan falta poc més d'un mes per a la consulta als catalans i les notícies que arriben des de Madrid no fan sinó insistir que el recurs del govern de Mariano Rajoy als acords del Parlament de Catalunya i del Govern català serà fer ús de la llei de Seguretat Nacional aprovada el 2015 per PP i PSOE i que atorga facultats excepcionals en la defensa d'Espanya i dels seus valors constitucionals. De ser certa, com es diu, que aquesta és la via per provar d'impedir el referèndum caldrà veure si es porta fins al final i es designa fins i tot una autoritat funcional que coordini àrees estratègiques de gestió de la Generalitat i comandi els Mossos d'Esquadra.
S'estan desenvolupant aquests dies les últimes maniobres en la confrontació política de gran magnitud que s'acosta. El Govern del president Puigdemont fa mesos que té assumit el pas que farà i la irreversibilitat de la situació davant de la negativa del govern Rajoy a asseure's a negociar un referèndum acordat. Caldrà recordar repetidament encara que no es vulgui sentir que aquesta era l'opció preferida i no la d'un referèndum sense acord. Tot està preparat per part del Govern per tirar endavant el referèndum en unes condicions normals: les urnes estan comprades, les tasques per enviar la targeta censal encarrilades, el web del referèndum a punt, els col·legis electorals prefixats...
Però tot serà diferent. Entre altres coses perquè la bel·ligerància de l'Estat no quedarà al terreny teòric, segons se'ns ha anunciat reiteradament en declaracions oficials però també en notícies que s'han anat filtrant en les últimes hores. També perquè l'espai dels comuns continua sent prou ambigu perquè la majoria independentista pugui comptar amb ell. El sopar entre Pablo Iglesias i Oriol Junqueras de diumenge passat i que va tenir Jaume Roures d'amfitrió no va tranquil·litzar el més mínim al líder republicà que es va trobar un líder de Podemos distant de la petició de suport per part de Junqueras i recelós que la societat catalana estigués disposada a aguantar el que suposa un envit a l'Estat espanyol.
Des de Dinamarca, Puigdemont ha insistit aquest dimecres que s'ha arribat a aquesta situació per l'entossudiment del Govern espanyol a qualsevol tipus de diàleg sobre la demanda catalana. El fet de portar aquest discurs als països nòrdics enllaça perfectament amb la demanda dels grups de suport en diversos parlaments europeus que li havien aconsellat mantenir una via d'oferta a l'Executiu espanyol encara que no tingués el més mínim recorregut possible. El Govern fa molts mesos que aposta decididament per la comprensió i complicitat d'una part de l'opinió pública internacional, mantenir un suport ampli a Catalunya a favor del referèndum i finalment per guanyar l'1-O amb una participació molt important, que, òbviament, dependrà dels obstacles i condicionarà qualsevol valoració final que es faci. I que acabi convertint en paper mullat totes les amenaces, advertiments i actuacions de la Moncloa.
Pots seguir Boladevidre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada