traducció - translate - traducción

dissabte, 26 d’agost del 2017

L'OFENSIVA CONTRA ELS MOSSOS

Etiquetes de comentaris:
Una successió de mitges veritats i dades esbiaixades de la investigació alimenten una ofensiva contra els Mossos

Un email personal d'un policia belga que va preguntar per l'imam de Ripoll a un comandament dels Mossos amb el qual havia coincidit en un curs va servir per acusar de falta de previsió a la policia catalana
En el correu l'agent belga no preguntava per vincles terroristes de l'imant, sinó informació en general de qui any i mig després va idear els atemptats 
Una associació de guàrdies civils aventura que "potser es podrien haver evitat" els atemptats si es deixés entrar als seus Tedax després de l'explosió d'Alcanar i acusa els Mossos de monopolitzar la investigació
Es va trobar més d'un centenar d'ampolles del xalet d'Alcanar Platja EFE
Un correu amb quatre frases  que va enviar un policia local belga a un col·lega seu dels Mossos el 8 de març de 2016 i en el qual demanava informació de manera general sobre el que després seria l'imam de Ripoll  Abdelbaki és Satty - sense alertar de cap procés de radicalització ni de cap vincle terrorista- ha servit per alimentar la campanya que des del mateix moment en què es desarticulà el comando gihadista s'ha desfermat contra la policia catalana. 
El text del correu electrònic, de l'existència del qual n'havien informat diversos mitjans, el va revelar dijous passat l'agència Efe. Va ser remès com una comunicació informal d'un agent de Vilvoorde (localitat belga de 42.000 habitants), sense fer-ho a través d'una petició oficial a través del Ministeri de l'Interior a les autoritats espanyoles, a l'agent dels Mossos amb el qual havia compartit un curs.

El seu text és el següent: "Volia demanar-te si hi ha la possibilitat d'indagar sobre una persona que vol treballar aquí, a Vilvoorde, com imam. Al fitxer adjunt trobareu la seva identitat. Sé que està plantejant anar a Barcelona al febrer i que hi està casat. Com més informació puguis compartir sobre aquest individu, millor! Espero tenir notícies teves ben aviat. Molts gràcies sènior ;-) (sic). Salutacions ". 
L'existència d'aquest correu va ser airejada per diferents mitjans que citaven "fonts de la lluita antiterrorista" per confirmar la seva veracitat i apuntaven a un error dels Mossos d'Esquadra per haver ignorat una suposada "advertència" de la policia belga a la catalana en la qual alertava de la radicalització de l'imam. Les mateixes informacions sostenien que aquest email va ser enviat al número dos dels Mossos.
El conseller d'Interior de Catalunya, Joaquim Forn, havia insistit que les autoritats belgues mai van informar de les seves sospites, sinó que es van limitar a demanar una informació que els va ser oferta. "Si hagués estat formal, el contacte no hauria pogut ser directe, perquè no podem, s'hauria d'haver fet a través del Ministeri", ha recalcat per respondre a les informacions publicades. 
La resposta de l'agent català al seu col·lega belga va ser que en els fitxers dels Mossos no hi figurava cap antecedent de l'imam, encara que un home amb un cognom igual i un altre nom figurava en una operació anterior contra el gihadisme.
Segons va revelar l'agència EFE, el correu -enviat a l'adreça personal de l'mosso- no va ser una comunicació oficial ni apuntava cap vincle terrorista de qui any i mig després va resultar ser el líder de la cèl·lula que va atemptar a Catalunya.
Aquest correu electrònic va ser només una més de les mitges veritats i les dades esbiaixades de la investigació que van engreixar la campanya desfermada contra els Mossos els últims dies. S'hi van sumar sindicats policials i de la Guàrdia Civil i fins i tot un tinent general de l'Exèrcit a la reserva que havia arribat a ser cap de la Divisió de Logística de l'OTAN, Pedro Pitarch. 
Pitarch ha estat entrevistat a la televisió com a expert, tot i que en el seu currículum militar no hi apareix cap experiència relacionada amb la lluita antiterrorista. En el seu bloc personal , ha criticat amb extrema duresa els Mossos i també la intervenció que va fer el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, hores després de l'atemptat per parlar en català i no esmentar "ni Espanya ni a l'actuació de les FCSE":  "És que es pot donar major nivell d'estupidesa, roïndat i òptica provinciana (per no dir de necrofilia)?".
L'Associació Unificada de Guàrdies Civils va enviar un comunicat en el qual deixava anar que el doble atemptat podria haver-se evitat "potser" si els Mossos haguessin acceptat la seva col·laboració. La nota recordava que l'oferta de col·laboració dels Tedax de l'Institut Armat no va ser tinguda en compte la vigília de l'atemptat quan va volar pels aires el xalet on els terroristes manipulaven explosius i que va provocar la mort de l'imam i ferides a un altre integrant de la seva cèl·lula . En un primer moment la policia catalana va atribuir l'incident a una explosió de gas. 
En declaracions a l'agència Efe, el portaveu de l'AUGC, Juan Fernández, ha assegurat:  "Potser, si la Guàrdia Civil  hagués actuat i determinat que no era una explosió rutinària, i que aquí s'estava gestant una operació terrorista,  es podria haver tallat tot l'operatiu molt abans".
Aquesta associació i el Sindicat Unificat de Policia, havien fet públic hores abans un comunicat  en el qual lamentaven haver estat "menytinguts" pels Mossos en el que van qualificar com "exclusió dolosa", és a dir, premeditada.  
La facultat per decidir quina policia judicial actua en una investigació competeix al jutge que instrueix el cas. L'explosió en l'habitatge d'Alcanar (Tarragona) va ser assumida en un primer moment i fins que es va inhibir a favor de l'Audiència Nacional per la titular del jutjat d'instrucció número 2 d'Amposta, Sonia Nuez Rivera, que no va requerir de la participació de la Guàrdia Civil.
El diari ABC  va obrir la seva edició de dimarts amb una informació en la qual atribuïa a l'esmentada jutge unes paraules la nit mateixa de l'explosió en la qual aquesta desconfiava davant els Mossos que fos un accident fortuït i aventurava que les bombones trobades al xalet podrien servir per a un atemptat. No consta que la jutgessa escrigués cap d'aquestes suposades sospites en les actuacions que va signar abans d'inhibir-perquè l'assumpte fos instruït a l'Audiència Nacional pel jutge Fernando Andreu.
Després de l'atemptat, es van succeir, a més, informacions sobre una suposada negativa d'Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ​​i dels Mossos d'instal·lar pilons que impedissin un atemptat com el de la Rambla. Diversos mitjans recordaven la recomanació del Ministeri de l'Interior després dels atemptats de Niça i Berlín en el Nadal de 2016 de col·locar obstacles en els accessos a zones turístiques "a fi d'evitar atacs".
A aquelles informacions els van seguir una altra enfilall d'acusacions contra Colau i la policia autonòmica. L'alcalde d'Alcorcón, David Pérez, del PP, va dir que Colau havia "aplanat" el camí dels terroristes per la seva negativa a instal·lar els obstacles. El regidor va ser desautoritzat pel seu partit, però es va negar a retirar les seves paraules. Un sacerdot madrileny d'ideologia ultradretana va assegurar durant una missa que Colau tenia "part de la culpa"d'aquest atemptat i va proposar presentar una denúncia contra la regidora, una acusació desautoritzada per l'Arquebisbat de Madrid.
Barcelona en Comú va decidir respondre publicant la carta que havia enviat el Ministeri d'Interior. Datada el 20 de desembre de 2016, en ella es recomanava la instal·lació de barreres físiques "amb motiu de les properes Festes de Nadal". Interior aconsellava la "instal·lació provisional de grans testos o pilons" que impedís l'avanç de vehicles, i així ho va fer l'Ajuntament de Barcelona. Com el de Madrid i altres consistoris, els va retirar passades les festes.

 MÉS INFORMACIÓ:

Pots seguir Boladevidre
360
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)