traducció - translate - traducción

divendres, 1 de setembre del 2017

Desenes d'alertes de serveis d'intel·ligència estrangers com la de la Rambla es descarten cada any

Etiquetes de comentaris:
Generalitat i Govern espanyol van contrastar conjuntament l'avís i van acordar que no tenia consistència; després de l'atemptat, el van desvincular del mateix

El Periódico publica el document enviat a l'agost al Ministeri d'Interior després dels atemptats exactament amb la mateixa informació ja coneguda i descartada el maig


Reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya entre el Govern i la Generalitat, el juliol passat EFE
La nota que va arribar a les Forces de Seguretat de l'Estat el 25 de maig alertant d'un possible atemptat a la Rambla està lluny de ser infreqüent. Desenes de comunicacions similars de serveis d'intel·ligència estrangers són rebudes i, si escau, descartades cada any, segons expliquen a eldiario.es fonts de la lluita antiterrorista. Els serveis d'informació i intel·ligència de cada país descarten habitualment aquest tipus d'avisos per no atorgar-los la suficient veracitat.
Això va ser precisament el que va passar amb la nota enviada a la Policia Nacional, Mossos d'Esquadra i CNI sobre la Rambla, que ha suscitat polèmica després de la publicació del seu contingut per El Periódico de Catalunya . Aquella comunicació assegurava que hi havia "informació no corroborada" i "de veracitat desconeguda" sobre atacs terroristes "no especificats" contra àrees concorregudes de Barcelona i "específicament, la Rambla".
Davant aquest avís, tant les forces de seguretat espanyoles com les catalanes van qualificar l'alerta com de baixa veracitat. Ho van fer de manera individual a cada cos, però també de forma conjunta. Segons ha explicat aquest dijous el conseller d'Interior, Joaquim Forn, un cop rebut l'avís, el van valorar i li van concedir poca credibilitat. Després, van informar al Govern central perquè ho contrastés amb les seves pròpies fonts. "Dies després, l'Estat ens informa que coincideix amb nosaltres en no donar-li veracitat", ha explicat Forn.
L'alerta, per tant, va existir, però aviat es va descartar després de ser contrastada entre els serveis policials. De fet, cap dels cossos presents a la Mesa d'Avaluació del nivell d'alerta terrorista, en les reunions dels dies 25 de maig i 8 de juny, van posar sobre la taula l'existència d'aquesta alerta.
Així ho ha assenyalat també l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha confirmat a la Cadena SER  que a la Junta de Seguretat Local del 28 de juny els cossos van manifestar que "no tenien constància de cap amenaça concreta i de cap avís específic".

Un nou document procedent dels EUA

El primer document que va publicar El Periódico el dijous només era una traducció i transcripció de l'avís rebut al juliol. A la nit de dijous, el diari va publicar un segon document  -aquest sí en la seva integritat, excepte algunes referències ratllades- amb data posterior a l'atemptat que els nord-americans van enviar directament al Ministeri d'Interior, en concret al  CITCO (Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat).
El 21 d'agost, el Centre Nacional Antiterrorista dels Estats Units (NCTC) envia la mateixa informació que ja va facilitar al maig, que per tant ja era coneguda pel Ministeri d'Interior, inclòs el CITCO, i la Generalitat .
En l'assumpte hi apareix: "Text de la nota enviada als Mossos el 25 de maig de 2017". Aquesta dada figura en el breu text per segona vegada, "el text que els nostres serveis van enviar als Mossos el 25 de maig de 2017". En aquest segon document, en cap moment apareix que aquesta informació també arribés al CITCO -el destinatari d'aquesta nota-, la Policia i la Guàrdia Civil. 
A continuació, es transcriu la informació "de veracitat desconeguda" que totes aquestes forces policials ja coneixien des del maig. Per alguna raó algú va voler que quedés constància documental d'ella uns dies després de l'atemptat.
El centre antiterrorista espanyol havia obtingut així la prova documental d'una informació que havia estat desmentida per la Generalitat i que va generar controvèrsia política després de la seva publicació per El Periódico.
El CITCO està actualment dirigit per Jose Luis Olivera, un dels comissaris implicats en l'anomenada 'Operació Catalunya', tal com va explicar aquest diari. Olivera va viatjar a Barcelona el 29 d'octubre de 2012, al costat del llavors cap d'Afers Interns, Marcelino Martín-Blas, per intentar convèncer els fiscals de la necessitat de registrar la seu de Convergència en plena campanya electoral.

Els desmentiments de la Generalitat

El Departament d'Interior i els Mossos  sí que van reconèixer aquest dijous haver rebut un avís sobre atac terrorista a la Rambla el dia 25 de maig . No obstant això, van negar taxativament que els arribés de la CIA. "No revelarem les nostres fonts, però [és un avís que no arriba] ni de la CIA ni del Centre Nacional Antiterrorista dels Estats Units (NCTC, sigles de l'òrgan que aglutina les agències d'intel·ligència nord-americans, inclosa la CIA)", va destacar el major Josep Lluís Trapero davant els mitjans, negant-se a revelar l'origen d'aquella alerta.
No és la primera vegada que responsables del Govern català defensen aquesta postura. Almenys en tres ocasions el president de la Generalitat, el conseller de l'Interior o el cap dels Mossos van negar que rebessin cap avís de la CIA sobre aquesta qüestió. En totes aquestes respostes, els tres responsables van posar l'accent en el fet que els Mossos no es relacionen amb serveis d'intel·ligència estrangers. No obstant això, en cap d'aquestes ocasions van revelar l'existència de la nota de procedència nord-americana rebuda al maig i descartada sobre la Rambla.
Trapero també va explicar aquest dijous que, amb posterioritat a l'atemptat, hi va haver una comunicació entre els serveis policials espanyols i catalans en els quals sí es va parlar d'aquest avís. Es va produir pocs dies després dels atacs a Barcelona i Cambrils mitjançant una trucada telefònica entre el cap de la Divisió Antiterrorista de l'CITCO i el cap d'Informació dels Mossos.
"És la primera vegada que se'ns fa referència a aquesta alerta en l'àmbit policial", va assegurar Trapero. L'objectiu d'aquella trucada del CITCO era corroborar que els Mossos havien rebut la comunicació del dia 25 de maig. Posteriorment a aquest contacte, serà el propi CITCO el qual, mitjançant un document escrit, reforci la hipòtesi dels Mossos que els atacs a la Rambla no estaven relacionats amb l'avís rebut.

Una polèmica allunyada de la seguretat

Després dels atemptats i un cop començada la investigació judicial, la no vinculació entre els atemptats i l'avís del dia 25 es confirma en saber que la Rambla no era el primer objectiu dels terroristes. Així queda per escrit en una de les declaracions dels detinguts que apareixen en la sentència del jutge, en què s'explica que només es van decidir a atacar la Rambla com a opció improvisada després de l'explosió de la casa d'Alcanar, que els va privar dels explosius.
La polèmica suscitada al voltant de l'alerta és, per tant, aliena a la tasca dels serveis de seguretat, que van actuar de forma conjunta, tant a l'hora de descartar l'avís com a l'hora de desvincular dels atemptats en els primers compassos de la investigació. Els diferents cossos de policia que van intervenir en el filtrat de l'alerta van fer el correcte en no conferir credibilitat a aquesta alerta perquè, com s'ha demostrat després, era una pista falsa.

Pots seguir Boladevidre

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)