traducció - translate - traducción

dissabte, 9 de setembre del 2017

Palinuro: Santiago y cierra España

Etiquetes de comentaris:

Calia fer alguna cosa per tranquil·litzar la parròquia, molt nerviosa amb les notícies de Catalunya. No n'hi havia prou amb la crispada i desencaixada reacció de la vice-presidenta del govern que va sortir qualificant de puntada a la democràcia l'aprovació de la Llei del referèndum. Al contrari, el ridícul de Sáenz de Santamaría fora de si havia de compensar-se amb alguna cosa que eliminés la impressió que l'Estat està en mans d'autèntics pirats.

Així doncs, el govern va decidir compensar un ridícul amb un altre: va posar Rajoy a parlar. Faltant al seu costum de no donar mai explicacions per a res, el dels sobresous, va decidir informar en el seu inimitable estil al final del consell de ministres extraordinari. Va asseure prèviament a tots els ministres a primera fila, com "doctrinos", va convocar als mitjans i els va deixar anar l'habitual romanço ple de falsedats i tòpics. Havia condescendit a passar comptes del que pensa fer i no toleraria que ningú posés cap cosa en qüestió. El nucli del seu discurs va ser una enumeració dels recursos mitjançant els quals pretén que el Tribunal Constitucional li tregui les castanyes del foc de la seva pròpia incompetència, i un atac al bloc independentista i al Govern de la Generalitat als quals acusa d'"autoritaris" i d'anar en contra de la democràcia. Sense admetre preguntes, sense observacions, democràticament.

Per descomptat tot això adobat amb les conegudes fal·làcies sobre el respecte a la legalitat i la necessitat d'atenir-se als procediments de reforma previstos. És inútil repetir aqui que el seu concepte de legalitat és trampós i que els procediments de reforma romanen negats a qui no pertanyi a un dels dos partits dinàstics. És un mode d'actuació, aquest sí, típicament autoritari i d'arrel franquista: el governant es limita a reiterar el seu criteri sense atendre cap matís, crítica o relativització, sense escoltar res perquè per a això disposa de la força coercitiva de l'Estat; per fer callar la discrepància si, malgrat tot, aquesta es manifesta.

De fer algun tipus de recapitulació, de meditar sobre les causes que han portat a aquesta situació en què el president i la vicepresidenta del govern surten amenaçant als ciutadans, ni "flowers". No obstant això, és clar que, si hem arribat fins aquí es deu en gran part a la irresponsabilitat política del que ara s'ofereix com a garant de l'estabilitat amb el suport entusiasta dels mitjans nacional-espanyols com El País, que sortia amb un editorial digne de l'ABC o La Razón, titulat La dignidad de Cataluña. És un sarcasme que aquest títol plagiï el que el 2010 van publicar molts mitjans catalans (La dignitat de Catalunya) en defensa de l'Estatut, a punt de ser dinamitat per la sentència del Tribunal Constitucional d'aquell anys.

Aquesta espècie de burla és paral·lela al fet que sigui precisament qui més ha fet per dinamitar l'entesa entre Catalunya i Espanya qui diu buscar una solució al conflicte. Perquè, com sap tothom, l'independentisme català ha pujat del 25/30 per cent de la població fins al 50 per cent gràcies a la demagògia de Rajoy recollint signatures contra l'Estatut el 2006 i recurrent-lo davant del TC, tot per fer joc brut contra el Govern de Zapatero. El sobresous ha destrossat el sistema del 78 per satisfer les seves ànsies de poder. I arribat aquí, va seguir amb la política anticatalana, perfectament condensada en el propòsit més insultant i estúpid d'"espanyolizar a los niños catalanes" de l'ex-ministre Wert.

Els que van ser contra l'Estatut són els que ara diuen protegir-lo. Per la mateixa raó per la qual els franquistes que es van abstenir en la votació sobre la CE 78 o van votar en contra són els que s'erigeixen avui en els seus defensors i la fan servir com a baluard contra les aspiracions democràtiques de la gent.

En compliment del seu trist destí de ser seguidor de la dreta, el PSOE reitera el seu suport incondicional als franquistes del govern, donant per bo el seu simulacre de democràcia. Això ho legitima, segons sembla, per no prendre's la molèstia de buscar una entesa amb Catalunya substituït per una etèria crida a un diàleg que no s'ha produït, no es produeix ara i no es produirà mai ja que el nacionalisme espanyol només entén una forma de relació de Catalunya amb Espanya, la de la submissió i el silenci davant els abusos.

És un espectacle patètic el del nacionalisme espanyol donant pals de cec, superat en tot moment per la Generalitat. Ahir el Parlament va aprovar la Llei de Transitorietat per al cas que guanyi el "sí" al referèndum, complint així la promesa d'Puigdemont d ' "anar de la llei a la llei", impertèrrit el bloc del sí davant les amenaces de les autoritats espanyoles que no poden fer res més que això, amenaçar.

Al mateix temps, el Parlament demanava investigar judicialment a Rajoy, Santamaría i Fernández Díaz pels delictes que haguessin pogut cometre en la "operació Catalunya".

Uns presumptes delinqüents s'encarreguen d'aplicar la llei a Espanya


Pots seguir Boladevidre

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)