Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Analitzem les possibilitats que hi ha de dur la justícia espanyola davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans i com pot ser de decisiu aquest organisme
El Tribunal
Europeu dels Drets Humans (TEDH), també anomenat
Tribunal d’Estrasburg, és la instància a la qual podrien recórrer els presos
polítics independentistes una vegada esgotada la via judicial espanyola. Aquest
tribunal examina les possibles vulneracions de drets que recull el Conveni Europeu de Drets Humans i
té jurisdicció sobre cinquanta-set estats que formen part del Consell d’Europa.
És a dir, és un tribunal internacional que va més enllà de l’àmbit de la Unió
Europea.
El judici contra els dirigents
independentistes encausats per rebel·lió i sedició pot començar a la tardor. És
previst que el jutge Pablo Llarena acabi la instrucció les setmanes vinents, una
volta hagi pres declaració a la resta d’encausats citats al Tribunal Suprem
espanyol.
Fins ara, diversos juristes han assenyalat
les irregularitats en les interlocutòries de Llarena que justifiquen que Oriol
Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn continuïn en situació de
presó preventiva. També s’ha criticat que la justícia espanyola sobrepassa els
límits constitucionals. És el cas de les acusacions de rebel·lió en un context
de no-violència en què s’intenta fabricar un relat per a justificar que
l’actuació dels cossos policíacs espanyols a Catalunya va ser culpa de l’actitud
de resistència passiva i pacífica de la ciutadania i de les crides a la
mobilització. I també de les mesures cautelars que ha dictat el Tribunal
Constitucional espanyol contra la candidatura de Carles Puigdemont a la
investidura.
Tenint en compte aquesta situació i les
condemnes a presó que pugui haver-hi els mesos vinents contra els dirigents de
l’independentisme, una via a explorar és la justícia europea. En principi, la
jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg és aplicable al dret intern espanyol i,
per tant, els jutges de l’estat espanyol haurien d’aplicar-la. Exposem algunes
preguntes amb resposta sobre les possibilitats de recórrer a la justícia europea
per a analitzar les actuacions que duen a terme els tribunals espanyols.
Quan es podran portar les
decisions de la justícia espanyola al TEDH?Quan s’hagin esgotat
tots els recursos de la via interna. En el cas de la presó preventiva de
Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart, davant la negativa del Suprem, cal presentar
un recurs d’empara al Constitucional. Aquesta setmana, el TC va admetre a tràmit
els recursos de Sànchez i Cuixart, i una volta es pronunciï les defenses ja
podran presentar un recurs al TEDH. Pel que fa al judici, quan hi hagi la
sentència del Suprem, es podrà recórrer en contra abans de presentar un recurs a
Estrasburg.
Quant temps pot tardar una
sentència del TEDH sobre els presos polítics?Diversos anys. Potser
sis o set. La lentitud és una de les característiques de la justícia europea.
Depèn del nombre de demandes obertes sobre un estat afectat, del sistema de
prioritats que estableix el mateix tribunal. A vegades, la resolució pot
escurçar el termini, en funció de la gravetat de la violació de
drets.
Durant aquest temps, el TEDH pot
obligar Espanya a alliberar els presos?Sí. En els recursos, les
defenses poden demanar mesures cautelars a Estrasburg perquè alliberi els presos
polítics mentre examina si s’han vulnerat els seus drets fonamentals i si el
judici que han rebut ha estat just i imparcial.
Què pot examinar el
TEDH?Els drets fonamentals vulnerats, com ara la llibertat
d’expressió, les detencions, el dret de participació política, la llibertat de
consciència. Estrasburg també pot analitzar l’aplicació dels tipus penals
previstos (en aquest cas, rebel·lió i sedició) contra els presos i les
condicions d’imparcialitat i independència del tribunal.
Poden obligar la justícia
espanyola a repetir el judici?Sí. Si el Tribunal d’Estrasburg
conclou que no s’han donat les condicions per a un judici just o bé que no és
justificada l’aplicació dels tipus penals de rebel·lió i sedició, pot sentenciar
que l’estat espanyol ha de fer repetir el judici de tal manera que no es
vulnerin els drets fonamentals dels encausats.
Es
pot recórrer en contra de
les mesures cautelars del TC contra
la investidura de Puigdemont?Sí. Puigdemont i JxCat poden recórrer
contra les mesures cautelars del TC perquè no hi ha cap tribunal de rang
superior en l’ordenament jurídic espanyol. També poden demanar que el TEDH
suspengui les mesures cautelars del TC en un termini curt mentre les examina,
malgrat que no hi ha jurisprudència en matèria de dret de participació política
i que, per tant, s’exposarien a veure denegada la seva demanda. A més, si el TC
admet a tràmit el recurs del govern espanyol, el recurs cauria, perquè la
situació hauria canviat i s’hauria d’analitzar si presentar-ne un de
nou.
Un ciutadà particular pot
presentar un recurs davant el TEDH?Sí, amb un advocat que conegui
el procediment davant el Tribunal d’Estrasburg. La majoria de recursos no
s’admeten per defectes de forma. A més, és recomanable que, si hi ha una
vulneració que afecta diverses persones, es presenti una única demanda
col·lectiva.
Més informació
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada