traducció - translate - traducción

dimarts, 19 de juliol de 2016

Palinuro: El franquisme segueix viu i governa

Original en castellà, traduït amb Google translator

Ahir vaig tenir el privilegi d'intervenir en una tertúlia de Catalunya Ràdio titulada Les Ferides obertes del franquisme juntament amb Monserrat Ginès, presidenta de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona i Andreu Mayayo, catedràtic d'Història Contemporània de la UB. El tema, com correspon a l'aniversari d'un 18 de juliol, era el franquisme a Espanya. El programa sencer es troba a l'enllaç de més amunt o aquí.

Té poc sentit que em repeteixi. Vaig dir el que volia dir en total llibertat. Agraeixo infinit a Catalunya Ràdio l'oportunitat que em va donar d'expressar-me. Un cop més, els mitjans catalans emeten un discurs del que els mitjans espanyols no volen ni sentir parlar. Cap em crida mai a parlar d'aquest o de qualsevol altre tema. I ho entenc: tenen gent molt més preparada i capaç de dir coses més originals i interessants que el pobre Palinuro. No hi ha més que sentir-los i veure'ls.

Dues vegades vaig tenir inconvenients a oposar a les opinions de la meva col·lega Mayayo, per la resta home ponderat i savi. Una ho vaig fer en antena i l'altra la vaig deixar passar per aquest pruïja que té un no discrepar massa d'una sola vegada. Però ara, amb la calma del distanciament puc fer-ho perquè, entre altres coses, tots dos punts són molt significatius.

El primer va ser quan Mayayo va insistir en el que, al meu parer, era reduir el franquisme a la guerra civil. Aquesta precisió si la vaig fer i no val la pena estendre. El franquisme va ser molt més que la guerra civil: va ser una dictadura cruel, genocida, basada en el terror, la repressió, l'assassinat indiscriminat d'una població inerme durant 40 anys Va ser un règim de delinqüents que van convertir tot concepte d'ordenament legal, dret, seguretat jurídica de les persones en una burla i que es va basar en la por que va inculcar en la població i que encara dura. L'intent de reduir el franquisme a la guerra civil és el proemi a l'afirmació que tots dos bàndols van cometre barbaritats en aquesta guerra. Al marge que això tampoc és cert ja que les barbaritats dels feixistes van ser quantitativament i qualitativament molt superiors a les dels republicans, hi ha la qüestió de que l'essència del franquisme es va manifestar no a la guerra, sinó a la postguerra, en els 40 anys de "Victòria" i terror que els seus seguidors, avui governants, continuen celebrant no com un cop d'Estat d'un militars traïdors i perjuros, sinó com el glorioso alzamiento nacional.

El segon, que no vaig necessitar llavors, però ho faig ara es va donar quan vaig afirmar que la diferència entre la dreta demòcrata europea i la no-demòcrata espanyola (o sigui, el PP) és que l'europea es va enfrontar al feixisme amb les armes a la mà mentre que l'espanyola és l'hereva directa d'aquest feixisme triomfant. Aquesta diferència em sembla essencial. No obstant això, Mayayo va venir a dir més o menys que a tot arreu couen faves i que també a Alemanya i altres països feixistes, personatges d'aquesta mena havien conservat la seva posats en llocs de treball importants. És una relativització absolutament inexacta. A Alemanya hi va haver un procés de desnazificació: els principals dirigents nazis van ser ajusticiadoss, altres van pagar amb anys de presó (Hess, per exemple) i molts, moltíssims altres, milers, van passar pels camps de desnazificació. ¿Que hi va haver casos en què dirigents nazis van aconseguir sobreviure i fins prosperar? Sens dubte. Però és que a Espanya va succeir a l'inrevés: a més dels assassinats i presons, totes les professions civils i militars van ser "depurades" durant el franquisme. Desenes de milers de mestres, professors, metges, advocats, jutges, quan no van ser assassinats o empresonats o se'ls van robar les seves propietats, van patir inhabilitació i ostracisme. Res d'això va passar en la transició. Res. Ni un jutge dels delinqüents que van formar el Tribunal d'Ordre Públic de Franco, per exemple, va ser molestat; ni un policia torturador; ni un periodista o cura delators. Ningú. No hi ha punt de comparació.

Publicació original Ramon Cotarelo

Publica un comentari a l'entrada