traducció - translate - traducción

dissabte, 30 de juliol del 2016

250 ANYS DE LLEIS CONTRA L'EUSKERA I EL CATALÀ

Original en castellà, traduït amb Google Translator

250 anys de lleis contra l'euskera i el català

Alots Gezuraga
Nabartzaleok

"El Poble basc-Nabarro, té dret perfecte i indiscutible a la seva llengua (...) si l'home no li ha de ser donat parlar la seva idiomes matern, precís serà confessar que no té drets" Diputació Foral d'Alta Nabarra, any 1896.

L'arribada dels Bourbones francesos a principis del segle XVIII va portar un nou intent d'unificació de l'idioma castellà i la seva imposició sobre la resta d'idiomes de la corona de les Espanyes que ja intentés Antonio de Nebrija a Castella a la fi del segle XV, mitjançant la seva influència en la reina Isabel i "la Catòlica" i amb notable èxit a les colònies d'Ultrapuertos. El parisenc Philippe V Dit o "el Animós" duc d'Anjou, va crear la Biblioteca Nacional Espanyola (1712) o la Reial Acadèmia Espanyola (RAE, 1713), necessària per aconseguir el castellà unificat que es parla avui a la península ibèrica (l'espanyol "batua"), enfront de la situació amb què es va trobar a la seva arribada el rei francès d'un idioma amb una forta dialectización.

A França el 1539 el seu rei Francesc I va imposar la Llei "Villers Cotterêts", per la qual la langue d'oïl en el seu dialecte franciano (francien, una llengua admnistrativa), es convertia en única a la vida oficial i en els tribunals de tot l'imperi francès -llengua parlada originàriament tan sols a la petita illa de França sobre el riu Senat, desbancant al llatí, però sobretot, menyspreant les "llengües provincials" que llavors era molt nombroses i fins i tot amb més parlants i va crear un francès artificial unificat per a tot document o escrit que a poc a poc es va convertir en el francès parlat que avui coneixem i que fins llavors no existia.

Amb els anomenats Decrets de Nova Planta de Philiphe V (castellanitzat com Felip V) que van començar el 1707, es van eliminar els Furs de la corona d'Aragó-Catalunya, sota l'excusa d'haver-se oposat a la coronació del primer Bourbon com el seu rei. Aquestes lleis van marcar l'inici de la unitat lingüística peninsular, sent la llengua del regne de Castella la qual es va imposar i s'imposa fins al present a les llengües nacionals dels altres regnes de la corona de les Espanyes mitjançant diferents lleis antiforales, Decrets, Constitucions i diverses guerres internes.

Aquests Decrets de Nova Planta van arribar de ple als romanços aragonès i català, però aviat es van estendre a la resta d'idiomes. En aquests Decrets es diu que els màxims representants del poder central a la corona catalanooaragonesa, els corregidors: "Posarà (n) la major cura a introduir la llengua castellana, a la qual cosa donarà les providències més temperades i dissimulades perquè s'aconsegueixi l'efecte sense que es noti la cura ", aquest Reial decret incloïa també el basc malgrat que els nabarros van donar suport al Bourbon en la seva guerra contra els Habsburg per aconseguir la corona de les Espanyes:" perquè en (Alta) Nabarra es parla bascuence en la major part i governaran Ministres Castellans ".

Un resum del lingüicidi practicat en els últims 250 anys a França ia Espanya mitjançant Decrets o Reals Cèl•lules contra tots els idiomes parlats en els seus imperis en general i contra l'euskera i el català en particular -els dos Pobles que més s'estan resistint a ser assimilats pels castellà / espanyols -, és el següent (tret majoritàriament del "Llibre negre de l'euskera" de JM Torrealdai):

ESPANYA 1768: Una Reial Cèdula dóna ordre d'ensenyar en castellà a la Corona d'Aragó-Catalunya i una altra Reial Cèdula de 1780 estén aquesta ordre a tot el Regne de Les Espanyes. Reial Cèdula del Bourbon Carlos III de Les Espanyes: "estendre l'idioma general de la Nació (espanyola) per la seva major harmonia i enllaç recíproc".

ESPANYA Any 1772: Una altra Reial Cèdula de Carles III prohibeix la comptabilitat en basc i català a "tots els mercaders i comerciants de l'engròs i menor".

ESPANYA Any 1776: Es prohibeixen els llibres en basc i català. El ministre real el Comte d'Aranda exigeix que: "sense especial esment seva no es donen llicències per aquest Consell per imprimir llibres en una altra llengua que la castellana" i especifica després: "arxivant l'obra original de l'obra de la vida de Sant Ignasi escrita en bascuence ".

FRANÇA Any 1789: S'eliminen els Furs i totes les institucions pròpies, s'imposa el centralisme francès i la nació única: en idioma, cultura, lleis etc. Es cremen els llibres no escrits en francès, es prohibeix i castiga l'ús de tots els altres idiomes, "els patois".

FRANÇA Any 1794: Informe de Gregorie i Barère: l'educació només en francès i es persegueix qualsevol altre idioma parlat a l'Estat francès.

ESPANYA Any 1801: Es prohibeixen tot tipus de representacions teatrals en basc o català i més elements culturals, ja que es prohibeix: "representar, cantar, ni ballar peces que no siguin en idioma castellà".

ESPANYA Any 1803: Els mestres de primera lletres apliquen la dita: "lletra amb la sang entra". Es registra la denúncia d'un particular sobre càstigs corporals infringits per parlar euskera a l'escola.

ESPANYA Any 1841: Alta Nabarra passa de regne a província espanyola. La seva autonomia queda totalment reduïda i controlada des de Madrid com ho va ser la corona cataloaragonesa al segle anterior.

ESPANYA Any 1857: La coneguda com a Llei Moyano imposa l'obligatorietat de l'escolaritat únicament en castellà: "La Gramàtica i Ortografia de l'Acadèmia Espanyola seran text obligatori i únic per a aquestes matèries en l'ensenyament públic".

ESPANYA Any 1862: Es prohibeix l'euskera i el català en tot tipus d'escriptures públiques: "els instruments públics s'han de redactar en llengua castellana".

ESPANYA Any 1867: Es prohibeix l'euskera i el català en tot tipus d'obres dramàtiques. Reial Ordre de la reina Isabel II: "no s'admetin a la censura obres dramàtiques que estiguin exclusivament escrites en qualsevol dels dialectes (sic.) De les províncies d'Espanya".

ESPANYA Any 1876: S'eliminen els Furs i totes les institucions pròpies en la Nabarra Occidental (avui Comunitat Autònoma Basca), s'imposa el centralisme espanyol a imitació del francès de la nació única: una llengua, una cultura, mateixes lleis etc. Es perd tota autonomia real fins al present. L'objectiu ho assenyala el diari madrileny "El Imparcial": "Llevar els Furs no és suficient, hem de llevar ara la llengua".

ESPANYA Any 1896. Prohibició de parlar per telèfon o enviar telègrafs en basc o català.

ESPANYA Any 1902: Reial Ordre d'Alfons XIII i del comte de Romanones en què es castiga els mestres que ensenyin en el seu idioma "o dialecte" el catecisme. Entenen els governants espanyols per "dialecte" no els infinits del castellà (fins a 90 principals i infinits subdialectes), sinó tots els altres idiomes que es parlen a la corona de Les Espanyes: "Els mestres i les mestres d'Instrucció Primària que ensenyessin als seus deixebles la Doctrina Cristiana o una altra qualsevol matèria en una llengua o dialecte que no sigui la llengua castellana seran castigats per primera vegada amb amonestació ... i si reincidiese, seran separats del Magisteri oficial, perdent tots els drets que els reconeix la Llei ".

FRANÇA Any 1903: Es prohibeix, una altra vegada, l'euskera i el català a les escoles franceses.

ESPANYA Any 1923: Es prohibeix a més el basc i el català en actes oficials durant el règim d'Alfons XIII i la dictadura de Primo de Rivera: "no podrà usar-se per les persones investides d'autoritat altre idioma que el castellà, que és l'oficial del estat espanyol ".

ESPANYA Any 1925: Es retiren tots els llibres de text "que no estiguessin escrits en espanyol" i tindran suspensió d'ocupació i sou els que ensenyin en basc o català.

ESPANYA any 1926: Real Ordre contra els mestres que no ensenyin en castellà: "Els mestres que proscriban, abandonin o entorpeixin l'ensenyament de l'idioma oficial en aquelles regions en què es conserva una altra llengua nativa, seran sotmesos a expedient, podent ser-los imposada la suspensió d'ocupació i sou ".

ESPANYA Any 1930: S'imposa a totes les corporacions locals que "els llibres oficials de registres i actes en castellà" i en cap altre idioma.

ESPANYA Any 1932: La Segona República espanyola prohibeix l'ensenyament de l'euskera en centres privats i públics però no evita la creació de les primeres ikastoles bilingües des de l'auzolan i fons privats. No obstant això, l'Estatut de Catalunya de l'any 1932 va introduir per primera vegada l'ensenyament del català a tots els nivells de l'ensenyament, però va ser un sospir en l'àmbit repressiu general de l'Estat espanyol.

ESPANYA Any 1937: Començament de la dictadura de Franco, recentralització, idioma únic, nació única. Prohibició parlar en basc i qualsevol signe cultural basc (com tocar el txistu). La repressió sobre la població euskaldun es produeix amb penes de presó i escarni social (rapar el pèl a les dones, insults, paseíllos etc.). Presó, interrogatoris i vexacions de tot tipus sobretot a les dones, a més de tota mena de menyspreu. El mateix va passar a Catalunya.

ESPANYA Any 1938: S'exclou qualsevol altre idioma que no sigui el castellà dels registres, inclosos els nom de persones, segons l'Ordre ministerial sobre el Registre Civil: "Cal assenyalar com a origen d'anomalies la morbosa exacerbació en algunes províncies del sentiment regionalista que portar a determinats registres bon nombre de noms que no només estan expressats en idioma diferent de l'oficial castellà, sinó que comporten una significació contrària a la unitat de la pàtria. L'Espanya de Franco no pot tolerar agressions contra la unitat del seu idioma. Tal ocorre en les Vascongadas, per exemple, amb els noms d'Iñaki, Kepa, Koldobika i altres que denuncien indiscutible significació separatista ".

ESPANYA Any 1938: Prohibit predicar en basc, llevat 10 minuts però si ningú entén el castellà: "Servir també tenir en compte que en les Esglésies no s'ha de permetre la predicació en basca i només si al seu judici considera que la major part dels feligresos i assistents aquells desconeixen l'idioma espanyol pogués autoritzar deu minuts de converses en basc que resumeixi el que s'ha exposat ". Una situació similar es va viure a Catalunya amb l'Església Catòlica que treia el dictador sota pal•li i va ser un element fonamental de la repressió franquista contra els Pobles basc i català.

ESPANYA Any 1939: Exclusió del basc i del català en la retolació d'hotels.

ESPANYA Any 1940: Exclosos en Tribunals i Comerços.

ESPANYA Any 1940: L'administració només atendrà en castellà. Circular sobre l'ús de l'idioma pels funcionaris: "Tots els funcionaris que en acte de servei s'expressin en un altre idioma que no sigui l'oficial de l'Estat, quedaran ipso facto destituïts, sense ulterior recurs".

ESPANYA Any 1940: Normes del Departament de Cinematografia, totes les pel•lícules només es podran realitzar en castellà: "Totes les pel•lícules han d'estar dialogades en castellà prescindint, en absolut, dels dialectes (sic.)".

ESPANYA Any 1944: Prohibit el basc i el català en les escriptures públiques.

ESPANYA Any 1947: Prohibits en les revistes.

ESPANYA Any 1948: Prohibits de nou a les escoles. A les escoles no només es va prohibir ensenyar en basc o català sinó que va tornar a ser perseguit tot el que el parlés amb burla pública, menyspreu i sobretot mitjançant el càstig físic. Aquesta situació era comú als dos països malgrat que el carlisme àleps i alt Nabarro es van alçar, enganyats a canvi de recuperar els Furs, amb els feixistes espanyols.

ESPANYA Any 1954: Prohibits en les ràdios.

ESPANYA Any 1964: Prohibits en discos i publicitat.

ESPANYA-FRANÇA Anys 1978-2015: El castellà i el francès són d'obligat coneixement pels seus ciutadans o perquè el que vulgui aconseguir aquestes nacionalitats amb els seus corresponents exàmens, així ho imposen la Constitució espanyola i francesa. A França la situació és fins i tot pitjor que a Espanya ja que encara que l'Estat francès va signar la Carta Europea de Llengües Minoritzades o regionals de 1992, aquesta no es compleix. El basc i el català és "alegal" a l'Estat francès inclosa la seva ensenyament i en part de l'Estat espanyol (sud d'Alta Nabarra i en Trebino).

El Poble basc i el català són a Espanya dividits en diferents administracions o comunitats autònomes per l'imperialisme, el que dificulta la recuperació dels seus idiomes nacionals en molts territoris per la manca d'una política comuna per a tots els seus ciutadans (un Estat propi). El recent canvi de govern autonòmic en la Comunitat Foral Navarra, sembla que pot "legalitzar a l'espanyola" l'ensenyament a la zona mitjana i sud d'Alta Nabarra, és a dir, podran aprendre els que vulguin mentre que el coneixement del castellà seguirà sent el únic idioma obligatori per a tots.