traducció - translate - traducción

dijous, 7 de juliol de 2016

El cambrer de Baleària que es creia que era emperador

dimecres 22 d'abril de 2015, trajecye BCN-Palma,
a les 11:18 de la nit
Com que jo em vaig trobar exactament en la mateixa situació, l'abril del 2015 viatjant a Palma amb Transmediterrània/Acciona, faré el mateix que ha fet en Quimi Portet; publicaré la foto del colonitzador que es va negar a entendre'm en català, amb insult de "paleto" incorporat com a adjectiu per referir-se a la llengua meva/nostra i de qui la vulgui.

Vist els imbècils que han atacat en Quim, intentant vestir-lo d'imperialista i poderós opressor dels pobres castellanoparlants de les classes populars, jo també els acusaré - limitant-me només a alguns castellans i també a alguns catalans, però - de col·laboradors necessaris per extingir una llengua. És a dir de tontos útils o d'ases que sempre passen a prop. Exactament com el de la foto. Ara us deixo amb la reflexió de Vicenç Partal al VilaWeb.

_____________________________________________________

OPINIÓ EDITORIAL
Vicent Partal

El cambrer de Baleària que es creia que era emperador
«Però el cambrer que es va creure per un moment que era emperador es va equivocar de bar i ara rebrà un avís seriós i potser un correctiu i tot»

_MG_7218

Vaig llegir en algun lloc que en diuen la ‘reacció emperador’. I és tan senzilla d’entendre com políticament significativa. La ‘reacció emperador’ és un reflex psicològic en què una persona normal i corrent, de sobte, se sent un emperador totpoderós quan, normalment de manera inconscient, treu profit personal d’una opressió col·lectiva. La seua vida, potser poc atractiva, la sublima en l’insult a algú que potser el supera personalment, però que col·lectivament es troba disminuït. Poseu-hi l’exemple que vulgueu: el blanc que insulta el negre, l’home que menysté la dona, l’espanyol que ridiculitza el català…

El conegut cas del cambrer d’un vaixell de Baleària que va fer befa de Quimi Portet (en compte de demanar-li un autògraf!) és ben paradigmàtic d’això que diem. Portet demana un cafè amb llet i l’individu li diu que si el demana en francès, italià, anglès, castellà o gallec l’entén. Però que ‘en català o en mallorquí’, no.

He de reconèixer que l’escena té fins i tot un punt de deliciosa. Ja m’agradaria sentir aquest individu parlant en anglès o en italià, perquè sospite que no n’arribaria a entendre ni una sola frase. Parlar moltes llengües, parlar-les de veritat, t’obri el cap. La referència al gallec, que fa sospitar que ell ho és, és de manual de sociolingüística: de segur que, pensant com pensa, no defensaria mai el gallec contra el castellà, ni li passaria pel cap de posar-los al mateix nivell. I això de ‘en català o en mallorquí’ ja és una cosa de traca i mocador. O siga que un senyor que no és capaç d’entendre ‘cafè amb llet’ en canvi es veu amb cor de distingir la més que subtil diferència que puga haver-hi entre la manera com pronuncien eixes tres paraules un de Vic i un de Manacor. Bravo!

Però el cambrer que es va creure per un moment que era emperador es va equivocar de bar i ha rebut un avís de la seua empresa, molesta amb la polèmica. Perquè ha anat a parar en una empresa que, malgrat aquest episodi concret, ha demostrat al llarg dels anys que és sensible amb la llengua catalana, que és la dels seus amos. Però sobretot perquè treballa en una empresa sensata i moderna. I per tant aquesta sap que amb el client, primer de tot, hi has de ser atent i educat.

Jo mateix sóc, amb molt d’orgull, fill de bar. I a casa els pares ens havien ensenyat sempre això: a ser respectuosos amb ‘els hòmens’, paraula de sonoritat única que feien servir per anomenar això que ara lamentablement només són clients. Fa molt temps que m’ho explicaren i que ho vaig entendre, però constata que cada dia que passa eixa actitud encara és fa més necessària. Perquè en un món on el Manchester City rep Pep Guardiola obrint un compte de Twitter en català el ridícul del cambrer que es pensà per un segon que era l’emperador, una empresa com Baleària simplement no se’l pot permetre.

I un detall final que em sembla molt positiu. Hi ha un canvi molt important que vaig observant amb interès aquests darrers mesos. Arreu dels Països Catalans, tinc la sensació que molta gent ara ja no acota el cap, ans denúncia i es defensa. Posa en evidència aquests petits emperadors i demana responsabilitats pel seu comportament. És clar que hi ha molts casos, cada dia i a tot arreu, en què continuem com estàvem. Però em remet a les xifres de denúncies per a manifestar que crec que cada vegada més gent es nega a acceptar els mecanismes d’opressió lingüística que fan possible que un cambrer es puga sentir per un instant com un emperador només perquè es pensa que ha humiliat algú que ni tan sols sap qui és.

Publica un comentari a l'entrada