Vull felicitar-te per inaugurar un nou gènere periodístic: el no periodisme. Bàsicament consisteix a evitar tot allò que s'aprèn en una facultat de periodisme. El primer exercici és oblidar les famoses 6 W (what, who, where, when, why i how). Una vegada que no existeix el què, pots col·locar el qui per justificar d'alguna manera la no notícia, però la resta no té importància.
Practicaré una mica: "un grup d'objectes volants no identificats no ha aterrat al carrer Gènova de Madrid tot i que, arran dels gairebé vuit milions de vots obtinguts pel PP, pugui semblar el contrari". Després, hi afageixes algun fotograma de "La guerra dels mons" i ja tens la no notícia. Meravellós. Perquè estudiar periodisme si es pot practicar el no periodisme?
També el no periodisme és una manera d'avançar-se a la realitat o, millor dit, dictar a les autoritats el que han de fer. Per exemple, un titular podria ser: "avui no s'espera la dimissió de Jorge Fernández Díaz". Au! aquí queda això. I si l'al·ludit el llegeix, potser agafi la indirecta.
El no periodisme s'hauria d'estendre a altres seccions del diari. Jo començaria per les necrològiques: "No pregueu encara per l'ànima de Pepito dels Palotes, fundador de Conserves Palotes, que no va morir dissabte passat a l'edat de 90 anys. E.P.D.P.N.E. (En pau descansi però no encara). "
En fi, resulta altament satisfactori que els mitjans de comunicació espanyols innovin en una professió tan digna com la periodística. Per als amants de la ficció la invenció del no periodisme és una molt bona notícia.
Doncs res més, reitero la meva enhorabona amb un acudit de regal:
Àlex
Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i también al Facebook
Font: El no periodismo | Societat Anònima
Original en castellà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada