Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Aquest article està escrit com dret a rèplica a l’article anònim publicat el 7 de desembre de 2017 a la web de Vilaweb. Aquest article criticava la meva publicació d’un article previ, que investiga les denúncies de corrupció al Ministeri d’Hisenda espanyol.
Sóc advocat amb seu a Ginebra, Suïssa. Vaig treballar anteriorment al Banc Mundial. He servit com a mediador de pau a Nacions Unides. El meu treball ha inclòs l’anàlisi de sistemes electorals en societats dividides i esquemes de corrupció electoral. Tinc llicència per exercir d’advocat a Anglaterra, Nova York i Suïssa.
El meu primer graus d’estudis va ser del Christ’s College, de la Universitat de Cambridge. La meva tesi doctoral va ser supervisada per un dels juristes més famosos dels Estats Units d’Amèrica. Va ser seguidament publicada com un aclamat treball sobre la resolució de conflictes civils. Sóc soci director d’un despatx d’advocats de Ginebra. Una revista suïssa d’economia m’ha nomenat una de les tres-centes persones més influents de Suïssa.
El 2016 vaig treballar a la campanya de un candidat a ser Secretari General de Nacions Unides, que finalment va quedar segon, per darrera de l’antic primer ministre portuguès António Manuel de Oliveira Guterres, que admiro molt. He publicat dos llibres i més de dos-cents articles, entre altres sobre el dret internacional i la resolució de conflictes civils. Sóc partidari de la reforma estructural de les organitzacions internacionals, incloses les Nacions Unides. Solia treballar per a la Unió Europea.
No tinc una implicació anterior a la política espanyola o catalana. No sóc membre de cap partit polític en cap país. He litigat centenars de casos en la meva carrera com a advocat, incloent casos de difamació i corrupció. Sóc un líder mundial jove (Young Global Leader) del Fòrum Econòmic Mundial que celebra la seva reunió anual a Davos, Suïssa.
Menciono aquestes coses perquè vull persuadir al lector que sóc una persona creïble quines seves opinions val la pena considerar. Jo no publicaria greus acusacions a la lleugera. Accepto el debat i la crítica de les meves opinions, si es fan de bona fe.
Al matí del dimarts 5 de desembre de 2017, vaig distribuir un article anomenat Jean Claude Juncker i la crisi catalana. Aquest article seguia un flux de diners del Fons Europeu de Desenvolupament Regional cap a una consultora de gestió amb seu a Barcelona i a un partit polític anomenat Ciudadanos. Ciudadanos es presenta a les properes eleccions regionals de Catalunya que tindran lloc el 21 de desembre de 2017. El meu article està publicat aquí en castellà.
Aquest va ser el sisè d’una sèrie d’articles publicats sobre la crisi catalana. El cinquè, titulat Votaciones Catalanas, està publicat aquí. Els primers quatre articles, publicats només en anglès, es denominen Reflexió sobre el Conundrum català; Independència catalana; Segrestant a Catalunya; i Catalunya reprimida.
És important que es llegeixin aquests articles junts, perquè proporcionen el context del meu sisè article. Que es refereix a qüestions dels cinc anteriors. Els comentaris haurien d’anar fets sobre el conjunt dels sis, no només del sisè article per separat.
A principis del matí del dijous 7 de desembre de 2017, Vilaweb va publicar un article anònim en resposta al meu article sobre Jean-Claude Juncker. L’article va ser anomenat Desintoxicació: no és cert que Juncker financi als ciutadans amb diners de la Unió Europea. Desintoxicació era una crítica al meu sisè article sobre Catalunya. Contenia un enllaç al meu article, però només a la versió anglesa i no a la versió espanyola.
Desintoxicació no menciona cap dels meus articles anteriors. No critica cap de les afirmacions contingudes en aquells articles anteriors, que romanen sense resposta. Estranyament Desintoxicació no menciona el nom o la data de l’article que pretén criticar. La Desintoxicació és simplement un atac a la meva integritat personal.
El meu article sobre Jean-Claude Juncker va ser el producte del treball intensiu de diverses setmanes d’un equip d’investigadors polítics que operaven sota la meva supervisió. Aquest article revela un model de corrupció electoral potencial que, segons dic, hauria de ser objecte d’investigació judicial. El meu equip legal està ara preparant demandes judicials per presentar-les davant els tribunals de Madrid i Luxemburg. El meu article s’ha publicat en quatre idiomes: anglès, francès, alemany i espanyol.
Desintoxicació conté diverses declaracions i afirmacions sobre qüestions tècniques, incloent informació financera sensible no disponible al públic general. El meu article va ser escrit després de treballs minuciosos durant diverses setmanes, i com a mínim el producte de 48 hores de treball.
Mentre que el meu article identificava el seu autor i es va basar en fonts públiques, la Desintoxicació no identifica el seu autor i no descriu les seves fonts. En la meva opinió, la informació tècnica detallada en Desintoxicació probablement només pot venir d’una de les dues fonts imaginables: el Ministeri d’Economia espanyol, dirigit per Luis de Guindos, que meu article critica durament (i articles anteriors); o la Comissió Europea.
Em sembla poc probable que la Comissió Europea proporcionés informació privada sobre les seves operacions als mitjans tan ràpidament com per permetre la preparació d’un article de refutació en 48 hores. La Comissió Europea és una burocràcia engorrosa i no pot funcionar tan ràpidament, fins i tot si tingués capacitat jurídica per proporcionar aquesta informació sensible.
Per tant, dedueix que l’article pot haver estat preparat amb la cooperació activa i l’assistència de Luis de Guindos o d’un o més dels funcionaris que operen sota la seva tutela. No puc provar això. Però he demanat una investigació judicial sobre les qüestions que plantejo. Espero que el sistema jurídic espanyol investigui si el Ministeri que opera sota els auspicis de Luis de Guindos podria haver assistit en la preparació Desintoxicació. Demanaré que els tribunals espanyols ho facin, com a part de la demanda legal que presentaré davant el poder judicial de Madrid. Si vaig errat en la meva suposició i, en canvi, la Comissió Europea va proporcionar aquesta informació, llavors demanaré als tribunals de Luxemburg per a que revelin això.
Ja he informat que a Madrid sembla haver contractat sofisticats consultors de relacions públiques internacionals per suprimir o rebutjar comentaris de mitjans de suport del moviment d’autonomia català. També he expressat la meva preocupació perquè aquests consultors de mitjans puguin associar-se a una consultora de relacions públiques internacionalment desacreditada, ara en un procediment de fallida després que es va revelar que havia estat incitant a la violència racial que va portar a assassinats a Sudàfrica. Madrid té una història de relacions comercials amb aquesta organització. Desintoxicació no fa cap comentari sobre aquesta acusació.
Sota la llei, LO 2/1984, tinc el dret de resposta a un article que és difamatori per a la meva persona. Normalment no exerciria aquest dret de resposta a un article anònim. El meu enfocament típic és que els articles publicats de forma anònima són indicatius de la manca de confiança dels autors sobre el que diuen. Però, en aquest cas, he decidit exercir el meu dret de resposta. Això és degut a que m’ha cridat l’atenció que Desintoxicació s’ha distribuït àmpliament a les xarxes socials per una o més persones associades Ciudadanos. Juntament amb la connexió potencial de la Desintoxicació amb el Ministeri d’Economia, les meves preocupacions sobre la possible corrupció electoral es veuen reforçades per la publicació d’aquest article.
Desintoxicació és un article estrany. El seu títol té poc a veure amb els seus continguts. No hi ha res a Desintoxicació que desmenteixi la principal afirmació del meu article, que els fons de la Comissió Europea s’han canalitzat a una dita empresa consultora de gestió amb una estreta associació amb Ciudadanos. La connexió entre aquesta empresa i Ciudadanos és tan clara que no es pot negar de manera creïble (Desintoxicació no ho nega). Inés Arrimadas, la líder de facto de Ciudadanos, està íntimament relacionada amb l’empresa consultora de gestió que ha rebut fons de la Comissió Europea.
L’empresa en controvèrsia ha treballat en un gran projecte que ha defensat la reforma de l’administració pública a Espanya. Les reformes proposades anul·larien efectivament disposicions de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Els socis corporatius d’Arrimadas van estar íntimament involucrats en l’auge de Ciudadanos a Andalusia. Ciudadanos té associacions irrefutables amb el Partit Popular. Ciudadanos serveix com a proxy del Partit Popular a les regions d’Espanya, on el Partit Popular és tan impopular que no es pot escollir en unes eleccions. La Comissió Europea no hauria d’estar gastant els fons dels contribuents de la UE en aquestes coses. De nou, res d’això és contestat per l’autor o els autors anònims de Desintoxicació.
Desintoxicació diu que ha demostrat que certes afirmacions en el meu article original són falses. No ha fet tal cosa. Ha proporcionat una sèrie de detalls tècnics foscos sobre el finançament i l’estructura de dues organitzacions, denominades Comunitat de Treball dels Pirineus i el Programa INTERREG V-A Espanya-França-Andorra. Són organitzacions a través de les quals el meu equip ha descobert que s’ha proporcionat el controvertit finançament. Tanmateix, no es nega res d’això. He afirmat que això hauria de ser objecte d’investigació judicial. Cap persona raonable podria suggerir una altra cosa.
Desintoxicació proporciona informació tècnica sobre aquestes organitzacions, sense justificar el que diu. Almenys una de les afirmacions que l’article fa és inconsistent amb la informació que es captura del lloc web del Ministeri de Justícia. Però el punt més important és aquest. Els detalls que Desintoxicació proporciona són irrellevants. Fins i tot si aquestes afirmacions fossin certes (i per repetir, l’article no ofereix cap evidència de suport), no qüestionen la meva hipòtesi central. La desintoxicació no proporciona cap informació per refutar la meva preocupació que s’ha proporcionat finançament polítics inadequats a través d’aquestes organitzacions.
Desintoxicació és un article intel·ligent. Diu una sèrie de coses que són pràcticament certes. Aquestes afirmacions són d’alguna manera (però no clarament) dites per relacionar-se amb el meu article, al qual ataca Desintoxicació. Desintoxicació pretén que les quasi-veritats que afirma refutin una hipòtesi de corrupció electoral, quan no ho fan. L’article pretén que el que diu està relacionat amb el títol de l’article, però aquest títol és enganyós tenint en compte els continguts de l’article.
Donada la seva sofisticació, hem de considerar la hipòtesi que Desintoxicació podria haver estat escrita amb l’ajuda d’experts en la manipulació dels mitjans de comunicació. Ja he dit que sospito que Ciudadanos estan involucrats en enginyeria electoral. L’enginyeria electoral significa manipular la manera com la gent vota, fent coses com ara difondre històries enganyoses als mitjans. Aquest és precisament el tipus de perill que vaig demanar als lectors del meu article original estar atents.
Els lectors dels meus articles, i de Desintoxicació, ara s’han de formar les seves pròpies opinions. Heu de preguntar-vos si Desintoxicació podria haver estat publicada de bona fe. A continuació, heu de preguntar-vos si, a la llum del debat entre el meu equip i l’autor o autors anònims de Desintoxicació, considereu que Ciudadanos és un partit adequat per votar a les eleccions del 21 de desembre a Catalunya.
No puc votar en aquestes eleccions. Però estaré vigilant, perquè vull que aquestes eleccions siguin justes. Independentment de les vostres opinions sobre aquest debat, i independentment del que penseu de mi i de les meves opinions, jo insto a tots els lectors a votar. Hi ha una possibilitat molt elevada de que les eleccions siguin justes si la gent vota. No obstant el que la gent de Catalunya voti, us desitjo a cada un de vosaltres, a les vostres famílies i als vostres éssers estimats, el millor dels desitjos. Europa està mirant intensament la decisió que vosaltres, els catalans, fareu. Expresseu la vostra voluntat a les urnes.
Matthew Parish és advocat internacional amb seu a Ginebra. www.matthewparish.com
Font: MATTHEW PARISH: EN RESPOSTA -Gentium Law
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada