Benvolgut, o no:
La bilis és una substància líquida groguenca, marronosa o de color verd oliva produïda pel fetge. El seu sabor és amarg, molt amarg. Després del consum excessiu d'alcohol, el vòmit d'una persona pot ser verd i la culpable d'aquest color és la bilis.
No sé si el 3 de maig de 2013, quan la policia et va detenir per conduir quadruplicant la taxa d'alcoholèmia permesa, vas notar aquest sabor a la boca. Tampoc sé si dins del teu Mercedes Benz A-160 CDI, quan vas tocar primer a dos vehicles que estaven estacionats al lateral esquerre, donar un cop de volant i topar contra un altre d'aparcat al dret, vas notar l'amargor de la bilis, dansant amb la teva llengua tan donada a l'insult. El que sí que sé és que l'amargor s'ha instal·lat al teu discurs, com la llengua d'un borratxo s'instal·la a la dificultat per verbalitzar la seva soledat o les seves mancances afectives.
Des que molts catalans vam decidir que ja estàvem farts d'acotar el cap i d'aguantar que ens robessin la veu, des que la sentència del Tribunal Constitucional ens va deixar molt clar que o espanyols o res, ens heu comparat amb el pitjor del pitjor. Per a vosaltres hem estat nazis, feixistes, nord-coreans, terroristes ... La discrepància amb el discurs oficial, amb el relat construït pels hereus del franquisme i pels socialistes low cost, ens ha convertit en els dolents de la pel·lícula. I l'única proposta que hem rebut ha estat l'amenaça, l'estratègia de la por i l'insult. Ni una sincera mostra de diàleg. Ni una sola. Únicament un Rajoy, intentant treure les seves lleganyes intel·lectuals, amb la seva famosa frase "m'agraden els catalans perquè fan coses".
I ara per a tu, som violadors i colpistes. I la bilis a la boca. I tu empassant amargor.
Serà meravellós aquest dia. La gent al carrer celebrant. Un nou estat. Nadó. Adéu Antonio Burgos. Adéu Jiménez Losantos. Adéu César Vidal. Adéu Fernández-Díaz. Adéu Salvador Sostres. Adéu Aznar. Adéu Rajoy. Adéu Miguel Ángel Rodríguez Baixada (curiós segon cognom). Adéu al club de la bilis. Ja podeu anar comprant un bon elixir bucal. Us esperen setmanes d'amargor.
Font: Miguel Ángel Rodríguez y el Club de la Bilis | Societat Anònima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada