Hipòtesi: La taula de negociació a Brusel·les entre Catalunya, Espanya i la UE

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Atòmium, Brussel·les

La presència del President Puigdemont i d'una part del seu govern a Brussel·les fa pensar que hi ha acordada una taula de negociació internacional per Catalunya.

Tot plegat podria anar per aquí: 

Hi ha negociacions. La bona notícia és que hi ha negociacions en curs i, per tant, hi podria haver acord. Es a dir, Europa ha obligat a Espanya a seure a la taula de negociacions i vol resoldre el conflicte amb certa celeritat i dintre dels paràmetres civilitzats. Volen rentar la roba bruta a casa.

Perquè Brussel·les? Perquè és on té la seu la Unió Europea. L'ambaixada catalana a Brussel·les sembla que serà el punt de trobada de les negociacions entre el Regne d'Espanya, la República Catalana i la Unió Europea. El fet que Rajoy digués fa uns dies que cessaria totes les ambaixades excepte la de Madrid i Brussel·les era sospitós. Acte seguit, Bèlgica va oferir asil polític. Quedava bastant clar que el President i el seu consell negociador demanarien l'asil per negociar. Ja estava previst. Però Bèlgica només concedeix asil polític quan la "persecució" és evident i es corre risc al país d'origen. Això explica perquè diumenge es va anunciar per part de la fiscalia una querella per presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació contra el Govern de la Generalitat i la Taula del Parlament. L'anunci va sorprendre tothom per la celeritat. S'estan donant raons efectives per a l'asil polític dels membres de la delegació catalana.

Convocatòria d'eleccions. Per començar amb els preliminars, els mediadors de la UE haurien demanat una convocatòria d'eleccions autonòmiques, el 21 de desembre, fet que exigeix al govern de la República tornar a adoptar, temporalment, la legislació electoral espanyola, donat que el nou estat no te legislació pròpia encara. Els comicis son necessaris per poder calibrar les forces de cada bloc. I en acabat, inici de les negociacions, a tres bandes, en funció dels resultats obtinguts als comicis.

Perquè es va declarar la independència si s'està negociant? De fet, sembla que tot el procediment ja estava pactat abans de la Declaració d'Independència. Però la Declaració era necessària per tal que tot el món visualitzi que el tema ja és un afer internacional. També per culminar un procés en marxa. No declarar-la hauria estat un cop molt dur per als milions de persones que esperaven que el Parlament executés el mandat de les urnes del 1 d'octubre. També calia declarar la Independència de Catalunya per tenir més poder en la negociació posterior. No és el mateix, negociar amb una República Catalana declarada que sense. Ja no es negociarà la declaració, que ja esta feta, sinó l'aplicació de la independència, el repartiment d'actius i deutes entre els dos estats, els terminis de l'execució real de la nova sobirania, etc.

Es va declarar realment la independència de Catalunya? Es va declarar, com ho demostra que molts estats, els més importants, ja es varen pronunciar en un o altre sentit just després de la declaració (la major part no reconeixent la independència, com és habitual en aquests casos al principi). Un altre senyal que demostra que va ser declarada és l'activació del 155 per part del govern espanyol. I finalment, perquè tota la premsa mundial així ho va entendre. Llegiu els titulars: 'Catalunya declara la independència'. Són inequívocs. Contràriament al que s'ha dit, no cal que la declaració estigui publicada al DOGC, perquè no té cap sentit publicar una declaració d'independència en un butlletí administratiu del règim anterior. I el DOGC és una publicació administrativa espanyola. La Generalitat d'abans del 1714, la realment sobirana, no tenia el DOGC. Us imagineu que la declaració dels Estats Units hagués d'estar publicada en un butlletí de la corona britànica? O que la declaració d'Eslovènia hagués d'estar publicada als butlletins administratius de la URSS? No té cap sentit.  

El govern ha renunciat a fer efectiva la independència? No. El que passa és que encara no pot finalitzar el procés. Però la declaració està feta. Anem pas a pas. Ara toca fer-la efectiva, és a dir, activar els seus efectes. I això creiem que és el que s'haurà de negociar, especialment si les eleccions produeixen els resultats lògics i es confirma la victòria independentista. Els comicis del 21D seran el primer pas per calibrar forces. Es a dir, venen a ser una espècie de referèdum legal. Per això no podem fallar i hem d'anar a votar tots absolutament.

Perquè s'aplica el 155 si s'està negociant? Com ja sabem, el govern espanyol fa temps que va decidir que la feina bruta li fes el poder judicial i, saltant-se la separació de poders, fa ús dels òrgans jurídics amb una intencionalitat política injustificable. Al nostre entendre, l'aplicació del 155, en realitat, simbolitza el fracàs de l'estratègia política del PP en la gestió d'aquest afer. Però un cop engegada la maquinària judicial, es difícil aturar-la, especialment davant l'execució d'una declaració d'independència efectiva per part de l'adversari. Cal pensar que no aplicar el 155 hauria estat incomprensible pels votants del PP i de C's, als quals se'ls ha promès veure Catalunya i les seves institucions humiliades. A més, la seva anul·lació sempre serà un punt de pes en el moment de la negociació. I, finalment, és l'eina idònia si l'estratègia de campanya escollida per a les eleccions és la del terror.

Garanties. Ja ens explicaran les garanties de tot plegat, però no crec que a aquestes alçades Europa es vulgui auto-enganyar, si del que es tracta és de resoldre el conflicte. Caldrà que les garanties electorals siguin excel·lents, amb observadors internacionals i amb les mesures pertinents. El risc que Espanya faci trampes o menteixi és elevadíssim. Compte amb l'empresa que controla el sistema informàtic de recompte

Corre presa. L'economia europea ho exigeix. El fet que la UE hagi obligat al govern espanyol a reduir el termini de 6 a 2 mesos per celebrar els comicis, indicaria que desitja iniciar la negociació ràpidament. Volen començar l'any 2018 amb el tema català resolt o, almenys, ben encaminat. Europa s'hi juga l'economia, que ja deu anar per terra amb tot aquest afer i tants alts i baixos a les borses. Han assegut el govern espanyol a la taula agafant-lo per l'orella. La  irresponsabilitat i manca d'habilitat política de Rajoy amb el tema català és a punt de fer trontollar el prestigi i l'economia d'Europa. Sens dubte, a Brussel·les deuen estar fins els nassos de l'assumpte.

Els Jordis. De cara a la campanya, seria millor deixar en llibertat als Jordis. Seria millor per a tots. Especialment per al bloc espanyolista. Que ho resolgui aviat. No es aconsellable entrar en campanya electoral amb presos polítics al rebost. L'independentisme els trinxarà per aquesta pràctica pròpia dels règims feixistes. Però si escullen l'estratègia de la por, allà ells amb els resultats. Pot donar-se la major derrota unionista de la història. Els primers sondejos ja ho deixen entreveure.

Perquè ha convocat les eleccions Rajoy i no Puigdemont? El President de la República Catalana no pot convocar eleccions autonòmiques espanyoles, evidentment. Vet aquí perquè les convoca el President espanyol. Puigdemont ara és el President de la nova República Catalana i no pas de la Generalitat autonòmica. Cal tenir en compte que ara hi ha dues legalitats.

Rajoy no ha cessat mai Puigdemont. Rajoy no ha cessat mai al President de la Generalitat autonòmica, perquè quan ho va intentar fer, aquest càrrec ja no existia o estava vacant. Puigdemont ja no era president de la Generalitat autonòmica en aquells moments. Era i és el President de la República Catalana. El seu és un càrrec que va evolucionar a un estadi superior. Igualment, Rajoy ha intentat cessar a un govern autonòmic i a un Parlament autonòmic que ja no existien o estaven vacants quan ho va provar. Tot va evolucionar cap a un govern i parlament estatals i quan Rajoy els va voler cessar, aquests càrrecs i institucions autonòmiques ja no els ocupava ningú. La jugada va ser molt bona. Els mitjans haurien de presentar a Puigdemont com a President de la República, i no pas com a President cessat, donat que mai el va arribar a cessar ningú.

Què passa amb els partits independentistes? Les formacions independentistes catalanes són partits que ara ja viuen en la nova legalitat, la de la República Catalana, però que es presentaran a unes eleccions regides per la legislació espanyola, en funció d'un acord discret entre la República Catalana, el Regne d'Espanya i la Unió Europea, i en absència de la legalitat catalana necessària per a poder fer-les amb una jurisdicció pròpia, donat que no s'ha creat. Es una situació molt extraordinària. Pel que fa al paper de la CUP, que deu estar al corrent de tot, és el mateix que la resta de partits independentistes. Tanmateix, qui negocia és el govern de la República Catalana, encara que segur ho fa en acord amb la CUP.

Sense il·legalitzacions. Suposem que no s'il·legalitzaran els partits independentistes ni els seus programes, perquè llavors tot quedaria alterat i Europa no tindria una fotografia nítida de la disposició de suports. A més, il·legalitzar els programes i els partits independentistes obriria altres fronts rebels en altres comunitats que també tenen partits sobiranistes ben arrelats, com ara el País Basc o Galícia.

Podran presentar-se els polítics que hi pugui haver a l'exili? No sembla probable. Ja ens ho explicaran.

El dia escollit. És una jornada laborable. Això és perquè el diumenge cau en 24 de desembre, les festes de nadal. Molts ciutadans, a més, per aquestes dates marxaran a partir de divendres fora, per visitar la família.

Ja estem en campanya. Per tant, si tot això és cert, ara ja estaríem en campanya. No sé que hauran pactat exactament al respecte, però em costa de creure que els unionistes entrin en campanya electoral detenint gent. Tampoc acabo de veure que mentre s'estigui negociant, es continuï detenint gent. Penso que aplicaran un 155 suau, almenys fins el dia de les eleccions o fins al final de les negociacions. Després ja sabem que si guanyen els unionistes, la repressió serà absoluta i intentaran la desarticulació de l'autogovern de Catalunya.

Estratègia de la por. També podria ser que el govern espanyol opti per l'estratègia de la por. No és el més intel·ligent i no els donarà bons resultats, però és l'estratègia que ha utilitzat fins ara. Diran a Europa que l'executiu no pot impedir el que fan els seus jutges, encara que aquesta excusa no és vàlida per a la fiscalia. En tot cas, si opten per la via del terror, preveig un bloc espanyolista trinxat socialment que si arriba al 21-D unit serà un miracle. El bloc independentista guanyarà, però només si s'organitza com sap i si pot impedir que l'estat espanyol faci trampes o menteixi.

Negociacions. S'entén que amb el resultat dels comicis, ja es podran començar les negociacions a tres bandes a Brussel·les. El problema que es troba Europa per començar la negociació és que no te informació prou fiable de la voluntat real dels votants, donat que el referèndum es va esquinçar per la brutal intervenció policial espanyola. Ara, amb les autonòmiques, la tindrà. Recordeu també que si s'arriba a un pacte, no serà 100% satisfactori per a cap de les dues parts. Tothom haurà de cedir, en major o menor grau. Confiem en uns bons resultats electorals de l'independentisme i en la saviesa dels nostres negociadors, que fins el moment han demostrat estar a l'alçada sobradament.

Aviat sabrem que hi ha de cert en tot plegat.

Font: Hipòtesi: La taula de negociació a Brusel·les entre Catalunya, Espanya i la UE

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial