Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Fa dies que observe amb una certa sorpresa
el debat polític del Principat. Si mires o escoltes els mitjans podries arribar
a pensar que tot és com sempre, que vivim una temporada habitual, fent coses
habituals. En tot cas, tens la sensació que si no és exactament així és perquè
els presos i els exiliats ho impedeixen amb la seua sola existència, però poca
cosa més.
La major part dels analistes, de les
tertúlies i dels debats contemplen escenes de saló, en què les majories i les
minories, les investidures i la formació de govern van prenent forma com si
aquesta hora precisa, en aquest país concret, fos l’avorrida hora de la formació
de govern en qualsevol democràcia més o menys consolidada. I supose que per això
els càlculs que fan tenen a veure amb els corrents interns, amb les
personalitats, amb qui té més mania a qui, amb el format i la composició dels
grups parlamentaris, amb quant de poder es repartiran, amb els cercles
concèntrics d’influència que són els partits. Partits que majoritàriament
insisteixen, per cert, en la mateixa imatge: escenes de saló on les majories i
les minories bla, bla, bla…
Fins i tot el sorprenent viatge d’avui del
president Puigdemont a Dinamarca, si és que acaba anant-hi, es mesura o es vol
mesurar per la tàctica, pels graus de proximitat, pels fils de contactes, pels
intercanvis de posicions. Tot sembla com una gran escenografia en què les peces
es mouen de manera mecànica i com si res no les pogués fer eixir de
l’engranatge. Tot apareix com si fos mecànic. Un país autòmat que en tot cas
discuteix qui el té sota control.
Però jo això m’ho mire perplex. Perquè em
sembla intuir que el problema és que, veient i escoltant el que diuen, ells en
realitat no us veuen. Que no veuen els dos milions de persones que vàreu fer
possible el primer d’octubre, que vàreu conduir el govern a la proclamació de la
independència i que vàreu derrotar de manera inapel·lable el 155 a les urnes,
quan Nadal ja tocava a la porta. Que no veuen, en definitiva, la força que ha
dirigit el país des de l’estiu, que li ha marcat el recorregut a fer. Ningú no
sembla comptar amb vosaltres.
I he de reconèixer que constatar això em
sorprèn i em deixa perplex. Perquè jo veig molt clar que anem en rumb de
col·lisió una altra vegada i que, en conseqüència, igual com va passar l’octubre
republicà, el paper del carrer, la reacció espontània de la gent, les decisions
que es prenguen després dels fets que tots sabem que passaran, seran la peça
determinant del nou cicle polític, allò que desencadenarà el futur. Cal només
una espurna. I la detenció avui de Puigdemont, o el desenvolupament de la sessió
d’investidura la setmana vinent o qualsevol altre gest de prepotència del govern
espanyol ho podria ser. Ho podria ser i jo tinc la sensació que ara ho canviaria
tot. Perquè ja no veig aquell gran desconcert i aquella tristesa que van seguir
el 27 d’octubre, sinó una decisió que creix minut a minut i costa de contenir,
la decisió de no deixar passar cap més oportunitat i de no repetir els errors. I
em sembla que aquest és l’element més transcendental de tots, encara que alguns
no us vegen.
Font: No us veuen… | VilaWeb
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada