Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Jordi Barbeta
El 21 de gener de 2017 mig milió de
persones es van manifestar a Washington DC en la mobilització de protesta més
multitudinària des de la guerra de Vietnam. Era la Women’s March, però van
arribar tard. El dia abans, Donald Trump ja havia pres possessió com a 45è
president dels Estats Units. Als EUA eren i són molts més els homes i les dones
que rebutgen Trump que no pas els que li donen suport, però Trump va saber
capitalitzar a l'entorn d'ell el descontentament de la gent en llocs determinats
i els demòcrates, que són molts més, van badar. Les mobilitzacions de les dones
dijous passat a les principals ciutats espanyoles han posat de manifest que hi
ha una majoria social que rebutja l’actual statu quo polític que domina el
Partit Popular, però l’esquerra espanyola també farà tard, com els demòcrates
americans, si no és capaç d’articular a temps la força política que preconitzi
el canvi. I és una qüestió que, es miri com es miri, serà determinant per a
Catalunya.
La mobilització de les dones del 8 de març
va deixar en fora de joc les forces de la dreta i va ser transversal,
intergeneracional i incontestable, fins al punt que els dirigents del PP i de
Ciutadans van intentar rectificar sobre la marxa fent encara més evident la seva
desconnexió amb el sentiment de la majoria. A Espanya hi ha ganes de protesta,
però sobretot, raons. Ho han demostrat les dones i ho han demostrat els
jubilats, dos col·lectius decisius en qualsevol elecció, però per canviar les
coses, per trencar amb la inèrcia decadent de la democràcia espanyola, cal que
els sectors dissidents prenguin consciència del seu poder i s’organitzin
electoralment.
La gent s’està organitzant per enfrontar-se amb el poder, però falta l’articulació político-electoral precisament perquè els partits, abstrets en les seves misèries, ho impedeixen per por de perdre el seu estatus
Des de les eleccions de 2016, a Espanya hi
governa el PP amb el suport de Ciutadans, però junts van tenir menys vots dels
que van sumar les forces d’esquerra. S’hauria pogut articular una majoria
alternativa més representativa del resultat electoral i no va ser possible per
raons inconfessables. Cal no oblidar que Mariano Rajoy continua al capdavant del
Govern espanyol gràcies a la claudicació del PSOE davant les pressions dels
poders fàctics, en contra de l’opinió de les bases socialistes inequívocament
expressada en el 39è congrés del partit.
Tant a Espanya com a Catalunya s’està
registrant un fenomen polític de desconnexió entre les majories socials i els
partits als quals correspon representar-les que aguditza la crisi del sistema.
La gent protesta, però els partits no hi són. La mobilització de les dones i
dels jubilats no les lidera cap partit. A Catalunya, l’Assemblea Nacional i
Òmnium Cultural han articulat un moviment que transcendeix les sigles. La gent
s’està organitzant per enfrontar-se amb el poder, però falta l’articulació
político-electoral precisament perquè els partits, abstrets en les seves
misèries, ho impedeixen per por de perdre el seu estatus. És en aquest sentit
que els partits d’esquerra s’estan convertint en els principals sentinelles de
l’statu quo. Prefereixen mantenir-se a l’oposició en espera de temps millors que
canviar les coses i defensar els interessos de la gent que els vota. És aquesta
i no cap altra la raó per la qual als EUA va guanyar Trump i a Europa sorgeixen
noves forces polítiques de diferent signe que l’establishment
desautoritza automàticament per “populistes”.
A les darreres eleccions als Estats Units,
Hillary Clinton va tenir tres milions de vots més que Trump, però no va guanyar
la presidència perquè va ser incapaç d’oferir una proposta de canvi als que més
la reclamaven, els obrers de Pensilvania, Wisconsin i Michigan, on, tot i el
rescat industrial, els fills són encara més pobres que els pares i les
desigualtats no es corregeixen. Les imatges de la Women’s March van ser molt
significatives. Amb les feministes s'hi van manifestar els defensors del dret a
la salut, els partidaris d’una educació pública de qualitat, els que
reivindicaven els drets del col·lectiu LGBT, els defensors de polítiques contra
el canvi climàtic, els pacifistes, els solidaris amb els refugiats, el moviment
de solidaritat amb els immigrants i col·lectius afroamericans contra la
discriminació racial. Era tota l’esquerra reunida… tret dels sindicats. Malgrat
tots els desastres, Trump continua dominant l’escenari perquè no té alternativa.
Aquí tampoc no es veu. I si el canvi no és possible vol dir que la democràcia no
funciona.
Font: La gent protesta, però els partits no hi són
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada