traducció - translate - traducción

dimarts, 6 de març del 2018

Hem d'anar a noves eleccions...... | Ànec Lluc

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial




Hem d'anar a noves eleccions. Després de l'espectacle que ens estan oferint les dues forces independentistes majoritàries al parlament, (la CUP es la única que es manté coherent amb la campanya del 21D), toquen unes noves eleccions malgrat que a molts independentistes no ens agradi. Després de la proclamació de la República del 27-O, que ara ja tothom al PDeCAT i ERC han reconegut que va ser simbòlica, i després de la negativa d'ERC a fer una llista conjunta amb el PDeCAT per les eleccions del 21 de desembre, convocades per Rajoy mitjançant l'article 155 aplicat arran d'aquella declaració simbòlica del 27-O, Carles Puigdemont va encapçalar una iniciativa política anomenada Junts per Catalunya per tal de restituir el govern "legítim" de la Generalitat. Tot i que Puigdemont estava a Brussel·les, en una mena d'exili i Junqueras, Forn i els Jordis eren a preso, la campanya de Junts Per Catalunya es va basar en la restitució plena del govern que hi havia abans del 27-O i que Rajoy havia cessat immediatament després d'aprovar-se al parlament la DUI del 27-O. Les enquestes electorals, que fins aleshores donaven una victòria a ERC per sobre del PDeCAT, van començar a donar la volta, i davant l'evidència d'una possible victòria de Puigdemont, ERC també va dir que apostava per la restitució de l'anterior govern. Fins i tot la CUP s'avenia a aquesta idea per que donava legitimitat al 1-O i a la DUI del 27-O. Fins aqui tot anava be, i això va fer que en les eleccions del 21D, les tres forces independentistes tornessin a obtenir majoria absoluta al parlament amb 70 escons, per davant dels 57 del bloc unionista, i els 8 dels Comuns que, tal i com ells mateixos es defineixen, no son ni carn ni peix. A la Mesa del parlament també es va aconseguir majoria independentista amb la presidència de Roger Torrent d'ERC. (Cal recordar en aquest punt, que Roger Torrent va ser escollit president del parlament amb el compromís d'ERC d'investir Puigdemont).Tot feia pensar que la cosa rutllava. Des de Madrid però, el govern espanyol seguia amenaçant amb la impugnació d'una possible investidura de Puigdemont, per que no contemplaven de cap manera una investidura "telemàtica" des de Brussel·les, i argumentant que per ser president de la Generalitat, Puigdemont hauria de tornar a Catalunya i ser present al parlament el dia de la seva investidura. Roger Torrent va obrir aleshores la ronda de converses per tal de que els partits presentessin un candidat que comptes amb suficients suports per ser escollit. D'aquelles converses només va sortir un candidat: Carles Puigdemont que comptava amb el suport de JxCAT-ERC i la CUP. Malgrat les amenaces de l'estat espanyol de no permetre la investidura " a distancia" de Puigdemont Roger Torrent va fixar la data del 30 de gener pel ple de la seva investidura. Llavors va ser quan van començar els rumors de que el TC suspendria aquesta investidura si Puigdemont no es feia present. Puigdemont malgrat que en campanya va prometre que tornaria en cas de guanyar les eleccions, (promesa que no ha complert per l'ordre de detenció que hi ha contra ell i davant la possibilitat molt alta d'acabar a preso), va optar per no tornar i quedar-se a Brussel·les. El govern espanyol va muntar aleshores una operació sense precedents al voltant del Parlament i als passos fronterers per si de cas Puigdemont intentava entrar a Catalunya. Guàrdia civil i policia nacional escorcollaven els vehicles que passaven la frontera i controlaven trens, avions o vaixells. Fins i tot el dia del ple d'investidura van escorcollar el taxi que portava a Xavier Domènech al parlament.

El que semblava que havia de ser un nou desafiament al govern espanyol per part del bloc independentista va quedar però, en un no res. Sorprenent-ment, al matí del 30 de gener, hores abans de la celebració del ple d'investidura, Roger Torrent va decidir unilateralment i sense consensuar la mesura amb ningú, va decidir "ajornar" el ple fins a tenir plenes garanties del TC que es podia investir Puigdemont. Aquesta mesura va fer enfadar als dos altres grups sobiranistes, JxCAT i CUP que segons hem sabut després, havien segellat l'acord d'investidura la nit abans. A partir d'aquesta decisió que encara no sabem si va ser coneguda i compartida per ERC, o va ser iniciativa personal de Torrent, les coses no s'han pogut fer mes malament.

ERC i JxCAT van començar les negociacions per veure com sortir de l'atzucac, mentre la CUP esperava com avançaven les negociacions. Van començar llavors algunes declaracions d'uns i altres que no feien pensar que tots anessin en la mateixa direcció. Des de JxCAT insistien que l' únic candidat era Puigdemont. ERC va començar la cantarella que el que es necessitava era un govern efectiu per començar a governar, aixecar el 155 i recuperar les institucions perdudes. Artur Mas en declaracions davant el jutge va dir que tothom sabia que la declaració del 27-O va ser simbòlica i que no tenia cap recorregut mes enllà. Preguntat mes tard sobre si es va enganyar als que si creiem que la República era possible, va dir que enganyar no, però que potser si es va exagerar una mica.

Marta Rovira d'ERC al marge de reconèixer també el simbolisme de la declaració del 27-O va arribar a dir que ella va voler que s'atures l' 1-O i Puigdemont no va voler. Neus Munté ha declarat que l'1-O no va ser un referèndum. Després va venir la filtració d'uns watsapps enviats per Puigdemont a Comin on deia que se sentia traït i cansat i que allò era la fi del procés. L'endemà de la filtració, Puigdemont es va excusar dient que ho havia escrit en un moment de "baixada" que tothom pot tenir, però que la seva idea era seguir lluitant per la República.

Aleshores es va començar a parlar de la formació de dos governs: un a Brussel·les presidit per Puigdemont i un altre a Catalunya que fos efectiu i pogués governar. En un principi la idea no agradava gaire a JxCAT per que no volien un paper tan simbòlic per Puigdemont i per tant seguien les negociacions.

Davant la insistent reclamació dels partits de l'oposició finalment es va convocar un ple pel 28 de febrer on s'havien de votar unes esmenes de la CUP, entre les que hi havia la ratificació de la declaració del 27-O que finalment però, no es va arribar a votar, sembla a ser per petició de JxCAT. Si es va votar però, la reafirmació de la legitimitat de Carles Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat. Després de l'aprovació d'aquesta reafirmació, Puigdemont anunciava en roda de premsa que feia un pas al costat per desencallar la situació. Ell es quedaria a Brussel·les treballant per la República presidint un "Consell de la República" que seria qui internacionalitzaria el procés. Proposava alhora Jordi Sànchez, numero 2 de JxCAT i tancat a la preso de Soto del Real,  com a candidat a ser investit president de la Generalitat.

L'endemà d'aquest anunci de Puigdemont, Sergi Sabrià deia a Catalunya Radio que Sànchez era candidat de JxCAT però que no s'havia consensuat amb ERC, afegint a continuació que si Puigdemont no podia ser, legítimament li corresponia a Junqueras ocupar el lloc. Davant la reacció a les xarxes, va haver de matissar aquestes declaracions dient que el nom de Junqueras no estava sobre la taula i que acceptaven Sànchez com a candidat. Per acabar d'embolicar la troca, les bases de la CUP han rebutjat donar suport a la candidatura de Sànchez, no per la persona de Jordi Sànchez si no per que el programa ofert per JxCAT-ERC es totalment autonomista, i per tant no hi poden donar suport.

La cirereta del pastis l'ha posat Joan Tardà aquest diumenge en un article a "El Periódico" on diu que cal acostar-se als Comuns i al PSC per eixamplar les bases, per que no som prous. No se per que però ara em venent el cap les seves paraules de "si hem de sacrificar Puigdemont, l'haurem de sacrificar".

Com va dir Puigdemont en un d'aquells watsapps, no se si de "baixada" o no, mes val que totes aquestes "cagades" serveixin per que almenys els que estan a preso surtin, per que si no el ridícul serà històric. Per tant per evitar seguir fent el ridícul i donant carnassa als unionistes que suquen pa en aquestes picabaralles, es millor anar a eleccions i ara, un cop que sabem de quin peu calcen tots plegats que sigui el poble qui decideixi cap on s'ha d'anar. Per que fer aquestes declaracions un cop passades les eleccions es un "frau electoral".

                                                                                                           Ànec  Lluc


Font: EL BLOG DE L' `ANEC LLUC: Hem d'anar a noves eleccions......

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial