traducció - translate - traducción

dilluns, 26 de març del 2018

#PrimaveraCatalana. Els infiltrats provoquen els aldarulls. Fotografieu-los i aïlleu-los.

Etiquetes de comentaris: ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

 El dia 23, divendres, vaig anar a la convocatòria unitària dels CDR als jardinets. La manifestació seguia les pautes de les manifestacions massives dels darrers anys, és a dir: empatia i complicitat entre les persones i extrema educació; amb qui només volia travessar la concentració tot obrint-li pas, per exemple. La única diferència potser eren els somriures. El personal, tot i que alegre i combatiu com sempre, aquesta vegada hi afegia indignació, ràbia, cabreig; que cadascú ho digui com vulgui. Aviat vam començar a davallar per la Diagonal cap a Roger de Llúria recuperant el crit que esdevindrà un dels indicatius d'aquesta revolta catalana: "Els carrers seran sempre nostres"

I aquesta va ser la tònica fins que ens vam trobar la barrera de mossos instal·lada a Roger de Llúria tocant al xamfrà amb Provença; Allí les coses van canviar. Jo em trobava a segona fila i al cap de poca estona em vaig adonar que, a banda i banda del carrer Provença, també estaven barrats per les furgonetes amb els mossos davant.


Estàvem rodejats per un dispositiu amb voluntat d'atemorir. Les furgonetes, immòbils i sovint amb les sirenes enceses, tenien un aspecte desafiant i provocador. Van començar a variar els càntics "No mereixeu la senyera que porteu", "Fora les forces d'ocupació", i altres per l'estil; la tensió creixia, evidentment, però no passava d'aquí. De cop i volta, venint des del darrere, m'apartà d'una revolada un armari amb cames que feia deu o quinze centímetres més que jo i que, amb dues o tres empentes més es col·locà just davant dels mossos, com si realment se'ls anés a portar per endavant, alçant els punys i cridant improperis com si no hi hagués demà. En apartar-me i fer-me enrere per precaució, em vaig adonar que enmig de la massa hi havia un corrent "tumultuari" que maldava per ocupar les primeres files. Res. En un minut, tot el frontal de la manifestació s'havia convertir en tres línies de persones exaltades però aparentment organitzades. La primera línia empentava i escridassava amb insults els mossos, de la segona línia sortien boles de paper, ous i alguna llauna de beguda buida, que impactaven sobre els mossos o les furgonetes. El clímax vingué quan des de la tercera línia s'encengueren al mateix temps, tres bengales distribuïdes per omplir la cruïlla de fum. Va ser en aquest entorn perfectament organitzat quan els mossos van advertir-nos per megafonia i a continuació hi van haver les càrregues, aparentment de contenció; també va ser en aquest entorn quan van ser agredits pels mossos els periodistes Jordi Borràs i el seu company de professió.



Ahir dia 25, no vaig baixar a Barcelona, a la manifestació, però sembla que la provocació per part d'infiltrats va aconseguir un grau més alt de provocació.



Ens estant parant una trampa. Sense escrúpols. Necessiten violència i la creen. Com la van crear l'1 d'octubre, i com cada vegada sembla més evident que hi podria haver una connexió d'intencions amb la violència de mitjans d'agost. Ens trobem davant un estat demofòbic i davant un govern sense escrúpols que actua impunement gràcies al silenci de la resta de partits polítics i de la seva opinió pública.

 CAL QUE AÏLLEM ELS PROVOCADORS, QUE ELS FOTOGRAFIEM I APARTAR-NOS-EN.

Us deixo una advertència de Bea Talegón, un testimoni gràfic un fil de Twitter que posen de manifest una possible "violència de falsa bandera".




Aquest no és un indepe q passava x aquí, és un professional del vandalisme, mireu la motxilla,sol, perfectament tapat, fa molta pudor. Molta

















Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)