Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
L’estat espanyol, amb la monarquia al capdavant, manté llaços amb dictadures, posant per sobre els interessos econòmics als democràtics
Dimecres va ser detingut l’opositor de Putin, Bill Browder,
alliberat poc després per la intervenció de la Interpol. Aquell mateix dia, es
relacionava l’estat espanyol amb els negocis més foscos de la dictadura de
Guinea Equatorial.
Dels interessos amb les dictadures, en
parlava el diari El País, que assenyalava que Rajoy i sobretot els seus
ministres s’havien dedicat a recórrer dictadures i governs autoritaris per dos
objectius: un, contractes de grans infrastructures per a constructores i
empreses, i dos, l’entrada de nous inversors a grans empreses espanyoles.
Una política en què els interessos econòmics estan per sobre
dels drets humans i que ha portat fins i tot a detenir opositors. Una estratègia
que no és únicament d’aquest executiu, sinó que esquitxa també els anteriors
governs, els serveis secrets i el mateix rei d’Espanya.
La dictadura Kazakhstan: una qüestió
d’estatEl 2013, Mariano Rajoy, juntament amb el rei Joan
Carlos, va visitar el Kazakhstan, una de les dictadures més restrictives,
dirigida des del 1989 per Nursultán Nazarbayev. En el viatge, van arribar a
l’acord de vendre vuit avions per a transport militar per 240 milions d’euros.
Però les relacions anaven més enllà, i afectaven greument els drets humans.
Uns mesos abans, el desembre del 2012, havia estat detingut a
Madrid l’opositor kazakh Alexander Pavlov. Tenia l’estatus de refugiat al Regne
Unit, però amb l’oligarca Mukhtar Ablyazov, principal opositor al dictador, van
haver de fugir del país quan els serveis britànics els van avisar d’un complot
per a assassinar-los.
Pavlov va ser arrestat a Madrid, i va començar un dels casos
més estranys de la justícia espanyola. En els mateixos calabossos de l’Audiència
Nacional espanyola, sense saber-se com i després d’haver-lo desprecintat, li van
robar el mòbil, que sembla que va servir per a localitzar Ablyazov a l’estat
francès. El 2014, també van detenir a Madrid l’opositor Muratbek Ketebayev, tot
i ser refugiat a Polònia.
L’Audiència espanyola va aprovar l’extradició de Pavlov en una
votació ajustada, tot i les denúncies que podia ser torturat. Per a denegar-li
l’asil, va ser clau un informe del CNI que el considerava un perill per a la
seguretat. L’informe era signat per Beatriz Méndez de Vigo, germana de
l’ex-ministre. Cal remarcar que l’estat espanyol és l’únic membre de la Unió
Europea amb un conveni d’extradició amb el Kazakhstan.
La situació encara tenia més ombres, ja que l’ambaixador del
Kazakhstan es va reunir amb el president de l’Audiència espanyola i amb el
magistrat Alfonso Guevara, qui, sense tenir-hi competència, va provar que Pavlov
fos conduït a un avió militar del Kazakhstan. L’avió només es va poder aturar
perquè una funcionària va informar-ne un superior.
Finalment, el Tribunal Suprem va aturar l’extradició, tot i que
el govern espanyol ja l’havia aprovada. Les relacions amb el Kazakhstan avui
encara són estretes. És un país molt ric en hidrocarburs, i moltes empreses
espanyoles hi tenen interessos. Per exemple, en el viatge del 2013 es van tancar
acords per valor de 600 milions d’euros.
El rei Felipe VI va visitar el país l’any passat i es va
lliurar a Nursultán Nazarbayev el collar d’Isabel la Catòlica, en nom del rei.
El dictador va dir que estava ‘molt agraït’ pel suport i que Espanya era ‘un
país molt proper al Kazakhstan’.
El suport a les dictaduresEl cas no és únic, el 1987
es va publicar que l’estat
espanyol havia venut armes a la dictadura de Pinochet, com a mínim, fins al
1986, mentre les principals potències hi mantenien un blocatge –el Regne Unit,
des del 1974 i els EUA, des del 1979. El mateix any, el govern de Felipe
González, basant-se en una llei franquista del 1968, va declarar secreta la
informació sobre la venda d’armes.
Fa quatre anys, també es va
revelarque l’estat espanyol, ja després de la mort de Francisco Franco, i
amb acords signants pel rei Juan Carlos, funcionaris i banquers, havia finançat
la dictadura argentina, que es trobava en una situació econòmica crítica.
Però el cas més clar actualment és el de l’Aràbia Saudita.
Entre el 2013 i el 2016, es van exportar armes per valor de 1.361,42 milions
d’euros, amb un paper clau del rei Felipe VI, qui ha encapçalat diverses
delegacions. I des del 6 de setembre del 2017, tenen un acord de secret militar.
El 12 d’abril, el rei va rebre el príncep hereu, amb qui
signava un acord de col·laboració per la compra de material de defensa. El
conseller delegat de l’Institut de Comerç Exterior va declarar que el paper del
rei era ‘vital’, i el diputat del PP, Jordi Roca, va
dir:‘Només defensem els nostres interessos nacionals […]. En els convenis
internacionals cap país jutja els diferents règims perquè per a això ja hi ha
organismes internacionals.’
Tanmateix, la legislació espanyola remarca que s’ha de denegar
la venda d’articles de defensa a països que no respectin els drets humans.
Actualment, Espanya ocupa el setè lloc en el rànquing d’exportació d’armes.
Entre el 2008 i el 2016, en va vendre per valor de 22.603 milions, i cinquanta
dels estats compradors són preocupants o potencialment preocupants perquè hi ha
indicis que han comès violacions greus dels drets humans i crims contra el dret
internacional.
Dades de venda d’armes entre el 2013 i el 2016 en milions
d’euros a estats preocupants. Informe ‘Armas Marca España’.
Com que són actes secretes, no es pot avaluar correctament el
risc ni la documentació per assegurar que els estats no fan un ús contrari als
tractats signats. Tot i això, ja s’han trobat armament espanyol en els
conflictes del Iemen i Síria.
Entre els estats preocupants, hi ha l’Irac (amb el risc de
desviament de material a les milícies), Egipte, Israel, i un dels aliats
principals, Turquia, que ha comès violacions greus dels drets humans amb la
repressió contra els kurds.
El gran aliat contra l’autodeterminacióEl passat 20
de març, també va entrar en vigor l’acord pel secret militar entre Turquia i
Espanya. I en la reunió d’alt nivell hispano-turca a Madrid de l’abril, el
primer ministre turc va fer una defensa aferrissada de les bones relacions entre
tots dos estats, i va recordar que ‘els països europeus, tret d’Espanya’ donaven
suport al dissident Fethullah Gülen, i que l’espanyol era l’estat de la Unió
Europea que millor entenia Turquia.
El primer ministre també va recordar, el suport ‘clar’ contra
l’independentisme català d’un país que és el quart soci comercial d’Espanya fora
de la Unió Europea, només superat per la Xina, els EUA i el Marroc.
Les bones relacions espanyoles contrasten amb les de la resta
d’Europa. El Parlament Europeu va decidir de suspendre les negociacions
d’adhesió de Turquia, i el Consell d’Europa va fer una declaració contundent: va
dir que les eleccions turques del pròxim 24 de juny no podien ser considerades
‘genuïnament democràtiques’ a causa de la repressió, el canvi de llei electoral
un mes abans de la convocatòria d’eleccions i l’estat d’emergència, vigent des
del cop d’estat del 2016.
En canvi, el govern espanyol, que considera Turquia ‘amic i
aliat’, va evitar de pronunciar-se sobre aquesta qüestió, i manté el suport a
l’adhesió turca a la Unió Europea.
Justament, l’estat espanyol va detenir l’agost de l’any passat
dos crítics del règim turc, Dogan Akhanli, de nacionalitat i residència alemanya
des del 1992, i Hamza Yalçin, fora del país des del 1998 i de nacional sueca des
de 2006. Cap dels dos no havia tingut cap problema amb les ordres d’arrest fins
que no van arribar a territori espanyol.
L’última actuació abusiva de l’ordre d’arrest, la trobem
aquesta setmana amb la detenció per ordre de Rússia de Bill Browder, ciutadà
britànic que havia col·laborat amb la Fiscalia Anticorrupció espanyola i que és
activista contrari a Vladímir Putin. Per a l’alliberament va ser necessària la
intervenció del secretari general de la Interpol.
La relació amb Rússia va més enllà. Va sortir a la llum que
l’estat espanyol havia permès que submarins russos s’avituallessin a Ceuta
d’amagat de l’OTAN, fet que els permetia de tenir més presència a l’oceà
Atlàntic. Això va molestar principalment els EUA i el Regne Unit, que té
Gibraltar davant i podia ser objecte de submarins espies.
L’ex-colònia espanyola de Guinea
EquatorialL’ex-comissari José Manuel Villarejo, peça clau de la policia
patriòtica en l’operació Catalunya i ara a la presó, ha acusat el
CNI d’haver encarregat, amb coneixement de policia i responsables d’Interior,
l’informe King, un document que pretenia afavorir Teodorín Obiang, fill del
dictador de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang, i desprestigiar un altre fill,
Gabriel Obiang, vinculat amb França.
Per fer l’informe, gràcies a les connexions amb la policia i
l’administració, es van fer seguiments, es van punxar telèfons i es va accedir a
dades bancàries i personals, que posteriorment es van difondre a la premsa. Per
aquesta feina, Villarejo va cobrar 5,3 milions d’euros mitjançant diverses
societats amb seu al Panamà.
En l’entramat, també hi ha encausat l’ex-comissari de
l’Aeroport de Barajas, Carlos Salamanca, qui, a canvi de regals i diners, va
permetre l’accés de persones relacionades amb el règim, sense visat ni control
d’equipatge, cosa que podria haver servit els familiars de la dictadura per
evadir diners.
El 2014 va ser apartat pel cas Emperador, per haver rebut
regals per la màfia xinesa, però sorprenentment la direcció de policia el va
enviar a la comissaria general d’Estrangeria i Fronteres, amb unes competències
similars. Finalment, el cas va ser arxivat perquè no es va poder acreditar que
els regals de la màfia xinesa fossin a canvi de cap gestió.
El negoci de Guinea EquatorialL’ex-president
espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i els dirigents socialistes José Bono i
Miguel Ángel Moratinos van visitar el 2014 el dictador Teodoro Obiang, president
des del 1979. Teòricament, hi anaven per presentar una iniciativa contra la pena
de mort. Però tot fa pensar que el motiu real era
actuar com a lobbistes per empreses de l’estat espanyol, cosa que també
assenyalava l’oposició
guineana.
Els dirigents van ser rebuts pel mateix Obiang, van tenir un
cotxe oficial a la seva disposició i van passar la nit a un luxós xalet cedit
també pel règim. Bono i Moratinos ja hi havien fet diversos viatges, sense
avisar el govern espanyol, per negocis, acompanyant empresaris per fer negocis
amb el règim, fins i tot, quan encara tenien
càrrecs institucionals.
Encara més. El 2013, la selecció espanyola van jugar de franc
un partit amistós a Guinea Equatorial contra la selecció local. Era la primera
selecció europea que ho feia.
José Bono, quan era president del congrés espanyol, va
encapçalar una delegació de parlamentaris per a afavorir inversions d’empreses,
i va arribar a dir que amb el dictador hi havia més coses que els unien que no
pas els separaven. Fins i tot, el 2017, el govern de Rajoy va fer
servir la influència de Bono per cercar negocis a Guinea Equatorial.
Moratinos, tot i ser assessor de l’emir de Qatar, comptavasorprenentment
amb un passaport diplomàtic espanyol i acompanyava empresaris espanyols sense
comunicar-ho al ministeri d’Exteriors.
Rajoy defensava el ‘ple respecte als drets humans’, però en
referència a l’ex-colònia deia que ningú no podia ‘donar lliçons a ningú’. Una
posició que ha estat mantinguda per l’estat espanyol, que tot i defensar
nominalment uns valors, fa negocis amb dictadures, encara que sigui passant per
sobre de la democràcia.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada