Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
 |
| La Cort Suprema de Madrid, on actua el jutge instructor Pablo Llarena. VDF / CC BY-SA-3.0 |
El Parlament de Catalunya ha presentat una
denúncia contra el jutge Llarena per detenció il·legal i frau de llei, també es
diu que Merkel ha aturat un bany de sang durant el referèndum
d'independència
El cercle al voltant del controvertit
instructor Pablo Llarena, que persegueix els polítics catalans, continua
creixent. Llarena, en nom del govern anterior, formula absurds càrrecs per una
suposada rebel·lió (que significa una intervenció pública violenta) tot i que ja
sap que la demanda que va enviar a Bèlgica i a Alemanya han fracassat .
Mentre que Puigdemont resta a Alemanya i
quatre ex-membres del govern a Bèlgica i Escòcia es troben en llibertat en la
seva totalitat, Llarena segueix mantenint a 9 polítics catalans sota custòdia.
Aquesta és una altra raó per la qual el Parlament de Catalunya ha presentat
una demanda contra el jutge. El Parlament ha assumit la tasca del president del
Parlament, Roger Torrent. També contra tres jutges de la Sala d'Apel·lacions de
la Cort Suprema, que van rebutjar de manera dubtosa els recursos contra
Llarena.
També afirma que es violen els drets
fonamentals dels membres del parlament empresonats i dels exiliats. El Comitè de
Drets Humans de l'ONU va exigir que Espanya i Llarena garantissin els drets del
parlamentari Sànchez a ser candidats a la presidència. No obstant Llarena va
impedir la seva investidura amb justificacions molt febles. Així mateix, el
candidat Jordi Turull fins i tot va ser arrestat abans de la segona
votació , per la qual cosa no va poder ser elegit president català, perquè no
agradava al govern de Mariano Rajoy.
Per tant, segons la demanda, Llarena i els
tres jutges de la Sala d'Apel·lacions també podrien ser culpables de detenció
il·legal. A més hi ha conculcació de drets segons destacats advocats
constitucionalistes que han acusat repetidament al jutge d'obstrucció del
Parlament. La denúncia, presentada a la Sala Segona del Tribunal
Suprem divendres passat, considera que mantenir la detenció cautelar dels
polítics és en si mateixa un delicte, ja que viola els seus drets fonamentals.
També es recorda que gaudeixen d'immunitat i que haurien d'haver estat
alliberats després de la seva elecció el 21 de desembre.
També afirma que la continuació de la
detenció és un "atac a la separació de poders, al govern català i a l'autonomia
del parlament", perquè el Parlament té la capacitat inviolable d'organitzar la
seva funció, inclosa la investidura del president de la Generalitat de
Catalunya, sense interferències de cap altre òrgan. "Restringir els drets dels
parlamentaris no només viola els seus drets subjectius i significa un atac
contra la institució que presideixo, sinó també un atac a tota la població de
Catalunya, els drets a la representació política dels quals s'ha limitat, ja que
no s’ha permès el seu mandat d’elegir els seus representants", assenyala Torrent
en la demanda .
Els jutges demandats són acusats de
"violació sistemàtica i repetida dels principis d'objectivitat i imparcialitat".
En les seves decisions, els jutges del TS presenten "avaluacions clarament
extrajudicials". Com a exemple, cita una presumpta incomoditat que, segons
l’opinió d’aquests jutges, afectaria més de la meitat de la població catalana i
pràcticament tota la població d'Espanya.
A Bèlgica, des de fa temps, s’hi va
presentar una demanda civil contra el jutge i
aquest està convocat davant un tribunal belga el 4 de setembre el qual, si no
s’hi presenta, pot ser condemnat en absència. Se l’acusa de manca
d'imparcialitat i demana la seva substitució. L'advocat belga de Puigdemont
justifica l'acció afirmant que hi
ha una "separació real de poders" a Bèlgica i que decidirà un "tribunal
independent". Atès que aquests dos conceptes no estan garantits a Espanya, no se
n'havien queixat allà, va afegir Paul Bekaert. Si Llarena fos condemnat a
Bèlgica, tot el seu procediment seria nul a Espanya.
Però, per a Llarena, la seva cadira a
Espanya s'està tornant més calenta. Des de fa temps, Telepolis va descobrir que
el jutge es troba assegut a un
pas de l'expulsió . A mesura que
el nou govern socialdemòcrata mostra uns lleus senyals de rebaixar la tensió respecte a Catalunya, es compromet a la transferència de presos
a Catalunya. És clar que el dret penal espanyol també preveu l'empresonament
proper a casa per no castigar a familiars, amics i nens amb llargs viatges a
presons distants. Per contra, durant quatre dècades Espanya ha estat vulnerant
el cas dels familiars dels presos bascos. Hi ha més presos bascos a Andalusia
que al País Basc o a les regions adjacents. En només el 17% dels casos, són
empresonats a menys de 400 quilòmetres de casa, i el 37% es troben entre els 800
i els 1.100 quilòmetres.
Llarena i el nou govern es passen l’un a
l’altre la patata calenta. El jutge es nega a prendre la decisió i afirma que és el govern qui ha de
fer-ho. Però el govern, minoritari i feble, no s'atreveix a actuar a la vista de
les crítiques esperades dels partits de la ultradreta i afirma que aquesta és una
competència del poder judicial. A l'etern aspirant, el primer
ministre Pedro Sánchez, li ha mancat coratge per aguantar un escàndol en la seva
primera setmana.
Va evitat morts Angela Merkel?
I una mica a part d'aquest tema, cal
assenyalar que va ser clarament la cancellera Angela Merkel, qui va impedir un
bany de sang en el referèndum d'independència de l'1 d'octubre. És clar que hi
va haver una intervenció seva al migdia. De sobte es van aturar les tropes
paramilitars, que havien dut a terme una "operació militar" contra
ciutadans pacífics. No van tornar a atacar a la tarda, tot i que s'havia previst
l’ordre que confisquessin les urnes per la
força abans de l’escrutini.
El síndic de Greuges, Rafael Ribó, va
dir al diari escocès The National
que té proves que Merkel va trucar a Mariano Rajoy durant la brutal repressió.
Es diu que li va dir que "Europa no pot acceptar" el que està fent a Catalunya.
Aquesta és l'única explicació perquè des de les dues del migdia ja no es va fer
us de bales il·lícites de goma, i s’acaba la visió dels votants amb els caps
ensangonats en deixar de ser colpejats. Espanya, òbviament, també estava
preparada per a una massacre, de manera que Catalunya també estava amenaçada amb "morts" als carrers i l'ús de foc
real. ( Ralf Streck )
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada