Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Amb motiu del judici contra l’1 d’Octubre, la ‘Directa’ ha publicat el suplement ‘La Defensa’, 80.000 exemplars gratuïts que es distribueixen arreu del territori. L’article repassa la figura dels set magistrats que formen el tribunal, sota l’ombra de la parcialitat i del biaix conservador
Gemma Garcia | @gemma_g_fabrega
“Controlarem la sala segona des del darrere”. El whatsapp del
portaveu dels populars al Senat espanyol, Ignacio Cosidó, pretenia
tranquil·litzar els membres de la cambra alta després que es fes públic l’acord
entre el PP i el PSOE per renovar el poder judicial el novembre passat. Qui
havia de permetre “controlar des del darrere” la sala penal del Tribunal Suprem
era Manuel Marchena. El pacte d’ambdues forces polítiques implicava que el
magistrat deixés de presidir-la i es col·loqués al capdavant del Consell General
del Poder Judicial (CGPJ) i del mateix Suprem. Finalment, arran del missatge
filtrat, Marchena hi va renunciar i el suposat “control” es manté “des del
davant”: l’exfiscal de l’aznaritat continua encapçalant el tribunal que jutja
l’1-O i serà el ponent de la sentència.
Encapçalats per Marchena, seran set els jutges que seuran les
dotze persones querellades a la banqueta del majestuós saló de plens del Suprem,
coronat per la composició pictòrica La llei triomfant sobre el mal.
D’aquests, almenys cinc han estat qüestionats per les defenses. Pel jurista José
Pérez Royo, l’existència del whatsapp ja “és un cas força evident de pèrdua
d’imparcialitat”, però a les defenses tampoc els semblen “imparcials” Andrés
Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez, Luciano Varela Castro ni Antonio del
Moral García. Tots ells han estat recusats perquè van formar part de la sala
d’admissió que va donar llum verda a tramitar la querella criminal. Advertint
que cal examinar cada cas i el grau d’intervenció, el fiscal i exmagistrat del
Suprem Jose Antonio Martín Pallín –qui precisament va ser rellevat per Marchena
quan es va jubilar–, explica que aquesta situació en termes processals es
denomina “contaminació objectiva”. De fet, hi ha sentències del Tribunal Europeu
de Drets Humans que en casos similars ha estimat que no hi havia imparcialitat.
Més enllà de la contaminació objectiva, sobre el
tribunal planen un bon reguitzell de decisions polèmiques, amistats perilloses i
un nítid biaix conservador. Només un dels components, Varela Castro, pertany a
l’associació Jutges per a la Democràcia. La majoria estan alineats amb la
conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM) o amb l’escindida
Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitoria (AJFV). Un
conservadorisme, recorda Martín Pallín, que “impera” al conjunt de la judicatura
espanyola.
Fill d’un capità de la Legió, Marchena –capitanejant el
tribunal– encarna aquest conservadorisme, tot i que és reconegut com a bon
jurista per distintes sensibilitats; “formalment exquisit”, segons l’advocada
Eva Labarta. Va haver de passar tota la infància a l’Al-Aaiun, al Marroc, on
havien destinat el seu pare; però ja a l’Estat espanyol, va forjar la seva
carrera judicial rere el fiscal general de l’Estat ultraconservador i membre de
l’Opus Dei Jesús Cardenal. Com a magistrat, va acordar les il·legalitzacions
d’Acció Nacionalista Basca (ANB) i del Partit Comunista de les Terres Basques
(PCTB), i també va condemnar per desobediència el president del Parlament basc
Juan María Atutxa i els exmembres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knorr. A
Catalunya, és qui va signar la condemna a tres anys de presó per a vuit
activistes d’Aturem el Parlament, que havien estat absolts per l’Audiència
Nacional espanyola. En relació amb el conflicte polític, Marchena –en aquest cas
en tàndem amb Martínez Arrieta–, va arxivar la querella per violació de secrets,
prevaricació i malversació contra l’exministre espanyol d’Interior Jorge
Fernández Díaz i l’exdirector de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso, arran de
les converses enregistrades al despatx del ministre en les quals es conspirava
per atacar líders dels principals partits sobiranistes.
A més d’una majoria recusada, “els set magnífics” –com els
anomenen en alguns xats del poder judicial, segons el periodista Ernesto
Ekaizer– tenen més trets en comú. Com Marchena, Antonio del Moral també va
inaugurar la seva carrera judicial exercint de fiscal a la Secretaria Tècnica de
la Fiscalia General de l’Estat espanyol. I el 2013, com a exfiscals i ja dins el
Suprem, tots dos es van trobar per recollir la Gran Creu de l’Orde de Sant Ramon
de Penyafort, un premi atorgat pel Consell de Ministres.
Marchena, que va enlairar la seva carrera sota els governs populars, va ser sorprès dinant amb l’exministre espanyol Ángel Acebes l’octubre de 2014, poc abans que fos imputat pel jutge Ruz
Vinculat a l’Opus Dei, del Moral va aconseguir arxivar la causa
contra l’exalcaldessa de Jerez i diputada del PP María José García-Pelayo,
investigada per haver concedit contractes a tres empreses de la trama Gürtel
abans de la redacció de les condicions del concurs. En el mateix fil de la xarxa
de corrupció, Marchena, que va enlairar la seva carrera sota els governs
populars –a proposta d’Alberto Ruiz-Gallardón va ser nomenat president de la
comissió parlamentària que va elaborar la reforma de la Llei d’Enjudiciament
Criminal–, va ser sorprès dinant amb l’exministre espanyol Ángel Acebes
l’octubre de 2014, poc abans que fos imputat pel jutge Ruz; una ampolla màgnum
de vi francès Petrus de 2.000 euros i dos quilos d’angules eren alguns detalls
de la taula dels comensals. No és l’únic vincle de Marchena amb els exministres
d’Aznar: el magistrat va formar part del jurat del guardó La Ley, que atorga
Wolters Kluwer. La fundació tenia com a president de la seva delegació a l’Estat
espanyol l’exministre de Justícia del PP José María Michavila, que fins al 2015
controlava el 37% de la societat.
Marchena i del Moral també van coincidir –entre càrrecs de la
policia, l’advocacia, la fiscalia i a magistratura que impartien classes i
conferències– a Schola Iuris. L’institut jurídic madrileny va situar-se a l’ull
de l’huracà perquè un grup de juristes, el 2012, va denunciar davant del CGPJ
que la participació de determinats jutges posava en dubte el compliment dels
règims d’incompatibilitats i prohibicions. L’empresa, propietat dels socis del
comissari Villarejo –cervell de l’operació Catalunya–, feia confluir jutges com
els del Suprem, que decidien sentències sobre la trama de corrupció Gürtel, amb
professionals del dret que assumien la defensa de les persones imputades. Com a
exemple, el 2013, el tribunal on eren tots dos –així com Juan Ramón Berdugo,
també dels “set magnífics”– va ratificar la decisió d’un jurat popular
d’absoldre l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps en el cas
dels vestits de la Gürtel. El CGPJ mai no en va dir res.
No tots els magistrats del tribunal dels set, però, han pogut
gaudir dels silencis. Fa menys d’un any, tant Martínez Arrieta com Berdugo van
rebre un seriós revés d’Europa: el Tribunal Europeu d’Estrasburg confirmava que
els membres d’ETA Igor Portu –que va haver d’ingressar a l’UCI– i Mattin
Sarasola van ser víctimes d’un “tractament inhumà i degradant” i condemnava
l’Estat espanyol a indemnitzar-los. Tots dos magistrats, el 2011, havien
anul·lat la condemna contra els quatre guàrdies civils perpetradors de les
tortures, dictada per l’Audiència de Guipúscoa un any abans. Jaume Asens, actual
tinent d’alcalde de Barcelona i aleshores vocal de la Comissió de Defensa del
Col·legi d’Advocats, ja ho va qualificar “d’aberració jurídica”.
Tant Martínez Arrieta com Berdugo van rebre un seriós revés d’Europa: el Tribunal Europeu d’Estrasburg confirmava que els membres d’ETA Igor Portu i Mattin Sarasola van ser víctimes d’un “tractament inhumà i degradant” i condemnava l’Estat espanyol a indemnitzar-los
Més enllà dels noms –Marchena, Arrieta, del Moral, Berdugo,
Ferrer, Varela i Palomo–, per l’advocada Labarta, que va portar la defensa de
Francesc Homs al judici pel 9-N, hi ha un problema sistèmic: “El CGPJ és qui
nomena els jutges i, al seu torn, és majoritàriament ultraconservador amb
importants influències de l’Opus. Els jutges estan contaminats formalment per la
sala d’admissió i realment per tota la resta”. Així mateix, Martín Pallín té
clar que el sistema de selecció de la cúpula judicial és “aberrant i no existeix
a cap país d’Europa”. Per l’exmagistrat del Suprem, s’ha de tornar al sistema
inicial, anterior a la reforma de 1985, quan almenys dotze vocals del CGPJ, que
escullen els del Suprem, eren elegits per integrants de l’esquelet judicial.
Sota el sistema vigent, als dotze independentistes els toca
seure davant la mirada de qui constitueix avui dia el nucli dur del poder
judicial a l’Estat espanyol: Manuel Marchena. Ho fan després d’una investigació
que va durar dotze mesos, encapçalada per Pablo Llarena, qui un dia de 2012 va
creure que el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol tenia “una solució
essencialment política”. Finalment, i en sentit contrari a aquelles paraules, la
política és en mans d’un tribunal de set jutges i entre les quatre parets de la
sala de plens, on cada any el rei espanyol presideix la cerimònia d’obertura de
l’any judicial.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada