Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
La repressió contra el referèndum ha obert desenes de causes, amb centenars de persones mobilitzades
El 12 de febrer començarà el judici contra
els presos polítics, una causa que marcarà el futur polític del
país i el de la democràcia espanyola. A més, serà una prova per als principis de
la Unió Europea. Una setmana abans, el 5 de febrer, es faran les qüestions
prèvies del judici contra el major Josep Lluís Trapero i
la cúpula dels Mossos d’Esquadra a l’Audiència espanyola. També cal recordar,
d’una banda, que hi ha una peça separada que preveu de jutjar els exiliats i,
d’una altra, que s’ha trasllat la causa contra els membres de la mesa del
parlament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Totes aquestes causes tindran un paper
transcendental i se situaran en els focus mediàtics, però a conseqüència de la
repressió contra el Primer d’Octubre, hi ha desenes de causes
més i centenars de persones mobilitzades cada setmana, autoorganitzades, que en
gran part han quedat invisibilitzades institucionalment i als mitjans de
comunicació.
La jornada del Primer
d’Octubre
La possibilitat que el govern català,
juntament amb una societat organitzada, preparés un referèndum, malgrat
l’oposició de l’estat, va fer que el govern espanyol activés l’operació
Copèrnic: un desplegament de sis mil agents de la policia i la Guàrdia Civil, el
qual va tenir un cost de 87 milions d’euros.
Les conseqüències del primer d’octubre de
2017 són conegudes, amb 1.066 ferits atesos, danys en una setantena de centres i
una persecució policíaca que, entre més, va portar a blocar 29 aplicacions
informàtiques i 144 dominis.
L’operació va fracassar i el referèndum es
va fer. Els Mossos van impedir la votació en 450
locals de votació, mentre que els cossos policíacs espanyols en van tancar
92.
La majoria de municipis afectats (el 59%)
tenien menys de 2.000 habitants. No semblava que hi hagués cap criteri tècnic en
l’actuació de la policia, doncs. Ni de requisar tants vots com fos possible ni
de retirar totes les urnes que poguessin. I això fa pensar que el criteri era el
d’atemorir la població per evitar una mobilització massiva. Això tampoc no ho
van aconseguir.
Les denúncies contra la
violència
Les denúncies de ciutadans per la
repressió de l’1-O van superar les sis-centes els dies posteriors al referèndum.
La majoria es van concentrar a la ciutat de Barcelona i a municipis de la
demarcació de Girona, cosa que no és estranya si tenim en compte que les
actuacions en aquestes dues àrees van acumular el 60% del total de
ferits.
Ferits el Primer d’Octubre per
demarcacions.
En el cas de Barcelona, es van formalitzar
275 denúncies, i l’ajuntament i la Generalitat es van personar com a acusació
popular. A més, van atendre 294 persones, seixanta-cinc van rebre atenció
psicològica o jurídica i 171 van participar en tallers grupals. Finalment, tota
la causa de la ciutat va quedar centralitzada en el jutjat número 7 de
Barcelona. En total, vint-i-set peces (una per cada centre), de les quals
vint-i-tres continuen obertes (en tretze s’ha presentat un recurs en contra de
l’arxivament decretat) i quatre arxivades, principalment per la impossibilitat
d’identificar els agressors.
En total, 33 policies espanyols han estat
citats a declarar com a investigats per la violència policíaca. S’ha descobert
un canal de comunicació extraoficial entre els agents, cosa que pot apuntar més
amunt en la cadena de comandament. Els advocats han reconegut més agents i ara
esperen que el jutge també els citi.
També es va trobar un canal de comunicació
alternatiu en les càrregues policíaques a la demarcació de Girona, on els
advocats dels afectats han denunciat unes quantes vegades la manca de
col·laboració de la justícia. No s’ha investigat el contingut de la càmera dels
policies, que va demostrar que feien servir un canal alternatiu, ni s’ha donat
informació sobre el desplegament policíac. En aquesta zona, hi ha deu peces (una
per cada col·legi) en dos jutjats, el de la Bisbal de l’Empordà i el número 2 de
Girona, que porta les causes de Sant Julià de Ramis, Aiguaviva i Girona. Hi ha
un grup de cinquanta advocats que porta dues-centes denúncies, a més de la
defensa d’investigats per desordres públics i delictes d’odi.
Cal afegir que hi ha dues dotzenes de
denúncies al jutjat de Mataró (procedent de Dosrius i Canyamars), i també unes
quantes a Manresa i Lleida, entre més.
L’organització de la
societat
Un dels principals problemes ha estat la
nul·la col·laboració de les institucions espanyoles, fins al punt que
organitzacions com Amnistia Internacional han demanat de posar fi a l’obstrucció
i la manca de col·laboració de la fiscalia en les investigacions i Human Rights
Watch ha denunciat la impunitat dels policies.
Els primers ciutadans que van declarar com
a denunciants al jutge es van trobar com la fiscalia i l’advocacia de l’estat
els atacava, i els demanava què feien quan van ser agredits i si tenien
coneixement de la legalitat de la votació.
Una estratègia de la por, que s’afegia a
casos com el de Roger Español i el de Marta
Torrecillas, que més enllà d’una campanya mediàtica en contra, van ser
investigats per la fiscalia després d’haver estat ells els
denunciants.
Això ja va fer que es retiressin moltes
denúncies. L’Associació de Juristes pels Drets Humans, de Barcelona, va dir que
quinze persones havien retirat la denúncia perquè no volien que els seus noms
apareguessin al sumari.
La situació va portar la societat a
organitzar-se. Una de les iniciatives sorgides va ser
Catmemòria, que ha recollit 2.111 vídeos i 3.864 imatges de les
càrregues, que han servit a les defenses en els judicis. També s’han creat
entitats, com l’Associació d’Afectats 1-O, amb l’objectiu d’exigir
responsabilitats per les càrregues i donar suport perquè no es retirin les
denúncies. Una tasca que també fa el Grup de suport de les víctimes i encausats
de l’1-O.
Finalment, i després de mesos demanant que
no deixessin sols els denunciants, la Generalitat s’ha personat com a acusació
en una cinquantena de casos en els quals considera que els agents de la policia
van actuar de manera ‘violenta i desproporcionada’ i, per tant, que s’incomplia
la interlocutòria del TSJC. La Generalitat s’havia personat a Barcelona però no
ho havia fet en la resta de municipis.
El 20 de desembre de 2018, a proposta de
l’Oficina de Drets Civils i Polítics, una vintena d’entitats i col·lectius,
entre els quals afectats, comunicadors i advocats, va presentar un manifest per
a anar fins al final del procés judicial i crear un espai per a unir esforços i
restablir drets vulnerats.
La repressió no s’atura: una causa
general
D’ençà que van començar els preparatius
del referèndum, la repressió no s’ha aturat. La Directa ha comptabilitzat 1.318
persones ferides: més enllà del Primer d’Octubre, hi ha hagut diverses
actuacions, com el dia de l’empresonament deCarles Puigdemont
(cent ferits), la manifestació contra Jusapol (vint-i-quatre) i la manifestació
contra Vox a Girona i Terrassa (trenta-dos).
A més, en aquest període, hi ha hagut 136
detinguts. Des d’investigats per desordres públics per haver tallat les vies del
tren i carreteres, als casos més greus, amb acusacions inicials de terrorisme
per als membres dels CDR Tamara
Carrascoi Adrià Carrasco. La
repressió té Tamara Carrasco confinada a Viladecans i Adrià Carrasco ha hagut
d’anar-se’n a l’exili.
Una de les actuacions més representatives
d’aquesta repressió és la causa oberta contra 712 batlles per haver col·laborat
en el referèndum. Tres quartes parts dels batlles de Catalunya. Fins avui, només
setanta-quatre han estat citats per la fiscalia. D’aquestes causes, catorze han
estat arxivades i quatre ja s’han traslladat als jutjats. Sempre hi ha l’amenaça
d’una inhabilitació massiva.
Entre els càrrecs locals, hi ha més causes
a conseqüència de l’1-O. Les de desobediència contra els batlles de Callús i
Fonollosa (ara ja arxivades), la de desobediència greu contra el regidor Jordi
Pessarodona; i les causes contra el batlle de Dosrius, Marc
Bosch, i el regidor Eduard Garcia, acusats de
resistència greu després d’haver denunciat les càrregues policíaques al
municipi.
També van créixer un 124% les denúncies
per delicte d’odi en comparació amb l’any anterior, essencialment per un suposat
odi a la policia espanyola i la Guàrdia Civil, i es van presentar disset
denúncies contra docents (de les quals hi ha quatre obertes) per ‘humiliacions’
a fills de policies.
El cas més generalitzat és el de Reus. En
total, dotze persones: els bombers denunciats per haver-se manifestat en els
hotels on s’allotjava la policia, els regidors per haver fet un manifest, el
propietari d’un gimnàs perquè els va demanar que no hi tornessin, i un mecànic
que no va voler atendre els agents.
Les causes pendents de la justícia
espanyola
El jutjat d’instrucció número 13 de
Barcelona investiga més d’una quarantena de persones en relació amb els
preparatius del referèndum. Aquesta causa és la que va permetre les detencions
de la Guàrdia Civil del 20 de setembre. Entre les vulneracions de drets
fonamentals que ha comès, hi ha punxades telefòniques irregulars i la
investigació d’aforats, per a la qual no té competències. El darrer moviment del
jutjat ha estat citar com a investigats el director de Catalunya Ràdio, el de
Televisió de Catalunya i la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de
Dades.
També hi ha una quinzena de jutjats que
investiguen la suposada desobediència o inactivitat dels Mossos d’Esquadra i
l’ús de dades personals de la Generalitat.
A més, hi ha les diligències del jutjat
d’instrucció número 12 de Barcelona contra els membres de la Sindicatura
Electoral, que ha fet que es mobilitzi el món acadèmic, tant nacional com
internacional. Els síndics són amenaçats amb una pena de presó per haver posat
els seus coneixements per garantir que es fes un referèndum de manera justa i
imparcial.
El camí cap a
Europa
Finalment, en l’àmbit internacional, hi ha
hagut diversos moviments. Un és el del Col·lectiu Praga, que ha denunciat la
violació de drets humans davant els relators de l’ONU i davant la Comissió
Europea de drets humans.
El Síndic de Greuges, per la seva banda,
va fer arribar més de 20.000 peticions al comissari europeu de drets humans
contra les mesures cautelars imposades pel Tribunal Constitucional espanyol per
a no permetre la investidura de Puigdemont.
Els exiliats també han presentat una
demanda davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides per vulneració
dels seus drets polítics, i dels presos polítics, com a electes del Parlament de
Catalunya. Cal afegir que la defensa de la presidenta del parlament, Carme
Forcadell, enllesteix el recurs a Estrasburg contra l’empresonament
preventiu.
En la majoria de casos, tant les denúncies
contra les càrregues com les causes contra els principals dirigents i la resta
d’investigats tenen com a horitzó els tribunals europeus. Encara que, en molt
casos, els judicis s’allargaran, es considera que serà a Europa on es jugarà de
debò la partida per la justícia, la democràcia i els drets humans.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada