Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Hi ha ha una violència persistent arreu dels Països Catalans, de moment de baixa intensitat, tolerada per la justícia espanyola i aplaudida per uns discursos polítics que promouen la fractura civil
Zombie. Quan Pedro
Sánchez vagi al Valle de los Caídos per exhumar les restes de Franco, tal com ha
promès, es trobarà el taüt buit. Ja fa temps que les restes del vell dictador
han ressuscitat i s’arrosseguen com un zombi de Walking dead
per la península Ibèrica, posant ordre allà on li sembla, repartint contra
rojos i separatistes. De nit, descansa al soterrani del Tribunal Suprem, on té
seguidors incondicionals, partidaris de posar la unitat d’Espanya per sobre la
justícia.
Els qui aquest diumenge van anar a
venerar-lo amb la cara al sol per protestar contra la intenció del govern
espanyol d’exhumar-ne el cadàver, aixecant el braç i exhibint impúdicament la
bandera espanyola amb el pollastre, feien una maniobra de distracció. Ja sabien
que la tomba de Franco era buida, i que el seu cap feia mesos que tornava a
campar per les Espanyes. Fins i tot ho sap Pablo Iglesias, que en una relliscada
electoral durant la campanya de les eleccions del mes de desembre va acusar
l’independentisme de ressuscitar el feixisme a Espanya. No consta que hagi
repetit la sentència després d’haver investit Pedro Sánchez.
L’esperit de Franco es va tornar a fer
present ahir als carrers de Ciutat Vella de Barcelona, quan un policia espanyol
va agredir el fotògraf i
periodista Jordi Borràs. L’agressor, mentre li proferia cops de puny, va cridar
‘Viva Espanya i Viva Franco’, com si les dues coses encara anessin juntes. I
quan el tenia abatut a terra, amb el nas trencat, va treure la seva placa de
policia, perquè sap que li dóna impunitat. Una impunitat que s’ha demostrat
avui, quan els seus superiors no l’han apartat pas del cos sinó que s’han
limitat a obrir-li un expedient a l’espera ‘que s’aclareixin els fets’, que són
claríssims. Però com sol passar, per confondre l’opinió pública, el policia
espanyol ha presentat una denúncia acusant Borràs d’agressor, tot i que no es va
fer ni una rascada. D’aquesta manera, alguns mitjans, en comptes d’agressió,
podran parlar de ‘picabaralla’ o ‘enfrontament’ i els partits unionistes podran
dir que hi ha problemes de convivència a Catalunya. Borràs ha presentat una
denúncia als Mossos, acompanyada de l’informe mèdic de les lesions, i ha
emmarcat l’agressió en la filosofia de l’A por ellos! que la policia
espanyola practica des de la tardor a Catalunya.
Precisament, Jordi Borràs és un dels
periodistes que té més ben documentades les desenes d’agressions feixistes que
s’han comès a Catalunya des de la tardor. Algunes, durant l’estada dels policies
espanyols al port de Barcelona; altres, al final de manifestacions de Societat
Civil Catalana encapçalades per Josep Borrell; i moltes altres, de nit, atacant
gent que posava llaços grocs pels presos polítics. És una violència constant,
emparada per una justícia que mira cap a una altra banda, que ha anat creixent
no tal sols a Catalunya, pel procés, sinó també al País Valencià i a les Illes.
En el cas valencià, la violència feixista
no s’ha aturat mai des de la transició: de les bombes contra Manuel Sanchis
Guarner i Joan Fuster a les pintades d’ahir mateix contra les seus de Compromís,
passant per l’assassinat de Guillem Agulló, l’autor del qual és en llibertat. En
poques hores de diferència, hi ha hagut pintades a la seu d’Acció Cultural del
País Valencià, el Casal Lambda i a la Facultat de Psicologia de la Universitat
de València. En alguns casos, eren contra l’exhumació de les restes de Franco,
en altres, de signe anticatalanista. A Mallorca, fa unes setmanes hi va haver
atacs contra una exposició sobre els presos polítics i pintades a la seu de
l’Obra Cultural Balear i del sindicat STEI. Totes del mateix signe. Hi ha una
violència persistent arreu dels Països Catalans, de moment de baixa intensitat,
tolerada per la justícia espanyola i aplaudida per uns discursos polítics que
promouen la fractura civil.
Entre les
nombroses reaccions que hi ha hagut a l’agressió d’un policia espanyol contra el
fotoperiodista Jordi Borràs, destaca la de l’ex-drigent de Podem Albano-Dante
Fachin, que ha reflexionat sobre què hauria passat si la víctima hagués estat un
periodista de l’ABC i l’agressor, un mosso d’esquadra cridant ‘visca Catalunya
lliure’.
Diu Fachin:
‘Imagineu: un mosso d’esquadra fora de
servei trenca la cara a un periodista, posem per cas l’ABC, al crit de “Visca
Catalunya Lliure”.
Avui al congrés Pedro Sánchez hauria
tingut unes paraules de suport per a ell. Borrell diria que es confirma
“l’enfrontament civil”.
Rivera hauria demanat la dimissió del
conseller d’Interior; Casado, l’aplicació del 155, i una certa esquerra
espanyola hauria “condemnat” els fets.
La Sexta, A3, Telecinco i La1 haurien fet
“informatius especials”; els tertulians demanarien de treure les competències de
seguretat i dirien “nazi” a tot català vivent.
Arrimadas, Carrizosa, Iceta i Albiol, a
aquesta hora, ja haurien demanat un ple especial al parlament i exigit la
dimissió del govern…
La fiscalia actuaria a tot gas, les
acusacions de “terrorisme” serien damunt la taula i el Ministeri de l’Interior,
la policia espanyola i la Guàrdia Civil ja estarien “practicant
detencions”.
Però no. Resulta que l’agressor és policia
espanyol, el crit era “viva Franco” i el periodista és antifeixista i
independentista. Res de tot això que he dit no passarà. Això és la injustícia i
el problema no és que hi hagi un feixista a la policia espanyola. D’imbècils,
n’hi ha a tot arreu. El problema és tot un estat dedicat a
protegir-lo.’
Fonts: Franco ja no és al Valle de los Caídos | VilaWeb
https://twitter.com/AlbanoDante76/status/1019141219048480769
I si l’agredit fos un periodista de l’ABC i l’agressor un mosso d’esquadra? | VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada