Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«El Borbó fill, en canvi, és un ultra irritat, un personatge autoritari que no ha entès que ell mateix és 'atrezzo'»
Algú ha decidit que els Borbons ja són
amortitzats. Ignore per quina raó i això –no saber el motiu de tot plegat– no
m’agrada gens ni mica. Perquè és segur que no és de franc i que no és tan
senzill com dir que és la venjança d’un simple policia. Ahir es van fer públics
uns enregistraments que expliquen molt gràficament fins a quin punt és podrit
Juan Carlos i que contribueixen a destapar-ne els negocis escandalosos a uns
nivells fins ara desconeguts. Però no ens enganyem. Aquests àudios són una
filtració interessada i responen, com totes les filtracions, a coses que tenen
molt poc a veure amb el periodisme i la informació. Hi ha una guerra oberta a la
cúpula de l’estat espanyol, conscient que la monarquia és moribunda i amatent
sempre a situar-se en el millor lloc. I a Madrid sempre hi ha un diari o altre
que es presta al joc d’interessos i a escampar la filtració. I encara en diuen
‘periodisme’, d’això, i es permeten de donar-nos lliçons…
Ja veurem a què respon tot plegat i en
virtut de quina estratègia esbomben ara aquestes històries. Però de moment ja
tenim, reproduïdes pertot arreu, les declaracions de la senyora
Sayn-Wittgenstein i tot allò que era discreció, de sobte, s’ha tornat excés.
Excés, de moment, amb l’anomenat rei emèrit, però un excés que projecta una
ombra espessa sobre la figura del seu fill i successor, ja castigada. Amb el
cunyat a la presó, amb la família barallada, amb la seua dona objecte de tota
mena d’invectives, amb la seua figura política marcada per sempre més pel
discurs, terrible i inaudit, del 3 d’octubre. El Borbó pare, al final és
sobretot un barrut que si pot viure bé accepta el que calga i fa qualsevol
paperot. El Borbó fill, en canvi, és un ultra irritat, un personatge autoritari
que no ha entès el seu lloc en el món i que ell mateix és atrezzo. Cosa
que en un negoci com el seu és un problema.
Parle de memòria i em podria equivocar,
però crec que va ser a George Bernard Shaw que li vaig llegir una vegada que els
reis eren com al·lucinacions, entitats externes a la realitat diària que, tot
d’una, podien desaparèixer, esvair-se, estranyament, sense que se’n sabés mai
més res. Certament el Juan Carlos venerat per aquella ridícula esquerra
espanyola capaç de proclamar-se republicana i juancarlista, avui ja és, més que
res, un ectoplasma. Mort en vida i empestat. Tòxic. Però en un dia com avui no
hauríem de passar per alt de cap manera què ha significat aquest personatge i
quin paper ha tingut com a peça central d’aquest gran engany coral que ha estat
la transició, una transició que li sobreviu encara, només amenaçada pel
republicanisme independentista. Tots els interessats a mantenir-se i prosperar a
partir del règim van enganyar repetidament la població falsificant la realitat
d’allò que feia aquest sàtrapa, en la vida pública i en la privada. De les
amants al suport al 23-F i dels negocis indecents a les aliances perilloses. Que
les sabien i les saben molts. I, en canvi, van perseguir les veus que –aquestes
sí– investigaven durament enmig de la foscor més espessa i còmplice per aportar
una mica de llum des de la clandestinitat.
Avui, per això, cal recordar, per exemple,
que Rebeca Quintans va haver d’escriure amb pseudònim el seu magnífic llibre
Un rey golpe a golpe, el primer gran treball crític sobre Juan Carlos,
en el qual, ves per on, ja va col·laborar un jove David Fernàndez. Recordeu que
ella va enviar l’original per correu i va desaparèixer sense cap explicació,
perdut a Correus. Recordeu que aquest llibre es va haver de publicar l’any 2000,
sense peu d’impremta. Recordeu que al seu editor, l’extraordinari periodista
Pepe Rei, li va costar el tancament, a càrrec de Garzón (de qui sinó?), de
l’editorial Ardi Beltza i una altra detenció. I recordeu que les grans cadenes
de llibreries no van voler vendre’l. Ni clandestinament. Mentre la majoria dels
mitjans, aquests mateixos que avui xalen amb la història de l’amant guiada pel
despit, el silenciaven. Ben activament i a consciència. Còmplices. Sense gens de
vergonya.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada