Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Carlota Camps
Foto: Sergi Alcàzar
Foto: Sergi Alcàzar
“Un dia hi haurà un mort”. Amb aquesta contundència s’expressa el fotoperiodista i especialista en l’extrema dreta Jordi Borràs, qui, a més, els últims dies ha estat víctima d’un atac feixista. Va ser el passat 16 de juliol, quan un agent de la Policia Nacional fora de servei li va donar un cop de puny al crit de “Visca Espanya i visca Franco”. Aquest no ha estat l’únic cas recent de violència ultra. La setmana passada els casals populars de Nou Barris i Horta van patir diversos atacs i també n’hi va haver un altre aquesta mateixa setmana a Girona.
Són només alguns dels molts casos de violència en nom de la 'unitat d'Espanya' que hi ha hagut des del setembre fins ara a Catalunya. Un temps en que les agressions han crescut "exponencialment", com assegura el mateix Borràs, arran de la intensificació dels esdeveniments del procés sobiranista, amb l'1-O i la declaració d'independència del 27-O.
També així ho veu un altre especialista en la matèria, Xavier Rius, que assegura que aquests grups d'ultradreta "s'han fet més forts" arran de la independència i han trobat "un espai buit". Una afirmació que comparteix la Marina Morante, d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme, que considera que en els darrers temps "han trobat un espai on s'han pogut fer veure".
"Fins fa uns mesos la presència de l'ultradreta a Catalunya era pràcticament irrellevant, més enllà de la seva participació explícita en els actes del 12 d'octubre a Monjuïc", s'encarrega de recordar Rius. En els últims mesos, però, han intensificat la seva activitat al carrer i amb ella, el nombre d'agressions. Només entre els mesos de setembre i desembre del 2017 hi van haver 139 casos d'incidents violents amb motivacions unionistes, segons un informe de Jordi Borràs publicat a Mèdicacat.
El 22-S, l'inici de les mobilitzacions
L'inici d'aquesta intensificació de la presència de l'ultradreta als carrers, recorda Rius, el trobem en la manifestació del 22 de setembre davant la seu de l'ANC, al carrer Marina de Barcelona. Feia només dos dies de la concentració davant la seu del Departament d'Economia en protesta per les detencions de la Guàrdia Civil i en quedaven ben pocs pel referèndum. La van protagonitzar unes 500 persones, entre les que hi havia militants de Plataforma per Catalunya, Somatemps o Democracia Nacional. La manifestació, que duia per lema Per Espanya m'atreveixo, va acabar amb diverses agressions contra veïns independentistes.
Els grups ultres també van trobar el seu espai durant el mes d'octubre en les manifestacions espanyolistes que van omplir els carrers de Barcelona. Dins les manifestacions multitudinàries que va organitzar Societat Civil Catalana, i a les que s'hi va sumar el bloc del 155 -Cs, PSC i PP-, s'hi van poder veure grups reduïts de persones que duien símbols feixistes i cridaven proclames com "Espanya es una i no cinquanta una" o "Puigdemont a presó", més pròpies de l'ultradreta. A la manifestació del 10 d'octubre, explica per posar-ne un exemple Xavier Rius, "hi havia gent de Democracia Nacional amb megàfons cada 10 metres".
Totes aquestes manifestacions els van servir, doncs, per fer-se visibles, trobar el seu espai i sentir-se més fort, fet que ha fet incrementar la seva presència als carrers i que molts cops ha acabat amb incidents violents. En aquest sentit, cal recordar alguns dels atacs més greus, com la crema de l'Ateneu de Sarrià o l'intent d'incendiar el de Gavà -aquest últim amb persones dins-. Tot això, per no parlar de les múltiples agressions individuals a independentistes, com la que va rebre un home que posava llaços grocs davant la presó de Lledoners, o d'altres que s'han produït per la plantada de creus grogues o llaços grocs a les platges de Canet o Mataró o als carrers de Vic, entre molts altres indrets.
El perfil de l'agressor: "estem davant d'un nou fenomen"
El fotoperiodista Jordi Borràs alerta que els agressors d'ultradreta que han perpetrats els últims incidents tenen un perfil molt diferent al que tenien els dels anys 80 i 90. "Estem davant un nou fenomen", defensa Borràs, que assegura que els atacants ja no només són "neonazis rapats", sinó que es tracta de "partidaris de la unitat d'Espanya, que voten diverses opcions polítiques, que no tenen perquè tenir una militància prèvia i que decideixen fer justícia pel seu compte". A més, assegura que molts no tenen antecedents penals per la seva militància a l'extrema dreta, sinó que potser en tenen per "temes de delinqüència comuna".
Sergi Alcàzar
Segons un altre expert que ha preferit mantenir l'anonimat, alguns dels militants de Democracia Nacional que actuen pels carrers de Catalunya tenen antecedents per pallisses, temes relacionats amb la droga o, fins i tot, per violència de gènere.
Activistes d'esquerres denuncien "impunitat" i "dobles rasers"
Davant d'aquesta situació els grups antifeixistes denuncien una certa impunitat de l'ultradreta. La Marina Morante, per exemple, recorda que els joves d'Altsasu estan a la presó per una baralla de bar mentre que militants d'ultradreta àmpliament coneguts i que tenen agressions greus a l'esquena "van pel carrer i no passa res". A més, assegura que la policia equipara els grups feixistes i els antifeixistes i els considera a tots "radicals" quan defensa que només els ultres de dretes són els violents.
També Borràs considera que l'extrema dreta té impunitat. Tot i que defensa que els Mossos tenen una bona unitat d'investigació per aquest tipus d'agressions, també denuncia que hi falten recursos i que es produeixen massa poques detencions. En aquest sentit, critica que policialment hi hagi hagut "un doble raser", i que s'hagi destinat una quantitat de recursos "ingent" a investigar els CDR i les "àvies que feien bufandes grogues", mentre hi ha hagut casos "molt greus", com la crema de l'Ateneu o ferits d'arma blanca.
En aquest sentit, defensa que després dels últims casos hi ha un "clam social perquè s'agafi el toro per les banyes" i es faci front a l'ultradreta des del Govern. "Hi haurà un mort, mataran algú, si no ha passat fins ara ha estat més producte de l'atzar que d'una altra cosa", adverteix Borràs.
Un fet, però, que el Govern vol revertir. El president Quim Torra va visitar l'altre dia als Mossos i els va demanar que siguin els garants de la "desactivació de l'amenaça" quan es produeix una agressió de caràcter feixista. A més, el Govern ha demanat a l'Estat convocar una Junta de Seguretat urgent "per abordar l'alerta antiterrorista i l'increment dels atacs feixistes". La premissa que es treballa des d'Interior a partir d'ara, un cop retirat el 155 i canviada la cúpula, és "impunitat zero".
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada