Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Parlem amb l'advocat Agustí Carles
M.B| El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha tancat aquest dilluns la instrucció de la causa del procés per als investigats que té a la seva disposició: ha declarat en rebel·lia els exiliats i ha decretat la suspensió per a càrrec públic dels presos polítics Junqueras, Sànchez, Romeva, Rull i Turull; afegint també Puigdemont. Són tots els que mantenien l’acta de diputat menys Comín, que de moment en disposa perquè encara pot recórrer contra la interlocutòria de processament. La interlocutòria de conclusió de la instrucció hauria de servir (només) per posar de manifest que Llarena dóna per acabada la seva tasca i passa el cas al tribunal que ha de jutjar-lo; però el magistrat ha aprofitat la conclusió de sumari per incloure una resolució que hauria de ser autònoma en tant que afecta a drets fonamentals.
Llarena ha basat la seva decisió en l’article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que diu que "ferma una ordre de processament i la presó provisional per un delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó". Però, segons explica a directe.cat Agustí Carles, advocat i membre del col·lectiu Drets, aquest article no és aplicable al cas català i Llarena està fent un mal ús d’aquesta llei en relacionar el terme "individus rebels" amb els líders independentistes.
El 384 bis neix després de l’article 55.2 de la Constitució Espanyola, que regula primerament l’estat d'excepció o de setge a l’Estat espanyol. Emmarcat en el capítol sobre “suspensió dels drets i llibertats”, aquest article constitucional permet la creació d’una llei per “determinar la forma i els casos en que, de forma individual i amb la necessària intervenció judicial i l’adequat control parlamentari, els drets [...] poden ser suspesos per a persones determinades, en relació amb les investigacions corresponents a l'actuació de bandes armades o elements terroristes”. Aquí rau el quid de la qüestió: tot i que ho diu clarament, només bandes armades o elements terroristes; el 1984 -quan s'aprova la llei orgànica corresponent “excedint-se del que diu la Constitució Espanyola”- s'introdueix el terme “rebels” en l’època dura del terrorisme d’ETA. Una llei que tant el Parlament Basc com el català recorren per inconstitucional, qüestionant al Tribunal Constitucional quin significat tenen els “elements rebels” que hi apareixen. El 1987, el TC fa pública una sentència en que interpreta el concepte i l’equipara amb l'ús il.legítim d'armes de guerra o explosius per trencar l'ordre constitucional. És a dir, els “rebels” són terroristes amb l’objectiu de trencar Espanya.
No és fins al 1988 -amb tot- quan arriba el famós article 384 bis, amb una nova llei orgànica que deroga la de 1984. “Aquesta llei estableix el concepte d'’individus rebels’, que cal interpretar segons la sentència del Tribunal Constitucional” que es dicta mentre aquesta norma ja s'estava tramitant, explica Agustí Carles. Segons ell, la “prova” que el terme “individus rebels” és només aplicable a casos de violència terrorista és que no apareix en cap reforma posterior del Codi Penal. De fet, en la reforma que esdevé -el 1995- en el Codi Penal de la democràcia ja només es parla de "bandes,organitzacions o grups terroristes" i en la darrera (que es fa el 2015 per introduir els casos de jihadisme) d’"organitzacions o grups terroristes".
Doncs bé, en la seva interlocutòria, Llarena es basa en la sentència que més li convé (agafa una de 1994, obviant la que interpreta expressament la paraula "rebels", que és de l'any 1987) i l’aplica -enrevessant-la a més no poder i presentant-la com a ell li interessa- saltant-se la Llei Orgànica del Poder Judicial, que diu que tots els jutges tenen l’obligació de respectar les sentències i les interpretacions del TC. “Per tant, ell té l’obligació d’aplicar la sentència de 1987”, assegura Carles. “Hi ha intencionalitat de no aplicar la que toca, perquè són les sentències constitucionals les que diuen com s’ha d’interpretar la llei”, afegeix.
Responsabilitats penals per a Llarena
Carles explica que, en base a l'article 55 de la Constitució Espanyola, “qui apliqui l'article 384 bis al cas d'un presumpte delicte de rebel·lió on en cap cas s'han usat il·legítimament armes de guerra, munició i explosius incorrerà en responsabilitat penal si fa un ús injustificat o abús d'aquesta prerrogativa”. “Dictant aquesta resolució, el jutge Llarena està prevaricant perquè no respecta l’única interpretació que ha fet el Tribunal Constitucional en aquest sentit, que és l’únic que pot fer-la. L’altera volgudament i, a més, l’aplica a gent que ni tan sols està a la presó”. I és que, per a ell, és una “contradicció” el fet que “declari en rebel·lia Carles Puigdemont i, a la vegada, li apliqui una llei específica pels que són a la presó”.
La pregunta ara és, es poden recórrer aquestes suspensions? En principi, la interlocutòria de conclusió de la instrucció no es podria recórrer, però -segons explica Carles- sí que es podria presentar un recurs contra la “decisió autònoma” de Llarena pel que fa a la suspensió dels diputats. “Es podria presentar un recurs de reforma contra ell (per demanar-li que apliqui correctament la jurisprudència) i, després, un d’apel·lació perquè estem parlant de drets fonamentals", explica.
D'altra banda, segons el jurista, també caldria tenir en compte que el jutge Llarena fa una interpretació 'contra reo', quan -en el dret penal, davant el dubte- les aplicacions que es fan de la llei han de ser sempre les més favorables per la persona investigada. "Ell reinterpreta un pronunciament del TC a la seva conveniència i perjudici dels encausats", afirma Carles. I afegeix: "si l'article 384 bis no és aplicable i el volen aplicar, el que han de fer és canviar la llei (no podran, doncs aniria en contra del TC i mai seria aplicable a fets ja passats) i no interpretar-la en contra dels encausats. És el que diuen ells que cal fer sempre, canviar les lleis".
Què pot fer el Parlament?
Segons Carles, “com la decisió està mal fonamentada”, el Parlament ha de convocar la comissió del diputat per valorar la situació abans que -com preveu el reglament- el ple pugui o no votar la suspensió dels parlamentaris. “Per molt que el jutge Llarena digui que això és automàtic, el Parlament és una autoritat i -segons la llei- si detecta que hi ha una decisió presa inconstitucionalment pot actuar”, explica Carles. Per ell, doncs, els següents passos serien fer un estudi jurídic de la situació, convocar la comissió i debatre-ho per concloure que “com aquesta decisió no respecta la sentència interpretativa del TC i està afectant a drets fonamentals dels nostres diputats, no fem efectiva aquesta resolució”.
El següent interrogant que suscita això és si pot incórrer la cambra en un delicte de desobediència. Explica Carles que quan la llei parla d’aquest supòsit diu que “no hi ha desobediència quan l’ordre donada està mal fonamentada, no està ben dictada o infringeix drets fonamentals”. Per tant, segons ell, el Parlament podria defensar perfectament que no ha incorregut en aquest delicte “perquè l’ordre que s’ha donat infringeix o vulnera el dret constitucional” i, per tant, no tindria per què aplicar-la.
Font: Un jurista del col·lectiu Drets destapa els tripijocs de Llarena per fer-se a mida la suspensió dels líders independentistes ! directe!catM.B| El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha tancat aquest dilluns la instrucció de la causa del procés per als investigats que té a la seva disposició: ha declarat en rebel·lia els exiliats i ha decretat la suspensió per a càrrec públic dels presos polítics Junqueras, Sànchez, Romeva, Rull i Turull; afegint també Puigdemont. Són tots els que mantenien l’acta de diputat menys Comín, que de moment en disposa perquè encara pot recórrer contra la interlocutòria de processament. La interlocutòria de conclusió de la instrucció hauria de servir (només) per posar de manifest que Llarena dóna per acabada la seva tasca i passa el cas al tribunal que ha de jutjar-lo; però el magistrat ha aprofitat la conclusió de sumari per incloure una resolució que hauria de ser autònoma en tant que afecta a drets fonamentals.
Llarena ha basat la seva decisió en l’article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que diu que "ferma una ordre de processament i la presó provisional per un delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó". Però, segons explica a directe.cat Agustí Carles, advocat i membre del col·lectiu Drets, aquest article no és aplicable al cas català i Llarena està fent un mal ús d’aquesta llei en relacionar el terme "individus rebels" amb els líders independentistes.
El 384 bis neix després de l’article 55.2 de la Constitució Espanyola, que regula primerament l’estat d'excepció o de setge a l’Estat espanyol. Emmarcat en el capítol sobre “suspensió dels drets i llibertats”, aquest article constitucional permet la creació d’una llei per “determinar la forma i els casos en que, de forma individual i amb la necessària intervenció judicial i l’adequat control parlamentari, els drets [...] poden ser suspesos per a persones determinades, en relació amb les investigacions corresponents a l'actuació de bandes armades o elements terroristes”. Aquí rau el quid de la qüestió: tot i que ho diu clarament, només bandes armades o elements terroristes; el 1984 -quan s'aprova la llei orgànica corresponent “excedint-se del que diu la Constitució Espanyola”- s'introdueix el terme “rebels” en l’època dura del terrorisme d’ETA. Una llei que tant el Parlament Basc com el català recorren per inconstitucional, qüestionant al Tribunal Constitucional quin significat tenen els “elements rebels” que hi apareixen. El 1987, el TC fa pública una sentència en que interpreta el concepte i l’equipara amb l'ús il.legítim d'armes de guerra o explosius per trencar l'ordre constitucional. És a dir, els “rebels” són terroristes amb l’objectiu de trencar Espanya.
No és fins al 1988 -amb tot- quan arriba el famós article 384 bis, amb una nova llei orgànica que deroga la de 1984. “Aquesta llei estableix el concepte d'’individus rebels’, que cal interpretar segons la sentència del Tribunal Constitucional” que es dicta mentre aquesta norma ja s'estava tramitant, explica Agustí Carles. Segons ell, la “prova” que el terme “individus rebels” és només aplicable a casos de violència terrorista és que no apareix en cap reforma posterior del Codi Penal. De fet, en la reforma que esdevé -el 1995- en el Codi Penal de la democràcia ja només es parla de "bandes,organitzacions o grups terroristes" i en la darrera (que es fa el 2015 per introduir els casos de jihadisme) d’"organitzacions o grups terroristes".
Doncs bé, en la seva interlocutòria, Llarena es basa en la sentència que més li convé (agafa una de 1994, obviant la que interpreta expressament la paraula "rebels", que és de l'any 1987) i l’aplica -enrevessant-la a més no poder i presentant-la com a ell li interessa- saltant-se la Llei Orgànica del Poder Judicial, que diu que tots els jutges tenen l’obligació de respectar les sentències i les interpretacions del TC. “Per tant, ell té l’obligació d’aplicar la sentència de 1987”, assegura Carles. “Hi ha intencionalitat de no aplicar la que toca, perquè són les sentències constitucionals les que diuen com s’ha d’interpretar la llei”, afegeix.
Responsabilitats penals per a Llarena
Carles explica que, en base a l'article 55 de la Constitució Espanyola, “qui apliqui l'article 384 bis al cas d'un presumpte delicte de rebel·lió on en cap cas s'han usat il·legítimament armes de guerra, munició i explosius incorrerà en responsabilitat penal si fa un ús injustificat o abús d'aquesta prerrogativa”. “Dictant aquesta resolució, el jutge Llarena està prevaricant perquè no respecta l’única interpretació que ha fet el Tribunal Constitucional en aquest sentit, que és l’únic que pot fer-la. L’altera volgudament i, a més, l’aplica a gent que ni tan sols està a la presó”. I és que, per a ell, és una “contradicció” el fet que “declari en rebel·lia Carles Puigdemont i, a la vegada, li apliqui una llei específica pels que són a la presó”.
La pregunta ara és, es poden recórrer aquestes suspensions? En principi, la interlocutòria de conclusió de la instrucció no es podria recórrer, però -segons explica Carles- sí que es podria presentar un recurs contra la “decisió autònoma” de Llarena pel que fa a la suspensió dels diputats. “Es podria presentar un recurs de reforma contra ell (per demanar-li que apliqui correctament la jurisprudència) i, després, un d’apel·lació perquè estem parlant de drets fonamentals", explica.
D'altra banda, segons el jurista, també caldria tenir en compte que el jutge Llarena fa una interpretació 'contra reo', quan -en el dret penal, davant el dubte- les aplicacions que es fan de la llei han de ser sempre les més favorables per la persona investigada. "Ell reinterpreta un pronunciament del TC a la seva conveniència i perjudici dels encausats", afirma Carles. I afegeix: "si l'article 384 bis no és aplicable i el volen aplicar, el que han de fer és canviar la llei (no podran, doncs aniria en contra del TC i mai seria aplicable a fets ja passats) i no interpretar-la en contra dels encausats. És el que diuen ells que cal fer sempre, canviar les lleis".
Què pot fer el Parlament?
Segons Carles, “com la decisió està mal fonamentada”, el Parlament ha de convocar la comissió del diputat per valorar la situació abans que -com preveu el reglament- el ple pugui o no votar la suspensió dels parlamentaris. “Per molt que el jutge Llarena digui que això és automàtic, el Parlament és una autoritat i -segons la llei- si detecta que hi ha una decisió presa inconstitucionalment pot actuar”, explica Carles. Per ell, doncs, els següents passos serien fer un estudi jurídic de la situació, convocar la comissió i debatre-ho per concloure que “com aquesta decisió no respecta la sentència interpretativa del TC i està afectant a drets fonamentals dels nostres diputats, no fem efectiva aquesta resolució”.
El següent interrogant que suscita això és si pot incórrer la cambra en un delicte de desobediència. Explica Carles que quan la llei parla d’aquest supòsit diu que “no hi ha desobediència quan l’ordre donada està mal fonamentada, no està ben dictada o infringeix drets fonamentals”. Per tant, segons ell, el Parlament podria defensar perfectament que no ha incorregut en aquest delicte “perquè l’ordre que s’ha donat infringeix o vulnera el dret constitucional” i, per tant, no tindria per què aplicar-la.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada