Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
La decisió de la cort alemanya sobre
l’extradició del president Puigdemont és la constatació que Espanya ha perdut la
partida. La reacció de l’estat espanyol a la proclamació de la independència de
Catalunya va ser de voler combatre-la amb la repressió i per la via judicial.
Fins i tot, passant per sobre de la seua legalitat, abandonant la pràctica de la
política i violant de manera clara els drets civils de la població i, més en
concret, els dels dirigents polítics catalans. Des d’ahir, aquest intent de
frenar per la via de la violència la independència del Principat s’ha tancat, ha
anat a parar a una via morta. Tal com havien dit repetidament els advocats,
Europa ha posat en relleu l’excepcionalitat i l’excentricitat del sistema
judicial espanyol i l’ha castigat. La jeremiada de González Pons demanant en nom
del PP que Espanya abandonàs l’espai Schengen o la possible negativa del
Tribunal Suprem a acceptar la decisió alemanya palesen fins a quin punt la
classe política espanyola i el seu sistema judicial han perdut el món de
vista.
Però també té una lectura política, tot
això. Ara Pedro Sánchez reconeix que aquest és un problema polític que ha de
tenir una solució política, però és això que ha defensat sempre el sobiranisme i
que l’espanyolisme no ha volgut acceptar mai. Si va haver-hi un referèndum
unilateral el primer d’octubre, va ser perquè la classe política espanyola, amb
Pedro Sánchez inclòs i en una posició molt destacada, va negar la possibilitat
d’un referèndum acordat. I si es va proclamar la independència de manera
unilateral, va ser perquè no hi havia cap manera de proclamar-la per la via
negociada. És Espanya, doncs, qui ha creat el problema, adoptant una posició
extremista i antidemocràtica i negant-se en tot moment a resoldre de manera
negociada la qüestió de la independència. És Espanya, per tant, que ha
d’entendre avui que hi ha una sola eixida senzilla i sensata a tot això que
passa, que és un referèndum acordat sobre la independència, que valide el
referèndum del primer d’octubre i un acord bilateral per a fer-ne efectiu el
resultat, reconeixent internacionalment la República catalana en el cas més que
probable d’una victòria del sí.
És evident que quan Pedro Sánchez diu que
és un problema polític no té al cap el referèndum acordat. Ho sabem tots. Però
no tindrà cap més alternativa i com més aviat se n’adone millor per a tots. És
acceptar un referèndum d’autodeterminació acordat o preparar-se per a la
validació unilateral de la República la tardor vinent, però ara amb les
posicions del sobiranisme encara més fortes i amb la ‘solució’ que Rajoy i el PP
van proposar, la violència cega, anul·lada i desacreditada. La repressió ja no
li val, a Sánchez, que sap que si la fa servir tan sols provocarà més problemes.
L’exemple del que ha passat a Rajoy és massa evident i seria una bogeria seguir
el seu camí. Derrotat a les urnes pels catalans, derrotat als tribunals pels
alemanys, derrotat en el seu propi parlament i expulsat de la política. El camí
de la violència és des d’ahir intransitable per a Espanya, de manera que no hi
ha cap més camí per a resoldre el problema català que el de la política.
Però no ens confiem. Aquest referèndum i,
doncs, l’efectivitat de la República proclamada el 27 d’octubre, ens l’haurem de
guanyar encara al carrer i a les institucions catalanes. I per això avui és més
imprescindible que mai no fer cap pas enrere de la ratlla marcada el primer
d’octubre i el vint-i-set. I deixar clar a Sánchez que, si té la temptació de
deixar passar el temps o de fer cap maniobra estranya per a dilatar la solució
del conflicte, especialment si pensa que el judici pot anar endavant, aleshores
Catalunya farà nous passos unilaterals, ara que hem après tots plegats que és
solament fent-los que el paisatge polític espanyol es mou.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada