Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
L'adhesió de personalitats d'esquerres desmenteix el relat que la Crida Nacional per la República sigui un moviment de dretes destinat exclusivament a refundar l'espai post-convergent.
Eixos. Analitzar la política
catalana exclusivament amb l’eix ideològic dreta-esquerra és un error. Com també
és un error analitzar-la només des del punt de vista de l’eix nacional. A
Catalunya ningú no vol ser de dretes, però l’esquerra estatista sempre ha
identificat el nacionalisme, primer, i ara l’independentisme com un fenomen
sospitós de ser de dretes o, si més no, d’amagar els suposats problemes reals de
la gent. Quan Jordi Solé Tura va teoritzar que el nacionalisme era un invent de
la burgesia, va fer molt de mal a l’esquerra catalana. Josep Termes el va
desmentir demostrant els orígens populars del catalanisme, però hi ha algunes
esquerres que encara no ho han entès.
L’esquerra independentista va solucionar
aquesta ‘diglòssia’ posant la independència com un instrument per a arribar a
una societat més justa i igualitària, desvinculant l’independentisme del
nacionalisme. Aquesta tradició té un fil roig que passa pel PSAN, Nacionalistes
d’Esquerra i l’ERC de Josep-Lluís Carod-Rovira. La majoria dels comuns encara
compra la tesi de Solé Tura i el PSC, suposant, no cal dir-ho, que encara sigui
d’esquerres. L’error de l’esquerra, la sucursalista i la independentista, ha
estat identificar l’espai convergent com un espai exclusivament de dretes,
oblidant les arrels populars del catalanisme.
El procés ha tensat la política en l’eix
nacional mentre que l’eix social ha quedat en segon terme, també perquè el marc
competencial de la Generalitat i l’ofec financer crònic no permeten de fer
gaires polítiques socials realment transformadores. La política no és cartesiana
i aquests últims dies hem vist com un conseller d’ERC, Josep Bargalló, validava
per ‘motius legals’ el concert a les escoles que segreguen per raó de sexe, un
concert renovat per la Generalitat segrestada pel 155, i hem assistit a la
recuperació d’Aigües Ter-Llobregat per al sector públic per part d’un conseller
de Junts per Catalunya, Damià Calvet.
Quan ara Puigdemont llança la Crida
Nacional per la República, alguns analistes han provat d’estigmatitzar-ho com un
moviment exclusivament de centredreta, tal com ja van fer amb Junts per
Catalunya. És lògic que ERC vulgui preservar el seu espai polític escorant cap a
la dreta la crida de Puigdemont, però una cosa és el legítim desig partidista i
una altra la realitat. Els més de 30.000 inscrits en cinc dies no són
classificables com a gent de dretes, entre més coses perquè la majoria no tenen
carnet de partit. Hi haurà gent de dretes, però també d’esquerres. De fet, entre
els impulsors hi ha Jordi Sánchez, Toni Morral, ex-batlle de Cerdanyola per ICV,
i ex-militants de Bandera Roja i de Nacionalistes d’Esquerra. Fins i tot, gent
provinent de l’MDT i de la Crida a la Solidaritat dels anys vuitanta. Una de les
últimes incorporacions ha estat la de l’intel·lectual Ramón Cotarelo, que va
donar suport a la CUP a les eleccions al parlament del 2015, i que a les del
2017 va tancar la llista d’ERC por Barcelona. També s’hi ha adherit Germà Bel,
ex-diputat del PSC al congrés i de Junts pel Sí la passada legislatura.
El fil roig que uneix la nova Crida no és
la ideologia, sinó la voluntat d’implementar de manera decidida la República,
que necessàriament és transversal ideològicament. L’altre error, moltes vegades
intencionat, ha estat circumscriure la nova Crida a la necessitat de renovar el
món convergent. La catarsi dels convergents
s’esdevindrà aquest cap de setmana, però la Crida Nacional tirarà endavant
igualment, acabi com acabi el congrés del PDECat. La cosa més lògica és que el
congrés aprovi una confluència amb la Crida, com demana una esmena dels crítics,
però si no fos així, tampoc frenaria la intenció dels seus promotors
d’activar-la la tardor.
La Crida Nacional per la República té
intenció de renovar la manera de fer política, superant els partidismes i dotar
l’independentisme d’una hegemonia electoral indiscutible. No és tampoc una
proposta per a fer una llista única que no existirà mai. Es pot fer una llista
unitària sense que sigui única. La CUP no ha participat mai de cap llista única
perquè no té voluntat de centralitat, però hi va haver una llista unitària com
Junts pel Sí a les eleccions del 2015. La Crida molesta perquè irromp en la
batalla per l’hegemonia de l’independentisme que mantenien ERC i el PDECat i que
els republicans tenien guanyada mentre Marta Pascal dirigeixi el partit. Amb
l’entrada d’un artefacte polític nou, transversal, encapçalat per Puigdemont,
aquesta batalla torna a reobrir-se, com es va demostrar a les eleccions al
parlament del 21 de desembre.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada