Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
El que anomeneu diàleg són cops, prohibicions, amenaces i tota una potent maquinària actuant en contra d'unes idees. Si l'alternativa és deixar d'existir, m'hi nego.
He arribat al nivell de no demanar a la política que millori la societat. Perduda ja tota esperança de trobar-hi més de cinc o deu referents ètics que atresorin prou valors per donar un servei a la col·lectivitat i que destaquin per la seva altura intel·lectual i moral, el que sí que exigeixo a la classe política és que no arruïni la societat, que no tiri benzina a la convivència perquè algun llunàtic hi cali foc amb un llumí. El que vam viure al Congrés durant la sessió constitutiva és per tancar-lo molts anys i tirar-ne la clau ben lluny. No és que s’hagi convertit en un plató de teleporqueria, és que diversos diputats van cridar com goril·les en zel i van donar cops a la taula cada vegada que prometia el càrrec un polític independentista. Deu diputats independentistes més i hauria sortit algun Jack Torrance de la ultradreta amb una destral cridant “here’s Jonnhy!”. I és que el Congrés cada vegada s’assembla més a l’hotel de The Shining: decadència i morts vivents.
Sé que si ets muy español i mucho español et sentiràs representat per aquests energúmens. No els demanaràs que tinguin estudis superiors, que s’hagin distingit pel seu activisme social, que hagin demostrat capacitat de gestió en el sector privat o que governin per a tots. Els demanaràs que cridin per silenciar veus dissidents, que treguin llaços grocs, que ens prohibeixin als catalans votar en un referèndum d’autodeterminació, que enviïn policies a atonyinar-nos, que neguin qualsevol possibilitat de millora per al nostre finançament, que demanin signatures per retallar el nostre Estatut, que el recorrin al Tribunal Constitucional, que empresonin els nostres líders socials i polítics, que ens ridiculitzin dia sí i dia també en els teus mitjans de comunicació, que estigmatitzin tots els signes d’identitat de la nostra cultura i que cridin “a por ellos” amb totes les seves forces. I també els demanaràs que neguin tot això i que t’assegurin que som uns victimistes, que no tenim dret a queixar-nos, que estem molt bé perquè podríem estar pitjor, oi?
Són dos models de societat, els que estan en conflicte. Dos models molt diferents, i sembla molt difícil qualsevol diàleg si no hi ha un reconeixement mutu. Perquè el que anomeneu diàleg són cops, prohibicions, amenaces i tota una potent maquinària actuant en contra d’unes idees. Si l’alternativa és deixar d’existir, m’hi nego. Em nego en rotund que el model social, econòmic i polític basat en diputats cridant com goril·les en zel i l’enviament de milers de policies a reprimir s’imposi a un model basat en posar una papereta en una urna, opinar i respectar la decisió de la majoria. És la barbàrie contra la democràcia. I hi pots donar les voltes que vulguis, pots calmar les teves dissonàncies cognitives posant la bandera espanyola al balcó, però aquesta és la realitat. Censura enfront de paraules. Cridar i colpejar enfront de votar i canviar els marcs jurídics. Són dos mons vivint en paral·lel i no sembla que hi hagi marxa enrere.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada